Notícia

L'oficialitat del català a la Unió Europea depèn de l'Estat espanyol

La vicepresidenta de la Comissió Europea recorda que ho ha de demanar el govern de l'Estat membre, com va fer Irlanda amb el gaèlic

unio-europea-bandera-gran
unio-europea-bandera-gran

Si el català no és una llengua oficial a la Unió Europea és perquè el govern espanyol no vol. És la conclusió que es pot treure de les declaracions de la vicepresidenta de la Comissió Europea, Margot Wallström, que en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), ha recordat que és l'Estat membre en qüestió, en aquest cas l'espanyol, el qui ha de demanar disposar "d'una altra llengua oficial", tal i com ha fet Irlanda amb el gaèlic. Wallström recorda que "la CE no pot resoldre sola" aquesta qüestió, perquè és el govern de Zapatero qui ha de fer la passa de demanar l'oficialitat del català. La vicepresidenta de la CE diu també a l'entrevista que aposta per "apropar-se el màxim possible als ciutadans en la llengua que parlen", i ha destacat la feina que fa la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.



El gaèlic, gaèlic irlandès o directament irlandès, va esdevenir llengua oficial de la Unió Europea l'1 de gener de 2007. Fou gràcies a un acord de juny de 2005, per decisió unànime dels ministres d'exteriors de la UE, arran d'una petició del govern de la República d'Irlanda. L'oficialitat del gaèlic inclou les traduccions de les sessions parlamentàries de l'Eurocambra, tractats, plenaris del Consell d'Europa, etcètera, així com tots els tràmits burocràtics i de comunicació dels ciutadans de la UE amb els òrgans comunitaris s'admetran també en aquesta llengua. El cost global de traducció, interpretació, publicació i serveis legals relacionats amb aquesta inclusió de l'irlandès com a llengua oficial de la UE s'estimen en uns 3.5 milions d'euros anuals.

 

L'irlandès

 

L'irlandès és parlat actualment a la República d'Irlanda i al Nord d'Irlanda (territori sota sobirania britànica que comprèn els comptats escindits d'Irlanda l'any 1920) per aproximadament 250.000 persones de forma fluida, tot i que només unes 75.000 el tenen com a llengua materna, i entre mig milió i un milió el poden entendre en major o menor grau, segons diverses fonts. Un cens recent (any 2005) va revelar que si bé es considerava que hi havia 1 milió de persones a la República d'Irlanda (d'un total de 4.3 milions) que 'podien' parlar irlandès, només 37.000 l'usaven cada dia. Al Nord d'Irlanda el mateix estudi va concloure que el 'podien' parlar 165.000 més, però no hi ha dades de l'us diari en aquesta zona.

 

El contrast amb el català

L' "status" de què gaudia i gaudirà a partir d'ara el gaèlic irlandès a Europa, amb un nombre considerablement inferior de parlants, contrasta amb força amb el tractament que ha rebut i rep -i pel que sembla seguirà rebent- el català a les institucions europees, tot i gaudir d'un major nombre de parlants que moltes de les llengües oficials reconegudes per la UE. Segons dades dels governs principatí, balear, valencià, andorrà, aragonès i rossellonenc (i amb l'aportació de dades de la UE sobre els parlants alguerencs), un total de 10.416.000 europeus residents als Paísos Catalans entenen el català, i uns 7.317.000 el poden parlar de forma fluïda. Una mica més de la meitat d'aquests, uns 4 milions aproximadament, el tindrien com a llengua materna, repartits entre 4 estats diferents (Espanya, França, Andorra i Itàlia, per aquest ordre).

 

Els convenis signats pel govern espanyol amb la UE

 

Tal i com vam dir fa alguns mesos, un informe (PDF) del think thank Horitzó Europa i del Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES) d'Alfons López Tena va revelar que el 90 % dels acords que José Luis Rodríguez Zapatero va signar a Brussel·les el 2005 i el 2006, i que havien de permetre l'ús del català, del basc i del gallec, tot i que no siguin llengües oficials de la UE, no s'estan aplicant perquè Madrid els incompleix.

Aquests acords inclouen el fet que els ciutadans es puguin dirigir en català a les institucions de la UE, i rebre resposta en aquesta mateixa llengua. La traducció del català a una de les llengües oficials de la Unió (i la de la posterior resposta de la institució corresponent de la UE) és responsabilitat, però, del govern espanyol, i és aquí on aquest, per deixadesa, incompleix la seva part.


Opina

Configuració
  • Tywyll Usuari sumador 41.879 11 13 👍 5.543

    Si el català ha d'entrar-hi com a "llengua espanyola"... no sé si seria millor deixar-ho estar i esperar a tenir un estat propi...

  • tindal 8.045 11 266 👍 126

    Malament rai si els madrilenys han de defensar el català.

  • malllamplll 26.830 10 40 👍 1.143

    Digueu-li a la Margot aquesta , que no es renti tant les mans. Que si te quatre fills de puta al Parlament ,potser és problema seu també.  

  • llamp 48.597 17 10 👍 12.145

    que donguin pel cul a l'estat espanyolas!

     

    Però Na Wilstrom, que en sap d'aixó tant com el Sabino Fenández Campos del 23 F, no diu que França a les "mambolines" va fent la seva. Ja fa anys que ja ens ho va dir però els polítics van "pasar"

     

    Doncs que ho passin bé!

     

    Ara les consultes i endavant les atxes

     

    I us adverteixo que aquest seè el gran, i darrer, combat.

     

    Suposo que per aixó vaig venir al món. No sé vosaltres

  • ReiDelMam 7.605 13 284

    Queda clar, amb Espanya no hi tenim res a fer, sempre mirarà cap a una altra banda, mai no li importarà defensar res català (això quan no va clarament en contra). Necessitem els nostres propis representants a la UE, a l'ONU, a la FIFA, a l'FMI, a les organitzacions internacionals, arreu ...

     

    Necessitem un Estat propi.

  • Daniel1714 2.168 14 801

    Unica via la Independència.

    Prou d'anar demanant com a pobres desgraciadets als malparits que ens tenen la bota al coll

Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 9.226.623 missatges
  • 218.633 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat