Notícia

El Senat francès accepta el reconeixement del català a la reforma constitucional

amena_31
amena_31
El Senat francès ha aprovat avui mantenir el reconeixement de la llengua catalana i les altres llengües considerades "regionals" a l'Estat francès, com el cors, l'occità, el bretó o el basc, a la reforma de la Constitució proposada per l'Assemblea Nacional francesa. La majoria dels senadors han aprovat per tant que el reconeixement d'aquestes llengües aparegui a l'article 75 de la Constitució francesa; només s'ha hagut de rebutjar una esmena contrària al reconeixement, presentada pel comunista Ivan Renar. El darrer tràmit per al reconeixement efectiu d'aquestes llengües és el vist-i-plau conjunt de l'Assemblea Nacional i el mateix Senat francesos, en sessió conjunta el proper 21 de juliol.

L'Assemblea francesa havia reconegut inicialment el català a l'article 1 de la seva Constitució, però després de les queixes de l'Acadèmia francesa, el Senat va tombar la resolució i va fer tornar la reforma a la cambra baixa. Posteriorment l'Assemblea va aprovar traslladar aquest reconeixement a l'article 75, i per tant minimitzar el seu reconeixement inicial. L'article 75, en el seu apartat dedicat a les col·lectivitat slocals (regions, departaments i comunes), dirà a partir d'ara també que "les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França".

'És clar que no obre cap dret. El francès ha de ser obligatori a l'esfera pública. L'ensenyament s'ha de fer en llengua regional, sempre que no sigui obligatori'. Amb aquestes paraules, ha justificat el president de la comissió al Senat per la reforma constitucional, Jean-Jacques Hyat, l'adopció del reconeixement de les anomenades llengües regionals finalment a l'article 75.

Tot i això el president de la comissió del Senat per a la reforma constitucional, Jean-Jacques Hyat, ja ha deixat clar que aquest reconeixement "no obre cap dret" perquè "El francès ha de ser obligatori a l'esfera pública". L'ensenyament es podrà fer en llengua regional "sempre i quan no sigui obligatori". El reconeixement efectiu serà per tant del fet cultural de la llengües per sí mateixes, però no atorgarà cap dret jurídic o legal a aquesta. Hyat responia la intervenció i l'esmena de Renar, i afegia que "no se'ls ha de donar un rol que correspon a la nació".

El socialista Pierre-Yves Collombat va advertir durant el debat sobre la conveniència o no de ratificar la Carta Europa de les Llengües Regionals i Minoritàries -que l'Estat francès és l'únic que no ha ratificat- fet que podria obligar a emprar aquestes llengües a l'esfera pública francesa.

Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.176.764 missatges
  • 216.833 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat