Atenció: Aquest fil té més d'un any d'antiguitat, i els seus continguts podrien haver quedar obsolets.

Fòrum

[article] Prou de "catalans i catalanes"

__3490__4.798 13
Prou de "catalans i catalanes"
Les dobles formes dels substantius vulneren les normes lingüístiques i no frenen el sexisme

Joan Busquet, Periodista (2006/11/25)
Font: El Periódico de Catalunya

Que la societat discrimina les dones és cosa sabuda. I també ho és que el llenguatge reflecteix aquesta discriminació. Però la lluita --necessària-- per la igualtat dels sexes no ha de servir de pretext per a artificis lingüístics que vulneren les regles de la gramàtica i de la sintaxi i, fins i tot, les del sentit comú. Una d'aquestes piruetes, la més estesa i potser la més grollera, consisteix en l'oposició al masculí genèric i la defensa de l'escrupolosa minuciositat en l'aparellament que preconitzen amb entossudiment alguns dirigents polítics i socials: "els pares i les mares", "els nens i les nenes", "els socis i les sòcies", "els consellers i les conselleres", "els bascos i les basques".
El masculí genèric és el resultat d'un llarg procés que parteix de la desaparició del gènere neutre del llatí i l'adaptació de les declinacions d'aquest idioma, que han donat paraules com ara geni, que no té femení i que s'aplica indistintament a homes i dones, i altres com estrella, autoritat i víctima, que són del gènere femení, encara que les podem fer servir per referir-nos a Saura i a Montilla.

PER MÉS que s'hi entestin els seus detractors, l'ús de la forma genèrica no és un intent de perpetuar la discriminació de la dona, sinó un tret inherent a l'ADN de la llengua. I no exclou els éssers de sexe femení. L'afirmació que "els homes prehistòrics vivien en coves" no nega l'existència de dones a la Prehistòria, de la mateixa manera que la queixa per "la invasió de gats" que pateixen els veïns d'alguns descampats inclou naturalment les gates.
El masculí genè- ric ha perdurat i perdurarà perquè respon al principi de l'economia lin- güística, que porta els humans a fer el que calgui per aconseguir la mà- xima comunicació amb el mínim esforç. Vulnerar aquest principi ens obligaria, com adverteix amb sorna l'escriptor Javier Marías, a convertir la frase "el gos és el millor amic de l'home" en un circumloqui extravagant i ridí- cul: "La gossa i el gos són la i el millor amiga i amic de la dona i l'home".
El que no perdurarà són els desdoblaments lingüís- tics, i no només perquè atempten contra la norma que ens permet expressar amb el mínim de paraules el màxim d'idees, sinó perquè, a més, són font de problemes semàntics. Per exemple, la bestiesa recurrent "ciutadans i ciutadanes" i "catalans i catalanes", que aquests dies hem sentit fins a l'extenuació al Parlament, du inevitablement a plantejar-se la possibilitat que hi hagi dues menes de ciutadania, la masculina i la femenina, és a dir, una de primera i una altra de segona categoria. I si anunciem que tal persona i tal altra són "traductor i traductora, respectivament, dels poemes de Kavafis", suggerim, de fet, que entre els traductors i les traductores hi ha diferències de comportament que es deuen únicament a raons de sexe. Ho vulguem o no, aquest és el resultat de la duplicació del nom classificador.
Els instigadors d'aquestes copulacions tan estrafolàries promouen, a més, com una mena de remei contra la fatiga, l'ús de formes ambivalents com docents (en lloc del masculí mestres), ciutadania (per ciutadans) i descendència (com a substitutiu de fills). Però els substantius de doble gènere gairebé mai supleixen de manera adequada el masculí genèric: persones o éssers humans poden substituir amb propietat el terme homes, però els socis no són l'associació, ni els ambaixadors la diplomàcia, ni els adolescents l'adolescència, ni els telefonistes la centraleta, per més que la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat i altres organismes sobtadament addictes al feminisme d'estar per casa s'entestin en el contrari. Qualsevol dona amb sentit comú mare de tres nens i una nena, per exemple, dirà a la seva parella: "Portem els nens a la platja", sense distingir entre els fills i la filla, excepte que vulgui separar-los expressament. I no farà mai una proposta tan extravagant com aquesta: "Aprofitem el bon temps per portar la descendència al parc".

AL CAPDAVALL, el problema del sexisme no rau en el llenguatge, sinó en la societat: les discriminacions lingüístiques no són més que el reflex de les des- igualtats socials, incloses les que pateixen les dones. La frase "tres policies van detenir els atracadors" ens farà imaginar tres homes d'uniforme emmanillant altres homes, però no per l'ús del genèric policia --que, per cert, és un mot femení--, sinó pel fet que la majoria dels policies (i dels atracadors) són homes. I si parlem dels "obrers de la construcció" difícilment pensarem en dones, però no per l'exclusió del femení obreres, sinó perquè l'ofici de la construcció és gairebé exclusivament masculí. En canvi, si diem que "la majoria dels diputats van aplaudir Maragall" ningú es pensarà que parlem, encara que les diputades siguin minoria, d'un hemicicle sense dones. El llenguatge no canvia la realitat, sinó que és la realitat la que modifica el llenguatge. Sense presidentes, bomberes, notàries, capitanes i cancelleres no s'hauria ampliat amb aquestes i altres veus femenines el registre acadèmic dels noms d'oficis i professions tradicionalment masculins.
Així doncs, que els dirigents polítics prenguin mesures efectives que condueixin a l'equivalència dels sexes i deixin de marejar- nos, de manera tan obstinada com inútil, amb estratagemes i martingales lingüístiques.

Respostes

Configuració
  • Jordi.17.038 12 274
    Curs de destrucció de l'estúpida correció política i retorn al llenguatge de tota la vida:

    Ells i elles/professorXs/professorat----->Professors

    Subsaharians----->Negres

    Magribins----->Moros

    Gais----->Mariques, amb tot lo respecte, aclareixo

    Invidents----->Cecs

    Especials----->Retardats

    "El drama de la immigració"----->Il·legals

    Correccional----->Presó, reformatori

    Absent----->Mort

    Violència domèstica----->Maltractaments

    Segur que n'hi ha més.
  • enriquito8.831 13 247👍 436
    L'article identifica correctament un problema de la llengua, però fracassa en aportar-ne una solució.  N'hi ha una d'evident: dir-ho sempre en femení, ja que es parla de persones.

    Les paraules "home" i "persona" són sinònimes.  Però la primera paraula té el problema de tenir dos significats, i de vegades pot crear confusió.  És més clar utilitzar sempre la segona paraula, que només té un significat.

    Així doncs, nosaltres som les (persones) raconaires, les catalanes, les internautes, etc.

    • __3490__4.798 13
      >"Així doncs, nosaltres som les (persones) raconaires, les catalanes, les internautes, etc."

      Molt bona observació.

      P.S.: Aprofito per a comentar una cosa que m'ha sobtat, (encara que no té res a veure amb el tema), i és que l'autor del text es deixi en Carod en aquesta frase:

      >"...encara que les podem fer servir per referir-nos a Saura i a Montilla."

      D'entre totes les opcions per a escollir dues persones, a triat dos liders d'un govern tripartit. Un d'ells, força minoritati. Casualitat?
  • gatzara!!!10.602 12 176
    No estic d'acord. No em pareix suficient argument dir que l'ús de la forma masculina és el DNA de la llengua, que ho és. Però em pareix un conformisme quasi aberrant. Acàs les llengües no evolucionen amb la societat? Doncs si volem un canvi social, on no existeix cap discriminació per raó de sexe, tampoc s'ha de reflectir aquesta en el llenguatge.

    • Josetxu3.779 11 506
      El sol fet que facis servir aquesta denota poca expresivitat lingüística. I sí, la forma genèrica -o de neutre- de les llengües romàniques és el masculí. Ens agradi o no. La llengua té els seus recursos i no cal fotre-hi cullerada perquè dius que és sexista i cal evolucionar-la. En cas de tenir una forma 100% neutra cal fer-la servir, això sí.

      Això és:

      Professors -> Professorat
      Alumnes -> Alumnat

      I així amb tots els grups. No cal fer tampoc cartellets amb lemes estúpids com Les estudiants no som mercaderia. Sí, bé. I els estudiants? No us entesteu en coses que no són...

      Salut
      • gatzara!!!10.602 12 176

        Josetxu escrigué:
        El sol fet que facis servir aquesta denota poca expresivitat lingüística.

        M'ho pots explicar?

        Josetxu escrigué:
         No cal fer tampoc cartellets amb lemes estúpids com Les estudiants no som mercaderia.

        Com tu has dit, és un lema. Ja sabem que no concorda i blablabla. Però així és la publicitat, que es permet llicències lingüístiques.

        Pel que fa a la resta del teu missatge... no m'has convençut en absolut. Continue preferint, en primer lloc, la forma "neutra" i, en cas que no hi haja, les formes de masculí i femení (no necessàriament en aquest ordre tampoc).

  • gH3.025 13 637
    Oh! Gràcies ULTRAheroi!

    Això ho vaig comentar a la meva manera, és a dir, molt més barroerament, en algun fil perdut que parlava de l'estatut.

    En realitat aquells realment sexistes són els que fan la distinció, perquè dónen desmesurada importància a un problema inexistent en el llenguatge, només en la seva mentalitat, com molt bé diu l'article.


  • SantsUsuari sumador28.160 12 33👍 7.219
    Home, és com tot: aplicar la correcció política fins a les últimes conseqüències pot ser carregós i fins i tot ridícul (http://cibernautes.com/alexvidal/dies/20060309/4468/ o bé http://mestra.bloc.cat/category/2842/7075 ,cap a la meitat), però tampoc cal fer-ne un drama: la llengua, espontàniament, ja ha creat formes políticament correctes, com ara:

    "Senyores i senyors, amb tots vostès...", "vinga, nens i nenes, // vinga, quitxalla, ara cantem tots: el gegant del pi...", o les paraules negret i moret, que moltes vegades es fan servir en diminutiu per evitar la càrrega pejorativa que poden tenir les paraules negre i moro (potser ara no s'utilitzen tant, però quan veure'n un pel carrer era excepcional sí que es feien servir força).
  • entrebits1.490 12 909


                                  
  • entrebits1.490 12 909

    http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2172226

    El Punt 28/11/2006

    Contra el sexisme en la llengua

    Una pràctica surrealista provoca als mateixos promotors del llenguatge no sexista l'efecte contrari. El «remei» que apliquen genera un llenguatge sexista i podem trobar incoherències en textos de la mateixa Generalitat

    tribuna

    JOAN ABRIL ESPAÑOL
    Filòleg


    Hi ha persones autènticament obsessionades a veure la majoria de comunicacions que produeix la societat com a tendencioses o sexistes i com a androcèntriques. Només cal analitzar alguns textos per comprovar fins on arriba aquest sobredimensionament dins del marc del políticament correcte, i per constatar també com n'és d'estranya i antieconòmica aquesta tendència aparentment equilibrada d'homes i dones en la llengua.



    Precisament, aquesta pràctica surrealista provoca, als mateixos promotors del llenguatge no sexista, l'efecte contrari; és a dir, que el «remei» que apliquen genera un llenguatge sexista, per les incoherències que òbviament trobarem en textos llargs, i fins i tot en breus de la mateixa Generalitat.



    El model de llengua NO Sexista Ni Androcèntrica (NOSNA), i políticament correcte, fa provatures per escriure qualsevol classe de text amb solucions que no «invisibilitzin» la dona. (Segons aquest col·lectiu, la majoria de textos la fan invisible, malgrat que, en el fons i per la boca petita ?quot;o no?quot;, la població femenina reconegui que el gènere masculí té un valor funcionalment genèric.) Així, la llengua disposa dels mots que expressen col·lectivitat com ara el funcionariat, el professorat, l'alumnat, l'empresariat, però els bombers no es poden convertir en bomberat ?quot;potser aleshores hauríem de pensar en el cos de bombers i bomberes?quot;, i els actors no els podem convertir en actoram ?quot;encara que lingüísticament es pugui formar?quot;, perquè aquest té un matís despectiu.



    Com tampoc parlaríem del correctoram a l'hora d'esmentar els correctors i les correctores de català. Vet aquí, un altre maldecap: si el català té tantes excepcions ?quot;encara que no sigui veritat, és un sentiment popular?quot;, ara només falta que ens haguem de trencar les banyes amb fórmules màgiques per convertir el text en un producte d'una neutralitat esparverant.



    Un altre recurs del col·lectiu NOSNA és recórrer a la doble forma de gènere masculí i femení. Així tindrem el professor o la professora, el nen o la nena, el bomber o la bombera? ¡i això en un text de 50 o 100 pàgines pot resultar d'una transparència meridiana per al lector! Però no cal anar a parar a un text de tals dimensions per concloure, a ulls clucs, que aquesta mena de textos són impracticables, il·legibles, i van en contra de tota economia del llenguatge.




    Llenguatge insostenible



    Només cal que ens fixem en qualsevol text de la web de la Generalitat de Catalunya per veure, lògicament, que la sistematització d'una doble forma és insostenible. Així, en un mateix text de mig foli escàs sobre «Prestacions econòmiques per a les famílies amb filles i fills a càrrec (2006)», el Departament de Benestar i Família primer parla de «filles i fills» i després fa servir un masculí d'autèntic valor genèric «Per als nens nascuts el mes?».

    Un altre exemple d'incoherència el tenim en l'Estatut d'autonomia de Catalunya 2006: «els catalans i les catalanes» (preàmbul), «les persones treballadores» (art. 45.3), «el president o la presidenta de la Generalitat» (art. 56.4); però «els parlamentaris catalans» (preàmbul), «els presidents de sala» (art. 98.2a), «condició política de catalans» (art. 7). ¿Què vol dir, això? ¿Quina lectura en podem fer, de tot plegat? Sembla més que obvi que hi ha una voluntat d'emprar un estil NOSNA, però que és pràcticament impossible d'aplicar amb una coherència implacable. Això genera sovint desconcert, perquè en textos d'aquest estil, quan en alguna ratlla no apareix el femení, ¿què hem d'entendre?: ¿hem d'interpretar que no hi és perquè realment no hi ha d'aparèixer o perquè simplement és un oblit? Dues preguntes més per al col·lectiu NOSNA: ¿Quin preu ha de pagar la llengua i, sobretot, els ciutadans, si se'ls demana que facin un esforç suplementari per cercar un llenguatge formalment equilibrat respecte als dos sexes? ¿Les normes han d'estar al servei dels ciutadans, o han de ser els ciutadans els qui s'han de sotmetre al calvari de certes normes i, en aquest cas, d'unes recomanacions que cauen en el parany del sexisme o fins i tot de l'androcentrisme? Pensem-hi pel bé de la llengua, de la comunicació eficaç i, naturalment, de la mateixa societat.
  • urpa100 11
    A banda de la connotació insultant de la paraula "marica" què en pense que la té,voldrieu suprimir-la del vostre vocabulari quan parleu català,puix és un castellanisme,nosaltres hi tenim "marieta" o "doneta" per nomenar-ho.
    Ni un castellanisme a la nostra parla! netegem-la tota ella de paraules de la llengua colonitzadora dels PPCC.
    :)
  • __3490__4.798 13
    Avui, (2006-11-28), hi han dues respostes de l'article, a la secció "cartes dels lectors" (sic).
    Font: El Periódico de Catalunya

    Masculí i femení
    Mireia Soler Albrich, (Manlleu)

    A Joan Busquet, autor de l'article Prou de "catalans" i "catalanes", publicat el dia 25 de novembre passat, li dono tota la raó quan ens demana que deixem d'intentar aconseguir una igualtat en el llenguatge, ja que en aquesta societat seria impossible canviar res. Ja ho diu ell: l'ADN del llenguatge és intocable i immemorial. Però si els primitius haguessin pensat d'aquesta manera, encara viuríem en cavernes. Accepto que requereix un esforç canviar, però parlar de persones o nens* (sic) no costa gens. I podríem substituir l'expressió anar al metge per anar a l'hospital i professors per professorat. Si no hi ha discriminacions, ¿per què encara que siguem majoria les persones del sexe femení s'utilitza el plural masculí? I és que "els homes" som animals de costums.

    Pur masclisme
    Eulàlia Franquesa, (Badalona)

    Hola, senyora Joan Busquet. I dic senyora perquè suposo que deu semblar-li bé, tal com defensa al seu article. A mi no m'agrada rebre cartes on se'm dirigeixen com a senyor, client, soci... i no sóc res de tot això. El masculí només és genèric quan interessa, perquè ¿què vol dir un lavabo d'homes? ¿Que està obert a tothom? O digui a qualsevol grup d'alumnes de qualsevol edat que diguin noms d'homes, a veure quants en diran algun de femení. Ja que el seu article només es basa en economia lingüística, li plantejaré una endevinalla. Ja veurà com n'arriba a ser de masclista el nostre llenguatge. "Un nen i el seu pare anaven en cotxe. Van tenir un accident. El pare va morir i el nen va ser traslladat a l'hospital amb tota urgència. Va entrar al quiròfan i la persona que el va atendre va dir que no podia operar-lo perquè era el seu fill". ¿Qui era aquesta persona?

    *A la edició en castellà, hi apareix la paraula "críos". Segurament la resposta ha estat escrita en català, (quitxalla potser?), traduida al castellà per "críos", i finalment re-traduïda incorrectament pel Periódico, per "nens".
  • __3490__4.798 13
    Font: El Periódico de Catalunya, "cartas (sic) dels lectors" (2006-11-30)

    El masculí genèric i l'economia lingüística
    Bill Phillips, Departament de Filologia Anglesa i Alemanya. Universitat de Barcelona

    Afortunadament, el llenguatge que utilitza la gent sempre té més força que el llenguatge prescrit. Si volem canviar el sexisme inherent a la nostra parla, cap norma lingüística ens ho impedirà. Les lleis de la llengua no són inalterables, sinó sistemes de classificació i regulació que esdevenen, molt sovint, controls socials, professionals i morals. Segons Joan Busquet, autor de l'article Prou de "catalans i catalanes" (publicat el 25 de novembre), el "masculí genèric és el resultat d'un llarg procés que té com a punt de partida la desaparició del gènere neutre del llatí". Té raó, però no hi ha cap motiu per pensar que hem de continuar amb una pràctica només pel seu origen postllatí. El masculí genèric ha perdurat perquè la nostra societat ha estat --i és-- profundament patriarcal. ¿Quantes presidentes ha tingut la Generalitat? ¿Quantes rectores, les universitats catalanes? ¿Quantes posicions de poder i influència ocupen les dones en comparació amb els homes?
    Tampoc perdura el masculí genèric a causa d'un hipotètic principi d'economia lingüística. Aquest principi no existeix. Al contrari, els llenguatges utilitzen el principi de la redundància, i és imprescindible que sigui així. La redundància fa que el missatge d'una locució sigui repetit i reforçat segons el vocabulari, la sintaxi, l'entonació i el context en què es formula. Si hi hagués només un factor lingüístic per determinar el sentit d'un missatge, seria gairebé inevitable un malentès. A més, els llenguatges no existeixen principalment per intercanviar informació. Aquesta és una part important de la seva funció, sí, però no la més important. El llenguatge s'utilitza, sobretot, per motius afectius. Dir "hola" i "bon dia" és una manera de reafirmar les nostres relacions amb l'entorn. Les converses habituals sobre l'esport, els famosos o la família serveixen per reforçar el nostre sentit de comunitat, per passar l'estona. Amb aquest tipus de comunicació, l'economia lingüística no és prioritària. L'ús del masculí genèric també pot confondre. Una mare amb tres fills i una filla dirà a la seva parella: "Portem els nens a la platja". No obstant, ¿això no podria suggerir també que deixaran la nena a casa? ¿I si tenen tres filles i un fill? Si volem un substantiu genèric, ¿no seria més lògic "portar les nenes a la platja"? Tot i que algú diria: "¿I el nen?" El problema del sexisme radica en la societat, però no es pot separar l'un de l'altra.
    Busquet sosté que "no és el llenguatge el que canvia la realitat, sinó la realitat el que modifica el llenguatge". Però el llenguatge forma part de la realitat, que no és un concepte abstracte; consisteix en moltes coses, i sense el conjunt d'aquestes coses no és realitat. Estic d'acord que la repetició de "catalans i catalanes" no és elegant, però prescindir de la meitat de la població encara ho és menys. Les persones són més importants que les paraules, i amb el temps confio que trobarem fórmules per descriure més bé la societat. Mentrestant, continuaré parlant de "ciutadanes i ciutadans".

Publicitat

Fòrums

  • 8.876.194 missatges
  • 207.038 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat