Atenció: Aquest fil té més d'un any d'antiguitat, i els seus continguts podrien haver quedar obsolets.

Fòrum

Confessions

__15076__ 2.514 11 👍 2

Confesseu, pecadors i pecadores del Racó! 

Respostes

Configuració
  • Sònia91 Usuari sumador 16.771 10 100 👍 2.843
    Confesso que sembla que aquest any tot el voltant i tot el món en general s'hagi enfosquit molt. Pels més frikis, sembla que hagin deixat anar als dementors de Harry Potter (bèsties invisibles pels no-mags que xuclen l'alegria i felicitat) i tothom estigui de mal humor, deprimit, enfonsat... espero que es reverteixi aviat perquè em costa mantenir-me bé quan l'ambient general és un drama. L'extrema dreta i el feixisme està tornant, però a la vegada molta gent s'està adonant del que significa i per exemple l'independentisme ha aumentat. Això és bo.
    Ha sigut un any estrany, molt estrany i em deixa una sensació més aviat desagradable. No sabria com definir el 2017, només que tinc ganes de mirar cap al 2018 i prou. Suposo que els canvis són difícils i el país i el món estan canviant. Cap a on, no se sap... 

    • __24318__ 20.381 8 👍 799
      Em sento com tu. Justament avui he llegit un article del National Geographic que parlava de les depressions nadalenques, un trastorn per la manca de serotonina i altres químics a causa de la manca de llum a l'hivern. També és que els daltabaixos d'enguany han estat massa forts i al final hi ha una sensació de dejavú ben estranya. Diria que ni em vaig alegrar amb els resultats de les eleccions pq ja vinc cremada de tants mesos d'incertesa. I sí, el 2017 considero que ha estat meh, li dic "any de transició" al meu diari personal, perque no hi ha hagut cap canvi a millor ni a pitjor. En el 2017 em vaig desenamorar, vaig deixar una relació, vaig amargar-me amb la feina que fins ara havia més o menys suportat bé, vaig fer els meus primers viatges sola per retrobar-me...tot ha estat com una hivernació força moixa, encara que hi hagi hagut moments bons, èpics, i de subidón. 

      Ara just tanco un cicle,  i enceto un canvi d'etapa a millor. He deixat el curro, sóc lliure, i m'he desempallegat de tots els llasts emocionals que arrossegava des de feia més d'un any. Sé que ara tot anirà bé. Ho noto. A més, l'any comença amb Lluna Plena, i jo sóc molt friki amb aquestes coses 

      Segur que ara tot anirà millor, que lo pitjor ja ho hem passat!!! Molts ànims, bonica! I que poguem celebrar coses bones aviat!
      • Sònia91 Usuari sumador 16.771 10 100 👍 2.843
        Gràcies! Jo la feina no l'he deixat tot i que ha sigut una font d'estrés important. A més he passat de treballar a mitja jornada a jornada completa i partida, que són més diners però mooolt menys temps, estic deu hores allà (són dues hores per dinar i "descans" on estic a una saleta sola) i unes 12 hores fora de casa, em dona temps de fer el just quan arribo. Això al final també cansa, no puc ni sortir a fer un volt al migdia perquè estic a l'eixample i passejar és menjar-me kg de fum i al final es nota.
        No només és del Nadal, és en general... aquest any ho noto molt negatiu
        Espero que el següent sigui millor i més animat... però tal i com va el món... no sé jo
        • __24318__ 20.381 8 👍 799
          Jo he deixat el curro per això, pq era el tercer nadal q la jefa em volia explotar durant 40 dies seguits sense cap dia de descans, fent de dilluns a diumenge 11 hores seguides i sense cotitzar les extres. Em vaig cremar i el dia 23 vaig marxar.

          Ara tot lo que vingui no pot ser pitjor 

          Quan vulguis quedem a fer unes hidromels i jugar a jocs frikis 
          • ziol 6.951 14 306 👍 2.392

            Quan tenia 42 anys, vaig fer una cosa similar i no me’n penedeixo gens. I no va ser per unes condicions laborals especialment dolentes respecte l’econòmic —certament els horaris no eren bons i el que és pitjor, tampoc no eren gens bons per a l’empresa—, sinó per no voler actuar més en una política comercial que veia contrària als meus principis.

            I això que no sóc gens «emprenedor», m’estimo més vendre les meves idees o potser coneixements, que no pas dedicar-me a la gestió i els papers que és el que, des del meu punt de vista, fan els emprenedors. No he tornat a tenir cap feina fixa, i me n’he sortit. He pogut escriure, fer cursos, tallers o conferències, projectes artístics… en definitiva allò que m’agrada fer i que treballant regularment no feia. Mai no em vaig plantejar si servia o no per fer-ho, la filosofia era que m’agradava. Val a dir que tenir parella ha estat molt important per poder superar sotracs econòmics, però tampoc m’ha anat tan malament en aquest aspecte, en part, els menys diners els he compensat amb estalvis pel fet de poder-me ocupar personalment de temes que abans havia de pagar.

          • Magalí72 5.195 1 417 👍 1.566
            Quins collons la jefa aquesta
    • __27969__ 7.562 6 👍 5.196
      Tampoco ha estat el meu millor any... Bastant d'acord amb el transtorn social que s'està produint.
    • maori 10.852 2 190 👍 4.788
      Estic igual... 
    • ziol 6.951 14 306 👍 2.392

      Els avenços a curt termini, sempre són molt més petits del que esperàvem, però a mitjà o llarg, superiors.

      Allà pels anys 70, els independentistes érem una solemne minoria que ni arribava a treure 40.000 vots a les eleccions. Vam organitzar moltíssimes mogudes: ants 70, 80, 90, 2000… semblava que sempre fracassàvem. Sempre. Però ara som més de dos milions.

      La felicitat personal és un altre tema, molt més personal. La societat, en general, no fa res per la felicitat dels seus membres, ens l’hem de buscar, és un projecte estrictament personal i que crec que pràcticament tampoc no dóna resultats immediats. Potser trobar la persona adequada amb qui fer aquest camí, és molt difícil i, sobre tot, lent. Jo mateix no ho vaig aconseguir fins els 32 anys.

      La felicitat social, encara és més difícil. No t’enganyis: d’extrema dreta, feixisme i individus execrables, sempre n’hi ha hagut molts. El que passa és que hi ha èpoques en que es poden manifestar més. Però cal defensar-s’hi sempre, fins i tot quan no es noten gaire, que són igualment perillosos a l’ombra. Gent d’aquesta mena són els que posen dificultats a totes les iniciatives socials, des de titllar-les d’immadures o utòpiques a, seguint un principi bàsic del totalitarisme, atribuir-los precisament el que són els defectes dels feixistes. Jo aquí al Racó en detecto força, sota presumptes ideologies ben diverses.

      Continuo sempre tenint molt present una frase de Schiller: Contra l'estupidesa, fins i tot els déus lluiten en va. En altres paraules, que no només cal combatre el malvat i interessat, sinó que encara és més difícil combatre l’estúpid —i la superficialitat associada— que causa desastres de manera no deliberada.

      O sigui que: ànims! pensa sempre de manera autònoma, sigues tu sempre qui es marca el camí, pensa que la majoria dels projectes fracassaran, però que si no en tens molts no n’hi haurà cap que triomfi. Pensa sempre molt, que els adversaris tenen l’estratègia de fer que la gent no pensi. Passa de ser consumidora social a creadora social, tots podem aportar iniciatives. I tampoc no cerquis sempre en els canals «habituals», són els que acostumen més a causar desànim.

      • Sònia91 Usuari sumador 16.771 10 100 👍 2.843
        Moltes gràcies els temps són difícils però no hem de defallir. Jo també penso que tots podem aportar a la nostra manera. El com, és complicat, cada vegada costa més tenir el benestar bàsic. I jo estic molt bloquejada, m'agradava escriure però quan arribo a casa després de tot el dia fora no em ve gaire de gust. No vull estar molts anys només treballant on sóc ara i no fent res més però sembla que no hi ha alternativa.

        Igualment no sóc algú que es queda al mateix lloc i queixant-se molt de temps. Ja faré alguna cosa... espero.
      • EnginyCat Usuari sumador 6.081 7 353 👍 600
        Hauries d'obrir un fil sobre com aconseguir la felicitat individual. És un tema que tot i ser subjectiu té punts en comú compartits. Diguem que es pot aprendre a ser feliç
        • Magalí72 5.195 1 417 👍 1.566
          Ui, i tant subjectiu...! La gràcia és, precisament, que cadascú s'ha de trobar la manera d'estar bé amb un mateix... És un camí diferent per a cada ú...! 
          • EnginyCat Usuari sumador 6.081 7 353 👍 600

            Magalí72 escrigué:
            Ui, i tant subjectiu...! La gràcia és, precisament, que cadascú s'ha de trobar la manera d'estar bé amb un mateix... És un camí diferent per a cada ú...! 

            Justament tu mateixa et contradius. Si és subjectiu (com afirmo jo)... és clar que necessàriament és un camí diferent per a cadascú. Efectivament :)

            De totes maneres jo no em referia a això. La felicitat és un estat mental de satisfacció amb un mateix, però que en certa manera requereix d'una predisposició mental a ser-ne. És a dir, un només pot ser feliç si realment vol ser-ne... i això últim no és tant evident. Hom pot decidir conscientment ser feliç i efectivament ser-ne.

            Hi ha molta literatura al respecte i que et recomano:

            Introducció: http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-de-viure/la-felicitat-no-es-allo-que-timagines/audio/941526/

            "Ser feliz depende de ti" CAMPAYO, RAMON

            "Stop worrying and start living" CARNEGIE, DALE
    • __25388__ 9.162 8 👍 1.881

      2017 en un post, Sònia.

      Em pensava que el meu hate s'apoderava de mi, però no. És genèric.

  • catalàamallorca 36.497 6 17 👍 11.677
    Confesso que ara mateix les ganes que tinc de sortir aquesta nit freguen el zero absolut. Ahir ja vam fer les tantes i he dormit poc i a damunt acabo de correr la San Silvestre de Magaluf. Estic fet caldo. 
    • __24318__ 20.381 8 👍 799
      Ànims...de tot se surt, amb temps, ganes i suport de les amistats i família. El 2017 per mi ha estat força dur però alhora ple d'experiènces noves (molts viatges, fundar un clu feminista de lectura que cada cop creix més, enfrontar-me a una jefa tirànica i vèncer malgrat deixar la feina per dignitat, tallar relació amb qui em feia mal...). Ara enceto l'any plena de força i il·lusió malgrat tenir espinetes a dins. Molta sort, Tradu, i que aquest any et sigui molt productiu i et porti felicitat. 
    • __25388__ 9.162 8 👍 1.881
      Ben dit, Tradu! Ets una tia fantàstica i per sort amb el temps aprenem a valorar a qui tenim al costat i perquè els hi tenim. A vegades la gent decep i hem de passar coses desagradables, però a la llarga acabem trobant gent especial i aprenem a superar els desencants!
    • entreribes 1.701 3 921 👍 924
      No ets l'única a qui no li surten les coses en aquest aspecte, ànims!

      I quan les coses no t'han anat bé en aquest aspecte, al final tendeixes a valorar foteses com a grans fites amoroses... les coses més inversemblants les interpretes com un "t'estimo", i corres el risc d'imaginar més que parlar, i mostrar-te (i el que desitges). T'amagues.
      Vaja, això jo...
  • __25388__ 9.162 8 👍 1.881

    Necessitava 2018 ja! No per res, perquè en dos dies no crec que canvïin les coses, però socialment sempre sembla un bon punt per començar coses noves i enfrontar el dia a dia, d'una manera diferent xD

     

  • llevantdemallorca 17.334 12 93 👍 3.194
    He picat en un fil del llop i necessitava confessar-ho.

    Penitència?
  • ziol 6.951 14 306 👍 2.392

    Confesso que cada set de gener em proposo que l’any següent, els Reis no siguin tant cansats, però mai no ho aconsegueixo.

    Tota la família a casa, catorze a dinar, i tot i que només he cuinat el primer plat: arrós amb pollastre —però també sense, perquè n’hi ha una de vegetariana— hem quedat esgotats:

    Treure plats, gots i coberts en quantitat; dues estovalles perquè la taula ha quedat de 3,60 metres —les dues ales i un tauler sobre cavallets— i no en tinc de tant grosses.

    Ara mateix encara hi ha el que no puc dur a la cuina fins que no rentem la resta de vaixella.

    per rentar

    Tot això, desprès d’un dia cinc esgotador, anant a buscar cosetes per tothom… a casa els Reis no porten coses grans, però sí moltes de petites. I embolicades com mana la tradició.

    Afortunadament, ara podrem estar al menys tres dies sense cuinar, per una banda per tips, i per l’altra, perquè sempre es tira llarg i ens queda molt menjar encara.

    • Toni Montagutí 28.826 7 33 👍 17.143
      Els àpats de Nadal duen molta feina. A casa mon germà, el dia de Nadal, vàrem ser vint-i-cinc i cada any si fa no fa, i com que hi vaig dos dies abans per ajudar a fer l'escudella i la carn d'olla, i en acabat de dinar sempre ajudo a desparar, acabo força cansat.
      La meva àvia es passava quatre dies pencant com una boja, que era de les que feia els canalons amb les sobres del rostit del dia abans. Sempre maleïa les festes, pobra dona.
  • __27969__ 7.562 6 👍 5.196
    Mai m'havia costat tant tornar a casa. 
  • maori 10.852 2 190 👍 4.788
    Si per mi fos prohibiria per llei els missatges que parlen de propòsits d'any nou. Si tens res en ment, que ho faràs segur i no ho deixaràs a la meitat, no ho diguis: FES-HO. Però no ho diguis per postureig. 
  • catalàamallorca 36.497 6 17 👍 11.677
    Ahir vaig aterrar a Barcelona ja que torno a viure a la península durant un temps per qüestions laborals. No vaig poder evitar quedar decebut, el darrer cop que vaig passar per El Prat (el 3 d'octubre) estava convençut que la següent vegada m'hi trobaria una aduana. No podia ser que l'empenta del que havia viscut dos dies abans i el que estava passant en aquells moments als carrers de tota Catalunya quedés en no res. Per desgràcia és el que ha passat. 
  • Carles Martell 966 👍 1.522
    Entro (a casa).

    "jaja, TV3 está mal de dinero porque ya nadie la mira con la independencia".

    Em giro, me'n vaig.
  • xicotiu 8.302 2 259 👍 1.764
    Confese que m'agradaría ser prou més cabró en les dones de lo que ho sóc.

    Hui anant al dentista, he aplegat prompte, i m'he fet un desdejuni en un bar al costat.  Eren un home i una dona. Q si eren italians els pregunte, per l'accent.  I q no, q eren...marroquins. Q havien vivit a Italia. 

    La dona q d'aon sóc jo.  Jo q d Campanar.  Ella q no q d quin pais.  Jo q sóc d'ací. I q si era prou guapo, q si li pareixia no se quin actor hindú. I q d'aon pareixia ella. Jo q d'ací pareixia ( blanqueta d pell, roba d'ací). Ella somrient. 


    Que ella "ha estat educada com a françesa". Ja m'heu olorava, però en eixa frase, he confirmat q ella era d clase molt alta marroquina .


    Estes coses sempre me pasen quant estic emparellat , i no sóc d posar les toxos. Però si fora un poquet més cabró, tornaria demà, i no és segur, a saber, però supose q acavariem al llit. I havent deduit jo q la seua familia caga dinés , doncs pot ser sí por ser  no, però potser q treguera petroli. 


    I com q no ho sóc, de cabró, no intentaré rès :(((.


    M'ha tornat el ànim, ja de fà una media, d tornar  a vorem a mi mTeixa com sempre físicament. Es aluc9nant com acava afectant lo psicològic a lo físic, a la llarga.  Però és molt gratificant q tot torne al seu lloc una volta deixats al darrere les problemes.

    Ps: puto corrector n castellà del mòbil nou q tinc, a vore si deprenc a llevarho, pk escriure n valencià o anglés és una tortura. 
    • maori 10.852 2 190 👍 4.788
      Si et trobes emparellat, no et fotis en merders. Si ho sé jo...
      • xicotiu 8.302 2 259 👍 1.764
        Aço faré, no faré rés.  Per aço dic que m'agradaria ser més cabró :((. Es que no em naix posar els toxos estant bé en la meua parella.  Però al mateix temps m'enrecorde d'una xilena en la qual no em llití estant d parella en la catalana, a BCN. I al acorarse la relatció, en vaig sentir prou bobo d no haverne aprofitat. 


        I ara lo mateix.  Damunt  q esta del bar ha de tindre prou de diners.  Però no servixc jo per aprpfotarme tant com m'agradaria.  En sentiría un poc malament:/, en fí

        Salut;)
        • Ballester 6.905 6 313 👍 1.974
          "Sóc massa bon jan" sempre és millor que  "sóc un fill de puta." Ja fas bé 
        • Magalí72 5.195 1 417 👍 1.566
          Aquesta dona, encara que tingui diners... Potser només vol un polvet d'una nit, Xicotiu. Val la pena, un polvet en comparació amb una relació que fa molt poc explicaves amb tanta il.lusió...?
          • xicotiu 8.302 2 259 👍 1.764
            Nah no faré rés.  Si a banda, m'agafa llunt de ma casa.  Si fora al meu barri, tindria més perill la cosa.  Però per ahí no he de tornar en prou de temps, hauria d'anar aposta, i no ho faré.

            Estic molt bé en la que estic.  I em sentiría mal posatntli els toxos.  Però em dona n poc de ràbia el no aprofitarme de segons quines coses, però no puc, en sentiría mal, precisament per la que estic ara.

            I si per lo que siga me n'anara a vore de nou la dona esta marroquina, i mos llitarem, potser m'acavaria pagant coses com que si un dinar un a saber.  Però no  em neixiria el tractar de llevarli els diners enamorantla. I em dona un poc de ràbia perque si haguera segut més cabró ara tindria la vida més solucionada. En fí!

            Es que. De casualitat, tampoc no busque, sempre em trobe een d9nes en més diners que jo. M'acave de pasar uns dies en un hotel per exemple, que ha pagat ella. Però no puc anar més enllà, encara que m'han arribat a oferir de signar papers, en el pasat, no ho he fet. I mira.



            Esta potser ni vulguera follar hui si vaig.  O sí, no sé. I d'entrada voldria només  sexe clar. Però si fora jo més cabró, hauria tret petroli de la situación. Però no puc, em sentiria mal :/
            • Magalí72 5.195 1 417 👍 1.566
              Aaaai... Cants de sirena... 
              • xicotiu 8.302 2 259 👍 1.764
                Xddd el cont infantil de la que comprava llet per a revendrela, acavar comprant vaques etc i es monta al cap q serà propietària d milers d vaques...aço m'estic montant al cap, versió braguetaso 


                Es q si vaig em conec i sé q pasarà. I no vulc ser cBró, però al mateix temps em fot no tindre la fredaltat com per a serho.  Sóc un poc contradictori jo de vegades 


                Però bé eh, si m'ha agradat que em diguera.  Es sols que em senc bobo per no aprofitarme de la situació ( sexualment + el potencial q té la situació per la situació econòmica q ha de tindre ella).


                Ú del meu Institut era ecuatorià, i era de familia en moltísims diners. Esta ha de ser igual, qui té diners en països en tanta desigualtat, acostuma a tindre una barbaritat . I per uns claus tindre la posibilitat, ja no de braguetaso, que és difícil. Però de mil coses ( inclós feina podría ser! O dines per a invertir en capses per a minar Ccoin per exemple).


                No se'm dona mal caxar a la gente. I em donà la sensación de q ella i el seu amic/ cosí lo que siga, s'havien montat eixe bar més per a entretindre's que per altra cosa. Ha de ser milionaria per a estàndars d'ací
                • Magalí72 5.195 1 417 👍 1.566
                  Si que veig que li dones moltes voltes, sí.. 
                  Una coseta... T'has imaginat la situació contrària? La teva noia prenent algun beure amb un de guapo tirant -li la canya i ella no fent res més...? 
                  • xicotiu 8.302 2 259 👍 1.764
                    Es que m'ha paregut guapa, Interesant i damunt m'ha donat morbo! Aço invisible però que pareix...Q tot aniria bé. Eixa cosa sense nom. 


                    Em pasa fa 4 mesos i no m'heu pense. D tornar només a xarrar i lo q sorgira.  Tenía conversa i no es tallaba gens. 


                    I m'ha de pasar ara arrrg
                    • Magalí72 5.195 1 417 👍 1.566
                      Jaaaa...! A vegades vivim travessant el desert i en canvi, a vegades, tot de cop! 
                    • Estatpropi Usuari sumador 147.526 10 1 👍 20.539
                      Es que m'ha paregut guapa, Interesant i damunt m'ha donat morbo!

                      Doncs noi... 
                    • xicotiu 8.302 2 259 👍 1.764
                      Es complicat, per a mi. Estic molt bé en la que estic , tant fora del llit com al llit. He escomençat el camí sexual que li dic jo.

                      Damunt ja m'ha comemçat tant a donar coses com a oferir atras. I jo'm senc un poc aprofitat, com per a posarla els toxos només començar.  I a  banda, vaig ben follat. 


                      De totes maneras tinc altra cita al dentista en una dies, se m'havia oblidat.  Lo seu hauria segut fer algo al moment.  També potser q estiga escalfantse i quan em torne a vore doncs la cosa estiga encara més fàcil, a saber.

                      Però la meua confesió era en el fons aço, que em senc masa aprofitat, i tinc un poquetde càrrec de consciència.  I al mateix temps m'agradaria tindre menys consciència, perque més encara que m'aprofitaria xD. 



                      Si hi han novetats ja comentaria xD. Ja vorem q pasa. Jo ara vaig ben servit.  Si ella ho vol, quan em torne a vore ja s'heu treballarà
                    • Estatpropi Usuari sumador 147.526 10 1 👍 20.539
                      Doncs res, bé per tu. 
                    • xicotiu 8.302 2 259 👍 1.764
                      :))). Ja vorem q pasa
  • albert23 Usuari sumador 17.458 9 92 👍 1.189
    Confesso que tinc una colla d'amics molt àmplia (uns 30) i molt unida i bonica! Però... enguany la gran majoria fan els 30 anys i ja comencem en les celebracions... això suposa: molts caps de setmana hipotecats, molta "tonteria" i molts diners. Tot sigui per l'amistat i tal, però ho trobo pesat i que no cal, coi. No em considero antisocial, però les coses que flueixin i tal, no cal que pel fet de fer-ne 30, toqui organitzar festes "sorpresa" cada setmana... els millors plans sempre són els improvisats i que surten de converses de bar fent la cervesa.

Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 9.028.494 missatges
  • 212.096 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat