Notícia

El PSC vota per segon cop Vidal-Quadras com a vicepresident del Parlament Europeu

Socialistes i populars europeus pacten novament repartir-se la presidència de l'Eurocambra

parlament-europeu-gran
parlament-europeu-gran

El Partit Socialista Europeu i el Partit Popular Europeu votaran avui repartir-se els càrrecs de la Mesa del Parlament Europeu, tal i com van fer l'anterior legislatura. El popular polonès Jerzy Buzek serà des d'avui el nou president, amb els vots socialistes, i posteriorment la cambra vota els vicepresidents. Un d'ells serà Alejo Vidal-Quadras, membre del PP espanyol, que repetirà en el càrrec. I ho farà amb els vots dels eurodiputats del PSOE i del PSC, entre ells Maria Badia, que va centrar la seva campanya a atacar Vidal-Quadras. De fet aquesta serà la segona vegada que Badia vota a favor de Vidal-Quadras a la vicepresidència de l'Eurocambra, ja que l'anterior legislatura socialistes i populars europeus van arribar a un pacte similar per repartir-se els càrrecs, i Vidal-Quadras va acabar essent vicepresident europeu amb els vots socialistes. Badia va dir durant la darrera campanya dels comicis europeus que li semblava "vergonyós" que Vidal-Quadras fos vicepresident europeu.

 

 



Buzek serà escollit per davant de la candidata de l'Esquerra Unida Europea, Eva-Britt Svensson, que probablement rebrà alguns vots -insuficients- de les files de l'Aliança Lliure Europea pel compromís de la candidata a defensar el dret de parlar la llengua materna a la cambra. L'elecció de Buzek comporta que sigui la primera vegada que un representant dels països de l'Europa de l'Est ocupa una posició rellevant a la Unió Europea.

Dels 736 eurodiputats, un bon nombre representen partits sobiranistes de nacions sense Estat d'arreu del continent, la major part dels quals s'aglutinen a la coalició Verds-Aliança Lliure Europea. Amb un total de 55 eurodiputats, aquest grup és l'únic que reivindica el dret de l'autodeterminació de les nacions europees, i té una sensibilitat especial pel que fa a les llengües i els pobles minoritaris. Entre aquests parlamentaris hi ha Oriol Junqueras, per Esquerra Republicana de Catalunya que, en aquest cas, es tornarà l'escó amb el Bloc Nacionalista Gallec i Aralar. Els altres partits són la Nova Aliança Flamenca, el Partit de la Nació Corsa, el partit Pels Drets Humans de Letònia Unida, el Plaid Cymru de Gal·les i el Partit Nacional Escocès.


Al grup Esquerra Unida Europea-Esquerra Nòrdica Verda hi haurà representat l'eurodiputat del Sinn Féin per Irlanda del Nord i, al del Partit Popular Europeu, el Partit Popular Sud Tirolès, el Partit de la Coalició Hongaresa d'Eslovàquia, la Unió Democràtica dels Hongaresos de Romania, i el Partit Socialcristià que representa la minoria alemanya a Bèlgica. Dins del grup dels liberals, hi trobarem els nacionalistes conservadors catalans (Convergència i Unió) i bascos (Partit Nacionalista Basc), així com el Moviment pels Drets i les Llibertats, el qual defensa la minoria turca de Bulgària.

Entre les novetats d'aquesta legislatura hi ha la irrupció del partit Europa de la Llibertat i la Democràcia, que relleva els grups anteriors Independència/Democràcia i la Unió per a l'Europa de les Nacions. Aquest grup aglutina partits conservadors i d'extrema dreta, a més de tenir un component euroescèptic. Els principals partits que el formen són el Partit de la Independència del Regne Unit (UKIP), la Lliga Nord, d'Itàlia, i el Partit Popular danès, entre d'altres.

També s'incorpora a la cambra el grup Conservadors i Reformistes Europeus, definit com antifederalista i populista, i dominat pel Partit Conservador del Regne Unit, el Partit Unionista de l'Ulster, el partit polonès Llei i Justícia i el Partit Democràtic Cívic de la República Txeca. Entre les formacions menors hi ha la Llista Dedecker, sobiranistes flamencs.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.286.740 missatges
  • 220.707 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat