Notícia

Jaume Clotet: 'Ens falta més unitat i crec que ens sobra sectarisme'

amena_31
amena_31

L'entrevista d'aquesta setmana de 'La Remor' és a Jaume Clotet, reconegut periodista barceloní i coautor de diversos títols literaris com 'Lliures o Morts' o 'Les millors obres de la literatura catalana (comentades pel censor)'. Clotet veu inevitable la independència del Principat perquè "és l'anomalia més gran d'Europa i perquè Espanya és incapaç de reduir-nos al no-res" i assegura que l'endemà de la independència "curiosament" esdevindrà "un gran federalista" en pro de la República Federal dels Països Catalans. 



Per a tu els Països Catalans són…

La meva pàtria.

 

Qui o què consideres imprescindible per continuar avançant cap a la sobirania?
Crec que encara ens falta més unitat i crec que ens sobra sectarisme. Ja tenim prou enemics externs i prou sabotejadors dins de casa com per barallar-nos entre nosaltes. Per guanyar la independència no sobra ningú i tothom és imprescindible.

 

Ara ja coneixem què haurem de votar el 9 de novembre de 2014 però quina pregunta hauries proposat tu?
Voleu que Catalunya sigui un Estat independent?

 

Creus que el Principat s'acabarà independitzant? En cas afirmatiu, quan?
Estic convençut que sí, perquè és l'anomalia política més gran d'Europa i perquè Espanya és incapaç de reduir-nos al no-res. Crec que estem al llindar s'assolir l'Estat català i espero que sigui una realitat abans de dos anys. Però no podem caure en triomfalismes ni cofoismes: Francesc Macià va tocar la independència amb els dits el 1931 i al final es va fer enrere.


Com creus que evolucionarà el procés a partir d'ara?
Crec que hem d'actuar amb més astúcia i intel·ligència de la que a vegades hem exhibit. M'agradaria que els independentistes confiéssim més en els nostres dirigents que duen el procés, perquè tenim la gran sort que els tres caps visibles del procés polític (Artur Mas, Oriol Junqueras i David Fernández) són els millors que hi ha als seus respectius partits. Els hem de fer confiança i deixar-los treballar: està bé que els pressionem des de fora, però no cal estressar-los perquè ja tenen prou responsabilitat sobre llurs espatlles. Si els deixem fer, tindrem pregunta i data abans de Nadal. Cap a on evolucionarà després? No veig cap altre escenari que unes eleccions plebiscitàries després que l'Estat espanyol impedeixi la consulta, que seran seguides per una declaració unilateral d'independència. Aquesta possiblitat ha passat a Europa durant el darrer quart de segle i normalment ha funcionat. No estem inventant res de nou. De fet, som quasi els darrers a fer-ho, o sigui que fem tard.

 

En cas que Catalunya arribi a ser independent, quina relació mantindrà amb la resta dels Països Catalans?
Espero que la resta de territoris acabin venint per conformar una República Federal dels Països Catalans. Curiosament, l'endemà de la independència esdevindré un gran federalista. Però crec que cada territori ha de trobar el seu camí. Des de Catalunya podem ajudar, però no podem liderar.

 

Unió Europea, dins o fora?
Trobo avantatges i inconvenients en cada escenari. Ja ho decidirem els catalans quan toqui.

 

És a les teves mans dissenyar el nou país. Quines tres coses que tenim actualment eliminaries només posar-t'hi? Quines tres hi afegiries?
Eliminaria coses que no són materials. La primera, l'autoodi que ens porta a subvencionar la Feria de Abril i, per contra, retalla les ajudes a les Bressoles de la Catalunya Nord. La segona, aquest tarannà espanyol que ens ha fet oblidar que l'esperit català autèntic es basa en la cultura de l'esforç, el treball i el sacrifici. I la tercera, aquest toc de prepotència que tenim els catalans, a vegades, de creure'ns els millors del món i que vivim al millor país del món: no ho som, però podem ser-ho si eliminem els punts u i dos. Què afegiria al nou Estat? Un exèrcit i uns serveis secrets (vistos els simpàtics veïns que tenim) i una nova llei electoral.

 

On invertiries els diners que deixaríem de perdre amb l'espoli fiscal?
Primerament, en la construcció de les estructures del nou Estat. Després la meva prioritat seria l'establiment de pensions dignes per a la gent gran i una xarxa de qualitat d'assistència a les persones amb discapacitats. La qualitat humana d'un país es pot mesurar pel tracte que atorga a les persones que no poden seguir el ritme de la resta. Després, és clar, hi ha infinitat de coses a corregir: trens i carreteres dignes per relligar el país, alliberar peatges, millorar la xarxa educativa, etc.

 

Mantindries els símbols nacionals actuals (senyera, Segadors, Onze de Setembre…) o faries algun canvi?
La senyera ha de ser la bandera de l'Estat català. L'estelada, mentre els Països Catalans no estiguin relligats, no podrà descansar, pobreta. I entenc que el Dia Nacional seria el Dia de la Independència, com qualsevol país normal. Els Segadors ja m'estan bé com a himne nacional.

 

En cas d'aconseguir un estat independent (Catalunya o Països Catalans), quin grau d'oficialitat creus que hauria de tenir el castellà?
Crec que l'Estat català ha de tenir una única llengua oficial, que ha de ser el català, perquè som un sol poble, al marge de la llengua materna que tingui cadascú. En un país construït sobre successives onades immigratòries, la llengua catalana és el pal de paller que ens dóna sentit com a país i que ens unifica com a poble.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 9.173.576 missatges
  • 216.710 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat