Atenció: Aquest fil té més d'un any d'antiguitat, i els seus continguts podrien haver quedar obsolets.

Fòrum

El català bleda-xava va amb tu (Bibiloni)

vich7.706 15 278
El català bleda-xava va amb tu
Tenim nova campanya de les dentetes. O les dentotes. Aquest cop per a fomentar l'ús del català entre els joves de quinze a vint-i-nou anys que tenen competència oral de la llengua. Molt bé per la iniciativa, naturalment, com totes les que es fan en defensa del nostre idioma. Però... A la campanya precedent van triar una veu no gaire modèlica, cosa potser justificable atès que el missatge s'adreçava a (possibles) neoparlants. Ara han triat una altra veu maldestra, amb fonètica xavejant i que quan diu català ja no pot articular una ela més bleda (ho podeu sentir aquí). Davant la persistència em deman si els planificadors lingüístics responsables d'aquestes iniciatives han abandonat tota aspiració a mantenir la pronunciació tradicional que durant segles ha estat la cara visible (audible) i inconfusible de la nostra llengua i donen per fet la dissolució del sistema fònic. Em deman si aquesta repugnant pronúncia espanyolitzada que ofereixen als joves com a model és el català que desitgen per al futur. I l'interrogant s'estén als responsables lingüístics dels mitjans de comunicació audiovisuals, en què en boca dels joves (a la publicitat, a les telenovel·les o als programes d'entreteniment) no sona altra dicció que la formada per la imitació de tots els hàbits articulatoris de l'espanyol. De joves que pronuncien bé puc assegurar que en queden molts. Potser no interessen perquè la cosa no sonaria "real". Si és així, si interessa més reflectir una realitat penosa que redreçar la llengua, ja podem córrer. O potser no s'adonen de res. Desastre, en qualsevol dels casos.
bibiloni.net


Respostes

Configuració
  • Brokeback Mountain183 12
    Hi estic totalment d'acord. No entenc per què han de fomentar el català xava i mal parlat amb els nostres diners públics.
  • Josetxu3.779 12 540
    En Bibiloni és el puto amo i ho dic així de clar. No només per aquest article sinó per molts d'altres. D'aquest anunci que diu, dons que se'n pot dir? Que pel que es veu ha desaparegut la neutra d'un dia per l'altre? Oh! màgia! Que truquin al màgic Andreu a veure si ho arregla i fa que parlin bé els de l'anunci ... ni que sigui.

    Salut
  • Aimerich Despuig437 12

    És l'eina que tenen per tal de fer desapareixer el català sense que es noti.
     
    Només es tracta d'una publicitat subliminal (però a mi no m'enganyen) que et diu: català=malsonant, català=versió desmillorada del castellà, català=friki, català=llengua morta.

    Tot i que diuen que parlis català sense vergonya, en realitat estan buscant que t'avergonyeixis de parlar català.
     
    Com anava allò? "...sin que se note el cuidado". Qui ho va dir? 

    I no em direu que la Queta no és friki a matar.
     
  • josepmoragues4.739 13 453
    collons

    voleu dir que no sus enva una mica la castanya? per mi que veieu fantasmes on no hi han. si volguesin no fomentar el catala, directament no farien l anunci

    principalment, la primera vergonya que hi ha per parlar catala, es la possibilitat de parlar-lo "malament" com el parlen a l anunci. Conec molta gent que esta acomplexada, dient que tenen por de parlar-lo i sen enriguin de ella. i per el que he pogut captar jo en aquest anunci, es que fomenten que el parlis, encara que sigui malament, i el puguis anar millorant.

    simple opinio
  • Montag5.786 14 367
    Doncs a mi m'agrada molt l'anunci i a més m'ha convençut de parlar sempre en català amb tothom i a tot arreu.
  • lisboeta2.950 13 649👍 464

    Interessant. Per curiositat, la tal pronúncia "xava" és un fenòmen relativament recent o és la pronúncia tradicional de Barcelona ?
     
    Salut
    • HiF5.480 12 393👍 2
      El xava es la pronuncia tradicional de Barcelona, fa servir molt la A i en general obre increïblement totes les vocals, es menja lletres (com teresa-tresa, taronja-tronja etc.) en el darrere segle s'ha associat XAVA amb català castellanitzat...
    • Aimerich Despuig437 12


      La pronúncia xava no té res de tradicional. Qualsevol persona originària de Barcelona de més de 60 anys no parla xava, així com molta gent de Barcelona de totes les edats tampoc no ho fa.
       
      El xava sorgeix quan un castellanoparlant intenta parlar català. Com que el castellà no té la vocal neutra, cada vocal neutra esdevé pronunciada com una A. Així mateix, qualsevol E o O oberta esdevé tancada.
       
      Menjar-se vocals neutres (com la primera E de Teresa) és una particularitat de tot el parlar oriental, i és més accentuat cap al nord, per exemple Ripoll. Exemples: parell--> prell, però--> pro, etc. Així mateix també ens mengem algunes Rs com a arbre-->abre.
       
      Per altra banda, realment existeix un dialecte genuí de Barcelona, de la mateixa manera que hi han moltes altres varietats més o menys locals, però hom no l'ha de confondre amb el xava.
      • HiF5.480 12 393👍 2
        potser m'he equivocat, ho tenia mal entés, però jo dic pro, tresa, tronja, abre, etc. potser és que la meva familia es de Lleida, no ho se....
      • noicat8.245 16 264👍 6
        Molt ben dit.
      • Busnó1.337 14👍 171
        Les fases del xava

        Ara que s'acosta l'estiu, a la Catalunya profunda es tornarà a sentir una de les paraules que s'utilitza més profusament durant les vacances: la paraula xava. Al contrari que altres termes pejoratius aplicats als habitants del Cap i Casal (camaco, pixapins, de can Fanga), la paraula xava té un origen molt distant de l'actual, i ha passat per quatre fases diferenciades abans d'arribar-hi.

        En llenguatge caló català, xava significava senzillament "noi". A l'igual que xaval, prové del mot gitano xabó (femení: xabí). El terme entra amb ple honor a la literatura catalana l'any 1910, quan Juli Vallmitjana escriu La xava, --un llibre, per cert, com més va més sobrevalorat.

        Per una curiosa operació metonímica, una paraula en argot passa a ser sinònim de tot l'argot. Així, en una segona fase el terme xava designa l'argot popular català parlat als anys vint als barris obrers de Barcelona. Va ser a través d'ell que algunes paraules procedents del llenguatge dels gitanos o de l'argot de la delinqüència (catipén, endinyar, mangar, pirar) es van introduir al català.

        Després de la guerra, aquest parlar xava s'extingeix. Paral·lelament, als barris obrers la barreja de pressió immigratòria i de repressió lingüística provoca un retrocés qualitatiu del catala: es perden els sons vocàlics propis ("cafè" es pronuncia igual que en castellà), es neutralitzen les esses sordes i les sonores ("setze ous" sona com "set sous"), les fricatives es converteixen en africades ("xava" esdevé "txava", que és com ho escriu Joan Oliver), etc. Aquest fenomen nou, però no és designat amb una paraula nova, sinó que manté el terme xava, que en aquesta tercera fase no equival a un argot diferenciat, sinó a una degradació fonètica del català estàndard (per entendre'ns: Núnez parla xava; Laporta, no). El diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans no admet altre sentit que aquest.

        Paral·lelament els barcelonins més distingits, és a dir, els que no parlaven xava, comencen a utilitzar aquesta paraula com a adjectiu sinònim de "vulgar, xaró, de mal gust". Terenci Moix, barceloní militant, la fa servir tres vegades a la novel·la El dia que va morir Marilyn, sempre en boca de personatges de la burgesia ascendent: "La mama, quan s'emprenya és la dona més xava del món".

        En una quarta fase, els catalanoparlants perifèrics que reben la pressió del turisme barceloní giren la paraula en contra dels invasors. Ara ja no té connotacions lingüístiques ni classistes, sinó purament geogràfiques: qualsevol conductor amb una B a la matrícula (ni que sigui de Vic o d'Arenys de Mar) s'exposa a rebre un xava a tall d'arma llancívola. Hi ha qui matisa un xic --romanalles de la tercera fase-- i reserva el gentilici a qui fa ostentació de males maneres, delicte ecològic, arrogància urbanita, etc.Hi ha, per acabar, qui està sincerament convençut que a Barcelona tothom parla xava. D'altra banda, la crisi etnolingüística del català està produint un efecte curiós: un cert percentatge de catalans de pagès tendeix últimament a considerar el parlant xava com "un dels nostres" en comptes de distanciar-se'n radicalment, com era la norma absoluta no fa tants anys.

        Ben mirat, el xava no és més que un híbrid en vies d'extinció, condemnat a fondre's en el marc d'una llengua més forta. Algun dia, el vilatà que encara reparteix xaves com plantofades viatjarà a la capital i, després de parar l'orella amb atenció per les Rambles i el Passeig de Gràcia, tornarà al seu poble amb una gran notícia: a Barcelona no hi ha xaves. Voldrà dir que entrem a la cinquena fase.

        Extret d'aquí
        • lisboeta2.950 13 649👍 464

          Home, molt interessant !
          Per cert, he vist els enllaços d'amunt sobre la correcció fonètica i només tinc algunes dificultats amb la L ( tinc tendència a dir la febla) i les b i g dobles ( dites per algunes persones em sona com "pople" o "recla" . Les altres ( A neutra, V, S/Z, J, X, LL )son facílimes per a un portuguès perquè son la nostra pronúncia normal  ( potser son més dirigides a castellanoparlants). Hi ha algun lloc semblant on pugui trobar exemples equivalents de sons més "exòtics" com L.L , TLL i TJ ( és T + J, o D + J com l'anglès de John o l'italià de giorno ) ?
           
          Salut
          • Guillemot1.718 14 921

             
              Paraules com "poble" o "regla" es poden pronunciar tal com s'escriuen o bé doblant la primera consonant: "pobble", "reggla". El fet de fer-ho d'una manera o d'un altre depèn del dialecte. En català central, per exemple, les doblem.
               Algunes persones converteixen la "b" de "bl" en "p" però és una cosa molt poc estesa.
             
                "Tj" i "dj" corresponen als exemples que has posat. Un altre exemple "Tj" en "llotja" sona com la "dg" en  el mot anglès "lodge".
             
                 "Tll": la "t" no es pronuncia sinó que es doble la "ll". "Batlle" sona "ball-lle", "rotlle" sona "roll-lle".
                 El mateix passa amb "tl", que la "t" no se sent i la "l". "Batle" (=batlle) es pronuncia "bal-le" (com en italià "bella", que es pronuncia "bel-la").
                 El mateix passa quan la "t" va al davant de "m". Per tant "setmana" es pronuncia "semmana".
                Als mitjans de comunicació, com sempre, el "progrés" del català és imparable i ara molts dels locutors ja diuen "semana", com en espanyol -oh casualitat!-. No és meravellós que cada cop ens assemblem més a l'única llengua veritable?.
             
               L'ela geminada ("l·l") sona com en italià "ll". Ex: síl·laba"/"sillaba", "col·lecta"/"colletta".
                 Aquesta és la pronúncia catalana genuïna però en la pràctica s'ha perdut completament (un altra gran pas en el nostre camí per arribar a ser humans, sens dubte).
                El que no ha desaparegut del tot és el desig de recuperar-la, que al capdavall és la pronunciació correcta i pròpia de la nostra llengua. Fa uns dies m'estava mirant un documental de la tele i vaig sentir que la veu en off pronunciava les eles geminades (l·l). De poc que no ploro d'emoció.
             
              (És possible que algun detall d'aquestes pronunciacions sigui una mica diferents en algun dialecte i que la variant també sigui correcte. Per al català central, que és el meu parlar, és això que t'he posat).
             
             
             
             
                En aquesta adreça  http://www.bibiloni.net/index/index.html hi trobaràs un fotimer de recursos sobre el català (on line).
             
                 I en aquesta altra http://www.bibiloni.net/correcciofonetica/index.html hi ha una guia de correcció fonètica (més aviat adreçada a catalanoparlants però potser et resulti interessant).
             
                 Totes dues pàgines són del web d'en Bibiloni (l'autor del text que ha penjat en Vich en el primer post).
             
                 
             
             
  • templer423 14
    Sou uns putos intolerants akest anunci va dirigit a Barcelona a la juventut o tot deu sap parlar catala i generalment para castella com jo, laltre dia jo vaig nar a la cala i cada 2 frases minterropien per enfontres del meu accent,xD a mi em feia gracia pro joer mai se macudiria q vingues aki un de les terres del ebre o valencia o menorca i mirarmel com si fos un experiment i ondia mira com parla, si mes no intentaria apendre i enrequirme, punt
  • vich7.706 15 278
    [actualització 29-3-2006]

    Els amics del Racó català em reprodueixen aquest post, reproducció que ha generat molts de comentaris, en bona part dels quals es parla dels sentits de la paraula xava. Certament aquest mot té diverses accepcions i diversos usos. Jo faig servir el terme per a referir-me estrictament al fet fonètic barceloní i recent (el barceloní tradicional és un parlar fantàstic) que consisteix a substituir la vocal neutra per una a clara. Igual que faig servir el terme parlar bleda per designar la substitució de la ela catalana per la ela espanyola (que lògicament serà denominada ela bleda). Ambdues denominacions ?quot;xava i bleda?quot; parteixen del llibre Llengua standard i nivells de llenguatge, de Lluís López del Castillo, un llibre molt llegit els anys setanta. Respecte a les causes del canvi fonètic dit xava, no estic segur que estiguin en els castellanoparlants, que, suposadament, en voler articular una vocal neutra i no tenir aquest so en el seu idioma, pronunciarien una a. Teniu en compte que els forasters que a Mallorca es posen a parlar en català pronuncien unes vocals neutres impressionants. Per tant, l'origen del xava és més complex: hi ha un procés d'obertura de la vocal que no s'explica únicament per l'acció dels nouvinguts. Això sí, és un tret fonètic antitradicional, distorsionador i sempre associat a tots els vicis de pronunciació espanyolitzants.

    http://www.bibiloni.net/blog
  • antiboadellas958 13
    la queta de l'any passat parlava millor, aquesta fa fàstig

Publicitat

Fòrums

  • 9.177.088 missatges
  • 216.851 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat