Fòrum

VOX és el partit de FVI i de l'Estat Profund Espanyol o qui va preparar el 20-S? Article de C. Sirera.

Buitraker2.860 2 670👍 4.615

De fa temps segueixo en Carles Sirera, un historiador valencià, republicà espanyol, de trentallargs anys. Fa anàlisi molt lúcids sobre la natura real de l'estat espanyol, la UE i altres coses interessants (entre elles vaticina un inevitable conflicte Pedro Sanchez-FVI enmig de la reconversió de la UE, una solució autoritària a l'estat a mig termini i una ruptura democràtica més Endavant)
L'altre dia va publicar aquest article, sobre la divisió del PP pel tema del Primer d'Octubre i com FVI aposta per un dels dos sectors: VOX és el partit de l'exèrcit, la policía, la magistratura i la Corona, i fou l'organitzador del 20-S.
La traducció al català l'ha feta caçadornegre, i jo només hi he fet un copy&paste.

Vox i FVI, aquella incòmode afinitat de la que no li'n volem parlar.


Vox va aconseguir el 37% dels vots (uns 170) al districte electoral on hi ha el Palau de la Zarzuela ( via @encovert. Font: El País)

Visca el Rei d'Espanya o Visca el Rei és un dels crits comuns o consignes dels partidaris de Vox. També ho és el color V.E.R.D.E., conegut acrònim dels monàrquics. De la mateixa manera, la tauromaquiay la cinegètica són altres dels trets distintius d'aquesta formació. De fet, l'amor per les armes s'uneix a gran part dels seus votants que, com estem comprovant en analitzar els resultats per districtes electorals, són membres de les FF.AA o dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat. És a dir, els 300.000 ciutadans amb llicència per portar armes d'aquest país i els seus familiars han votat en una majoria aclaparadora a Vox.

Aquest regust castrense de la formació, als historiadors, ens recorda a la Unió Patriòtica, l'intent del dictador Primo de Rivera de crear un partit feixista que donés legitimitat a l'Estat i, principalment, al monarca Alfons XIII. És més, servidor porta més de 10 anys explicant en els seus treballs historiogràfics que l'anomenat R78 no és més que una Restauració canovista 2.0 i vaticinant des de 2005 que aquest règim acabaria amb una crisi similar a la de la Restauració que produiria un intent d'involució autoritària que, més tard, donaria pas a una ruptura democràtica materialitzada en la III República. El moment Primo de Rivera ha tornat i, novament, per culpa de la qüestió catalana. Per tant, és lògic veure reproduït l'intent de la Unió Patriòtica amb els vímets de Vox. 

Vox ha estat un fenomen que ha passat desapercebut a tothom i que l'establishment intel·lectual menyspreava i segueix menyspreant per negar-se a acceptar la realitat d'Espanya. Els meus seguidors de TW saben que des de novembre de 2017 vaig predir la seva irrupció en el tauler polític i que, com sempre, vaig encertar a diferència dels acadèmics professionals que un sol veure per la tele. Això no obstant, ¿com era possible predir el seu èxit? ¿Tot va ser obra i miracle de Bannon?

Òbviament, no. Vox és un projecte polític sorgit des de dins del PP en col·laboració amb l'Estat per defensar, precisament, al mateix Estat de qualsevol intent de fallida o ruptura del R78 de naturalesa democràtica. Vox ha vingut a defensar Espanya de veritat i la progressia encara no vol assumir què significa això. Per entendre el calat d'aquesta operació, cal remuntar-se a setembre de 2017, als preparatius que el govern de Rajoy feia per intentar frenar el referèndum. Com vaig explicar el 12 de setembre de 2017, en aquelles dates s'estava produint una fallida del sistema les conseqüències no s'assolien a veure. Si en aquests dies un seguia comptes de TW d'analistes de defensa de dretes, que en el futur es presentarien a les llistes de Vox, es podia comprovar el malestar intern que hi havia a sectors del PP vinculats a les forces armades amb Soraya Sáez de Santamaría. El govern del PP estava partit en dos: Cospedal vs. Soraya. Una disputa que es ramifica en la qüestió de Villarejo i el CNI i ha arribat a totes les institucions polítiques. Totes s'han implicat o han pres partit fins al punt que el PP segueix dividit i sembla impossible reconstruir-o refundar-lo.

 

No obstant això, resulta paradoxal que el primer a assabentar-se de la fissura interna al govern fos Oriol Junqueras. Segons els rumors, el 20S, quan es va produir el registre de la Conselleria d'Economia, Junqueras va rebre una trucada de Soraya per preguntar-li què estava passant a Barcelona. En aquest moment, era obvi que el govern no controlava els esdeveniments i que Vox, el jutjat número 13 i la Guàrdia Civil se l'havien jugat a Soraya. Havien preparat un incident amb l'esperança de poder encausar per rebel·lió i sedició als líders independentistes catalans, unes mesures repressives que el govern de Rajoy mai va voler ni ha desitjat. Vox li va parar una trampa al PP i no van ser capaços de veure-ho.

Desafortunadament, com es va gestar aquell parany trigarem molt a saber-ho, perquè com ha deixat de manifest el judici al Tribunal Suprem, hi ha molt interès en que aquells esdeveniments no s'aclareixin. Especialment, perquè tota la instrucció del jutge Llarena es basa en aquests fets. El 20S no va entrar mai en els càlculs de Soraya ni dels líders independentistes i va obrir la porta a una repressió kafkiana i desmesurada que s'ha compromès a Espanya davant la UE. És més, durant el 1O hi va haver un enfrontament entre Cospedal i Zodio amb Soraya respecte del dispositiu policial. Soraya va mentir a la resta del gabinet i els va fer creure que, si les càrregues policials seguien, el PSOE i la UE condemnarien els fets. Ella va rebre aquestes trucades i va exagerar les mostres de preocupació d'aquests interlocutors per atemorir als seus col·legues i aconseguir frenar l'escalada del conflicte. El 1O encara no va ser pitjor perquè Soraya ho va impedir al preu de trair als seus companys de govern. La purga posterior que ha patit al PP s'explica com venjança per trair al partit. Per tant, el 1O va implicar un trencament del govern i del PP com mai s'havia conegut, tot que, des de fora, tots creguéssim que es tractava d'un bloc monolític. No obstant això, si fem memòria, el 2O no hi havia declaració unilateral d'independència ni havia començat la repressió judicial. La política era viva i encara podia intentar-se reconduir el xoc de trens.


Això va ser impossible el 3O gràcies al discurs de Felip VI. Aquest dia, Felipe VI va prendre partit per una de les faccions del govern en disputa, la de Cospedal, i va fer pinya amb la seva actuació. De fet, Felip VI es va atribuir les funcions del Tribunal Constitucional en la defensa de la Carta Magna i va prejutjar a representants polítics electes. La seva actuació com a Cap d'Estat seria inaudita en la resta d'Europa i només és possible aquí per les peculiaritats del nostre sistema polític. La confusió respecte del paper institucional atorgat al Cap d'Estat en la nostra Constitució és majúscul gràcies a la tasca de desinformació exercida pels acadèmics vinculats al CEACS de la Fundació Joan March. La nostra monarquia parlamentària no és homologable a la resta de monarquies europees, la nostra monarquia parlamentària és similar a una monarquia parlamentària vuitcentista. És més, la tasca de "mediació" i "moderació" que la CE concedeix al Rei està inspirada en la Constitució canovista i es manté fidel al liberalisme doctrinari, que entén la figura del monarca com a fre a les aspiracions democràtiques, com el ressort autoritari que s'ha de posar en marxa en casos de xoc de legitimitats entre institucions. És a dir, el Rei està en la nostra CE com a mecanisme de prevenció per evitar la inestabilitat política o el caos que produeixen els excessos democràtics. El rei hi és per a legitimar mesures extraordinàries quan sigui necessari. Aquesta és la seva funció. Per això no hi ha llei que taxi o limiti en veritat els seus poders simbòlics, permeti al Parlament fiscalitzar la seva figura o el seu patronatge sobre les forces armades.

Precisament, això va fer el 3O, quan va marcar una línia política al Govern ia la judicatura. Rajoy no va poder sortir-se del carril i això li va costar el càrrec, malgrat els seus intents reals de rebaixar la tensió. El seu gest de perdre el govern amb una corbata V.E.R.D.E. no se'ns va passar per alt. Ho va deixar clar. No queia seu govern, queia el govern del Rei. D'altra banda, en la campanya electoral, malgrat les seves estridències, Vox ha dit moltes veritats. El PP de Rajoy va ser una dreta covard, van ser ells amb el registre efectuat el 20S qui van fer descarrilar els plans de Soraya, van ser ells qui van llançar als jutges contra els líders independentistes i són ells els que millor representen la línia marcada per Felipe VI en la seva discurs del 3O. Vox és el partit que defensa el programa exposat pel Cap de l'Estat per acabar amb l'independentisme aquell dia.

Per tant, no és una exageració dir que Vox és el partit de la Zarzuela. És més, és el partit més votat a la Zarzuela, gairebé van obtenir un 40% dels vots en aquest districte electoral, on voten els residents oficials del Palau de la Zarzuela.

 

 http://communia.es/2019/05/04/vox-y-felipe-vi-esa-incomoda-afinidad-de-la-que-no-queremos-hablarle/


Publicitat

Fòrums

  • 9.284.581 missatges
  • 220.654 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat