Publicitat

Fòrum

La llengua prescindible [Carod-Rovira]

Makaku1.092 2👍 1.533
Una mica més de patiment lingüístic, avui per en Carod-Rovira:

La llengua prescindible


9 juny 2019
Josep-Lluís Carod-Rovira - Filòleg i escriptor

En el procés cap a la independència de Catalunya, la llengua catalana no hi té la més mínima importància, rellevància o funció icònica. El retrocés del català, en l’espai públic, arriba a límits insospitables. El 1980, cada cop que un dels diputats andalusistes escollits a la cambra catalana no utilitzava la llengua pròpia del país on havia estat escollit, el diputat republicà Marçal Casanovas en protestava sortint de l’hemicicle. Si ara fos diputat, el que ja no faria és entrar-hi, perquè hi ha grups parlamentaris sencers que, bo i sabent català, empren només el castellà a la cambra, atorgant a aquest ús una clara dimensió ideològica. L’ús de les llengües expressa el paper que hom atorga a cadascun dels idiomes: al català, el passat, la llengua inútil, i el futur, la llengua útil, al castellà. La campanya electoral, en els espots, mítings i debats ho ha confirmat. Hom canvia al castellà en resposta als parlants monolingües que, aquests sí, mai no canvien de llengua.

Alts càrrecs de la Generalitat i líders independentistes no tenen cap inconvenient a prescindir del català i fer declaracions en castellà a la premsa, com la cosa més normal del món. Però resulta que el més normal del món és la versió original, amb sobreposició de veu o bé amb subtítols. Presidents i vicepresidents ja asseguren l’oficialitat inqüestionable del castellà a la futura República Catalana, no fos cas. Independentistes de llarga tradició fan tuits en castellà amb regularitat, reduint el català a una funció purament domèstica. Fins i tot els catalans injustament empresonats, sobre els quals penja l’amenaça d’una sentència duríssima, han renunciat a l’ús del català, desaprofitant així la imatge emblemàtica d’un judici polític on els acusadors d’un país acusen i volen condemnar, en castellà, els acusats d’un altre país que parlen una altra llengua. Veure tribunal, fiscals, advocats de l’estat i acusació particular amb aparells de traducció simultània, hauria estat, davant del món, una imatge impagable que hauria fet innecessària qualsevol mena d’explicació addicional. Però els acusats pertanyen a una societat que sembla haver deixat de valorar l’idioma propi com un tret essencial de la seva identitat col·lectiva, com l’única aportació catalana insubstituïble al patrimoni cultural de la humanitat.

La publicitat en castellà en mitjans públics creats per a normalitzar-hi el català forma part del paisatge quotidià. A l’administració de justícia el català hi és anecdòtic, marginal al cinema, inexistent en els productes farmacèutics, tot i que la meitat d’empreses del sector siguin de Catalunya, i ocasional en productes bàsics com alimentació, higiene o electrodomèstics, amb alguna excepció. En realitat, si el català no hi és, i ningú no l’hi reclama, per quins set sous hauria de ser-hi? En bars i restaurants, les pissarres anunciant-ne les especialitats al carrer no delaten cap diferència entre el centre de Valladolid o el de Barcelona, perquè el català no hi és. En l’àmbit social, la renúncia a l’ús de la llengua, la deixadesa dels catalans a l’hora de servir-se’n, del català, és de dimensions còsmiques. N’hi ha prou que algú respongui en castellà per deixar el català, a l’instant. Tant se val que es tracti de gent que duu aquí anys i panys i, fins i tot, que insisteixi que no se’ls discrimini per la llengua. La fragilitat del català en l’espai quotidià és total. Es parla en castellà a gent que et demana que no la marginis, que no menystinguis el seu coneixement passiu de l’idioma, que la tractis com a gent d’aquí, perquè volen ser d’aquí. Però hi ha qui limita els àmbits d’ús del català, reservant-lo només per als que ja el parlen, alçant un mur d’exclusió entre els de casa, els de sempre, i els que aspiren a ser també de casa per sempre. Es nega, doncs, el dret a compartir, conèixer i usar la llengua del país a gent vinguda de fora.

Una idea errònia de l’educació, tant que no passa enlloc més del món, fa prescindir del català a l’instant. I hi ha qui creu que l’univers independentista serà més gran si ens adrecem en castellà a segons quina població. Però la gent no es farà independentista perquè li parlis en castellà, negant-li el dret a ser tractat en català, amb la mateixa naturalitat que a França el tractarien en francès, sinó perquè el nostre govern adopti mesures socials que millorin la seva qualitat de vida material, cultural i democràtica, fet que en reforçarà els vincles d’orgull i pertinença amb el país on viu. O bé els líders polítics, socials i culturals, promouen un canvi real a favor del català, o la lenta decadència de l’idioma el durà a la inutilitat total. I potser sí que haurem salvat la independència, però haurem perdut la llengua. Alarmant.

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/1616621-la-llengua-prescindible.html

Respostes

Configuració
    • prou_prusses1.313👍 664
      1. És una dona. No li demanis més, són gregàries. Les dones estan biològicament evolucionades per evitar conflictes. Ètnia i nació són conceptes masculins, al capdavall.

      2. Si ni nosaltres mateixos no valorem, ni respectem la nostra identitat, ja van sent hora de, com a mínim, treure'ns de sobre tota la capa política innecessària autonomista. Ho dic seriosament: votant partits espanyols directament. I que els donin pel cul, especialment al fill de puta traïdor que tenim com a vicepresident i que cobra 113000 euros l'any dels nostres impostos.
      • Toni Montagutí38.022 8 18👍 25.057
        Dubtava si respondre el punt 1. Encara dubto què haig de dir. No cal...
      • EstatpropiUsuari sumador167.355 11 1👍 28.668
        1. És una dona. No li demanis més, són gregàries. Les dones estan biològicament evolucionades per evitar conflictes. Ètnia i nació són conceptes masculins, al capdavall.

        Una nova subnormalitat, en la teua línia.
      • willybarna12.900 11 165👍 4.043

        prou_prusses escrigué:
        1. És una dona. No li demanis més, són gregàries. Les dones estan biològicament evolucionades per evitar conflictes. Ètnia i nació són conceptes masculins, al capdavall.

        2. Si ni nosaltres mateixos no valorem, ni respectem la nostra identitat, ja van sent hora de, com a mínim, treure'ns de sobre tota la capa política innecessària autonomista. Ho dic seriosament: votant partits espanyols directament. I que els donin pel cul, especialment al fill de puta traïdor que tenim com a vicepresident i que cobra 113000 euros l'any dels nostres impostos.
        El punt 2, desde un punt de vista nacional catala, és totalment injustificable.

        Demanar el vot per partits espanyols és una aberració nacional de proporcions galactiques.

        Déu meu, com es pot caure tan baix???? 
        • prou_prusses1.313👍 664
          Des del punt de vista nacional catala, arruinar la casta autonomista te tot el sentit del mon.

          Per a acosneguir la independencia cal derrocar el regim autonomic. Que no hem apres res de lestafa del proces?

          Et penses que Rufian es mes independentista catala que Pablo Iglesias?
    • Armillet Lo Groc1.497 994👍 999
      Es clar que hi ha solucio a les coses. No entenc el vostre pute derrotisme, foteu vomitera. Situacions pitjors s han capgirat, un cas anecdotic no explica tota la situacio. Anims. Pots posar el seu twitter? Vull veure qui es.
  • Pedrolo10.935 3 194👍 5.116
    La pinça entre els que només volen l'espanyol, els estrangers que vénen a viure aquí i a tteballar-hi o estudiar-hi i volen que això sigui Madrid, els qui canvien de llengua a la mínima i els que parlen un catanyol amb sintaxi, lèxic i vocabulari espanyolitzat, acabaran amb el català en 25 anys.
  • Sau de Treviac5.621 2 384👍 7.274
    Estic d'acord amb el que diu l'article, però vull recordar que el seu autor se n'ha fet farts, de dir que no és nacionalista, sinó que és independentista i prou. Si l'independentisme no adopta un discurs nacionalista la llengua catalana no es salvarà pas i ara sembla que el senyor Carod-Rovira l'està començant a adoptar, encara que si hom li ho preguntés ell segurament que ho negaria.

    I cal una gran campanya per la llengua. Una campanya a les xarxes, als mitjans de comunicació, al carrer, i sobretot en les nostres actituds del dia a dia.
  • illot1.621 3 946👍 1.527
    Me l'he llegit per sobre, i trobo per enèssim cop allò de:
    Es parla en castellà a gent que et demana que no la marginis, que no menystinguis el seu coneixement passiu de l’idioma, que la tractis com a gent d’aquí, perquè volen ser d’aquí. Però hi ha qui limita els àmbits d’ús del català, reservant-lo només per als que ja el parlen, alçant un mur d’exclusió entre els de casa, els de sempre, i els que aspiren a ser també de casa per sempre. Es nega, doncs, el dret a compartir, conèixer i usar la llengua del país a gent vinguda de fora.
    Evidentment, sí, s'ha de parlar en català sempre. Però s'ha de fer independentment del que pensi l'altre, de les motivacions o intencions que tingui.

    Cal que parlem sempre en català perquè és el nostre puta dret i el seu puta deure entendre'ns (me la sua el que digui la llei). Perquè si només es tracta d'empatitzar o de complaure l'altre, doncs sí, en algúns casos serà el cas que explica el paràgraf que he citat. És a dir, l'altre pot pensar: parla'm en català perquè vull ser part de la teva comunitat i sentir-me d'aquí. I en molts altres casos, i degut al procés de colonització espanyol, l'altre simplement pensa: parla'm en la llengua comuna, la que ens fa ser part de la mateixa comunitat (l'espanyola, clar) i no m'excloguis per no parlar el teu idioma nacionalista i de fireta.

    El que ens cal no és empatia, ni fer el pena. Es tracta de fer la nostra lluita amb convicció i fermesa, fins que el català o nosaltres siguem morts. I vull poder dir no passarà una cosa sense l'altra.
  • Rampillet5.317 9 406👍 670
    El català reeixirà quan sigui IMPRESCINDIBLE I IMPERDIBLE (totalment obligatori) a tot arreu, especialment en l'ús escrit quotidià de l'etiquetatge, en els medicaments, etc. 
  • willybarna12.900 11 165👍 4.043
    Qui fa el catala prescindible és qui no vol aillar a la colonada.
  • cathalà23.652 12 51👍 7.272

    El català recula per culpa dels nostres polítics que venen a la ciutadania el fals missatge que el català gaudeix de molt bona salut i no cal defensar-lo.

Publicitat

Fòrums

  • 9.298.596 missatges
  • 221.196 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat