Notícia

El TC mutila el nucli de l'Estatut i certifica la mort del procés autonòmic

L'alt tribunal espanyol es carrega 14 articles i en reinterpreta una vintena més: Justícia, Consell de Garanties Estatutàries, ús del català, Síndic, finançament, fiscalitat, tributs, vegueries ... · Destaca la 'indissoluble unitat d'Espanya'

tribunal-constitucional-espanyol
tribunal-constitucional-espanyol

Ja és aquí. 4 anys i 8 intents ha necessitat el Tribunal Constitucional espanyol per dur a terme la segona retallada de l'Estatut de Catalunya. La ponència de la presidenta María Emilia Casas va ser aprovada ahir pels magistrats, una sentència definitiva que anul·la 14 articles del text estatutari (un d'ells en la seva totalitat) i en reinterpreta 23 més, a part de 4 disposicions addicionals. Així, considera inconstitucionals articles referents a la llengua d'ús "preferent" de l'administració i els mitjans públics, al Síndic de Greuges i al Consell de Garanties Estatutàries -que deixa de ser vinculant-, a la Justícia -on anul·la gran part del text estatutari, especialment les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya-, el finançament local, la fiscalitat, els tributs recaptats pel govern català, competències diverses i altres disposicions sobre bancs i caixes d'estalvi. Els reinterpretats van des dels drets històrics fins a les llengües cooficials, els símbols nacionals, llengua, atenció en català, escolarització, foment de la llengua, vegueries, el TSJC com a última instància judicial al Principat, competències diverses, consultes, projecció internacional, dret civil, acollida a la immigració, participació de la Generalitat en la presa de decisions estatals, designació de membres del TC, relacions bilaterals amb l'Estat, participació als tributs estatals, inversions en infraestructures i recaptació d'impostos diversos. El text final, que no serà públic fins d'aquí una setmana, imposarà a l'Estatut el recordatori que la declaració de Catalunya com a nació "no té valor jurídic" i que "la unitat d'Espanya és indissoluble".



El TC ha declarat inconstitucionals 14 dels 223 articles de l'Estatut i reinterpretat 23 articles més, així com quatre disposicions addicionals.

 

Els articles anul·lats fan referència a:

Justícia: s'anul·len les funcions del Consell de Justícia de Catalunya (CJC) a l'hora de participar en la designació del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i dels presidents de les audiències provincials, el Tribunal Suprem passa a ser l'òrgan jurisdiccional més elevat de l'organització judicial a Catalunya, el TSJC deixa de ser un òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i anul·la l'article que diu que el CJC està integrat pel president del TSJC i el que nega que es pugui recórrer un acte del CJC quan hagi estat dictat en exercici de competències de Catalunya.

Llengua: el català deixa de ser la llengua "preferent" a l'Administració i als mitjans de comunicació públics de Catalunya i passa a ser "d'ús normal".

Síndic de Greuges i Consell de Garanties: el Síndic de Greuges ja no supervisa "en exclusiva" l'activitat de l'Administració de la Generalitat i els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries ja no tenen un caràcter vinculant en relació als projectes de Llei del Parlament que afectin drets reconeguts a l'Estatut.

Caixes: la Generalitat perd la competència en matèria de caixes. La guanya l'Estat espanyol.

Finançament: s'anul·la el punt que estableix que la Generalitat aportarà recursos financers per garantir l'anivellament i la solidaritat de la resta de territoris de l'Estat espanyol "sempre i quan es dugui a terme un esforç fiscal també similar". També s'anul·la el punt que diu que la Generalitat té competència en matèria de finançament local per incloure la capacitat legislativa per establir i regular tributs propis dels governs locals.

Competències compartides: a la Generalitat ja no li corresponen la potestat legislativa, reglamentària i la funció executiva en les matèries que l'Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l'Estat espanyol. S'anul·la el fragment que diu que aquestes bases les fixarà l'Estat espanyol "com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d'acord a la Constitució i l'Estatut".

 

 

Pel que fa als articles reinterpretats, a banda dels que fan referència a les inversions en infraestructures, a la cessió i gestió de tributs com l'IRPF o l'IVA, a la participació de la Generalitat en competències de l'Estat espanyol i  als mecanismes d'anivellament, que tots els refaran de nou, queden afectats:

Drets històrics: el TC refarà l'article que diu que l'autogovern es fonamenta en els drets històrics del poble català.

Consultes: el TC reinterpretarà l'article que dicta que "correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l'establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment , l'acompliment i la convocatòria [...] d'enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular".

Llengua i trets identitaris: retocarà l'article que diu que els catalans tenen el dret i el deure de conèixer el català i el castellà com a llengües oficials.

Immigració: refarà l'article que estableix que és competència del govern català tot el que fa referència a aquesta matèria.

Divisió del territori: refarà l'article que defineix les vegueries i que estableix la substitució de les diputacions.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat


Fòrums

  • 8.854.677 missatges
  • 206.447 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat