Publicitat

Atenció: Aquest fil té més d'un any d'antiguitat, i els seus continguts podrien haver quedar obsolets.

Fòrum

Guerra interna en IU

El PCE hauria de sortir d'IU
SI
14 (56.00%)

Altres
7 (28.00%)

NO
4 (16.00%)

Vots emesos: 25
Hartigan13.799 13 145👍 115
La apuesta por el PCE frente a la deriva econacionalista de IU 23:54h. del Miércoles, 18 de julio.

Izquierda Unida tiene un problema. Primero porque no está unida y segundo porque hace tiempo que abandonó la izquierda y se instaló en posiciones socialdemócratas.

Es dificil generalizar si hablamos de Izquierda Unida porque no es una, sino muchas. El proyecto inicial ha saltado por los aires y sus pedazos se han instalado por todas las federaciones y asambleas con más o menos fidelidad a los principios democráticos y socialistas que la impulsaron.

La Izquierda Unida de 1986 está muerta y Llamazares y su entorno pretenden amortajarla con un traje econacionalista, resucitándola no se sabe bien con qué milagro; pretenden acabar con el PCE como en Catalunya se hizo con el PSUC, reconstruyendo sobre sus escombros un proyecto que dudo que nadie, ni sus mismos impulsores, puedan explicar.

La estrategia del entorno de Llamazares es llegar a la próxima Asamblea Federal de Izquierda Unida sin prácticamente oposición, para hacer y deshacer el proyecto a su antojo.

El proceso de refundación econacionalista pasa por lamentables episodios como las corrupciones del ladrillo en Asturias, los casos de Gijón y la especulación de los terrenos de la Naval, sin olvidar las denuncias contra Candido y Morala. Pasa también por infames expulsiones de cientos de militantes comunistas en las asambleas donde el "llamazarismo" se ha hecho fuerte.

Otro ejemplo lo tenemos en Valencia, donde se ha emprendido una nueva ofensiva para destruir cualquier vestigio de izquierda alternativa por parte de los aliados de Saura (ICV) en Valencia - Esquerra i Pais - , y los restos de la actual mayoría encabezada por el "llamazarismo" y su entorno.

Los cantos de "refundación" vienen de todos lados, aunque cada uno la entiende a su modo. Llamazares habla de una refundación, sin decir con qué carácter, pero visiblemente econacionalista. Por otro lado, desde dentro del PCE, una corriente minoritaria encabezada por Enrique Santiago tiene en marcha desde hace años lo que llaman "El Plan". "El Plan" no consiste en otra cosa que en "reclutar" al mayor número de cuadros medios situados en posiciones relativamente estratégicas dentro del organigrama del Partido, copar los trabajos del Partido, pararlos en un determinado momento, no reforzar los trabajos impulsados por la dirección Federal y achacarle a ésta esa falta de trabajo. Esto no es pura especulación, es así como lo han definido algunos de sus miembros. Esto es la política como fin y no como herramienta de transformación. Cabe también señalar el silencio de este sector ante la expulsion de cientos de militantes del PCE de multitud de Asambleas de IU (como Oviedo) y su acercamiento, durante los últimos meses, a las posiciones de Gaspar Llamazares.

Ni que decir tiene que ni Llamazares en IU ni el sector de Enrique Santiago están apoyando la iniciativa impulsada por PCE de llevar a Aznar ante los tribunales. Tampoco participaron en las iniciativas del PCE contra la corrupción urbanística, ni están participando en el proceso de elaboración del Manifiesto Programa que se marcaron como meta los comunistas en su último Congreso.

Por tanto, mientras el proyecto inicial de Izquierda Unida se muere ante la deriva socialdemócrata y nacionalista de determinadas federaciones, se intenta acabar con los restos de la izquierda anticapitalista que resultan molestos, pero sobretodo, con el propio PCE. Un Partido que, sin embargo, vive un proceso de refundación que preocupa tanto a "llamazaristas" como a Enrique Santiago, ya que pone en evidencia a ambos.

En este contexto, ¿deberia el PCE volver a presentarse ante la sociedad como proyecto político independiente? No lo sé. Quizá pocos lo tengan claro. Lo que es cierto es que la base social de los comunistas está ahí, incluso muchos ciudadanos y ciudadanas que desde hace años se quedan en casa los domingos electorales volverían a acercarse a las urnas, pero la cuestión no es fácil. Tambien es cierto que la base electoral de IU es la base electoral del PCE, y esta es la razón de la deriva econacionalista de la dirección de la coalición, que ve en la propuesta comunista y no nacionalista un enemigo a batir. Izquierda Unida, sin el PCE, sería un traje sin cuerpo que duraría lo que duran sus cargos electos - como se ha demostrado en Oviedo, con la Asamblea de Ciudadanos por la Izquierda dejando sin concejales a IU - , o quizá menos, pero es un debate que se deberá abordar, y que, aunque ya hace tiempo que está abierto en el seno del PCE, día a día cobra más actualidad.

Sea como sea, lo que está claro es que será el PCE el que, como mayor fuerza anticapitalista organizada de este país, acabe por impulsar, más pronto que tarde, la propuesta alternativa de izquierdas. Contando con los movimientos sociales y otras organizaciones políticas, huyendo de burocratismos y luchas intestinas, y lanzando una propuesta alternativa claramente visible y creíble ante la sociedad, con un fuerte carácter unitario y republicano. Y sobretodo, aprendiendo de aciertos y errores pasados, y explorando nuevas fórmulas de entendimiento y unidad de acción.


------------------------------------------------------------------------------


L'aposta pel PCE enfront de la deriva econacionalista d'IU


23:54h. del Dimecres, 18 de juliol.

Izquierda Unida té un problema. Primer perquè no està unida i segon perquè fa temps que va abandonar l'esquerra i es va instal·lar en posicions socialdemòcrates. És dificil generalitzar si parlem d'Esquerra Unida perquè no és una, sinó moltes. El projecte inicial ha saltat per l'aire i els seus trossos s'han instal·lat per totes les federacions i assemblees amb més o menys fidelitat als principis democràtics i socialistes que la van impulsar.


L'Esquerra Unida de 1986 està morta i Llamazares i el seu entorn pretenen amortallar-la amb un vestit econacionalista, ressuscitant-la no se sap bé amb quin miracle; pretenen acabar amb el PCE com a Catalunya es va fer amb el PSUC, reconstruint sobre els seus enderrocs un projecte que dubto que ningú, ni els seus mateixos impulsors, puguin explicar. L'estratègia de l'entorn de Llamazares és arribar a la pròxima Assemblea Federal d'Esquerra Unida sense pràcticament oposició, per a fer i desfer el projecte al seu antull.


El procés de refundació econacionalista passa per lamentables episodis com les corrupcions del maó a Astúries, els casos de Gijón i l'especulació dels terrenys de la Naval, sense oblidar les denúncies contra Candido i Morala. Passa també per infames expulsions de centenars de militants comunistes en les assemblees on el "llamazarismo" s'ha fet fort. Altre exemple ho tenim a València, on s'ha emprès una nova ofensiva per a destruir qualsevol vestigi d'esquerra alternativa per part dels aliats de Saura (ICV) a València - Esquerra i Pais - , i les restes de l'actual majoria encapçalada pel "llamazarismo" i el seu entorn.


Els cants de "refundació" vénen de tots costats, encara que cadascun l'entén a la seva manera. Llamazares parla d'una refundació, sense dir amb quin caràcter, però visiblement econacionalista. D'altra banda, des de dintre del PCE, un corrent minoritari encapçalada per Enrique Santiago té en marxa des de fa anys el que criden "El Pla". "El Pla" no consisteix en altra cosa que en "reclutar" al major nombre de quadres mitjos situats en posicions relativament estratègiques dintre de l'organigrama del Partit, copar els treballs del Partit, parar-los en un determinat moment, no reforçar els treballs impulsats per l'adreça Federal i atribuir-li a aquesta aquesta falta de treball. Això no és pura especulació, és així com ho han definit alguns dels seus membres. Això és la política com fi i no com eina de transformació.


Cap també assenyalar el silenci d'aquest sector davant la expulsion de centenars de militants del PCE de multitud d'Assemblees d'IU (com Oviedo) i el seu acostament, durant els últims mesos, a les posicions de Gaspar Llamazares. No cal dir que ni Llamazares en IU ni el sector d'Enrique Santiago estan donant suport la iniciativa impulsada per PCE de dur A Aznar davant els tribunals. Tampoc van participar en les iniciatives del PCE contra la corrupció urbanística, ni estan participant en el procés d'elaboració del Manifest Programa que es van marcar com meta els comunistes en el seu últim Congrés.


Per tant, mentre el projecte inicial d'Esquerra Unida es mor davant la deriva socialdemòcrata i nacionalista de determinades federacions, s'intenta acabar amb les restes de l'esquerra anticapitalista que resulten molests, però sobretodo, amb el propi PCE. Un Partit que, no obstant això, viu un procés de refundació que preocupa tant a "llamazaristas" com a Enrique Santiago, ja que posa en evidència a ambdós.


En aquest context, deberia el PCE tornar a presentar-se davant la societat com projecte polític independent? No ho sé. Potser pocs ho tinguin clar. El que és cert és que la base social dels comunistes està aquí, fins i tot molts ciutadans i ciutadanes que des de fa anys es queden a casa els diumenges electorals tornarien a acostar-se a les urnes, però la qüestió no és fàcil. Tambien és cert que la base electoral d'IU és la base electoral del PCE, i aquesta és la raó de la deriva econacionalista de l'adreça de la coalició, que veu en la proposta comunista i no nacionalista un enemic a batre.


Esquerra Unida, sense el PCE, seria un vestit sense cos que duraria el que duren els seus càrrecs electes - com s'ha demostrat a Oviedo, amb l'Assemblea de Ciutadans per l'Esquerra deixant sense regidors a IU - , o potser menys, però és un debat que s'haurà d'abordar, i que, encara que ja fa temps que està obert en el seno del PCE, dia a dia cobra més actualitat. Sigui menjo sigui, el que està clar és que serà el PCE el qual, com major força anticapitalista organitzada d'aquest país, acabi per impulsar, més prompte que tard, la proposta alternativa d'esquerres.


Contant amb els moviments socials i altres organitzacions polítiques, fugint de burocratismos i lluites intestinas, i llançant una proposta alternativa clarament visible i creïble davant la societat, amb un fort caràcter unitari i republicà. I sobretodo, aprenent d'encerts i errors passats, i explorant noves fórmules d'enteniment i unitat d'acció.

Respostes

Configuració

Publicitat

Fòrums

  • 9.205.610 missatges
  • 217.890 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat