Notícia

Mor Joan Solà, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

L'històric lingüísta no va abandonar mai el seu compromís amb la llengua catalana i el país, i fins el darrer moment es va mantenir actiu en la defensa dels seus valors

joan-sola
joan-sola

Joan Solà, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 2009, catedràtic de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Barcelona, vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i doctor Honoris Causa per la Universitat de Lleida, ha mort aquest matí als 70 anys víctima d'un càncer. Fins al darrer moment va ser fidel al seu compromís per a la llengua i pel país i mostra d'això és que la darrera classe la va impartir aquest passat junt i el darrer article el va publicar el 21 d'octubre al diari Avui. "Una llengua no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no viu amb dignitat i confiança i si el poble que la té com a patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat, com nosaltres, durant segles a un Estat que sempre ens ha sigut hostil". Aquesta frase del seu darrer article resumeix la seva gesta que va centrar-se, bàsicament, en divulgar el seu coneixement mitjançant la publicació d'obres de referència com Estudis de sintaxi catalana (1972) o la Gramàtica del català contemporani (2002).



A 'Adéu-siau i gràcies!' recordava la seva publicació setmanal d'articles al diari Avui durant 36 anys i cloïa l'escrit encoratjant els lectors "a continuar fidels als mitjans escrits o dits en català, a continuar gaudint dels comentaris lingüístics que els especialistes voldran anar-nos proporcionant".

Un altre discurs que va marcar la seva trajectòria va ser el de l'1 de juliol de 2009 al Parlament de Catalunya: "Fa trenta anys que, sense treva, els uns afirmen la mort del català i els altres la neguen amb la mateixa vehemència. ¿Han sentit mai, senyors diputats, una polèmica semblant per al francès, per a l'italià, per a l'alemany, per al castellà? Per al castellà sí, però precisament referida als territoris on aquesta llengua no és o no era patrimonial. Cínicament, sarcàsticament ha esdevingut també un eslògan que en aquests territoris ofeguem el castellà. Que fàcil és crear eslògans!; que fàcil és llançar sarcasmes contra els qui no poden defensar-se perquè no tenen els totpoderosos mecanismes de les lleis, de l'exèrcit, dels vots majoritaris, dels grans mitjans d'intoxicació (anava a dir d'informació)! I si aquest eslògan, aquest dard enverinat, el llança una persona que viu entre nosaltres, aleshores aquesta persona és un cínic, un sarcàstic i un enemic d'aquest poble. És un enemic d'aquest poble perquè, actuant així, no pretén altra cosa que enfrontar les persones que vivim aquí i debilitar una de les dues llengües, sempre la mateixa".

Més enllà del terreny lingüístic, Solà va denunciar reiteradament la subordinació del poble català i va cridar el poble català a assolir el "grau de dignitat imprescindible" perquè Catalunya tingui un tracte d'igual a igual amb l'Estat i amb les llengües del seu entorn. De fet, va apadrinar l'acte de Brussel·les 'I'm Catalan, I love freedom' en què s'hi van denunciar els dèficits democràtics de l'Estat espanyol i es va mostrar partidari d'una candidatura independentista conjunta entre ERC, Reagrupament i Solidaritat.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 8.967.728 missatges
  • 210.206 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums