Publicitat

Fòrum

Una mica de vocabulari electoral

Foguera Catalana4.989 4 437👍 4.604
Consells per a fer servir un lèxic precís, genuí i autocentrat en les informacions electorals · Un nou article de 'Ras i curt'

Demà hi haurà eleccions al Parlament de les Illes Balears, al Consell General d’Aran i als consells insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. També votarem els regidors i batlles del País Valencià, les Illes i el Principat i a tot el país llevat d’Andorra hi haurà eleccions al Parlament Europeu.

En dies com demà, els mitjans de comunicació fan ús d’un vocabulari específic, que molt sovint manca de precisió o de genuïnitat, o bé és periodísticament poc autocentrat. Hi trobem de tot: català de plàstic, calcs del castellà, verbs emprats amb un règim que no els correspon, expressions que denoten una visió hispanocèntrica de la realitat…

Vegem i comentem, tot seguit, una tria d’aquest repertori electoral:

Ajuntament

Als Països Catalans, aquest mot designa avui dos conceptes: la corporació formada pel batlle i els regidors i també l’edifici on es reuneixen i fan feina. Per distingir-los, és bo de mantenir i difondre en el segon cas els termes tradicionals casa de la vila i casa de la ciutat. A Andorra, un municipi és una parròquia i tant la corporació municipal com la casa de la vila reben el nom de comú.

Alcalde (i alcaldable)

El nom alcalde és provinent de l’àrab alqāḍī, que vol dir ‘el jutge’. És per influència del castellà que el fem servir per designar el president d’una corporació municipal. Cal no arraconar el mot batlle (o batle), que antigament designava l’encarregat d’administrar justícia en una vila, però que va anar adquirint el significat de president d’un municipi. Coromines contraposa ‘l’antic castellanisme alcalde i el mot genuí batlle’ i recorda que batlle s’usa a les Balears, a tot el País Valencià, al Pallars i a Catalunya Nord. A Lleida i a Cervera un paer és un regidor, el batlle és anomenat paer en cap i la casa de la ciutat, paeria. Etimològicament, paer vol dir ‘guardador de la pau’ i a l’àrea de Lleida va passar a designar un membre del consell municipal. A Andorra, el batlle s’anomena cònsol major, el vice-batlle, cònsol menor i els regidors, consellers.

Així mateix cal refusar alcaldable (com presidenciable i mots semblants), un mot que no té cap tradició en català i que, a més, és format d’una manera estranya, irregular. En direm candidat (a batlle, a la batllia)o cap de llista.

Celebrar

Emprat abusivament per comptes de fer; l’hauríem de reservar per a contexts de connotació festiva o ritual.

  • Avui s’han celebrat les eleccions [s’han fet].

El mot celebració molt sovint és superflu:

  • Han prohibit la celebració de l’acte [Han prohibit l’acte].

Conèixer

Verb, molt emprat en dies d’eleccions, que es fa servir abusivament en lloc de saber.

  • Ja es coneix el resultat [se sap].
  • Aviat es coneixerà el guanyador de les eleccions [se sabrà].

Eleccions autonòmiques

Les eleccions de demà a les Illes Balears i Pitiüses són unes eleccions ‘autonòmiques’ del punt de vista espanyol. Però si les observem amb una visió autocentrada són les eleccions més importants de les Illes. Així, doncs, més que eleccions autonòmiques caldria dir-ne, per exemple, eleccions de les Illes o eleccions al Parlament de les Illes Balears (que és el nom oficial, com veurem més endavant).A més, a cada illa s’elegeixen els representants propis, que formen el Consell Insular de Mallorca, el de Menorca, el d’Eivissa i el de Formentera.

Forquilla

Tothom sap què és una forquilla, no cal definir-ho. Fer servir aquesta paraula per designar la ‘variació entre dos valors extrems’ és inadequat. En català, en diem interval o ho expressem d’una altra manera (per exemple, unint els dos valors amb la preposició entre).

  • Amb un 2% de vots escrutats, el partit X es mou en una forquilla de 7-8 consellers [un interval].
  • Segons els darrers sondatges, obtindrà una forquillade 10-12 regidors [entre 10 i 12 regidors].

Incrementar

Cal no abusar d’aquest verb, que n’ha anat suplantant de més habituals, com ara créixer, pujar i apujar.

  • S’ha incrementat la participació [Ha crescut].
  • La candidata proposa d’incrementar la reserva d’habitatge del 30% al 50% [d’apujar].

Papereta

Segons el diccionari Alcover-Moll, aquest mot és un castellanisme. Com que Pompeu Fabra el va recollir, es va anar repetint en els diccionaris successius. Sens dubte, si volguéssim parlar amb propietat i genuïnitat n’hauríem de dir cèdula. Al costat, hi ha també butlleta, que té aquest mateix significat i sembla genuí.

Repetir

És un verb generalment transitiu; repetim una paraula, una acció, un examen… Emprat intransitivament, vol dir ‘tornar a esdevenir-se un atac, una malaltia…’ o bé ‘prendre més d’un menjar’. L’hauríem d’evitar quan volem dir tornar a governar, tornar a presidir

  • Ja es pot assegurar que la presidenta A. repetirà [tornarà a governar].
  • M. vol repetir com a batllessa de la ciutat [continuar essent batllessa]
  • Sembla que P. repetirà al capdavant de la institució [tornarà a presidir la institució].

Resultats

Com passa amb unes quantes paraules (pressupost, fruita, pluja i qui-sap-los més), aquest nom es pluralitza innecessàriament:

  • Ja us podem oferir els resultats de la votació [el resultat].
  • Estem pendents dels resultats definitius [del resultat definitiu].

Ses Illes

Hi ha una certa confusió sobre com anomenar el conjunt de les illes Balears i Pitiüses. És lògic, perquè tradicionalment els qui hi viuen no han hagut de referir-se sinó a la seva illa. Com que la majoria dels illencs fan l’article salat, diuen ses Illes, però si s’expressen formalment tots diuen o escriuen les Illes. Aquesta és la denominació que haurien de fer servir els no illencs (mai ses Illes), al costat de les Illes Balears, que forma part dels noms oficials (per exemple, Parlament de les Illes Balears). Així mateix, podem dir-ne les Balears, sempre amb article; evitem, doncs, els habitants de Balears, el govern de Balears

Sondeig

El mètode emprat per a saber l’opinió i la intenció dels votants és anomenat sondeig a molts mitjans de comunicació. Els diccionaris donen prioritat al verb sondar (‘Tractar de penetrar les intencions o la manera de pensar d’algú’), però, alhora prioritzen sondeig d’opinió, en compte de sondatge d’opinió. Tanmateix, aquest és el terme més coherent i també el que ens vincula amb les llengües de l’entorn: l’occità (sondatge),el francès (sondage), l’italià (sondaggio), el portuguès (sondagem)…

Sumar

Tothom sap que sumar vol dir ‘fer sumes’. Però, per influència del castellà, se n’ha eixamplat el significat innecessàriament. Vegem-ho en uns quants exemples:

  • Aquests dos partits no sumen [no arriben a la majoria].
  • Han sumat quinze escons [han obtingut].
  • L’independentisme suma X diputats [aconsegueix, ateny, obté].
  • Si sumés X vots tindria un diputat més [guanyés].
  • S’han sumat a les crítiques al cap de llista [s’han afegit].

Suports

Per una banda, com passava amb el mot resultat,es fa servir en plural inadequadament:

  • Cada vegada obté més suports internacionals [suport].

I per una altra s’empra erròniament com a sinònim de vot:

  • Ha obtingut trenta mil suports [vots].

Teniu dubtes?

Si teniu cap dubte o suggeriment, podeu escriure’ns directament a aquesta adreça de correu: jordi.badia@partal.cat.

Font: https://www.vilaweb.cat/noticies/una-mica-de-vocabulari-electoral/

Respostes

Configuració
  • Trinxant11.249 9 188👍 3.577
    Per descuit o desconeixença no apareixen totes les referències de la Catalunya administrada per França. No sé de quina manera ho anomenen els catalanoparlants, però sinó m'equivoco el territori es divideix a nivell local en communes, administrades per la mairie (dirigida pel maire) que es troba a l'hôtel de la ville.
  • RESILIENT2.831 3 675👍 2.470
    Construcció terminològica imprescindible, elemental i bàsica, perfectament adient i consubstancial amb el tema electoral i/o institucional:
    "Aneu TOTS a prendre per la part inferoposterior del tronc, colla de farsants, alletats i conills ensuma llufes!!"

    Si un/a es persona de poques paraules, pot utilitzar l'expressió més culta, però també acceptada, de "colla de cabrons col·laboracionistes!"

    Més enllà de tot això, elaborar un lèxic més precís és fotre el borinot.
  • jlct358👍 183
    Doncs un parell potser les trobo excessives (com evitar l’ús d’incrementar), però amb tot hi estic d’acord. Odio que aquí al principat ens fem els catalans per excel·lència però despres fem servir “alcalde”, tot allunyant la forma correcta i bella “batlle”. També, no coneixia això de la casa de la ciutat.
  • Screen4.782 1 454👍 2.330
    No hi ha res a celebrar

    No, la correcta és:

    No hi ha res a fer !

  • virot9.450 5 229👍 4.642
    Una cosa és tenir una mica de la llengua, no fer errors gramaticals o castellanismes inacceptats, l'altra tota aquesta paranoia reaccionària d'empobrir i censurar el llenguatge, com si el català fos una llengua d'estar per casa. Hi ha uns límits, que en el llenguatge estàndard/formal estan marcats per la normativa, a partir d'aquí que cadascú escrigui com més li plagui i deixeu de tocar la moral.

    Les eleccions de demà a les Illes Balears i Pitiüses són unes eleccions ‘autonòmiques’ del punt de vista espanyol.

    I això evidentment és viure al món de la piruleta. De veritat que no us feu cap bé amb aquest talibanisme polític, normal que després vegeu botiflers per tot arreu, quan el que fan és simplement descriure les coses tal i com són 
    • Foguera Catalana4.989 4 437👍 4.604
      deixeu de tocar la moral.
      La segona persona fa que m'hi senti eludit. He obert el fil perquè la gent conegui el parer d'en Jordi Badia. Ara bé, si algú no li fa cas, no el corregiré pas, si el que diu és normatiu. I diria que és semblant al que fa ell: opina sobre quin hauria de ser el model de llengua, però no corregeix a ningú (que no el pagui per fer-ho, que és corrector ).

      Jo diria que tots dos bàndols haurien de mirar de no tenir la pell tan fina. No s'ha d'anar corregint la gent com fa en Virgili aquell. Però els altres tampoc s'han de queixar que alguns vulguin esmenar el model de llengua. Una cosa és no estar d'acord amb el que es diu i l'altra és no voler que la gent opini. Vaja, que tothom escrigui com més li plagui i opini el que creu... i deixeu de tocar la moral

      l'altra tota aquesta paranoia reaccionària d'empobrir i censurar el llenguatge, com si el català fos una llengua d'estar per casa.
      Passant al fons del missatge, promoure paraules minoritàries contra paraules majoritàries (com batlle contra alcalde) o promoure l'ús de sinònims (no només dir incrementar, sinó també dir créixer, pujar i apujar) no és empobrir, sinó tot el contrari.

      De veritat que no us feu cap bé amb aquest talibanisme polític, normal que després vegeu botiflers per tot arreu, quan el que fan és simplement descriure les coses tal i com són
      Tant «eleccions autonòmiques» com «eleccions balears» descriuen les coses tal com són. Si una denominació la consideres normal i l'altra la consideres talibanisme, el problema és teu i no nostre. Òbviament, una surt del punt de vista espanyol i l'altra del punt de vista català. Que tothom faci servir el punt de vista que cregui
      • virot9.450 5 229👍 4.642
        No t'ho prenguis personalment, ets dels raconaires que té un cap més ben moblat i tinc el gallet del polze avall bastant ràpid.

        Jo diria que tots dos bàndols haurien de mirar de no tenir la pell tan fina. No s'ha d'anar corregint la gent com fa en Virgili aquell. Però els altres tampoc s'han de queixar que alguns vulguin esmenar el model de llengua. Una cosa és no estar d'acord amb el que es diu i l'altra és no voler que la gent opini. Vaja, que tothom escrigui com més li plagui i opini el que creu... i deixeu de tocar la moral
        El que passa és que aquestes esmenes no només són criticables com a mínim, sinó que fomenten la inseguretat d'un parlant que en molts casos no va poder estudiar en català i, assedegat de correccions, s'aferra al que diu qualsevol penjat a Internet. Jo aquí estic a totes amb en Pau Vidal, i no es pot dir que sigui algú mancat de compromís amb la llengua. El català necessita un model fort de llengua i aquests rampells puristes, que d'altra banda són començar la casa per la teulada, l'afebleixen de la mateixíssima manera que algunes de les reformes de l'IEC fortament discutibles.

        L'Internet és un gran fòrum públic i tothom és lliure de criticar a tothom. Sigui com sigui no em sembla equiparable fer-ho a qui encotilla el català i si pogués t'imposaria un model de llengua depauperat, que a qui simplement defensa l'estàndard en tota la seva riquesa.

        Passant al fons del missatge, promoure paraules minoritàries contra paraules majoritàries (com batlle contra alcalde) o promoure l'ús de sinònims (no només dir incrementar, sinó també dir créixerpujar i apujar) no és empobrir, sinó tot el contrari.
        Batlle (i algun més) em semblen salvables. La resta estan fets amb un ànim de bandeig bastant ridícul. Ja es diu créixer, pujar apujar. No és tenir més sinònims. I estem parlant de verbs que un estudiant A1 de català també et faria servir. Darrere de tot això sembla raure-hi una obsessió personal de'n Badia per un llenguatge completament asèptic i desprovist d'una complexitat que jutja castellanitzant i modernitzant, un rotllo bastant ruralista i conservador, que estaria bé si no fóssim un país ple d'ansiosos pel pròxim fatwa del gurú de la depuració del català.

        Tant «eleccions autonòmiques» com «eleccions balears» descriuen les coses tal com són. Si una denominació la consideres normal i l'altra la consideres talibanisme, el problema és teu i no nostre.
        Veus, aquesta és la diferència. No considero que allò talibà sigui una de les denominacions sinó aquest prescriptivisme absurd que nega la realitat política més bàsica i que si no ho comparteixes et situa directament al bàndol de l'enemic. De fet això de fingir viure en una realitat paral·lela mitjançant el llenguatge (o la censura del llenguatge) em sembla una manera bastant patètica d'autoenganyar-se.
    • virot9.450 5 229👍 4.642
      "Una mica de CURA DE la llengua" volia dir. (Em sap greu fer un comentari només per això però no em deixa editar)
  • Mino Rahola8👍 5
    Ara mates: 2+2=4.
  • A la lluna de València486 3👍 340
    Dos cosetes que probablement per una miqueta de desconeixement de l'història de València se vos hagen pogut passar. Al Cap i Casal, l'home que tenia les funcions de cap de la ciutat era el Jurat en Cap (com Francesc de Vinatea) i els homes que composaven el govern de la ciutat eren els Jurats. També en altres municipis es deien consellers de la vila, de fet en els temps més valencianistes del PP (quan necessitaven seduïr al votant d'UV), el govern del President Camps va intentar tornar a instituir aquesta denominació per llei.
  • EmulatorQUsuari sumador64.882 15 6👍 19.992
    Molt d'acord amb la majoria de propostes. De fet, alguns dels mots corregits (com ara "forquilla") haurien de sonar horrorosos per a qualsevol amb un mínim coneixement de català.

    Per cert, vaig llegir fa temps que els -ables ("presidenciable" i la resta) són una creació francesa. 
  • __33987__359👍 247
     “autocentrat” existeix? 

Publicitat

Fòrums

  • 9.302.272 missatges
  • 221.340 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat