Publicitat

Fòrum

De Mercadona a la botiga ecològica de proximitat

Roderic18.143 15 90👍 9.166

La distribució alimentària, cada cop més, està controlada per grans grups empresarials. A nivell estatal, l’esquema que es reprodueix arreu és la presència simultània de corporacions globals, grans empreses estatals i grups regionals. El sector està enormement condicionat per la valenciana Mercadona, que n’és la líder indiscutible, amb una quota de mercat del 25%. Article coproduït per Crític i Opcions

10/06/2019

Els catalans van destinar uns 15.000 milions d’euros a la compra d’aliments durant el 2017, una xifra que s’eleva als 100.000 si es posa al focus en el conjunt dels ciutadans de l’Estat espanyol. Cada llar catalana es gasta, de mitjana, 4.600 euros anuals en productes quotidians, és a dir en menjar, drogueria i perfumeria (el que es coneix per “gran consum”), segons un informe de la consultora Kantar World Panel. És un negoci milionari dominat, cada vegada més, per un nombre reduït de grans grups, que tenen un enorme poder. Paral·lelament, se’n qüestiona la sostenibilitat ambiental, com a conseqüència d’un funcionament globalitzat en què molts aliments recorren milers de quilòmetres abans d’arribar al supermercat.

Des de fa dècades s’ha anat accentuant la concentració empresarial dintre de la distribució alimentària. El sector primari és la principal víctima de les condicions que fixen les grans empreses de distribució. Recurrentment, organitzacions agràries en denuncien els abusos i que el preu que reben en origen pels seus productes no té res a veure amb el que paga el consumidor. Carles Mencos, responsable de polítiques de qualitat alimentària del sindicat Unió de Pagesos, exposa que “hi ha un abús de posició dominant de la gran distribució, que carrega tots els sobrecostos al productor. Estem cobrant el mateix que deu anys enrere, i en alguns productes fins i tot menys, quan els costos i el preu de venda final han crescut”. Mencos admet que la “venda de proximitat pot millorar els marges dels productors” si bé ara mateix aquest canal, tot i créixer, no pot absorbir el gruix de la producció. La mateixa Comissió Europea ha arribat a denunciar aquests abusos als productors. A més, el sector no acostuma a caracteritzar-se per oferir unes condicions laborals especialment bones.

El supermercat domina

A l’Estat espanyol, pràcticament la meitat dels aliments es compren a supermercats o autoserveis. En productes elaborats ja fa anys que són el canal més utilitzat, i en aliments frescos el 2017 van passar per primer cop al davant de les botigues tradicionals.

Juan Carlos Gázquez, professor de la Universitat d’Almeria i de la UOC i expert en consum i distribució, pronostica que en els propers anys el supermercat es mantindrà, amb diferència, com el principal canal de venda, si bé s’estabilitzarà, bàsicament perquè “a determinats llocs no hi caben més botigues. Hi ha una certa saturació després que moltes empreses hagin ‘infectat’ barris amb moltes tendes”. Segons dades de la publicació especialitzada Alimarket, al conjunt de l’Estat, el 2017 hi havia 21.553 supermercats oberts, un volum molt similar al dels dos anys precedents. Alguns experts parlen de bombolla, atès que hi ha 3,4 supermercats per cada 100.000 habitants, per damunt de la mitjana de la UE, que és de 2,6.


Mercadona, una líder amb mala imatge

“El que fa Mercadona condiciona la resta. Marca la pauta del que fa el sector”, opina l’expert en consum Juan Carlos Gázquez. La cadena valenciana és la líder indiscutible del sector a l’Estat espanyol –i a Catalunya. Segons el Kantar World Panel va acabar el 2018 amb una quota de mercat del 24,3% i triplica el seu principal seguidor, Carrefour.

Nascuda el 1977, en quatre dècades ha passat a moure’s en unes magnituds colossals: segons dades publicades al seu web, va tancar el 2018 amb una facturació de 24.305 milions. En aquell moment, sumava 85.800 treballadors i 1.636 botigues –més de 250 a Catalunya. Ja és una de les cinquanta principals empreses de distribució del món i aquest 2019 arrenca el seu procés d’internacionalització amb l’aterratge a Portugal.

Està controlada pel seu president i màxim accionista, Juan Roig, la tercera persona més rica de l’Estat, amb una fortuna de 4.500 milions segons Forbes. La cadena, que sempre ha fet bandera dels preus baixos, ha protagonitzat diversos escàndols sobretot per les condicions que exigeix als seus proveïdors –interproveïdors en la seva terminologia– i per la pressió a la que sotmet la plantilla. La Marea ha denunciat les condicions que la companyia fixa als seus proveïdors, amb marges de guanys extremadament ajustats i una dependència gairebé absoluta, així com una política de drets laborals qüestionable –i denunciada per sindicats com la CNT– amb elements com la pressió per evitar les baixes mèdiques o reduir-les al mínim de dies, o la imposició de clàusules del silenci a treballadors acomiadats.


Quota de mercat de la distribució a l’Estat espanyol


Quota de mercat. Distribució alimentària

Elaboració: Opcions. Font: Kantar World Panel. Dades del darrer trimestre del 2018.


Carrefour, Lidl, Auchan i Aldi, gegants globals

El grup francès Carrefour, creat el 1959, ocupa la segona posició a Espanya, amb una quota que supera el 8% del mercat. És un gegant global, el novè més gran del món l’any 2017 en el rànquing de Deloitte. Segons el seu web, té unes vendes superiors als 88.000 milions –9.609 a Espanya–, 12.300 botigues repartides en més de 30 països –més d’un miler a Espanya i més de 100 a Catalunya– i 374.000 treballadors (50.000 a l’Estat). Els seus principals accionistes són la família Moulin (Galeries Lafayette) i els fons d’inversió Blue Partners i Cervinia Europe, aquest darrer vinculat al multimilionari francès Bernard Arnault. El grup no passa per un bon moment, després de registrar unes pèrdues globals de més de 300 milions el 2017 i anunciar milers d’acomiadaments. Com a curiositat, Carrefour va impulsar el primer hipermercat de l’Estat, obert el 1973 al Prat de Llobregat amb l’ensenya Pryca. Ara n’hi ha més de 450.

Els altres gegants globals de la distribució amb una important presència física a l’Estat són Auchan, Lidl i Aldi. Aquests dos últims són de matriu alemanya i tenen supermercats de ‘discount’, és a dir, de preus baixos. Lidl forma part del Grup Schwarz, el quart més gran del món, amb unes 12.000 botigues en una trentena de països i uns 400.000 treballadors. A l’Estat va arribar-hi el 1994 i no deixa de guanyar-hi quota de mercat –ja supera el 4%. Actualment hi té més de 550 botigues, 13.500 treballadors i unes vendes de 3.500 milions. Aldi és el vuitè grup global de distribució alimentària, té prop de 300 botigues a l’Estat –una cinquantena al Principat– i una plantilla que supera les 3.500 persones. Per la seva banda, Auchan (Alcampo i Simply) és l’onzè grup alimentari mundial i el sisè a l’Estat, amb una quota de mercat de gairebé el 4% i amb una plantilla de més de 19.000 persones.


DIA, el grup en mans de fons i bancs globals que esprem les franquícies

El Grup DIA, que amb una quota del 7,3% completa el podi de la gran distribució a l’Estat espanyol, travessa una crisi enorme. Fundat el 1979 a Madrid i caracteritzat durant dècades pels preus baixos, avui viu un retrocés en les vendes, s’ha enfonsat a borsa i centenars de les seves tendes franquiciades han fet fallida. Amb presència a Espanya, Portugal, Argentina i Brasil –anys enrere havia tingut botigues a la Xina i França–, suma 6.101 establiments, uns 3.500 a Espanya –el que més en té– i uns 1.100 a Catalunya.

Les vendes van desplomar-se durant el 2018, quedant en prop de 7.300 milions, alhora que la companyia perdia quasi tot el valor a borsa. De capital bàsicament internacional –els principals accionistes són el fons LetterOne, del multimilionari rus Mikhaïl Fridman, altres fons globals com Bailie Gifford, Black Creek i BlackRock, i bancs d’inversió com Morgan Stanley i Goldman Sachs–, el grup, ja marcat pels sous baixos, planteja acomiadaments massius i els darrers anys moltes de les seves franquícies –suposen la meitat de les seves botigues– s’han queixat de les condicions que pateixen, afi rmant que “és impossible guanyar-hi diners”.


Eroski, una gran cooperativa allunyada de l’horitzontalitat

Sorgit el 1969 de la unió de deu cooperatives de consum i fi lial del gegant cooperatiu basc Mondragón, Eroski és un altre grup amb uns resultats que trontollen. Amb una quota a l’Estat del 5%, però líder al País Basc i amb una presència important a Catalunya arran a la compra el 2007 de Caprabo –hi té més de 300 botigues–, suma unes vendes de 5.505 milions, 1.651 establiments i prop de 34.000 treballadors propis, dels quals 10.000 són socis de la companyia. El 2017 va tornar a guanyar diners després d’una dècada de pèrdues, però arrossega un deute astronòmic.

Tot i els seu origen cooperativista, l’actual dimensió d’Eroski l’ha allunyat de les pràctiques d’horitzontalitat i participació d’aquest tipus de companyies. Per a Carlos Askunze, coordinador de la Red de Economía Alternativa y Solidaria (REAS) de Euskadi, “inicialment Eroski sí que mantenia un esperit cooperativista i intentava donar resposta a les necessitats de la població de la vall de Mondragón. Avui, però, amb la seva aposta per créixer ja no se la reconeix com una cooperativa de consum, a la pràctica no s’hi manté una participació real dels treballadors i encara menys dels consumidors i els espais de decisió i de gestió s’han separat de les bases”. Askunze també recorda les “denúncies” dels sindicats agraris per les condicions, i els preus baixos, que Eroski fi xa als “petits productors”. És a dir, les mateixes pràctiques que caracteritzen els grans grups del sector.

L’altre gran grup cooperatiu de distribució a l’Estat és el valencià Consum, amb més de 700 botigues –unes 180 a Catalunya–, unes vendes de 2.500 milions i prop de 14.400 treballadors (segons dades del seu web). El consell rector del grup està format per sis representants dels treballadors propietaris i sis dels socis consumidors. La mateixa composició té el consell rector d’Eroski.


Les vuit empreses de distribució organitzada que més facturen a l’Estat



Bon Preu, Condis i GM Foods, les tres principals empreses catalanes

Bon Preu, Condis i Miquel Alimentació –ara GM Foods– són els principals grups catalans del sector i tots tres han experimentat un fort creixement els darrers anys. El grup Bon Preu, amb seu a Les Masies de Voltregà (Osona), va tancar el 2018 amb unes vendes 1.347 milions, una plantilla de 7.352 persones i 182 establiments a Catalunya, on té una quota de superfície de venda superior al 8%, segons dades del seu web. La companyia ha viscut recentment un conflicte entre els dos propietaris, els germans Joan –el president– i Josep Font. Condis va tancar el 2017 amb una facturació de 866 milions –i un benefici de 9,5–, 537 botigues i una plantilla de 6.000 persones. Amb presència també a Madrid i Castella-la Manxa, el grup és propietat de la família Condal i va néixer el 1961 a Barcelona.

L’antiga Miquel Alimentació, anomenada GM Foods des de l’any passat, i amb seu a Vilamalla (Alt Empordà), és propietat del grup xinès Bright Food des del 2015. Amb presència estatal, té una setantena d’establiments majoristes i més de 600 supermercats –més de la meitat a Catalunya– amb marques com Suma, Pròxim i Spar. El 2017 va facturar 1.100 milions i té una plantilla d’unes 2.400 persones.


Alternatives molt diverses

Sorgides pràcticament al mateix temps, Ametller Origen i Veritas han experimentat un creixement important els darrers anys i ja acumulen desenes de botigues, amb models substancialment diferents dels grups descrits prèviament. Per a Juan Carlos Gázquez, “front el fenomen de l’estandarització dels grans grups, hi ha gent que busca alternatives i apareixen cadenes que s’adrecen a consumidors diferents”. Amb seu a Olèrdola (Alt Penedès), Ametller Origen va néixer el 2001, de la mà dels seus propietaris, els germans Josep i Jordi Ametller. Actualment compta amb 94 botigues –totes a Catalunya–, 1.650 treballadors i unes vendes de 162 milions el 2017. Sempre ha fet bandera de la integració vertical, és a dir, de controlar des dels camps –segons el seu web, gestiona directa o indirectament 1.500 hectàrees de cultiu, repartides entre Catalunya (280 ha), País Valencià (560 ha), Múrcia (350 ha) i Andalusia (800 ha)–, fins a la venda a la botiga, passant per la fabricació del producte.

Ara bé, ja fa uns quants anys que no utilitza el seu antic lema “sense intermediaris”, perquè també exerceix com a tal, amb productes provinents d’altres països. Des de l’àrea de comunicació del grup expliquen “que sempre serem transparents amb l’origen dels nostres productes”. Ara mateix al voltant del 70% de les fruites i verdures que venen són de producció pròpia, xifra que baixa al 55% en els plats elaborats. En més d’una ocasió, organitzacions agrícoles l’han criticat per vendre determinats productes per sota del preu de cost, acusació que ha estat replicada per l’empresa amb l’argument que és degut a la “superproducció” de les seves terres.

Veritas va néixer el 2002 a Barcelona, de la mà de Silvio Elias, el seu director general i fill d’una de les famílies fundadores de Caprabo. La cadena es distingeix perquè ven només productes amb certificació ecològica i va tancar el 2018 amb 63 establiments, 47 dels quals a Catalunya, si bé també té presència a les Illes, Andorra, País Basc, Andorra i Madrid. Amb una plantilla de 552 persones, el 2017 va facturar 70 milions, un 19% més que el 2016.

Anant clarament més enllà en l’aposta per la venda en un circuit curt hi ha els grups cooperatius formats per una central de compres per reduir costos i una xarxa pròpia de botigues. Dins aquest model n’hi ha que aposten pels productes ecològics i d’altres que no. El més gran a nivell estatal és el Grup Unide (acrònim d’Unió de de Detallistes Espanyols), sorgit el 1931 a Madrid i que els anys noranta absorbeix cooperatives de Salamanca, Càceres, Alacant, Las Palmas, Tenerife i Logronyo. Segons les dades que msotren al seu web, el grup té unes vendes anuals de 240 milions d’euros i té presència a tretze autonomies, no a Catalunya. A banda de tenir una dotzena de cash & carry per a professionals, Unide opera diversos supermercats, sota les marques Udaco, Gama, Maxcoop o la mateixa Unide.

Un model relativament similar, tot i que cenyit als productes ecològics, és Bioconsum. Creat el 1998, Bioconsum es presenta com “un grup de botigues d’herbodietètica i alimentació ecològica que des de 1998 col·laborem, compartim visions i experiències, sumem forces i aprofitem sinergies”. La central de compres agrupa una seixantena d’establiments, repartits entre Catalunya – sobretot–, el País Valencià i Múrcia. Una quinzena són de Molsa, una cooperativa de botigues d’alimentació ecològica que utilitza Bioconsum com a central de compres.

En un nivell més local hi ha multitud de grups i cooperatives de consum agroecològics que, en general, agrupen desenes d’unitats familiars i estableixen una relació directa amb el productor. En aquesta línia s’emmarca La eComarca, una xarxa de distribució de productes ecològics a grups de consum amb seu a Madrid. Treballa amb productors d’arreu de l’Estat.

Fonamentalment centrat a proveir botigues hi ha Hortec. Amb seu a Mercabarna, és una cooperativa creada el 1991 entre diversos pagesos que practicaven l’agricultura ecològica amb la finalitat de cobrir les necessitats de distribució de la seva producció. Núria Cantí, una de les seves gerents col·legiades, explica que actualment són 28 socis i que la producció pròpia suposa entre el 25 i el 30% del seu producte, en funció de si és hivern o estiu. La seva filosofia és anar de més a prop a més lluny i per ampliar la varietat del que ofereixen, si no tenen un producte entre els seus socis, primer el busquen entre pagesos col·laboradors a Catalunya, si no a d’altres punts de l’Estat i, finalment, a Europa.

“A tota la cadena busquem que el pagès rebi un bon preu, que se senti valorat”, comenta. En aquest sentit, recalca que els pagesos que hi col·laboren reben el “mateix tracte” que els que en són socis. Hortec no treballa amb supermercats, sinó amb petites botigues de proximitat. El gruix, al voltant del 70%, són de Catalunya, però també tenen clients a les Illes, Madrid, Andalusia, la costa cantàbrica –excepte el País Basc– o Galícia. Cantí reflexiona que els grans distribuïdors “tenen molt de poder” i “n’han abusat de cara al productor. S’ha espremut molt el pagès i això impedeix que molta gent s’hi pugui dedicar”. En aquest sentit, Hortec deixa clar que la seva filosofia “és produir per a les necessitats”. Un model radicalment diferent del que alimenta Mercadona, Carrefour, Lidl i qualsevol altre gegant de la distribució alimentària.


Aquest article ha estat publicat en paper al quadern 56 d’Opcions. Els nostres continguts són possibles gràcies a les persones que ens donen suport. Suma’t a la comunitat Opcions! Amb tu, podrem continuar impulsant el consum conscient.


 

Respostes

Configuració
  • eLdeLabarretina681👍 788


    Alguns comerços a granell a Barcelona

    https://www.google.com/maps/@/data=!4m3!18m2!1sXXe9NZXRSZmduAuuNxxfVQ!2s4POHHEMeq3w?online=social_planning&shorturl=1

  • Turanga_Leela31.373 7 29👍 8.910
    Moltíssima gent va a preu i per això també seguiran aquests gran grups de venda d'aliments. Tard o d'hora imagino que hi haurà algun canvi, però serà molt petit. Això de què el productor vengui directament al consumidor pot ajudar, però com que la gent segueix anant al súper i a preu, doncs difícil que això s'estengui.
    • Roderic18.143 15 90👍 9.166
      Es compra més i millor al mercat local setmanal (més barat, major varietat, producte de proximitat i del mateix pagès) que a qualsevol metadona.
    • Marcos412474.653 2 466👍 3.383
      En el meu cas el problema és la proximitat. Per arribar al Bonpreu-Esclat més proper he de caminar uns 30 minuts, mínim. Tinc un petit negoci amb un amo català sota casa, però obre a uns horaris extremadament reduïts. El paqui del costat és una porqueria (literalment, està tot brut i tenen una selecció de productes irrisòria). Veient-ho així, tinc un Condis a uns 5 minuts i un Mercadona a uns 10. No em deixen alternatives... Ja m'agradaria comprar a una botiga catalana o petita tot el temps, encara que em costés uns eurets més al mes, però si no obren establiments com déu mana a una distància raonable...
  • Carles Martell3.364 1 606👍 5.803
    No ve al cas, però estic tip de la publicitat en espanyol que foten a Twitter, de vegades demanant empleats a Catalunya en la llengua de l'imperi.
  • Ius Novum2.730 3 689👍 5.400
    Un fil molt interessant, i necessari.

    De fet, jo fa temps que miro de comprar sense haver de passar pel tub dels supermercats, però és molt difícil (i més car, és clar).

    Primer, a les grans superfícies fa temps que ja no hi vaig. A part que m'atabala moltíssim, trobo que són llocs horrorosos, deshumanitzats i que semblen autèntics camps de concentració.

    Segon, als supermercats hi he d'anar per força perquè de botigues de barri cada cop n'hi ha menys. De fet, molts productes sembla que només els trobis al supermercat. Però al superpercat és impossible comprar a l'engròs (a granel, en catanyol), de manera que per força he de comprar safates de plàstic i productes que tots vénen amb bosses de plàstic.

    I això que per comprar jo sempre vaig amb un cabàs que vaig comprar a un cisteller de Vic i que és un cabàs preciós. Ho sento, però és que tinc orgull de cabàs i ho havia de dir.

    Miraré aquests enllaços que has posat a l'article per informar-me millor.
  • rotllan12.240 5 169👍 12.368
    Hi ha gent que mai ha posat un peu a una carnisseria o una peixateria.
    Però bé, des que van començar a pagar els pagesos perquè pleguessin l'alimentació només podia empitjorar.
  • Josep Carles6.533 14 331👍 2.543
    No ens oblidem de les cooperatives de consum! Productes de proximitat, ecològics i comprats directament als pagesos i ramaders (al preu que correspon). 

    Si sou de Sabadell us recomano El Rodal, la botiga agroecològica cooperativa a Sabadell.

    I pels productes que encara no s'hi poden adquirir, anem a l'Esclat.
  • rotllan12.240 5 169👍 12.368
    Quan jo tenia 2 anys el meu avi ja es va treure les vaques, com tants petits pagesos va cobrar la quota lletera per plegar, però encara anavem a cal veí a comprar llet amb la cantina.
    Un cop han fet plegar els petits i han trencat el mercat local només queda que els restants, havent-se fet més grossos, hagin de portar la producció a una central lletera, que serà qui marcarà el preu, ja que si no venen la llet es fa malbé i el productor ha perdut els canals de distribució.
    El meu altre avi, el pastor, li venia els xais directament a les carnisseries del poble, que mataven i escorxaven ells. Ara tot passa per grans escorxadors i els pastors hi guanyen molt poc, ja que una vegada més qui marca el preu són les grans companyies d'escorxadors. A més quan vas a la carnisseria ni el carnisser sap de quin productor ve la carn (segur que es pot traçar amb codis, em refereixo que no va a l'escorxador a comprar xai de fulano de tal).
  • rotllan12.240 5 169👍 12.368
    La cooperativa de Garriguella hi ha bons productes.
  • costaroja1.600 3 955👍 1.903
    I els de Guissona? 

Publicitat

Fòrums

  • 9.298.783 missatges
  • 221.203 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat