Fòrum

El despoblament, la principal problemàtica a deu comarques

maori16.101 3 114👍 8.292
El despoblament, fruit de la incapacitat per oferir possibilitats de treball atractives a les noves generacions, és una problemàtica que colpeja fort nombroses problemàtiques catalanes. De fet, 176 municipis han perdut més del 10% de la població en una dècada, mentre que 120 municipis tenen un 30% de la població amb més de 65 anys.

En concret, és un repte molt rellevant a la majoria de comarques de Ponent i el Pirineu lleidatà -totes, excepte el Segrià, per l'efecte capitalitat-. N'és el principal a l'Alta Ribagorça, les Garrigues, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i el Pla d'Urgell, i el segon a la Noguera, la Segarra i l'Urgell.

Diferències molt marcades

També és la principal problemàtica a la major part de les Terres de l'Ebre i, en concret, al Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta. Comarques de muntanya com el Berguedà o el Ripollès també ho tenen al capdamunt de les dificultats per les que passen els seus municipis. En aquest sentit, la diferència amb zones com les àrees metropolitanes de Tarragona i Barcelona i l'Empordà, que atrauen població pel dinamisme econòmic, és molt clara i marcada.


Enllaç amb mapa:   https://www.naciodigital.cat/noticia/179784/mapa/despoblament/principal/problematica/deu/comarques?fbclid=IwAR2XgqschQzmuoTGbFr5PwrzfbGRRCT0rv8OgjoYbr8vjj9Im7-cfRIUFE8

Respostes

Configuració
    • maori16.101 3 114👍 8.292

      Un centenar de municipis es troben en risc alt de despoblament



      El Grup de Treball de la Comissió Interdepartamental creada en el marc de l'Agenda Valenciana Antidespoblament (AVANT) s'ha reunit aquest dilluns per a validar els criteris amb què catalogar els risc de despoblament dels municipis valencians. Això no obstant, la comissió compta ja amb una sèrie d'indicadors per a diagnosticar aquest "problema complex" que afecta un centenar de localitats que es troben en risc alt o molt alt de despoblament.

      La consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, ha destacat l'esforç del Consell en la lluita contra la despoblació. En aquest sentit, ha indicat que s'està treballant a hores d'ara sobre un pla integral d'actuacions de la Generalitat i que es comptarà en breu amb un catàleg d'accions per a potenciar les sinergies entre distintes conselleries, ha explicat Cebrián.

      La consellera ha presidit la reunió constitutiva del Grup de Treball de la Comissió Interdepartamental creada en el marc de l'Agenda Valenciana Antidespoblament (AVANT), que ha de validar els criteris per a prioritzar i canalitzar les actuacions en aquesta matèria. Cebrián ha destacat l'esforç coordinat del Consell en eixe catàleg d'accions específiques per departaments –programades o en marxa– per a actuar des d'una perspectiva transversal i integral que engloba des dels serveis educatius, sanitaris i de transport a les mancances d'entitats financeres en nombroses poblacions. "És una qüestió d'equilibri territorial i d'igualtat d'accés a ajudes, servicis i oportunitats econòmiques", ha explicat la consellera, "sense oblidar que hem de reforçar i posar en valor els grans actius existents a les zones d'interior en risc de despoblació", ha indicat a través d'un comunicat.

      En aquesta primera trobada s'ha treballat a delimitar la definició de les zones amb risc de despoblació, a partir de criteris demogràfics generals per a determinar municipis i zones de major risc. La comissió compta actualment amb indicadors per al diagnòstic d'"un problema complex", han indicat, que afecta especialment un centenar de municipis de risc alt o molt alt de despoblació. Cal recordar que en abril de 2017, quan es va presentar AVANT, es van identificar setanta-dos municipis amb símptomes de despoblament que es trobaven en "greu risc" de perdre els seus habitants en els pròxims anys.

      Relació d'indicadors

      Per a fer aquest primer diagnòstic, s'han tingut també en compte les aportacions de Federació Valenciana de Municipis i Províncies. Per a la classificació dels municipis com d'alt o molt alt risc de despoblació es farà segons complisquen almenys els requisits establits per a cinc dels següents indicadors sociodemogràfics: Densitat de població inferior o igual als 20 habitants/km2; Creixement demogràfic; Taxa de creixement de la població en els últims 20 anys inferior o igual al 0%; Taxa de creixement vegetatiu en el període comprés entre els últims 20 anys inferior o igual a -10%; Índex d'envelliment; Percentatge que representa la població major de 64 anys sobre la població menor de 16 anys (major o igual al 250%); Índex de dependència; Quocient entre la suma de la població de menors de 16 anys i majors de 64 i la població de 16 a 64 anys, multiplicat per 100: major o igual al 60%; Taxa migratòria; Percentatge que representa el saldo migratori en els últims 10 anys sobre la població total de l'últim any inferior o igual al 0%.

      De la mateixa manera, es tindran en compte, encara que no complisquen els requisits, els municipis que pertanyen a àrees funcionals amb una densitat demogràfica igual o inferior a 12,5 habitants per quilòmetre quadrat.

      L'agenda AVANT respon al compromís del Consell d'emprendre polítiques específiques per a fer front a la despoblació per mitjà dels estímuls adequats per a aprofitar les oportunitats actuals com una estratègia imprescindible per a revertir la greu pèrdua de recursos que implica la despoblació del medi rural.


      DIARI LA VEU

  • oprimit19.806 15 79👍 10.329
    I com rèieu de Castella...
    • geekest_catUsuari sumador5.533 14 388👍 418
      Això mateix vaig pensar jo (Lluçanenc de naixement, actual resident a l'AMB) quan vaig veure els comentaris que alguns feien en aquell fil. De fet, pels catalans el despoblament rural és molt probablement un procés encara més dramàtic que a Castella, degut al fet nacional que també s'hi barreja. 
  • terrae569👍 62
    La globalització fa que el poble i el camp vagi desapareixent a Occident, això és un problema que anirà a més.
  • esclata-sang1.673 1 936👍 1.401
    El despoblament d'aquest fil respon la qüestió que planteges 
  • Rigel65.112 11 5👍 33.781
    El que cal són millores tan en infrastructures de telecomunicacions com en infrastructures de transport. És inevitable que gent de les comarques menys dinàmiques acabi aant, de jove, cap a les zones més atractives (Barcelona i les tres comarques que l'envolten). El problema és quan les comunicacions són an deficients que, a l'hora d'establir-se i formar una família el retorn a la comarca d'origen sigui una opció poc atractiva per la manca de comunicacions.
    • possible157👍 97
      Solució: Pisos de protecció oficial per les parelles del poble amb mainada. 
      • Rigel65.112 11 5👍 33.781
        No crec que aquest sigui el problema en aquestes zones, sinó com connectar-se amb les zones més dinàmiques per tal que el fet de tornar a casa no impliqui una renúncia total a tot allò que aquestes poden oferir.
        • possible157👍 97
          És un afegit a la teva proposta, etdonc la raó. Però els sous als pobles petits són més baixos que a les ciutats més properes. Molts joves van a aquestes ciutats grans i mitjanes per un increment de sou. Si la parella tingues l'allotjament resolt o parcialment resolt, a molts els hi sortiria a compte quedar-se.
          • FuRTiUsuari sumador20.315 12 76👍 8.185
            No és per un increment de sou només. Però què coi vola que foti un enginyer informàtic a més de 40 comarques de les 52? Per posar un exemple, pretens que estigui satisfet obrint una botiga d'informàtica o reinstalant windows a petites empreses?
            • possible157👍 97
              Als pobles no tothom estudia carrera Furti, no cal emplenar els pobles de cirugians. I precisament informàtica és una carrera que et permet fer startups amb mínima inversió mentre vius al Carib o on et vingui be. A un físic o un enginyer químic els hi pot resultar més complicat començar una empresa des de zero a la Cerdanya per exemple. Pero segur que trobaries exemples a cada comarca.
              • FuRTiUsuari sumador20.315 12 76👍 8.185
                Molt bé, però jo parlo del fet que estudiar una carrera així et pprta a formar part de grans empreses, les quals tenen les seus a Barcelona. També podria parlar de qualsevol laboratori d'investigació. I per últim, això sí que em fa gracia... Parles de crear start-ups des de qualsevol indret del món i t'oblides que per a què pugui funcionar has de tenir un mínim d'interacció humana havent format part i coneixent físicament el món, ja t'asseguro que cap start-up neix per generació espontània a mans mans d'algú que no ha baixat del seu poble de muntanya per conèixer la ciutat. Podrà ser en tot cas d'algú que s'ha format a la ciutat i ha decidit tornar.
                • possible157👍 97
                  Tens raó en tot. El que volia subratllar és que als pobles la majoria no estudien una carrera. Es queden a la carnica més propera, a la indústria del metall, fan de pastissers, etc. Aquests joves son els que han de seguir emplenant els pobles petits i mal comunicats. La Generalitat, governs locals, consells comarcals i tot el futimer de funcionaris que tenim els hi hauran de donar incentius si volen que es quedin.
                  • FuRTiUsuari sumador20.315 12 76👍 8.185
                    Jo tampoc diria això, de fet, relativament seria tot el contrari. I sinó fixem-nos en la quantitat, jo diria majoritària, de personatges històrics importants. Si ens hi posem a pensar, la pràctica majoria no son pas barcelonins, son gent de comarques, que obviament van anar a estudiar, formar-se ai també professionalitzar-se a la capital, però que eren d'origen de comarques en la pràctica majoria de casos, quant si hem de fer la regla de tres, jo diria que estadísticament n'haurien de tocar més a Barcelona pel seu pes poblacional precisament...
        • possible157👍 97
          Depèn del poble. Quedaries parat. Però està clar, aquesta mesura només per les parelles que la necessitin.
          • llombai5.691 8 379👍 1.260
            home, no se si penses en els pobles a prop de les estacions d'esqui. Es cert que aqui , malgrat ser comarques poc poblades, hi ha una problematica derivada de les segones ressidencies. Es veritat que aquestes zones mereixen un tractament especial per a la gent que hi viu tot l'any.

      • rotllan11.871 5 171👍 11.810
        Només ens falta això pisos i encara de protecció oficial perquè vinguin a viure-hi forasters.
        • LesttattUsuari sumador38.752 11 15👍 13.949
          Ja ha passat. I sense ser de protecció oficial... Directament s'han apropiat de pisos que no eren seus:.

          Reclamen aigua i llum per els pisos ocupats a Banyoles

          Te collons que, sense haver pagat un sol ral en la compra, impostos, contribucions, hipoteques... dels anomenats pisos que mesos més tard venien demanant aigua i llum.

          I no diries mai qui va acabar defenent-los davant de la presencia policial.

          L'has endevinat: Doncs, si, una part del veïnat, catalans que, els babaus, l'endemà anaven a treballar per pagar els corresponents impostos. 

  • Hades28.107 9 36👍 20.445
    Cal una política forta d'incentivació de la natalitat a les comarques més aïllades. Barcelona ha de posar-hi diners per al desenvolupament demogràfic del seu rerepaís. Els efectes econòmics estan sent semblants als que van provocar les pestas del s.XIV.
  • Fidalgo1.400 3👍 2.380

    Cal dir un altre cop que això és un altre problema creat perque Catalunya es un pais que no pot controlar les seves fronteres? 

    La distribució de la població a Catalunya era si fa no fa harmònica fins el segle XX. Aquest es un altre efecte de l'inmigració fomentada a Catalunya pel règim franquista i per la qual hem d'estar molt agaïts. I és un altre efecte de l'inmigració moderna i la seva diversitat per la qual hem d'estar molt agraïts.

  • TywyllUsuari sumador42.099 12 13👍 5.948
    No els doneu idees, que evidentment la seva solució serà repoblar totes les comarques amb "nous catalans" subvencionats delinqüents. 
  • Horus232👍 207
    Es tenen dades de la quantitat de barcelonins de naixament que han marxat de Barcelona des de l'any 2005? Aillant el nombre de barcelonins que han marxat a l'estranger m'agradaria saber quants han marxat a la diàspora de les comarques i en quines s'hi han instal.lat.
    (Suposo que als Vallesos hi deu haver anat bona part, ja que hi ha dos models de 'híbrid' entre poble/ciutat que són Sabadell i Terrassa).
  • BarratinaireUsuari sumador8.365 14 258👍 6.234
    Que facin arribar la fibra òptica a aquestes comarques i ja veuràs tu si hi ha tant de despoblament... Si tens una merda de connexions no pots competir amb comarques que si instal.les l'empresa ja tens fibra a bona velocitat
  • Proletari català2.979 9 653👍 588
    Si des del govern no es perseguisin  els petits negocis, ramaders, pagesos i es deixessin de posar tants impostos i normes per a tot, hi haurien més posibilitats de vida en els pobles.

    Estan perseguint la vida fora de les ciutats, hi a dins de les ciutats la gent es mor de malnutrició (cancer/alergies/problemes autoinmunes/depresió) perqué hi harriven molt pocs animals de pastura/caça (que són el unic que pot mantenir una persona sana), la persecució de la vida fora de les ciutats forma part de la agenda per reduir la població.
    • possible157👍 97
      Certament. Estic pensant en els manifestants que es dediquen a boicotejar les empreses carniques. Aquesta industria permet que molta gent es pugui guanyar la vida a prop del seu poble. 
    • Jordi Freixas20.288 13 77👍 4.498
      Si es potenciés el ferrocarril a zones a on actualment encara no hi arriba (i si es millorés a les zones a on hi arriba de manera feble), les coses començarien a canviar.
      • BarratinaireUsuari sumador8.365 14 258👍 6.234
        Ara ho has dit... quan fa que no es construeix cap km de ferrocarril convencional per a passatgers?

        Connecta totes les capitals de comarca per ferrocarril, potencia els intercambiadors de ferrocarril-carretera per alliberar les carreteres de tant de camió i promoure un transport més sostenible. Vertebra amb bus les comarques entorn de les línies ferroviàries. Tindries una mobilitat pels treballadors molt bona i una sortida bona de mercadaries. De cop i volta, otorgues potencial a cada comarca on ho facis.

        I si en paral.lel fomentes les xarxes de comunicacions telemàtiques d'alta velocitat, ja no et dic res.
        • rotllan11.871 5 171👍 11.810
          Això és el que han estat fent els espanyols: fer infrastructures on no hi ha ni indústria ni demanda. Primer has de generar l'activitat econòmica i després per necessitat vindran les infrastructures. Si ho fas al revés el que tindràs és polígons buits i infrastructures mortes de fàstic.
          • Jordi Freixas20.288 13 77👍 4.498
            No. El que han estat fent els espanyols (i que està sent ruïnós), és construir línies d'Alta Velocitat per a tot arreu, quan molts dels seus territoris, la classe de necessitats que tenen, són unes altres. Cal recordar que les línies d'Alta Velocitat són una infraestructura molt específica vers a la resta d'infraestructures ferroviàries. El problema no és sempre el fet de construir una infraestructura ferroviària en una zona que està molt despoblada, sinó que aquesta infraestructura sigui d'Alta Velocitat, quan en molts casos, el que necessitaven era la millora de la infraestructura ja existent, i en tot cas, implantar-hi el tercer rail perquè els trens d'Alta Velocitat hi puguin arribar, sense necessitat de fer cap obra faraònica i innecessària.
            • FuRTiUsuari sumador20.315 12 76👍 8.185
              És exactament el mateix, l'alta velocitat només és un exemple més, però serveix per il•lustrar el mateix fet.
              • Jordi Freixas20.288 13 77👍 4.498
                No, no és el mateix. Espanya s'ha dedicat a construir línies d'Alta Velocitat sense control, fins que la crisi els va obligar a frenar (o re-pensar algunes d'aquestes línies).

                Jo estic parlant d'estudiar a quines zones de Catalunya s'hi pot fer arribar (o fins i tot, tornar a fer-hi arribar) el tren. Per aquí en una resposta t'he posat com a exemple, la línia de Lleida a La Pobla de Segur a partir de que va ser traspassada a FGC. També tens com a exemple d'això, la infraestructura de via mètrica Llobregat - Anoia, que en el moment de ser traspassada a la Generalitat era considerada deficitària per part de FEVE, que era qui la gestionava aleshores. I de fet fins i tot, en el moment del traspàs a FGC el ramal Martorell - Igualada, feia aproximadament un mes, que havia estat clausurada per la mateixa FEVE. I si ens remuntem a 10 anys abans, tenies tota una xarxa ferroviària a la zona de Girona (també gestionada aleshores per FEVE) que d'haver aguantat 10 anys més, ara potser també tindríem una bona xarxa de FGC a Girona. Malauradament, quan l'estat va traspassar a la Generalitat les infraestructures de via estreta de Catalunya, l'aleshores ja ex-infraestructura, no va ser traspassada (em sembla que actualment forma part de la xarxa de "vias verdes", que també les gestiona Adif).

                I es podrien posar més exemples.
      • rotllan11.871 5 171👍 11.810
        Ai senyor. A veure, els de poble anem pel món amb cotxe. Si hem d'anar a treballar a Girona per exemple, posem al poligon de Fornells, doncs millor cotxe que tren que vas a l'horari que vols i aparques a la porta. El problema és si no hi ha feina a Fornells i has d'anar per exemple cap a Barcelona. Evidentment la gent no es vol fotre tal palissa de viatge ni amb cotxe ni amb tren.
        • Jordi Freixas20.288 13 77👍 4.498
          Encara que tu (i jo) utilitzis el cotxe per anar a treballar, i per desplaçar-te habitualment per la zona, la implantació del ferrocarril també atrau a altra gent, i en definitiva és un dinamitzador econòmic important. Però això sí: sempre que es faci amb coco. Per exemple, la línia Lleida - La Pobla de Segur; en el moment de ser traspassada de Renfe a FGC, la freqüència era de tres trens al dia per sentit al llarg de tota la línia. Quan a partir de començar a implantar-hi algunes millores en la infraestructura i també en el nombre de freqüències (entre Balaguer i La Pobla es continuà amb tres trens al dia per sentit, però entre Lleida i Balaguer es va passar de 3 a 6), la quantitat de passatgers respecte a abans del traspàs, es va triplicar. Quan després van arribar les retallades, es va passar de 6 a 4 trens entre Lleida i Balaguer, i només 1, entre Balaguer i La Pobla (i aquest un, circulava amb un horari de merda, que crec jo que circulava només per constatar que per allà hi passava el tren), el nombre d'usuaris va tornar a disminuir. Però des que van arribar els dos trens nous ja de FGC (més un tercer, que s'hi incorporarà properament), això va permetre tornar a augmentar les freqüències al llarg de tota la línia, i ara mateix, escrivint de memòria no sé quantes n'hi han, però em sembla que n'hi ha més de les que hi havia d'abans de les retallades. Naturalment, la quantitat d'usuaris de la línia, ha tornat a augmentar, i diria que més que abans.

          En definitiva: que uns quants fem servir el cotxe de manera habitual no es pot convertir mai en motiu per tallar-li les ales al tren, perquè al final, això acaba repercutint també en el territori.
          • rotllan11.871 5 171👍 11.810
            Jo no dic que no s'hagi de fer trens. Dic que si vius a Peralada i treballes a Riudellots el tren no et soluciona res i la majoria de joves el que farien és marxar a viure a Riudellots.
            Un altre exemple: mira quants pastors hi havia per exemple a l'Alt Empordà fa 40 anys i quants en queden ara i els que quedaran d'aquí pocs anys. El sector és dolent però cap administració hi posa res perquè no pleguin, al revés encara els putegen.
            • Jordi Freixas20.288 13 77👍 4.498
              I si el tren no arriba a Peralada, hi ha oportunitats econòmiques que se n'aniran a on sí que hi arribi.
            • possible157👍 97
              Has posat un bon exemple. Els agricultors i ramaders no en treuen cap benefici de tenir una estació de tren a prop. Tant se’ls hi en pixa, els porcs no agafen el tren. Necessiten el suport d’un govern que lluiti pels seus interessos i els ajudi a obrir mercat. Si tenen el jornal garantit tindran un bon incentiu per quedar-se al poble.
  • Marcos412474.488 2 475👍 3.224
    És una llàstima. Algunes d'aquestes comarques, sobretot a l'àrea dels Pirineus, solen ser de les més belles de Catalunya. Però és cert, fora del món del funcionariat, cada vegada hi ha menys oportunitats pels joves. Jo mateix, treballant com a professor, podria fer-me una vida a la zona, però només si la població jove (estudiants) no baixa massa. Aviat, tenir una vida plena en aquelles zones serà impossible.

    Maleïda macrocefàlia barcelonina. Si mai arribem a ser independents, hem de fer com alguns altres estats i mantenir la capitalitat econòmica i turística a Barcelona, però enviar l'administració a algun municipi més central i així promoure una estructura demogràfica menys nociva. Ara que això requeriria una millora considerable a l'estructura ferroviària, de carreteres i d'aeroports.
    • possible157👍 97
      Idea interessant. No hi havia pensat, podria tenir cert sentit escollir una ciutat central com Manresa, Vic o Igualada com a capital administrativa. 
    • entre·ribes442👍 316
      Veus, aquesta és una de les coses que m'agraden d'Alemanya. Tants centres de cultura, econòmics, universitats arreu del país, ... La competència interna. La xarxa ferroviària.
    • Hades28.107 9 36👍 20.445
      Amb una taxa de fertilitat de l'1,3 passaria el mateix sense migració a Barcelona. Que de fet a aquestes alçades no crec que estigui sent un fenòmen tan rellevant com ho fou en altres èpoques.
    • llombai5.691 8 379👍 1.260
      aquesta idea mereix ser explorada.

      Es podrien avaluar  coses com distribuir l'administracio pel territori: per exemple, enviar la conselleria d'agricultura sencera a Tortosa, o la conselleria d'industria a Manresa.
      Aixo reduiria la presio demografica a Barcelona una mica i augmentaria significativament les oportunitats en aquestes comarques.
  • Jordi Freixas20.288 13 77👍 4.498
    Això no passaria si hi hagués més potenciació del ferrocarril. Està demostrat que les zones que compten amb presència del ferrocarril tenen més desenvolupament econòmic que les que no en disposen. Compte! He dit ferrocarril; no estic parlant d'AVE ni cap merda d'aquestes.
    • Hades28.107 9 36👍 20.445
      Les línies de rodalies són la infraestructura més important a l'hora de dinamitzar una regió.
    • BarratinaireUsuari sumador8.365 14 258👍 6.234
      Tota la raó. Tot i que ja que tens la xarxa AVE ja muntada, aprofita i la converteixes en una linia vertebradora com l'alta velocitat al Japó, això sí, modificant l'estació del Camp de Tarragona i portant-la a Tarragona ciutat.

      I sense tantes bestieses de reserves previes ni res, funcionament com un metro pràcticament. 

      I les estacions d'AVE haurien de ser punt d'interconnexió amb les xarxes regionals i de rodalies de la demarcació
      • Jordi Freixas20.288 13 77👍 4.498
        El model ferroviari ideal és el de Suïssa; trens funcionant les 24 hores del dia, amb freqüències d'un tren cada hora com a mínim. Però em temo que encara estem a anys llum d'això.

        El que sí que faria jo, pel que fa als trens d'Alta Velocitat, és implantar el tercer rail al màxim de línies convencionals possible, sobretot les que connecten amb França, de manera que trens francesos que actualment es queden a La Tor de Querol, o a Portbou/Cervera, puguin arribar fins a Barcelona. I que a la vegada també serveixi per si puntualment cal desviar-hi per allà els trens d'Alta Velocitat, si la línia principal està tallada per qualsevol motiu (per exemple, les dues inundacions que van tenir lloc al túnel urbà de Girona per Alta Velocitat).

        En definitiva: les línies d'Alta Velocitat, millor deixar-les pels trens d'Alta Velocitat, i els de mercaderies i de passatgers convencionals en ample UIC, que circulin per la línia convencional amb tercer rail.
  • paleta4.254 3 503👍 5.429
    És trist que els pobles es despoblin. Però encara seria pitjor si es repobléssin amb forasters.

    Un poble abandonat sempre es pot recuperar. Un poble envaït està perdut, potser per sempre.

    D'altra banda, caldria ser molt curós a l'hora d'abordar aquest tema, i no treure conclusions precipitades.

    Efectivament, hi ha comarques que estan perdent massa població, per exemple les Garrigues. Però n'hi ha d'altres, que fa unes dècades estaven en greu perill d'abandonament, i que precisament als darrers anys s'estan recuperant, per exemple el Pallars Jussà i la Noguera.

    Consulteu les dades demogràfiques, per exemple a la viquipèdia, i veureu que són molt poques les comarques del Principat que perden població als darrers 8 o 10 anys. De fet, jo diria que a banda de la Terra Alta i les Garrigues no n'hi ha cap més.

    Totes les comarques pirinenques créixen o es mantenen estables. Les 3 comarques grans de l'Ebre també.

    En definitiva, hi ha un problema de despoblament, molt localitzat en algunes zones del país. Però a la resta, el problema no és el despoblament, és la superpoblació.

    Que no ens la fotin.
  • possible157👍 97
    L'interior és el cor de Catalunya. És imprescindible preservar el seu caràcter per no oblidar qui som.
  • Faraday1.288 1👍 951
    Part del problema és la centralització a l'entorn de Barcelona. Sempre he dit que Barcelona és el Madrid de Catalunya. Ens n'en fotem i rabiem de l'ansia centralitzadora d'Espanya i Madrid però a Barcelona passa exactament el mateix. Vols anar a estudiar art escènic? A Barcelona. Arts visuals? Còmic? A Barcelona. Narrativa, guió? A Barcelona. Vols treballar en el món dels videojocs? A Barcelona. I així amb milers de negocis i estudis. I si ets de poble, si tens la "mala sort" de viure lluny de Barcelona només tens dues opcions, o reunir diners i baixar a la capital o acabar renunciant als teus desitjos i quedar-te al poble amb les poques opcions que t'han deixat allà.
    S'ha de descentralitzar Catalunya.

     

Publicitat

Fòrums

  • 9.283.550 missatges
  • 220.619 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat