Atenció: Aquest fil té més d'un any d'antiguitat, i els seus continguts podrien haver quedar obsolets.

Fòrum

Els sub-dialectes

entrepà71 14
Més o menys sabem mots dels diferents dialectes del català, però dels subdialectes no tants. Estaria bé que féssim una llista de paraules i expressions típiques de cada zona. Però mirem de no posar els típics que coneix tothom( granera, espill, bè, xiquet, corder, maco...).

Paraules típiques de Torelló(Osona):

-Torratge(test)
-Turra(borilla)
-"Atxeboirar"(estornudar)
-Oidà!(on vas a parar!)
-Araplà!(on vas a parar!)
-Tirar vaques a muntanya(allò que la gent fa quan té mocs, que enlloc democar-se sels tira amunt al cervell)
-Arremangar(arremissar)






Respostes

Configuració
  • Aloja15.883 15 113👍 121
    A Barcelona ens mengem les neutres de la primera síl·laba abans d'una 'r' (rar, però així és):

    T'ronja
    B'rana.
    B'renar.
    P'ro
    V'ritat

    Utilitzem el pronom "alzi" com a plural de "li"

    Què "alzi" has fet?

    O els pronoms "uza", "anza" , "nan" enlloc de "us" "ens" "en"

    -I en aïllar la 'x' anza surt aquest resultat.
    -Ja veureu com uza sorprendrà.
    -Si que nan té.

    Diem aquet i aquets enlloc d'aquest, aquests.

    A vegades ens mengem els finals dels verbs i els modifiquem força per posar-hi els pronoms: digue-li (digues-li), escoltà-us-el (escolteu-vos-el).

    Enlloc de conjugar els verbs amb les formes "vam", vau" ho fem amb les formes "bem", "beu" -> vaig fer, vas, fer, va fer, bem fer, beu fer, van fer.

    Posem "es" inicial que en d'altres dialectes no hi són: estovalles (tovalles), escarxofes (carxofes), esbergínia (albergínia), escodony (codony)

    Gavinet per ganivet.
    Be, enlloc de xai o corder.
    Doncs i dongui per dono i doni.
    Apareixo i apareixi per aparec i aparegui.
    Aveure per haver-hi.
    Llenga i aiga enlloc de llengua i aigua.
    Sapiguer per saber.

    Tercera persona del singular del present d'indicatiu dels verbs incoatius acabats en -eixa: serveixa (serveix), apareixa (apareix)...

    Primera i tercera persona del singular del present de subjuntiu acabada en -ssi: fessi (fes), cantessi (cantès)...

    Gerundis en -guent enlloc de en -ent: somriguent, poguent, coguent...

    Absoluta confusió entre tenir i tindre per una banda i venir i vindre per l'altra.

    Ah! I quan anem pel camp i sempre que ens vegi un pagès de ben a la vora exclamem: Ca macu!

    Com podeu veure, la major part de les característiques estan considerades vulgarismes, no es poden escriure, i ningú es queixa i demana la creació d'una llengua barsalunina. Com sempre moltes característiques també es donen a d'altres llocs.

    Per què desprès diguin que l'estandàrd és el mateix que el barceloní

    • GoogleCAT.com105 14
      TERRA ALTA (al sud, a la vora /al costat de la franja de ponent), on parlem català (valencià) sense seguir les normes d'En Puig.

      ahir fee calor, o feie calor, ella treballave / ella treballae

      ell sortie a la tarde (ell sortia al vespre)

      redó (rodó)

      llimpiar (netejar)

      ell lligie (ell llegia)

      natres trenquem les aulives

      mon pare’, ‘ta mare’

      agranar (escombrar), ‘torcar’ (eixugar)

      granera

      No'm picos avui (no em truquis avui)

      Dis-li (digues-li)

      Tamé parlem català!

      Paregut (semblant)

      Un tròs de pa / un bocí de pa.

      Vaig al tròs (terreny/finca agricola)

      Vic a la Terra Alta.

      Minjo mandonguilles i panis (menjo blat de moro)

      Ensundemà (demà) te trucaré.

      Pronte rebras noticies meues / teues / seues.

      Un atre dia hi anem. Vatres veniu si voleu.

      Una atra noia / xica

      Enguany guanyarem

      Un xiquet (noiet), i un sagal (chaval)

      ADESAR (guardar)

      Vam anar (vàrem anar)

      Vam vindre (vàrem venir)

      Safranòria (pastanaga)

      Davall (sota), damunt (a sobre)

      Corder (xai) i rabosa (guineu)

      Escopinyar (escopir)

      Pronte

      Bajoca

      Pataca, tomaca

      apegalós (enganxós)

      alego (aviat)

      Què maco (K[A]MAK[U])

      Què bonic (K[A]B[U]NIK)

      Correcte (correct[a])

      Natros no som d'este món.

      Quan a les "normes d'En Puig" llegeixo comparatives entre lo valencià i lo gironí per mirar de distanciar-se al màxim, trobo a faltar lo tortosí (meua, teua, seua, granera, natres, este xiquet), que és lo pont d'unió entre lo dialecte català i lo dialecte valencià.

      Visca lo català occidental del sud de Tarragona, lo català que mos va portar Jaume I.



      Editat al dia 08 de juny del 2004, a les 01:37
      • __2685__7.557 14
        Hola googlecat, en veritat es diuen normes del Puig, i son dites així perk es van fer a un poble anomenat El Puig, a prop de València.
        Veïa k este tema estava perdut i ningu opinava ja, i com a mi m'agradava molt aço dels localismes, he decidit resucitar-lo, jeje.
        Sabía k els de tortosa parlaveu igual k els del PV, però es k fins i tot teniu molts localismes del meu poble, jeje. Jo, en veritat em senc més tortosí k valencià, per ser castellonenc. QUan diuen k el valencia es diferent del català, no se k faria a eixos ignorants. A Catalunya es parlen molts dialectes, i a la part occidental es parla el nostre, i a l'oriental el k mes es diferencia ,el barceloní. Com al Principat sempre es sent parlar en barceloní i en els altres dialectes mai, supose k per això es pensaran k alli es parla així a tot arreu. Si abans de dir les coses els ignorants, llegiren un poc, sabrien k alli també parleu com ací, i k el nostre dialecte(tortosí i valencia) ve del lleidatà.

        A Tortosa també dieu Aixína, molt comú ací? Ah, i ací en lloc de aquí?

        Ací a Nules, per a dir rellotge sempre senc dir relonge, i per a dir cap a ací(aquí) a Nules diem pa c'ací , encara k a Borriana diuen caba cí.

        Bé, seguiu en este tema k m'agradava molt. Visca TORTOSA, Visca NULES.

        • Baix_Maestrat420 14👍 19
          Google_cat, acabes de posar moltissims localisme dels pobles que formen la meua comarca del Baix-Maestrat. Menys alguns, com natres (diem natros) o sagal (són minoria les excepcions) les he sentit ha dir tant als pobles del interior, sobretot amb la terminació dels verbs o com més a la costa (com no em picos. En general has posat bàsicament la nostra parla, per això dic moltes vegades que me sento més identificat a un català de tortosa, lleida o la franja que un valencià del cap-i-casal o un alacantí.


          La forma ací o açò només perdura al PV.

          VISCA LA NOSTRA PARLA VALENCIANA I LA VARIANT OCCIDENTAL DE LA LLENGUA I PROU DE CENTRALISME BARCELUNÍ A TV3 I ALS MEDIA EN GENERAL

          • __2685__7.557 14
            Tens tota la raó, estem fins als collons els del dialecte occidental de sentir parlar el barceloní i obligar-nos a nosaltres a parlar-lo també. sino mireu quan ix algu de parla occidental a Tv3 com s'esforça per a parlar igual k els barcelonins. Ja hi ha prou, la meua parla es la millor i estic fins als collons de k ens desprecieu. Visca lo Lleidatà, lo Tortosí, el Castellonenc, l'Aptitxat, l'Alacantí i tots els dialectes occidentals k quasi no tenim ressó als PPCC actuals. Tenim el mateix dret tots els dialectes.

            • CatalàdelCarmel5.846 14 360
              Sento ser barceloní i parlar en barceloní...I et dono la raó, TV fa fàstic en aquest tema com en gairebé tota la resta. M'encanta sentir parlar gent no barcelonina i fins i tot em feu sentir vergonya del meu accent...

              Ara bé, cal afegir un nou focus etèril de discussió? Per això ja tenim mil temes mega-interessants com el ruc-gat,rebrot-acampada, cup-erc,maulets-jerc,...



              • LLIBERTENCIA65 14
                No s'ha de sentir vergonya del propi accent. Els que haurien de sentir vergonya són els que menyspreen els altres perquè tenen diferent accent i empren paraules diferents. Jo parlo sovint amb valencians per feina i hi ha algunes paraules que em sobtaren al principi:
                Aguiua (per aigua)
                Quidrar (per trucar)
                Quan obliguen algú, als mitjans, a parlar català occidental, m'estan robant el dret a escoltar i aprendre les diferents variants de la nostra llengua.

                A Vilassar del nespres en diuen MIKAKOS., vaig llegir que era l'única paraula catalana que derivava del japonès.


                • SoLdAt_CaTaLa1.328 15
                  De l'emporda tant sols recordo:

                  Tomata: Tomàquet
                  Trumfa: Patata
                  rustei: rostoll



                • __2685__7.557 14
                  té raó Llibertencia, vergonya no s'ha de tenir per ël seu dialecte, però si vergonya d'imposar-lo a tots els PPCC com si fora l'únic i el millor, kuan tots els dialectes i subdialectes son iguals i els k formen la llengua. A mi tampoc m'agradaria k el meu dialecte fora l'únic k s'escoltara i fora més important, sino k m'agradaria k tots parlarem el seu dialecte, perk quan jo senc parlar altres dialectes k no son els meus, m'emocione molt, ja k m'agrada el tema molt. K perk cregueu k ha agradat tant a la gent este debat dels subdialectes? Pos perk es un tema molt interessant i k agrada molt a la gent, la qual no li agrada k li obliguen a escoltar sempre el mateix. Quan jo mire TV3 i senc algú parlar en un altre dialecte k no siga el "bo", m'emocione molt, perk es una cosa molt estranya escoltar-ho a eixa merda de TV. Moltes vegades, kuan parlem amb barcelonins o a TV3 ens hem d'esforçar per a acoplar-nos al seu dialecte, perk si nos pareix k parles la parla d'un paleto de poble, i això no és així. Jo crec k hem d'enviar a fer punyetes al centralisme ranci de TV3 i fer una nova Televisió Països Catalans, on estigam tots els PPCC inclossos en la seua emissió i en els seus dialectes, i k anara epr tots els pobles dels PPCC(cosa superestranya en TV3) entrevistant a gent i a les seues cultures i anant donant a coneixer-nos tots els pobles i comarques d'este meravellòs estat, els PPCC. Visquen tots els dialectes catalans, i ja estic fart dels blaveros ignorants, k no saben k a d'alt de l'Ebre continuen parlant el seu mateix dialecte.
                  No tingau vergonya del vostre dialecte, ja que tots som iguals per a la llengua. Tingam vergonya d'oprimir altres dialectes germans.

                • __2685__7.557 14
                  Si, ací diem auia moltes voltes a la Plana Baixa, però hi ha vacil·lacions entre auia , aiua i aigua.
                  En veritat nosaltres diem cridar. Al Principat tots dieu trucar?

    • catalàamallorca39.639 7 14👍 15.074
      Totes aquestes les fa la meva avia (i l'avi també les feia). I tant muns pares com jo en fem la majoria també. 
  • __361__3.487 16👍 20
    Vàries:

    "Merendengues". "No estic per merendengues", "No estic per òsties", "Deixa't estar de rollos i deixa'm tranquil".

    "Xerrim". "Xerraire". "Sou massa xerrims".

    "Voltros". "Vosaltres".

    "Tenc". "Tinc". "Em tenc per el secretari de l'empresa".

    I molts d'altres.

  • __2685__7.557 14
    Tinc una curiositat, al Principat dieu tots vermell al roig? i aquí també ho dieu tots, ho teniu més varietats per a dir-ho. Nosaltres diem ací, però més al sud, per alacant, diuen aquí també.

    Tinc una proposta per als del Racó Català. Com aquest tema m'agrada tant, i no sols a mi, sino a molta gent, m'agradaria si pot ser k fora guardat en algun lloc de la pàgina web per a que sempre k ens agradara, poguerem veure els dialectes de tots els PPCC. Crec k aquest debat creat per entrepà (Congratulations entrepà , has triunfat) no hauria mai de desaparèixer. Graciès.

    • __2685__7.557 14
      Joooooo, intenteu k no desaparegue aquest debat dels dialectes, de tant en tant sempre m'agrada pegar-li una ullada, i es ben dificil d'encontrar.
      Com es nota k estem tots de vacances eh. Aço està mes mort.......

      • Arreu1.918 15 862👍 25
        Dues aprotacions més des de la Plana de Vic

        borrigar (el llit) = desfer el llit. Sempre m'ho diu me mare quan m'estiro sobre el llit quan està fet. No l'he sentit a ningú més.

        estrigonyar-se = estriar-se ''està estrigonyat al sofà''

        M'apunto a la iniciativa de Nules, ja que jo també miro aquest fòrum sovint.

        Salut



        • BAIX-MAESTRAT2.635 15 699
          Una curiositat:
          Els catalans dieu "seny"
          Segons pareix els valencians diuen "trellat" (ací a la meua zona mai ho hem sentit)

          Tots dieu estes dos paraules? Ací se diu enves de seny/trellat: coneixement, i quan te'n falta o no n'he tens es diu: No tens senderi

    • gH3.040 14 642👍 11
      nules diu:
      Tinc una curiositat, al Principat dieu tots vermell al roig? i aquí també ho dieu tots, ho teniu més varietats per a dir-ho. Nosaltres diem ací, però més al sud, per alacant, diuen aquí també.

      Sí, acostumem a dir vermell (com a mínim l'oriental), però: creu roja, pit-roig.

      Ja que estem amb els colors, també sento dir car(a)bassa i t(a)ronja.

  • __2685__7.557 14
    Per Nules solem dir agarrar en comtes d'agafar, i es una paraula molt extensa i molt comú pel poble.
    Algún balear ens pot parlar sobre l'article salat(perk li diuen article salat? ) es k per Alacant hi ha diversos pobles on també utilitzen l'article salat, i també hi han pobles on la forma tan comuna al País Valencià de dir esta/este/estos/estes, li diuen aquest/aquesta/aquestos/aquestes, i també en compte de dir ací, ells diuen aquí. Sabeu perk passa això, doncs perk uns quants pobles d'Alacant, si no recorde mal, foren conquerits per balears, introduïnt-los moltes paraules propies de Ses Illes. Algú em pot confirmar açò?

    • EmulatorQUsuari sumador61.104 15 7👍 15.917
      No és exactament que fossin conquerits per balears, sinó que quan l'expulsió dels moriscos (any 1609) es repoblaren aquestes terres amb gent balear.

      Em sembla que t'estàs referint Tàrbena i la Vall de Gallinera. Això és el que en diu el DCVB:

      TÀRBENA
      || 1. topon. Poble de la comarca de la Marina, en la vall de Callosa, que va ser repoblat en el segle XVII per mallorquins i encara conserva deixalles del dialecte mallorquí i d'alguns costums, sobretot en el ram de cuina.

      3. GALLINERA topon.

      Serra i vall situades al S. de Gandia, a la part nord-oriental de la província d'Alacant. La Vall de Gallinera forma un municipi al qual pertanyen els poblets de Benissili, Llombai, Patró, La Carroja, Benitaia, Benissivà, Benialí i Benirrama. Els seus habitants són anomenats mallorquins perquè descendeixen de pobladors que hi dugué de Mallorca el duc de Gandia per repoblar el país després de l'expulsió dels moriscs a principis del segle XVII. El nom d'aquesta vall apareix en la Crònica de Jaume I (pàg. 379) i en la de Muntaner (cap. 9).

  • Akio2.444 14 740👍 263
    Em feu molta enveja, no sé si perquè sóc de l'àrea metropolitana de barcelona o què, però no havia sentit pràcticament cap de les paraules que dieu! i la veritat, és una llàstima

    • emuajUsuari sumador4.651 14 459
      he sentit força gent de Barcelona ciutat de la generació nascuda els anys 30 i 40 que pronuncien diverses paraules afegint-hi una "t" o una "c"al final, per exemple:

      cor(t) (l'òrgan vital)
      col.legi(t)
      tren(c) de rodalies


      ... i n'hi ha força més que ara no recordo. Algú sap si és propi de l'àrea dels voltants de Barcelona o també passa en altres llocs? i per què d'aquesta derivació en la pronunciació?

      • gH3.040 14 642👍 11
        emuaj diu: he sentit força gent de Barcelona ciutat de la generació nascuda els anys 30 i 40 que pronuncien diverses paraules afegint-hi una "t" o una "c"al final,

        Al Bages també hi ha molta gent que ho diu, però entre els joves no.



  • Centelles19 14
    A lleida utilitzen molt l'article neutre lo, ho vaig notar quan vaig anar a vore a familiars.

  • Miquel809 14
    A Mallorca també deim coneixement en comptes de dir seny o trellat. I quan n'hi falta a algú deim que no té coneixement (ò es cap li vola).
    També deim pradí per dir padrí o avi. I preda per dir de pedra. També xerram en comptes de parlar i cridam ò telefonam en comptes de dir trucam.

    Una abraçada a tots!!!

    • __2685__7.557 14
      Si, a valencià també diem cridam en comptes de truca'm. Contam un poc la història de l'article salat k m'interessa, es k li ho vaig preguntar a una persona i hem va donar molta informació, pero encara vull més.
      M'agrada molt el tema balear i l'article salat, clar, com es un dels dialectes erronis de la llengua catalana, no sabem molt d'ell, en canvi del barceluni sabem tots molts, i de sobra. Segur k tu no saps moltes coses del valencià i lleidatà i rosellones i alguerès,... pos ja som dos.

  • Muntaner14 14
    Hola pescallunes!!!

    A més de torratxa, eixabuirar (típiques de la Plana de Vic en general), també són característics de Torelló els següents mots:

    -embolar (les sabates) : embatumar-les.
    - broques (del rellotge): agulles o busques (del rellotge)
    -burot : policia municipal
    -barganyar (el menjar): fer malbé el menjar

    L'expressió "Ara pla!" no només és pròpia de la Plana, sinó també d'indrets com el Gironès on conserven encara amb molta vitalitat l'ús del "pla" com a partícula de negació o de reforç també de negació (ve a ser el mateix que el nostre "pas", que la Plana és un dels llocs del Principat on encara gaudeix d'una salut envejable!!).

    Si vols saber més coses del nostre parlar et recomano que llegeixis el llibre de la Carme Vilà i Comajoan titulat "El parlar de la Plana de Vic", que en aquests mateixos moments està disponible a la bibloteca Dos Rius (quina invenció el catàleg informatitzat de la Diputació!).

    Ah!!! I si mai tens cap dubte de com s'han d'escriure aquestes paraules tan nostrades, et recomano que consultis el Diccionari Alcover-Moll (per si no el coneixes et diré que és un recull que van fer aquests senyors de les paraules típiques dels PPCC i per això trobaràs no només com s'escriuen paraules subdialectals, sinó també l'àmbit d'utilització d'aquestes). A internet es pot consultar a la següent direcció:

    http://dcvb.iecat.net
    (Busca les paraules que coneixes i t'enduràs més d'una sorpresa!!)

    Petons i que no tingueu una Festa Major massa remullada (com cada any...).

    • brucat171 14
      Jo sóc de Llagostera, aquí teniu algunes paraules característiques del meu poble i volants:

      - Saó : humitat de la terra
      - llei : gens
      - rompre : trencar
      - fausa o volant : falç
      - llampiar : netejar
      - pràctic: adjectiu, que sap fer bé i ràpid alguna feina.
      - som : de poca fundària
      - estafanòria : pastanaga
      - corrumput i desgavellat : fotut, desordanat, fet malbé ( no sé gaire com descriu-re-ho)
      - trumfo : patata
      - espet : sonso
      - coma : terra (no gaire gran) de camps entre boscos
      - anou : nou
      - brossa : rebuig vefgetal

      • __2685__7.557 14
        El meu iaio quan se'n va al camp diu moltes voltes: me'n vaig a rompre.
        No tinc ni idea de perk ho dira.
        Ací a la Plana Baixa diem molt saó també, i també pràctic, anou i brossa, de fet la forma "col·loquial" de dir gespa ací, es la forma brossa, k solem dir frequentment.

        Jo tinc una pregunta per a tu: ací a la Plana Baixa i molts llocs de Valencia diem carlota a les "zanahorias" .Com es l'estandar k teniu al Principat: pastenaga o safanoria? es k les senc les dos per igual i tinc eixe dubte.
        M'ha agradat molt el nom de trumfo per a dir creïlla o pataca, jo crec k l'haurieu de dir més, i no usar tant pataca. Potser si al llengua s'estandaritzara en cada tros de cada dialecte gastariem trumfo, keda bé, jeje

    • joansala346 14
      Bé, des de terres empordaneses voldria dir que moltes de les coses que els valencians o illencs dieu, aquí també. Amb els illencs té una causa clara, atès que amb la Reconquesta, les Illes es repoblaren amb habitants empordanesos...
      A part, crec que la gent es pensa que certes coses són pròpies del seu dialecte geogràfic, quan en realitat són pròpies d'un altre dialecte generacional.
      Aquí a l'Empordà tenim una expressió més enllà del lèxic, que és la negació amb "poc que" (pronunciat "poca") i acabada amb "pas": poc que vindré pas! (no vindré).
      Enlloc de "gens", molts fem servir "gota". De pa, no en tinc gota. Per a nosaltres, "la fred" és femenina.
      Pronunciem "abres" (arbres), "aiga" (aigua), "plaja" (platja), "atres", "nosatres" (altres, nosaltres), "tronja" (taronja)...
      Coses que són més de gent gran són "anar de parranda o de jarana" (de festa), "de per riure" (de mentida), "de bona vera" (de veritat), "(ar-)rifar/arrissar" (fotre's), "carrota" (pastanaga), "l'amanit" (amanida), "el tai/tall" (carn: Pla de l'Estany), "tomata". D'aquestes, algunes només continuen vigents entre la gent gran, però d'altres són ben vives. El que sí que només és entre avis és l'auxiliar "ser": "aquet dematí, con em sóc aixecat, cum que feia molta fred, em sóc posat l'abric i me'n sóc nat cap a l'hort a arrebasar carrotes. Emprés, sóc esmorzat pam-tomata, oli i sal i un tros de botifarra blanca. Volia un vas de vi. Poca en quedava gota, emprò, i em sóc hagut de fotre un xic d'aiga. Poca era gota bona! Emprés sóc ensopegat amb un roc i em sóc fotut per terra, músics i berra, tot per terra...!". Això és: "aquest matí, quan m'he llevat, com que feia molt de fred, m'he posat l'abric i me n'he anat cap a l'hort a collir pastanagues. Després, he esmorzat pa amb tomata, oli i sal i un tall de bull blanc. Volia un got de vi. No en quedava gens, però, i m'he hagut de fotre una mica d'aigua. No era gens boba! Després m'he entrabancat amb una pedra i he caigut per terra, músics i berra, tot per terra...!".

      Bé, si se me n'acut cap més...

      • brucat171 14
        Jo algun cop he sentint som en comptes sóc.
        Ah, abans m'he deixat dues paraules.
        - Abantes: abans
        - Allevores: llavors, alsehores

        Algun cop parlant m'he trobat en que es substitueix oncle avi per tio el "tio" espanyol per oncle. Algú em sabria dir s'hi això és correcte?

      • noidelnord46 13

        a catalunya nord també s'utilitza l'auxilari "ser" per exemple es diu: sun(soc) anat a l'escola per dir he anat a l'escola....
        altres dialectalismes:
        -parli català : parlo català  (i jo parlavi per jo parlava)
        -parli pas françès : no parlo françès
        -sun, ets, es, sem ,seu, sun : soc ets es som sou son
        -me dic  jordi : em dic jordi
        -nins i nines : nens i nenes
        -la meua : la meva
        -aqueix : aquest
        -un veyre : un got
        -tinc, tenes, ten : tinc,tens,té
        -nosaltros
        i molts occitanismes i gallicismes en el lèxic , les expressions i la sintaxi pero també a vegades castellanismes! 
  • Miquel809 14
    Ey! Nules! Explica'm això de que el balear és un dialecte erroni del català, pk m'he quedat ben parat!!

    • __2685__7.557 14
      Ei, k no hem referia quan ho deïa a k fos així de veritat, sols ho deïa per els barcelonins, k es creuen k el seu es un dialecte correcte, i els demes son dialectes erronis de la llengüa, per això vaig dir això. Ells en veritat creuen això, ja k fa temps no se a quin fórum un barceloní em va dir que el barceloni era la forma correcta de parlar el català, k els demes dialectes no eren tan correctes. Per això, quan jo veig la riquessa k hi ha en tots els dialectes catalans, no se m'oblida de dir això, pero fent un poc d eburla als barcelonins k es creuen el centre de la llengua i el centre de la llengua som tots. Visca es dialecte baleà. Tots els dialectes formen part del català. Lluïtem contra les imposicions dialectal. Visca ses illes balears i Es País Valencià i Lleida. VISCAAAAAAAAAAAA.


      Ah, volia comentar una altra cosa. El meu amic de La Vall d'UIXO m'ha donat unes quantes adreces molt bones sobre el dialecte i subdialectes del valencià:
      http://www.geocities.com/soho/cafe/9308/

      Parla vallera:
      http://www.geocities.com/soho/cafe/9308/diamonvall.htm



      Parla nulera:
      http://www.geocities.com/soho/cafe/9308/dianules
      Gràcies Jordi.

      --------------------------------------------------------------------------------


      • EmulatorQUsuari sumador61.104 15 7👍 15.917
        "Ei, k no hem referia quan ho deïa a k fos així de veritat, sols ho deïa per els barcelonins, k es creuen k el seu es un dialecte correcte, i els demes son dialectes erronis de la llengüa, per això vaig dir això."

        SI et plau, Nules, no generalitzis.

      • Criquet7.268 14 294👍 1.049
        Ep, aixo, no generalitzis, doncs el barceloni tambe es un dialecte que varia molt del "estandard" doncs si tot u esric en barsaluni ja us dic que en mes dun lloc seria imressionant els errors que es cometrien

        El que passa es que el barceloni mes aviat nomes es parla i que aqui sempre s'escriu en l'estandard ( que no pot ser anomenat l'imposat des daqui doncs te molts elements extrets de diguemne el valencia per exemple, que es el plural femeni acabat en -es i no -as, un element entre molts daltres).

        Potser l'error sigui que amb la varietat dialectal que hi ha als PPCC no es situi l'estandard a cada territori per separat, tal i com ocorre crec a Italia doncs aquesta variacio de l'Italia es molt major

  • PaLo-SKA148 14
    doncs akí vila tmb es diu:
    - boi-boi (quasi!)
    - tenca (tanca)

    xep!!, jo allò d torrelles no ho sabia!!! és q no m'enteru... !


    ufff.... si hi ha algú d la bisbal del penedès... q faci saber tot el q diuen x allà, q hi tenia una coneguda i deia coses raríssimes q smpre ens havia d'explicar el significat!

  • __2685__7.557 14
    Jo no sé si tots ho dieu igual, pero hui ma mare em diu: Estas un poc moïna!! M'he quedat tot parat i li pregunte que collons es això, i em diu que vol dir deprimit. M'ha dit que era el que el que deïa abans per a dir deprimit a esta zona, pero que ara apenes es diu. Com eixa hi ha un muntó de paraules estranyes que no saps ni el que signifiquen, i moltes que abans eren igual a com son ara en el català oriental (benzina, boja) actualment al País Valencià la paraula boja per a dir loca no esta gens arrelada i apenes la diem, solem usar el castellanisme loca. Pero hui ma mare diu: No diu ni boja. Jo solc dir: No diu ni mu, encara que en castellà crec k també es diu.
    Una pregunta, per a dir deprimit, a la resta dels PPCC també utilitzeu alguna paraula diferent com ma mare, moïna???


    • EmulatorQUsuari sumador61.104 15 7👍 15.917
      Vejam... "Moïna" és un castellanisme (de "mohín", que ha donat també el verb "amoïnar"). Un "mohín" em sembla que és una ganyota de disgust, i aquesta connotació negativa s'ha "heretat" en els derivats que hem vist, tant "moïna" com "amoïnar-se".

  • roquet20.002 14 74
    Ara unes quantes de la cava
    carnús: animal mort que sura per dalt del riu o canal, en fase de putrefacció avançada (utilitzat com a insult)
    milotxa : estel (cometa en castellà)
    birbar: treure les males plantes de l'arrossar
    pantxudeta: cap gros, cria de granota
    sagalet/sagaleta: xiquet/a, nen/a
    ragatxos: xiquets
    tins. ti : tens, te 2a. 3a persona del present d'indicatiu del verb tindre
    vedat : epiglotis
    àdena: femella de l'ànec
    catxap: conill
    i un llarg etcètera, ja n'he posaré més, fins i tot tenim un diccionari
    Vocabulari de Boca, de Baltasar Casonova.

  • brucat171 14

    Esclaput : Gripau
    Carbassuda: Cap-gros
    Reientinc ( no sé del cert si acaba amb c o g): Pit-roig
    Suara: Abans. Ex.: Ara no tinc sed perquè suara he begut un got d'aigua.

  • __2685__7.557 14
    Ei, fem marxar aquest fil una altra vegada, estava molt bé.
  • __2685__7.557 14

    Mireu, he trobat esta foto sobre els dialectes de la nostra llengua, i també de les altres de la Península Ibérica:
     

     
    Mola eh?? Estaria bé trobar un mapa dels subdialectes de cada país. Jo fa poc vaig vore un mapa de tots els subdialectes del PV i estava molt bé, pero no l'encontre.
     
     
    Una pregunta, fa poc al Racó un company balear va escriure mos(ens), i voldria saber si a balears també utilitzen mos com al PV.
     
  • __2685__7.557 14

    Una pregunta per als de Catalunya:
     
    L'altre dia vaig vore un dels pocs DVD's que estàn en la nostra llengua (més que res perque era una producció de TV3), i en diferents moments de la pelicula per a dir got dien "vas". A Catalunya tots dieu vas, o només en algún subdialecte??? Per cert, la pelicula que vaig vore era "Ouija", i la V.O. està feta en català oriental, i tot i que és una pelicula amb baix pressupost, es prou bona i la recomane.
    • Guillemot1.718 14 921

           El pronom "mos" està(va) molt estès per tot arreu, no és un "valencianisme" (vull dir que es diu en valencià però que no n'és exclusiu).
       
           Jo el primer cop que vaig sentir la paraula "vas" per poc m'hi quedo, de l'ensurt. En la vida havia sentit cap altra cosa que "got" i em vaig pensar que era un castellanisme salvatge. I jo parlo central, ja veus.
      Fa molts d'anys que a TV3 prefereixen "vas" a "got" i suposo que no és perquè és digui en barceloní o no, sinó simplement perquè és més semblant a l'espanyol. Aquest és el seu criteri lingüístic principal (parlant en general) i no cap altre. Tu fes-los conèixer el valencià "llavar" i ja veuràs com d'aquí a quatre dies a la Televisió Regional de les Provincias de Nordeste ningú no hi rentarà res, tothom llavarà, que s'assembla més a l'espanyol.
       (Ep!, que s'assembli més a l'espanyol no vol dir que sigui incorrecte o que ningú se n'hagi d'avergonyir, eh?, simplement és que "llavar" i "lavar" tenen la mateixa arrel llatina)
      • __2685__7.557 14

        Si, pero jo use les dos paraules per igual, netejar i llavar.
         
        Llavors, ningú diu "vas"per "got"??? Millor Que cabrons els de TV3, no??
        • Guillemot1.718 14 921

             Algun cop sí que se sent. Ara, com a mínim en el meu entorn, guanya "got" per golejada clamorosa.
           
           
              Passa que aquestes coses poden ser una mica confuses.
               Des de fa uns 10-15, arran del triomf dels defensors del català light, la tendència en el mitjans de comunicació del Principat és a buscar sempre la paraula més semblant a l'espanyol.
          En canvi, fins aleshores la gent era molt conscient que deia molts de castellanismes i intentava corregir-los; i de vegades preferien (preferíem) fer servir la paraula que més s'allunyés de l'espanyol. Podria ser que per aquesta raó el "got" hagi substituït el "vas" en el meu entorn?. Podria ser.
           
          Però igualment Tv3 fa mal fet d'agafar sempre solucions d'un sol dialecte, i encara més de preferir sistemàticament les solucions més "castellanes".
           
             Si vols veure el territori on tradicionalment es deia la paraula "vas", o qualsevol altra, només has d'anar al Diccionari Alcover en línia
           
          http://dcvb.iecat.net/
           
          Al final de cada entrada et posa l'etimologia i la distribució geogràfica de la paraula que hi hagis ficat.
           
           
  • quimbdn12 13

    hola
    jo soc de badalona, i tot i tenir la desgràcia d'estar al costat de Barna, també tenim paraules que només s'usen al meu poble, si algú sap s'usen també en altres llocs m'agradaria saber-ho.
     
    Micaco  = Nespre
    Micaquer = Nesprer
     
    Badiu = Pati
    Tornemi  = pastisset omplert de crema
     
     
    • Penjaases36 14

      Hola,
       
      Al Maresme també diem "Micacos".
       
      Algunes pecualiaritats de la zona del Masnou fins Mataró (com a mínim):
       
      - "Mè": eufemisme per merda
      - "Fotre a mar": llençar una cosa, desempallegar-te'n. "Aquests llibres són una mè ... els hauries de fotre a mar!"
      - "Allaborans": llavors
       
      La gent nascuda fins els 40/50 tendeix a pronunciar RN com RAN: "carran, inferran, forran" ... (per carn, infern, forn). A Premià hi havia una casa que en deien a "Can Carrandai", i volien dir "Can carn d'all", per la carn picant que menjaven, es veu.
       
      Mataró és conegut a la zona per les seves paraules i expressions que sobten als no mataronins:
       
      - "Afogar" per ofegar
      - "Marc" per mar: "Ho fotré a marc!"
       
      Au, salut a tothom !!
  • quimbdn12 13

    ui! no havia vist k algú més a dalt ja ho havia dit
     
  • neu580 14

    Jo sóc de novelda a la subcomarca de les valls del vinalopó i tenim un parlar ben curiós que a la gent li xoca molt perquè està molt castellanitzat.
    El més curios és algunes simil.lituds amb la fonetica  de l'oriental ;
    Diem:
    aquí per ací
    faxa,pex ,matexa per faixa ,peix ,mateixa
    feminitzem moltes paraules: dina per dinar ,sopa per sopar, brena per berenar, la xová per aixovar.
    Ens mengem la r al final de paraula:parlà ,menjà etc
    N'hi han castellanismes que espanten: sacà,encontrà.
    pronunciem els toponims com en l'oriental:nuvelde per novelda, munové per monover,petré per petrer
    diem fer noiets en lloc de fer fugina (en alacant he sentit també fer campana).
    arracaes per pendients
    rentar per netejar (s'esta perdent però es gasta sobretot al parlar de les dents i les mans)
    L'altre vaig sentir l'expressió "nunoi?" i em vaig quedar de pedra.No és una expressió catalana?
  • lojoanet1 9

    Vos  escriure localismes tortosins que sempre "hai" sentit a casa i al poble :

     

    -Mateuet = tonto;

    -Catorra = cony;

    -Xoxa= marrana;

    -Despús ahir = abans d' ahir;

    -Despús demà = demà passat;

    -Monyo= Cabell;

    -escurar = fregar plats;

    -escuranda= Vaixella bruta;

    -galtada= bufetada;

    -certinitat= certesa;

    -Xeic/xec/xic = vocatius, se fa servir per reclamar l'atencio d'algú pero masculí, en femení seria xica o a la cava diuen "eca"

    -De bades = gratis;

    -Bancal = feixa de terra;

    -Mano = germà;

    -Ado = fins i tot ( seria el Àdhuc );

    -Besada = petó;

    -Calces = mitges;

    -Calceti = mitjons;

    -Torcar o llimpiar = netejar;

    -Maldar = renyar;

    -Xalar = disfrutar;

    -Menos = menys;

    -Ancabat o después( despús) = després;

    - Avant = endevant;

    -Atràs = endarrera;

    -Abadejo = bacallà;

    - Pos = doncs;

    - Arroplegar = collir;

    - Prompte / alego = aviat ;

    - Au = prou;

    -Allà Callà = de quant en quant;

    -Amollar = deixar anar;

    -Agarrar = agafar;

    -Acochar-se = ajupir-se;

    -Vaiga = vaja;

    -Veigues? = ho veus? ( expressió); 

    -Viatge = vegada ( tamé se pot dir volta com en valencià );

    -Tamó o Tamor = por; ( escrit correctament seria temor però a la zona  ho diem així );

    -palometa = papallona ( los xiquets ja no l'utilitzen tant com antès, fan servir papallona, una pena!! );

    - curiolet = marieta;

    -Timó = farigola;

    -Romer = romaní;

    -Picar = trucar;

    -Colgar = penjar;

    -Destorbar = fer-se malbé un aparell;

    -"Cha"= equivalent al "che" valencià ; exemple : "dixa'm estar, cha"

    -Fato = paraula que s'usa molt per designar un munt de coses;

    -Faigue = faci;

    -Gastar = fer servir; exemple: "si no gastes l'ordinar dixame'l a mi "

    -Gitar-se = estirar-se , anar-se'n al llit;

    -Juí = judici;

    -Heu, Ham, Hau, man = ho, hem, heu, ma ;

    -Miló de moro = Síndria;

    - Oco = ull! ( anar amb compte );

    -Banyar-se = mullar-se;

    -Pendre lo bany / Pendre'l bany = banyar-se  "en el sentir del català central " ;

    - Templat = eixerit;

    - Me, Te, Se = em, et, es ;

    - Tovalla = tovallola;

    -mistos = llumins;

    -Quint, Sext, Séptim, Octau = cinqué, sisé, seté i vuité ;

     

    Espero que vos agraden estes paraules que hai escrit . Són paraules que s'usen molt per aquella zona del baix ebre i del montsià . Tota la vida les hai sentit dir a casa meua i aixó que sóc barceloní pero descendent directe d'aquelles terres. Tota la meua familia és del baix ebre.

     

    ;-)

     

  • __11439__9.505 13

    Collons, sí que és vell aquest fil: ja té 5 anys i encara marxa!

  • JoanSMF2👍 2
    Jo som de Manacor (poble de Mallorca), i per aquí se sent:

    *xítxero (pèsol)

    *safannària (sense peonunciar sa "a" final) (pastanaga)

    *Carabassa (color taronja), desgraciadament domés ho diven es més majors

    *Cotrell (clatell)

    *Menescal (veterinari)

    Una particularitat fonètica des meu poble (que també s'està perdent) és que sa lletra "c" se pronuncia com una "q" enlloc d'una "k".
    Un exemple és es mateix nom des poble: Manacor, noltros ho pronunciam més aviat com a "Manaquior"

    Salutacions:)



Publicitat

Fòrums

  • 9.177.512 missatges
  • 216.862 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat