Notícia

Disminueix el nombre de parlants de català a les Illes Balears

El 63% dels illencs el sabia parlar el 2010, per un 74% el 2003, si bé l'ús global de la llengua, en canvi, es manté estable · L'escolarització en català fa que creixi un 26% la capacitat d'escriure'l entre els autòctons

amena_31
amena_31

Malgrat que l'ús global de la llengua es manté estable, el nombre de ciutadans que parlen català ha baixat a les Illes Balears els darrers 7 anys. Així ho assenyala l'estudi [PDF] sobre usos lingüístics que ha presentat aquesta setmana el govern balear si el comparem amb el darrer estudi de 2003. Així els illencs que usen la llengua catalana habitualment no ha variat excessivament, del 50,3% al 47,5%, però els que el parlen han passat del 74,6% al 63,4% el 2010, en gran part degut a l'augment de pes demogràfic dels nouvinguts. Pel que fa a les dades globals de coneixement del català, un 85% dels illencs l'entenen, un 63,4% el parla, un 70,8% el llegeix i un 47,9% l'escriu. Entre la població autòctona la capacitat d'escriure'l s'ha incrementat un espectacular 26% en els darrers 7 anys, gràcies a la immersió lingüística en català a l'ensenyament. A més a més, un 47% dels illencs té el català com a llengua habitual d'ús, tot i que poc més d'un de cada tres (36%) el considera la seva llengua pròpia. El 65% considera el català llengua pròpia de les Illes, mentre un 10,9% creu que aquesta és el castellà i un 19,7% assegura que ho són les dues.



Per territoris on més es parla català és a Menorca (62,18%) i Formentera (61,63%), mentre que la població que diu usar-lo habitualment baixa fins el 46,41% a Mallorca i el 44,25% a Eivissa. Recordem que la població que el parla habitualment en global a les Illes és del 47,5%.

 

L'ensenyament en català fa que les xifres de coneixement de la llengua siguin aclaparadores entre els joves, doncs més del 90% dels que tenen entre 15 i 19 anys n'acrediten el coneixement (és a dir, l'entenen, el saben parlar, llegir i escriure'l). En canvi però només el 51,6% dels joves té el català com a llengua d'ús habitual. En canvi entre els illencs de més de 65 anys el 71% la té com a llengua d'ús habitual, tot i que només un 40,87% la sap escriure. El grup que més preocupa al govern balear és però el de la franja dels 30 als 34 anys, on l'ús baixa fins el 23,7% en gran part per l'arribada dels nouvinguts que prioritzen trobar feina abans d'aprendre català.

 

Per tot plegat la directora de Política Lingüística, Margalida Tous, ha fet una crida a la societat illenca per ajudar al voluntariat lingüístic, donat que "no donam a l'abast, hi ha més sol·licituds de persones que volen aprendre la llengua que no catalanoparlants".

 

També n'han parlat:

 

- Diari de Balears

- Món Divers


Opina

Configuració
  • Formatge 6.643 7 284

    Aniquilació en procés. Com no hi hagi independència aviat...

  • Rampillet 4.621 7 461 👍 181

    Català única llengua oficial per molta oposició que hi hagi.

  • laza_lazarevic 878 7

    No és cert que baixa l'ús del català. El que passa és que puja l'ús del castellà o alemany, que és diferent. I sobre els comentaris precedents, recordar que Andorra és independent i el català única llengua oficial i està molt pitjor que a Mallorca.

  • FrancescCiuta 10.609 13 188 👍 9

    És espatarrant que 3 de cada 10 diguin tan alegrement que el castellà és llengua pròpia de la CAIB. 

     

    Saben què vol dir açò? Volen dir que hi ha una cosa que es diu "menorquín" que és el castellà propi dels menorquins? Són uns cínics rematats?

    • Indepessimista 23.642 11 48 👍 1.423

      Realment, tant es percep l'empitjorament lingüístic a Menorca? Tu que ho vius, es nota tan a nivell d'ús la degradació?

      • FrancescCiuta 10.609 13 188 👍 9

        Home, observant el pdf de l'ibestat les dades de Menorca fan goig i tot en determinats sentit, com a mínim si els comparam amb les dades de la CAIB en general o amb les de determinades zones de Mallorca o de les Pitiüses.

         

        A Menorca, més d'un 50% han respost que la seua llengua pròpia és la catalana, per menys d'un 30% que ha dit que era la castellana. Un 7% diu que català i castellà i un 14% una altra llengua. A més a més, resulta que el percentatge de gent que afirma emprar el català per expressar-se és major i arriba a un 62%. Gairebé tota la gent que no parla català afirma que açò és degut a que no ho sap fer prou bé. El català és ben valorat a Menorca per regla general.

         

        La dada que fa esfereir és aquesta de que un 30% opina que el castellà és llengua pròpia (pels seus *******). Què fuma aquesta gent? Aquesta dada és la que m'ha sobtat pensant en la realitat sociolingüística que puc observar a Menorca. Després he vist que a Menorca aquests valors són molt menors, i ja m'ha quadrat més.

         

        Es nota el que diu de que són els adults joves els que menys català parlen. És allà on hi ha la majoria de nouvinguts que han arribat fa poc. Sobre el fet que molta gent s'adreci en castellà a desconeguts, és una qüestió que va per zones. A Maó és molt més habitual que a Ciutadella, per exemple, i no és res de nou. A la banda de Maó no és estrany que gent que s'ha criat en català a ca seua parli en castellà a d'altres que també ho han fet, però probablement aquest hàbit lingüístic no ha empitjorat, sinó que anys enrere era pitjor. Com és típic, aquest fet s'accentua, arreu, quan hom s'adreça a qualcú que li sembla de fora. A Ciutadella és força improbable veure un catalanoparlant parlant a qualcú que no coneix en castellà, a no ser que l'identifiqui com a foraster, i és del tot inversemblant veure un catalanoparlant parlant en castellà a un altre catalanoparlant.

         

        Considerant la quantitat de nouvinguts, les dades de consideració de llengua pròpia individual no podrien ser unes altres.

         

        En resum, no crec que, a Menorca, ni els hàbits lingüístics ni la consciència envers la llengua hagin empitjorat. Senzillament hi ha nouvinguts que evidentment no tenen el català per llengua pròpia. A Mallorca i a les Pitiüses em sembla que hi ha un problema molt greu respecte la manca de percepció del català com a única llengua pròpia dels pobles de les illes balears. Crec que aquest factor és fonamental per avançar cap a un ús normal de la llengua, i he vist que tant aquí com a dbalears (aquest amb un titular d'aquells apocalíptics que no deixa de respondre a una obvietat) la gent no s'hi ha fixat gaire.

         

        Em sap greu per la resposta un poc caòtica. Esper haver-te informat una mica.

  • EnginyCat Usuari sumador 6.002 6 357 👍 525

    Tot i així cal recordar que l'estat del català a les Illes és millor que al principat. No desisitiu perquè aquesta immigració s'aturarà tard o d'hora ja que la feina és la que és i no crec que vagi en augment

     

    Ara cal fer feina i treballar a fons !!

  • Rampillet 4.621 7 461 👍 181

    Com a mínim que no baixi la qualitat, sinó que millori. Com a mínim ara hi deu haver més que el saben escriure que no pas ara fa 30 anys.

  • esclatasangs 5.011 11 434 👍 534

    Com sempre el problema s'esten per la franja dels més joves, els espanyols ho aconseguiran i no podem negar que ho treballen des de fa segles.

    • FrancescCiuta 10.609 13 188 👍 9

      Si t'hi fixes, però, bona part dels que diuen que no l'empren és perquè no la dominen prou, segons responen. Els que no parlen català perquè no ho volen fer és una minoria entre els que no parlen català. La gent que emigra són adults joves i, entre bona part d'aquests, com a mínim, es veu bona predisposició d'aprendre català i d'emprar-lo si es donen condicions propícies. 

       

      Aquest estudi és una clatellada enorme contra les posicions lingüístiques de Bauzá i companyia, contràries al foment del català. L'estudi conclou, de fet, que cal que els catalanoparlants s'impliquin en l'aprenentatge de la llengua per part dels nouvinguts, ja que hi ha molta més gent que el vol aprendre que no pas gent que el vol ensenyar.

  • laza_lazarevic 878 7

    Una altra cosa: trobo a faltar els insults de costum -racista, nazi, xenòfob...- que l'EI deixa anar qual segons qui diu exactament el mateix que diu Margalida Tous i aquest diaris de Mallorca.

  • __24744__ 27.971 8

    Error gravíssim de qui hagi fet la notícia. El nombre de parlants de català NO ha disminuït, al contrari, si no tinc mal entès està en creixement, el que disminueix és la relació d'aquest valor respecte al total (percentatge) per què el nombre de parlants de llengües estrangeres augmenta més ràpidament.

  • Moragues 4.345 13 482

    Gràcies a Déu que a totes les escoles s'ensenya el català, si no fos per això els tan per cents serien totalment desoladors. Si guanya el PP dues legislatures seguides els tan per cents cauran en picat ja que aquesta vegada sí duran a terme la lliure elecció de llengua (malgrat a molts pobles (escoles d'una sola línia) serà totalment impossible d'aplicar. 

  • goldstein92 401 9

    I ara per acabar-ho de rematar tot, si a les properes eleccions guanya Bozal, apanyat va el català a les Illes Balears amb retrògrads de dreta espanyolista com aquest...

     

     

    • FrancescCiuta 10.609 13 188 👍 9

      La veritat és que 4 anys més de pacte ens anirien fantàsticament. Una àmplia majoria de la població té bona predisposició envers el català: els pares estan àmpliament d'acord amb que es prenguin les mesures necessàries a escoles i instituts perquè s'asseguri el domini del català, els nouvinguts no tanquen les portes al català, la majoria de la gent que no l'empra assegura que no ho fa per manca de domini, la gent accepta també àmpliament que el català és llengua pròpia, tot i els esforços de la nova direcció del pp i de la premsa catalanòfoba, entestada a crear dubtes terminològics sobre la llengua, etc.

       

      Considerant la gent arribada entre 2003 i 2010, la manca de fermesa d'un poble que ha rebut massa garrotades i que, en molts llocs, es troba en inferioritat demogràfica, les dades no podrien ser millors. Cal militància lingüística i cal reforçar allò que funciona en matèria de política lingüística, tot avançant cap als drets plens de viure en català.

      • goldstein92 401 9

        Clar, si els pares de les noves generacions estan disposats a que els seus fills aprenguen a l'escola i institut el nivell suficient de català, suposa guanyar una batalla front al monolingüísme castellà.

         

        Però ací al País Valencià és un poc diferent. Encara que existisca una forta demanda d'escolaritzar els fills en línia valenciana, aquest fet perilla si continua al capdavant el PP en la Generalitat, i Font de Mora en la cartera d'Educació i també, perquè amb la immigració, una part d'aquesta està demanant la possibilitat d'educar els seus fills en línia castellana exclusivament encara que es troben en territoris valencianoparlants en els quals, aquesta línia no existeix.

         

        Es per això que, amb aquests dos fronts, el creixement del valencià a les escoles es prou nul. Mentre als pobles i algunes ciutats (en gran part) estan sortint joves que han tingut durant la seua etapa educativa contacte amb el català i l'empren habitualment, a les grans ciutats i zones castellanoparlants, les remeses de joves que només coneixen el valencià per haver-lo estudiat obligatoriament a Primària i ESO i, a més, consideren el castellà la seua llengua vehicular, és molt nombrós.

         

        Jo no em conforme només en que els castellanoparlants coneguen el valencià. Em pareix perfecte, però crec que on cal incidir en profunditat, és en que aquests l'empren de manera habitual, que és com realment es manté viva la llengua.

         

        • FrancescCiuta 10.609 13 188 👍 9

          "Jo no em conforme només en que els castellanoparlants coneguen el valencià. Em pareix perfecte, però crec que on cal incidir en profunditat, és en que aquests l'empren de manera habitual, que és com realment es manté viva la llengua."                                                                                              

          Hi ha gent a València que li té declarada la guerra a la llengua pròpia; més que gent, són rates, val a dir. A la CAIB s'hi han posat per feina també una colla del pp, i és ultra important que aquesta gent rebi el menyspreu de bona part de la població, com ha passat quan Bauzá ha insultat la intel·ligència de qui pretén que el voti, parlant de gots i tassons, capells i barrets, com a trets que podrien suggerir una interpretació secessionista. Evidentment, és important que la gent parli, però per parlar n'ha de saber, i tant per parlar com per aprendre'n cal voluntat, i sobretot una percepció social favorable a la llengua. A Menorca un 85% dels enquestats afirmen que el català és la llengua pròpia de la comunitat autònoma, amb la qual cosa es donen per assabentats del fet que la llengua pròpia dels menorquins és compartida per tota la catalanitat, que no és una llengua de 4 moixos, que hi ha mitjans, que hi ha cultura, que hi ha oci, que hi ha història i que hi ha futur; amb aquesta percepció social és fàcil tirar endavant iniciatives per acostar la llengua als nouvinguts i per fomentar-ne l'ús. Si no hi ha aquesta percepció, el primer que cal fer és crear-la.

          • goldstein92 401 9

            Pel que fa a la integració dels immigrants, que li ho comenten al conseller Blasco, que fomenta campanyes d'aprenentatge del castellà o també, comenta-li-ho als milers d'immigrants hispanoamericans que, amb el coneixement de la "lengua oficial del estado" es desentenen completament per ensenyar-se la llengua pròpia del nostre país.

             

            Òbviament, no estic generalitzant, ni molt menys, però alguns d'aquests ja venen amb aquesta mentalitat.

             

            I pel que fa a la cultura, en el nostre territori, el País Valencià, tenim una cultura molt variada, però que els propis valencians, juntament amb els nouvinguts, sobretot els castellans dels últims anys i segles, han anat carregant-se-la, esclafant-la i substituïnt la llengua pròpia de les principals festivitats pel castellà. Dona't una volta per les Falles, Fogueres, Magdalena de Castelló o festes de Moros i Cristians per adonar-te d'aquesta transformació.

             

            Per aconseguir l'objectiu que proposes, cal ja que el País desper-te de l'error que està cometent, però crec què, amb aquesta visió tant provincialista i espanyolista que tenen la majoria dels valencians, poc podem fer la resta de valencians que no volem renegar del nostre passat i dels nexes d'unió amb els territoris de parla catalana.

             

             

    • goldstein92 401 9

      Perdó. Hi estava llegint un article sobre la consellera Bozal, i sense voler, he escrit aquest cognom en lloc de Bauzá.

  • mstrubell 5 8

    El titular diu que "Disminueix el nombre de parlants de català a les Illes Balears" però TOTES les dades citades són percentatges. En una situaci´ño on la immigració trasbalsa les estadístiques, cal treballar també amb absoluts!!! 

Publicitat
Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 8.905.895 missatges
  • 207.991 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums