Atenció: Aquest fil té més d'un any d'antiguitat, i els seus continguts podrien haver quedar obsolets.

Fòrum

Pregunta per qui tingui una mica d´idea sobre la història d´ETA

__11327__525 13

Hi ha un document d´ETA en el que diu una cosa que sempre m´ha desconcertat:
 
"Nuestra organización ha recibido la ayuda solidaria y militante de cientos y
miles de hombres y mujeres de todo el mundo. Hombres y mujeres que han
debido saltar, la mayoría de las veces, las trincheras de la desinformación
y del insulto para llegar a comprender nuestra lucha de liberación."
 
Tret del colaboradors catalans,algú sap si ETA ha tingut activistes espanyols,(castellans,madrilenys,etc),o d´un altre pais?
Em sona que algun irlandés i algun colombià si ha estat membre d´ETA.
Potser penseu que la pregunta es una mica imbecil,però m´interesa.

Respostes

Configuració
  • __11327__525 13
    quin éxit!
  • eloi794 14
    pensa que ETA té molts anys...Suposadament va tenir camps d'entrenament a països arabs (Argeria, Iemen...) i no per islamisme , a aquell temps aquests països estaven a prop del món socialista. Segurament també amb gerrilles llatinoamericanes: sandinistes, FARC, tupamaros i amb palestinians. I amb col.lectius d'estrema esquerra , molt actius a aquells països, alemanys i italians. 
    • __11327__525 13

      el Frente de Liberación d´Argelia,si,això també em sona,i a grups independentistes catalans també els van entrenar els argelins quan Franco.
       
      • eloi794 14
        i també allà va estar el Cubillo, el del MPAIAC canari.
        • consells1.259 13
          Que en sabeu d'aquest personatge tan singular? i del seu grup?
          • El viejo de la montaña31.417 12 26👍 10

             
             
            purgo a casi toda la organizacion y ya solo quedan en la direccion el , una cuñada francesa y un amigo del CSID  alto cargo de la UGT
             
            va en serio
             
            supongo que se estaran puliendo el dinero que les dio el gobierno argelino en los 80 y 90
            • consells1.259 13

              en serio?
              Però quina mena d'accions realitzava i tal?
              Vaig sentir algo d'un avio...
              • El viejo de la montaña31.417 12 26👍 10
                Historia
                Fue fundado el 22 de noviembre de 1964 en Argelia por el abogado Antonio Cubillo, exiliado durante el franquismo y que anteriormente había estado vinculado al Movimiento Canarias Libre. En 1968 la Organización de la Unidad Africana reconoce al MPAIAC y el derecho de las Islas Canarias a la autodeterminación. En 1975 el movimiento inicia las emisiones de radio de La voz de Canarias Libre desde Radio Argel para el archipiélago canario, convirtiéndose en el medio de difusión del MPAIAC. Entre este año y el siguiente morirían dos activistas del movimiento en manos de las fuerzas de seguridad. El 1 de noviembre de 1976 la organización declara la lucha armada a través de las Fuerzas Armadas Guanches (FAG), estallando el primer explosivo este mismo mes en Galerías Preciados de Las Palmas de Gran Canaria.
                En 1977 las FAG explosionan el primer artefacto fuera de Canarias, en un Galerías Preciados de Madrid. Ese mismo año colocaron una bomba en el aeropuerto de Gando (Gran Canaria) lo que obligó a cerrarlo y desplazar los vuelos al aeropuerto de Los Rodeos en Tenerife, donde se desencadenaría el accidente de dos aviones en la pista y que causaría 583 muertos. En el 1978 se produce el único muerto causado por el MPAIAC, el agente de la policía Rafael Valdenebros al intentar desactivar una bomba en La Laguna, Tenerife.
                El 5 de agosto de 1978 Antonio Cubillo es víctima de un atentado terrorista en Argel pudiendo salvar su vida pero quedando inválido desde entonces. El atentado contra el fundador del movimiento, que iba a participar ese año en la cumbre de la OUA, fue perpetrado por los servicios de seguridad del Ministerio del Interior español que contrató a dos mercenarios para ejecutar el asesinato. En el 2003 la Audiencia Nacional condenó al estado español a pagar una indemnización de 150.000 euros por el atentado.
                El MPAIAC finalmente renuncia a la lucha armada y en 1979 expulsa a su fundador y secretario general, Antonio Cubillo, por no coincidir en algunos planteamientos con la dirección. Posteriormente Antonio Cubillo fundará el Congreso Nacional de Canarias (CNC).
                Durante los años 80 y 90 el MPAIAC es inexistente. Hacia el año 2003, algunos de los antiguos integrantes, que fueron expulsados en su día del MPAIAC, reconstituyen nuevamente esta organización, si bien esta reconstitución no será reconocida por la mayoría de los militantes de los años 60 y 70. Por otro lado la actividad política del MPAIAC reconstituido es prácticamente nula
                • consells1.259 13
                  Molt interessant, i de l'EGPGC, que en sabeu?
                  • El viejo de la montaña31.417 12 26👍 10
                    PRES@S DO E.G.P.G.C.
                        Galiza, como consequência da sua dependência colonial, está sofrendo umha das agressons mais fortes na sua espinha dorsal, na economia nacional. As agressons a Nossa Terra, nom som novas som um ciclo secular, produto da opressom de Espanha sobre Galiza, consequência da nossa falta de soberania como Povo, para poder decidir sobre nós e administrar os nossos próprios recursos.
                    Hoje em Compostela reunimo-nos aqui as pessoas que sentimos Galiza, que sentimos a injustiça e o agrávio ao que está exposta cada dia a nossa Naçom. As pessoas que dum jeito ou doutro queremos um futuro diferente para a nossa Pátria, um futuro de liberdade para Galiza.
                        Mais temos que recordar, mais umha vez, que nom estamos todas as pessoas conscientes do País, as pessoas que pretendemos defender a nossa economia, dignificar e normalizar a nossa língua e cultura, reivindicar os
                    direitos políticos que como povo nos correspondem.
                    Nom estamos todos e todas. Faltam as pessoas que por luitar por Galiza estam presas em cárceres afastados do nosso País, nalguns casos a mais de 800 Km.
                        As Pessoas independentistas presas som tachadas de terroristas, de assassinas, de contrárias aos interesses da Galiza. Nom deixam de repetir-nos nos meios de comunicaçom que hoje há liberdade para defender Galiza, que hoje há canles democráticos para reivindicar os direitos do nosso povo. Por isso é que a quem emprega a violência o encarceram, o reprimem e intentam extermina-lo como se dum cancro se trata-se. Porque a violência só a podem utilizar eles.
                        Eles, que utiliçam a violência para impor as suas políticas económicas que mantenhem já a case 200.000 pessoas nas listas do paro; eles, que seguem a expulsar á emigraçom aos braços mais novos cos que conta o País;
                    eles, que nom lhes importa lixar o nosso meio ambiente com industrias porquentas ou adicalo á acumular e desfazer resíduos das mais diversas origens, utilizado os processos mais perigosos, nom chega com desfazer a nossa economia, há que converter Galiza na esterqueira de Europa; eles, que despreçam a nossa língua e cultura e cos seus meios de comunicaçom realizam constantemente o labor colonizador. Só a eles é-lhes permitido ter armas, exércitos, planos de defesa, meios de seguridade interna, ...
                        As pessoas independentistas presas, se o estám é porque um dia se organizarom e atacarom os seus bancos, as suas industrias contaminantes, as suas redes do narcotráfico, os seus meios de apropiaçom das nossa riquezas,...
                    Som galegos e galegas que luitarom por Galiza, polo nosso futuro, com defectos, mais com confiança na ideia de que Galiza merece outra cousa, nós merecemos outro destino como Povo.
                        Essa confiança levou-nas a luitar pola Independência da Galiza ainda correndo o risco de perder a liberdade e mesmo a vida.
                        Nom podemos deixa-las fora da nossa luita, nom podemos renunciar a uns filhos e filhas da Galiza que tanto a querem e tanto derom por ela. Temos que exigir-lhe a Espanha que nos devolva estas pessoas. Queremos aos presos e presas independentistas em liberdade. Queremos que voltem ao seu Pais. Queremos que com eles nos devoltem a nossa soberania. Queremos que reconheçam o nosso direito á Independência.
                        Neste compromisso devemos estar todas as pessoas que sentimos a Galiza. Todas as pessoas que defendem os direitos democráticos humanos e dos povos.
                    PRESOS E PRESAS INDEPENDENTISTAS À RUA !!JOSEFA RODRÍGUEZ PORCA Arrestada em Fevreiro do 89 despois de dous dias de persecuçom nas montanahs. Primeiro foi levada à Corunha donde foi cruelmente torturada. Devido às feridas que tinha, tivo que estar varios días hospitaliçada antes de ser levada a Madrid. Foi condeada por umha acçom em Ourense e por participar no tiroteo de Irixoa com um total de 79 anos e 6 meses de prisom. Desde 1990 até o 1993 foi isolada (22 horas ao dia pechada na sua celda) e o seu único direito era o de sobrevivir:sem correio, paquetes, 5 minutos de visita umha vez à semana, registros violentos... Até o 1996 a sua vida em prisom estivo marcada pola violência, humiliaçons e falta dos mais básicos direitos humanos. Despois de pasar por três folgas de fame, dúas delas seguidas, foi transladada à prisom de Paradela.Endereço: Prisom de Paradela - Módulo de Mulheres - 15310 - Teixeiro.MANUEL QUINTÁNS LÓPEZ Entregouse no 89 despois do tiroteo de Irixoa, sendo encárceado durante catro anos em prisom provisional. No 94 fuxiu a México donde lhe foi regeitado o asilo político polo que vai ser extraditado a Espanha.MANOEL CHAO DOBARRO Foi arrestado e torturado por primeira vez no 1986 cando, aos 21, pertencía à primeira base do E.G.P.G.C. Foi arrestado de novo arrestado e torturado no 91. Condeado a 13 anos e 6 meses por pertencer ao E.G.P.G.C., pousuir armas e documentaçom falsa. Foi umha das principais víctimas da política espanhola de mandar @s pres@s políticos todo o lonxe que podem: no 94 a sua irma e a sua mulher morrerom num accidente de tráfico ao voltar dumha visita à prissom e o seu filho pequeno feriu-se gravemente. Durante istes cinco anos fixo dúas folgas de fame para que fose transladado à Galiza. Manoel está na prisom espanhola de Topas, em Salamanca.ALEXANDRA DE QUEIRÓS VAZ PINHEIRO Foi arrestada em 1991 em Lleida (catalunha) e lavada a Madrid donde foi torturado. Condeado a 10 anos por pertencer ao EGPGC e a 48 por participar no tiroteo de Irixoa. Según a sentência nom vai ser soltada até o 1º de Março do 2020, sem prisom condiçoal. Até agora a sua vida em prisom nom foi nada facil: forçada a mudar de celda cada duas semanas, visitas muito limitadas, registros diarios, etc... Fixo três folgas de fame para que fose transladada a umha prisom galega. Endereço: Prisom de Paradela - Módulo de Mulheres 
                    15310 - TeixeiroXABIER FILGUEIRA DOMÍNGUES Condeado a 86 anos. Leva oito anos em prisom passando por oito prisons diferentes, todas em Espanha. Agora está na prisom de Alama. Endereço: C.P. Alama - Módulo 4 - 36830 - AlamaSUSO IRAGO PEREIRA Está pechado na prisom de Paradela com umha sentência de 8 anos. Endereço: Prisom de Paradela - Módulo 3 - 15310 - TeixeiroDUARTE ABAD LOJO Está pechado na prisom de Paradelo. Fáltan-lhe 22 anos.  Endereço: Prisom de Paradela - Módulo 3 - 15310 - Teixeiro JOAM CARLOS DEIVE VARELA Tem umha sentência de 82 anos. Agora mesmo esta pechado na prisom espanhola de Alama. Endereço: C.P. Alama - Módulo 4 - 36830 - Alama.
                    geovisit();
                  • El viejo de la montaña31.417 12 26👍 10
                    torna a dalt    

                    NÓS-Unidade Popular, la unitat de l’independentisme gallec    
                     
                    El passat 2 de juny es constituïa NÓS-Unidade Popular, la nova organització unitària de l’independentisme gallec. Acabava aquí la primera gran fase d’un procés d’unificació de l’esquerra independentista gallega que va començar el juliol de 1999. Tenint en compte que als Països Catalans el procés d’unitat de l’Esquerra Independentista va amb un altre ritme, pot resultar il·lustratiu veure quines han estat les passes que han fet els gallecs per arribar on són ara, sense que això impliqui caure en cap mimetisme.
                    Fins ara, el panorama de l’independentisme gallec era semblant al català en un aspecte: la seva atomització en diverses organitzacions, grups i col·lectius. Aquesta fragmentació era el resultat d’una crisi que havia començat l’any 1989, quan arran de la mort d’un Guàrdia Civil en un enfrontament amb membres de l’Exército Guerrilheiro do Povo Galego Ceive (EGPGC), es va produir el trencament de la Frente Popular Galega, el referent unitari de l’independentisme gallec que s’havia creat encara no feia ni un any. El trencament, provocat pel diferent posicionament al si de la Frente respecte d’aquesta acció armada, va donar lloc a l’aparició de l’Assambleia do Povo Unido (APU), que continuarà donant suport incondicional l’EGPGC. La crisi va arribar al seu pic més alt el 1991, any en què són detinguts els màxims dirigents de l’EGPGC i l’executiva de l’APU. Aquest cop repressiu va ser definitiu, ja que l’EGPGC va deixar d’actuar i l’APU va desaparèixer l’any 1995, després d’haver elaborat un projecte de constitució per a Galícia. Es tancava així una etapa de cinc anys marcada per una estratègia, que els protagonistes anomenaven politicomilitar.
                    La sensació de fracàs d’aquesta experiència i la divisió dels presos va deixar unes ferides molt obertes, que només el temps ha permès cicatritzar parcialment. En acabar el segle xx, a més del nombre considerable d’independentistes que no militaven enlloc, l’MNLG estava format per tres organitzacions polítiques:
                    Assambleia da Mocidade Independentista (AMI). En principi es tractava d’una organització sectorial de joves (així consta a la tesi organitzativa de la III Assemblea celebrada el 1999), però les circumstàncies polítiques en què va néixer i créixer (els anys següents al punt àlgid de la gran crisi de l’independentime gallec) van fer que assumís un paper que anava més enllà d’una organització de joves. A partir de la III assemblea, AMI va apostar per un model de reorganizació de l’independentisme que consistia en l’articulació frontista de totes les expressions polítiques de l’independentisme gallec sota un projecte polític comú, mitjançant la construcció d’una Unitat Nacional-Popular.
                    Frente Popular Galega (FPG). Es constitueix el 17 de juliol del 1988 al caire de l’activitat armada desplegada a partir de 1986 per l’EGPGC. Naixia com una organització independentista de masses que era el resultat de la confluència de la militància del Partido Comunista de Liberación Nacional (organització sorgida de dins Unión do Povo Galego (UPG) i expulsada del BNG pel seu suport a HB l’any 1987), Galiza Ceive (plataforma política independentista que també tenia els seus orígens en una escissió d’UPG de l’any 1978) i col·lectius independentistes. La divisió de 1989 va afeblir considerablement la seva força, tot i que cal destacar-ne la seva experiència en l’àmbit sindical.
                    Primeira Linha-Movimento de Liberaçom Nacional (PL-MLN). Constituïda l’1 de maig de 1996, es tracta d’una organització que va néixer al si del BNG i que aspira la reconstitució del partit comunista gallec, on estiguin integrats totes les persones que es reclamen del marxisme. En la seva ideologia es combinen l’independentisme, la tradició comunista i l’aportació dels nous moviments socials. Els entrebancs de la direcció del BNG (especialment el sector pertanyent a l’UPG) a la tasca de Primeira Linha van ser constants i se’n preveia la immediata expulsió, raó per la qual aquesta organització va decidir el abandonar el BNG el 5 de juny de 1999. El partit va endegar a partir d’aleshores una línia de treball que tenia com a objectiu prioritari la unificació de l’esquerra independentista gallega a partir de la vertebració d’una Unitat Popular de caire frontista.
                    Com ja hem dit, el procés d’unitat encara inconclòs havia començat el juliol de 1999, en què AMI, FPG i Primeira Linha van convocar plegats el Dia de la Pàtria Gallega (25 de juliol). El mes de novembre d’aquest mateix any les tres organitzacions van signar un acord polític i van crear un organisme de caràcter permanent, la Comissom Nacional Unitária da Esquerda Independentista (CNUEIN), per dissenyar i coordinar la unitat d’acció i per «avançar en el procés estratègic d’establir les bases perquè Galiza i el seu Poble Treballador es dotés d’una estructura unitària de masses [...]». Durant uns sis mesos aquest organisme unitari va permetre la unitat d’acció en algunes dates rellevants (8 de març i 1 de maig) i alhora la posada en marxa d’algunes iniciatives a nivell comarcal. Tanmateix, es va mostrar ineficaç en el segon dels seus objectius, és a dir, a l’hora d’avançar en el procés de constitució d’una estructura unitària. L’FPG va ser acusada de no tenir voluntat d’avançar-hi (com ho demostraria la seva negativa a participar en les Assembleias Populares Comarcais) i de prendre decisions polítiques unilateralment, sense debatre-les al si de la CNUEIN, com ara la decisió de presentar-se a les eleccions al Parlament espanyol del 12 de març del 2000.
                    Tanmateix, el balanç d’aquesta primera etapa no va ser negatiu perquè, a més de la unitat d’acció, va permetre d’una banda el treball conjunt, superador de recels anteriors (especialment d’AMI i PL), i, d’altra banda, la incorporació (en alguns casos recuperació) al procés d’independentistes que no pertanyien a cap dels grups que formaven la Comissom. Per a la incorporació d’aquests militants independents va esdevenir cabdal la creació, ja en aquesta primera etapa, de les Assembleias Populares Comarcais, que aglutinaven des de la seva pluralitat la militància independentista d’un determinat territori. Així, el març del 2000 es va crear Assembleia Popular da Compostela, el juny la de La Corunya (APCC) i el novembre la del Nord-est (APN).
                    A finals de l’any 2000, concretament el 30 de novembre, es va presentar i es va publicar el manifest que invitava a consumar la unitat de l’esquerra independentista gallega, l’anomenat Processo Espiral da Unidade Popular, el qual impulsaven AMI, PL i les tres assemblees comarcals esmentades més amunt (APC, APCC, APN). Començava en aquest moment el procés pre-assembleari de discussió que es tancaria el 2 i 3 de juny amb la celebració de l’Assemblea Constituent. Els signants del manifest es comprometien a crear una nova eina per defensar-se de les agressions que pateix el poble gallec i per aconseguir els objectius estratègics d’independència i socialisme.
                    Com hem dit al començament, el passat 2 de juny va culminar la primera fase d’aquest procés d’unitat amb la creació de Nós-Unidade Popular. El procés, però, no s’ha acabat perquè hi ha la intenció d’incorporar sectors com l’FPG, que de moment se n’ha autoexclòs, i més endavant sectors descontents amb la política del BNG.

  • consells1.259 13

     En l'época franquista hi havien espanyols (pocs), en els darrers anys independentistes bretons (bretanya francesa), i vaig sentri quelcom de noies alemanes.
    Lo de Colombia que dius, fou que un grup guerriller va segrestar x persones entre les quals un ciutada d'euskadi que deixaren anar com a solidaritat no?
  • gat_catala9.974 12 215
    crec que tambe hi ha algo amb el EZLN de chiapas
    • __11327__525 13

      No al contrari.
      Precisament aquesta frase que escric al fil és d´una carta que ETA va respondre a l´EZLN,tractant-los d´explicar el perquè de la seva lluita.
      L´EZLN els hi treu encara el fet de matar.ETA li diu això:
       
      Euskadi Ta Askatasuna al Ejército Zapatista de Liberación Nacional
      Euskadi Ta Askatasuna (Patria Vasca y Libertad) al Ejército Zapatista de
      Liberación Nacional. Dignidad. Respeto. Solidaridad. Agur t'erdi!
      Les escribimos estas líneas en respuesta a la que ustedes nos hicieron
      llegar por medios públicos en el periódico mexicano "La Jornada" el pasado 9
      de diciembre.
      A los niños del ezln
      Un idioma puede ser sólo un medio para comunicarse. También es un medio para
      hacer daño y humillar. Hay golpes que duelen y hay palabras que duelen más.
      Hay golpes que hieren y palabras que matan.
      Nuestro idioma (no éste que utilizamos para comunicar con ustedes, que ya
      les leerán esta misiva) es el euskara, el vascuence, la lingua navarrorum.
      Es un idioma viejo y joven. Cuando el latín y el griego, ahora lenguas
      muertas, eran las lenguas poderosas, como ahora lo son el inglés y el
      castellano, nuestro idioma el euskara ya servía desde tiempo inmemorial para
      decir "Monte" y "Río": "Mendia", "Ibaia".
      "Agua" se dice "Ur"
      "Tierra" se dice "Lur"
      "Nieve" se dice "Elur"
      Y cuando nos encontramos con alguien decimos "Kaixo", "Agur" (y, paradojas,
      esta última palabra sirve igualmente para decir "Adiós").
      Por cierto, pueden poner en su diccionario zapatista que "Dignidad" se
      traduce "Duintasuna" en vascuence.
      Y "Euskal Herria" es el Pueblo de los vascos. Nosotros, los que luchamos con
      todas las armas que tenemos a mano por la libertad de nuestro pueblo,
      preferimos decir que Euskal Herria es el Pueblo del Euskara, nuestra lengua.
      Nuestra lengua en nuestra tierra. Libre.
      Y nuestros niños y niñas nos ven luchar. A menudo sin vernos (en las
      mazmorras españolas y francesas, en la clandestinidad, en la vida normal de
      nuestra sociedad consumista). Pero lo entienden todo sin palabras. Seguro
      que como vosotros, los niños y las niñas del EZLN.
      A los ancianos del EZLN
      Nuestro pueblo es un pueblo viejo. Vivimos en una tierra abierta, sólo
      protegida por sus montes y valles y por sus habitantes que se niegan a vivir
      sojuzgados, que quieren decidir por sí mismos sin que nadie les mande.
      Nuestro pueblo tiene sus raíces hundidas muy profundamente en la Historia.
      Tan profundamente que casi estamos seguros que en las entrañas de la Tierra
      nuestras raíces acarician las raíces del pueblo chiapaneco.
      Y de ahí nace el respeto por su pueblo que ustedes han mantenido vivo.
      Porque en sus manos callosas, en sus ojos cansados, en sus pelos canos, sólo
      vemos las manos, ojos y pelos de nuestros padres y abuelos, y de sus
      antecesores.
      Sabemos que no siempre acertaron, que hubo momentos difíciles en los que la
      decisión tomada fue errónea, que lucharon con toda su voluntad incluso
      contra sus propios miedos. Y que fueron derrotados más de una vez. Pero,
      sobre todo sabemos que:
      Izan zirelako dira eta garelako izango dira. Que viene a decir algo así
      como: Porque fueron somos y porque somos serán. Y eso nos lleva a
      respetarlos.
      "Respeto" se puede traducir por "Begirunea".
      Somos de aquí, tan de aquí que cualquiera que viene a nuestra tierra, si lo
      desea, es uno de los nuestros. No es el color de la piel la que nos hace
      vascos. Podríamos decir con cierta ironía que es la tenacidad en la lucha
      por la libertad la que nos mantiene vascos.
      A los hombres y mujeres del EZLN
      La dignidad de un Pueblo en lucha nos provoca sentimientos de respeto.
      Nuestra organización ha recibido la ayuda solidaria y militante de cientos y
      miles de hombres y mujeres de todo el mundo. Hombres y mujeres que han
      debido saltar, la mayoría de las veces, las trincheras de la desinformación
      y del insulto para llegar a comprender nuestra lucha de liberación, nuestros
      métodos, nuestros objetivos de justicia y li- bertad.
      Es verdad que a veces parecemos un pueblo egoísta. "¡En plena Europa y
      luchando con las armas en la mano! ¿Pero qué más quieren?" puede exclamar
      más de uno atendiendo al nivel de vida que se goza en Europa gracias al
      expolio de los pueblos del mundo.
      Queremos la libertad. Simple y llanamente. La libertad de decidir por
      nosotros mismos como pueblo. Cómo organizarnos, cómo vivir, cómo solucionar
      incluso las terribles injusticias que cometen los Estados europeos.
      Nuestra solidaridad con la lucha del pueblo chiapaneco es incondicional.
      Nunca les diremos cómo o qué tienen que hacer (a nos ser que nos lo
      pregunten). Siempre haremos todo lo que esté en nuestras manos para
      ayudarles en su lucha.
      Y "Solidaridad" se dice "Elkartasuna".
      A los niños, ancianos, hombres y mujeres del EZLN
      Estarán ustedes al tanto de que recientemente un miembro de su Ejército,
      concretamente el sub-comandante Marcos, nos escribió una misiva (lo cierto
      es que se puso a escribir y escribió un montón, pero a nosotros nos viene a
      cuento la que nos dirigió en su nombre); y como nosotros no somos nada
      partidarios de jerarquías militares vamos a responderle al sub-comandante
      directamente en las líneas que siguen:
      Tras haber estudiado con detalle tanto la carta que dirigía a nuestra
      organización, como el resto de cartas publicadas en el mismo periódico, ETA
      le comunica lo siguiente:
      -Tenemos serias dudas sobre la verdadera intención de la propuesta de
      diálogo en la isla canaria de Lanzarote que usted hizo. Nos parece más bien
      que se trata de una maniobra desesperada para atraer la atención
      internacional instrumentalizando para ello el eco de todo lo que tiene que
      ver con el conflicto vasco, especialmente en el Estado español.
      -La manera pública, sin consulta previa, en la que usted ha realizado esta
      propuesta refleja una profunda falta de respeto hacia el pueblo vasco y
      hacia todos los que desde sus organizaciones estamos luchando de una u otra
      forma por la libertad.
      -ETA siempre está dispuesta a escuchar, hablar y dialogar, respetando la
      voluntad del pueblo vasco y de sus organizaciones. Muestra de ello son las
      diversas iniciativas que hemos emprendido a lo largo de estos años de lucha.
      Sin ir más lejos: negociaciones de Argel en el 89, propuesta de la
      Alternativa Democrática en el 95, iniciativa política con suspensión del
      accionar armado en 98-99...
      -No renunciamos a emprender y acompañar nuevas iniciativas en el futuro.
      Nuestra voluntad por una resolución justa y global del conflicto está
      intacta. Pero han de ser propuestas serias, basadas en amplios consensos y
      apoyos, legitimados socialmente.
      -También queremos dejarle claro que no está en nuestros objetivos formar
      parte de ningún tipo de «pantomima» u «opereta» para poder ganar el favor de
      las portadas de los periódicos internacionales, las páginas web, o ser un
      motivo para la próxima camiseta de moda en la Gran Vía madrileña.
      -Por nuestra parte estamos dispuestos a hacer todo lo posible para que el
      EZLN se informe mejor sobre el conflicto que enfrenta al País Vasco con los
      Estados francés y español.
      -Si hay algo que globalizar en este mundo es la justicia y el respeto. Es
      algo que de- beríamos comenzar las propias organizaciones revolucionarias o
      rebeldes. ETA siempre ha evitado inmiscuirse en las decisiones tomadas por
      otras organizaciones revolucionarias o rebeldes más allá de nuestras
      fronteras. Siempre hemos limitado nuestra actuación a la solidaridad total
      para con sus luchas, a la vez que nos enriquecíamos con dicha experiencia.
      Siempre hemos mirado con simpatía y hemos mostrado nuestra solidaridad para
      con las organizaciones y personas que tanto en México, como en el Estado
      español o en otras partes del planeta Tierra luchan como mejor consideren
      por un mundo más justo y por la libertad para todos los pueblos.
      Sin más nos despedimos de ustedes. Reciban un saludo rebelde y
      revolucionario de parte de los indígenas de Europa. Agur.
      Viva Chiapas Libre!
      Gora Euskal Herria askatuta! .
      Euskal Herria,
      1 de enero de 2003 (nada es casual)
      Euskadi Ta Askatasuna
      E.T.A.


      Respuesta del Subcomandante Marcos, 9 al 12 de enero del 2003

  • consells1.259 13
    El que no entenc es que no pactessin amb l'IRA per tal de que els donessin les armes que havien de destruir...
    • eloi794 14
      home collons, el MANB té molt bones relacions amb els irlandesos, però aquells estan en un procès de pau que s aniria en orris si es dediquesin a traficar amb les seves joguines...
  • eloi794 14
    i també es deia, i no se si és cert i ni tinc cap prova, que el partit HASI, per qui no ho conegui era com el PSAN d aquí , i formava part del bloc dirigent KAS, tenia excel.lents relacions amb el PCUS i altres països de l'est, i quan dic excel.lents parlo d ajuda i diners.
  • IxioN644 13
    Fa falta parlar d'ETA? Crec que hi han molts més temes importants que parla d'una banda terrorista.
  • consells1.259 13
    Ajuda i diners del PCUS?
    • eloi794 14

      he dit que es deia...que el PCUS reconeixia només al PCE com a partit coetani a Espanya i a HASI a Euskadi, i per ells reconeixer significaven moltes coses...entre elles ajut econòmic
      • Unitat_Catalana14.480 15 135👍 652
        a la III internacional el PSUC anava com a aprtit de catalunya, era l'unica nació sense estat.
        • 2141583829 14
          Estic convençut que Stalin no ho feia per tenir una especial sensibilitat amb el moviment català d'alliberament nacional sinó com a agraiment i resposta al suport rebut per part del PSUC després dels Procesos de Moscou.
          • Independència i Comunisme23.086 14 55👍 625

            cla..
             
            com tu conexies Stalin en persona ¬¬"""
             
            Stalin va ser independentista georgia abans de entrar als partits comunsites.
             
            A més, la URSS era una federació de republiques, i no estaven sota cap nom de cap de les republiques.
            • 2141583829 14
              Però tu toques de peus a terra?? Torna't a llegir el que he escrit.

              com tu conexies Stalin en persona ¬¬"""
              Evidentment que no, però he anat a un lloc que es diu escola i t'ensenyen història.

              Stalin va ser independentista georgia abans de entrar als partits comunsites.
              On veus que jo hagi negat això??

              A més, la URSS era una federació de republiques, i no estaven sota cap nom de cap de les republiques.
              On veus que jo hagi negat això??


              L'únic que puc deduir és que vols dir de manera sarcàstica que Catalunya era l'únic territori sense estat amb un partit marxista-leninista (PSUC) amb representació a la Komintern.
  • consells1.259 13
    I en sabeu algo de possibles contactes amb els corsos, detalls sobre els bretons, i grups d'extrema esquerra europeus?
  • som-hi2.537 13 720👍 4
    ETA ha tingut militants gallecs, catalans i castellans. De fet, actualment hi ha presos de les tres nacionalitats en presons espanyoles o franceses. Després de l'últim alto el foc unilateral, ETA va col·laborar d'una manera més o menys activa amb l'ARB, un grup independentista bretó que posteriorment va ser pràcticament desmantellat, fruit d'operacions policials i del fet que van fer un atemptat on va morir una dona innocent. ETA també ha tingut algun activista alemany. D'altres nacionalitats potser n'hi ha, no ho sé, però seria algun indiidu aïllat.  
  • wèl29.710 13 32
    ETA va començar amb un granm suport gràcies a la seva lluita antifranquista, la llàstima és com ha seguit després i ha perdut tot aquest suport
    • 2141583829 14
      la llàstima és com ha seguit després i ha perdut tot aquest suport

      Tu igual que la majoria de l'esquerra traidora dels 50s i 60s.
      "Amb Franco tot era més fàcil... ", no?
      • wèl29.710 13 32
        No, al contrari, el que vull dir és que la ETA de l'època franquista tenia una lluita amb la ue la gent estava a favor, poca gent del racó estarà en contra sde l'assassinat de Carrero Blanco, però el caire que han anat agafant les seves accions ha fet que la gent els girés l'esquena, parlo de l'hipercor (tot i que no era el seu objectiu...), parlo de l'assassinat d'Ernest Lluch, etc... ETA tenia molt suport dins de l'esquerra, però l'ha anat perdent amb els anys per culpa de les seves accions.

        Per cert, a qui dius traïdor tu? no m'acaba de quedar clar
        • 2141583829 14
          Entesos.
          Em pensava que era un d'aquells típics comentaris que sorgeix, de vegades, a les files del partit al que tu donés suport/milites/simpatitzes a través de les seves juventuts on es titlla publicament als lluitadors bascos d'herois abans del 20-N i com a dimonis o quelcom pitjor a partir del 20-N. No hem d'oblidar els objectius que des de la seva fundació té ETA, i com a catalans hauriem de tenir més comprensió pel tema que un mesetari espanyol.

          Dic traidor a tots els activistes d'esquerres (quan en realitat eren antifranquistes demòcrates) que s'amagaven sota el paraïgues de l'esquerra antisistema (socialisme, comunisme, anarquisme, independentisme radical,...) però després de la mort del dictador es van empasar la "transició" i no van dubtar un moment a apoltronar-se a un ascó d'un partit amb uns ideals del  tot contraris als demostrats per l'individu fins el moment. I d'exemples tenim a nivell estatal la baixada de pantalons de S. Carrillo del PCE per la "legalització" del partit, i a nivell nacional el pas de l'EI a ERC (cúpula de dirigents actuals). Aquest és un punt d'inflexió i evidentment de crisi molt important en la lluita social a l'Estat espanyol.

          Així que unint els dos temes, aprofito per dir, que ETA era un cau d'antifranquistes al principi amb corrent majoritaria independentista, i les escissions i purges han estat per mantenir l'esperit dels fundadors.

            
  • __7754__12.808 13

    En un llibre que es diu "Historia de ETA". vaig llegir que TLL,Un grup armat gallec,l'IRA,ETA i un grup armat Bretó van firmar un manifest conforme tenia plena relació entre ells i plena col.laboració.
    En el tema activistes, en se d'una que era andalusa i va morir en manipular un artefacte.
    • consells1.259 13
      el grup armat gallec devia ser l'EGPGC, i el bretó d'ARB que han dit més amunt, tot i que tampoc en conec res, tret de quef auns quants anys van matar una treballadroa d'un mcdonalds...
    • OCELLNEGRE32 13
      Crec que et refereixes a la Carta de Brest i la varen signar si no recordo malament l´any 1974, per part catalana el PSAN-P, U.P.G per als gallecs i E.I.A per els bascos, irlandesos i bretons.En aquells temps TLL encara no era operativa. L´objectiu era establir una estratègia conjunta en la lluita d´alliberament de les nacions oprimides d´Europa.Poc despres, independentistes catalans s´implicaren en tasques de suport als poli-milis.
      • consells1.259 13

        Quines conseqüències va tenir la "Carta de Brest" a part de que independentistes catalans s´implicaren en tasques de suport als poli-milis.
        Això fou conseqüència d'aquesta Carta?
         
        Quina estrategia conjunta en la lluita d'alliberament de les nacions oprimides europees tenien?

        • OCELLNEGRE32 13
          Suposo que arran dels contactes polítics, després la col.laboració va anar mes enllà, però son temes que desconec. La Carta feia reunions periòdiques i analitzaven la realitat de cada moment concret, des d´una perspectiva independentista i socialista. Era una col.laboració mes aviat ideològica entre partits polítics de les diferents nacions oprimides.
  • martingerz91 13
    si.

    Voluntarios Semillas de Libertad ed. Txalaparta



    http://www.txalaparta.com/
  • consells1.259 13
    Així doncs, podem afirmar que ha tingut cert suport internacional per part d'altres grups armats d'alliberament nacional i organitzacions d'extrema esquerra?

Publicitat

Fòrums

  • 9.177.049 missatges
  • 216.847 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat