Fòrum

[Mitjans del s. XVIII] fet poc conegut, onades migratòrias de catalans cap a Galícia

Pralija1.384 3👍 923
Avui us recomano aquest text que parla d'un fet poc conegut. Tothom sap que un moviment migratori de gallecs a Catalunya va tenir lloc fa unes dècades. Tanmateix, no és un fet massa conegut que a mitjans del s. XVIII comencen a arribar a Galícia alguns emigrants catalans que comencen a comerciar amb pesca salada. Jo mateix  he conegut gallecs amb cognoms catalans descendents d'aquesta emigració. Aquest és el cas del conegut humorista Víctor Fábregas. També us recomano llegir els comentaris fets per lectors en l'enllaç que he facilitat, molts són comentaris de llengua (una de les preocupacions de molts usuaris d'aquest lloc web).

El text comença aquí.

----------------------------------------------------------
----------------------------------------------------------
----------------------------------------------------------

A mitjans del s. XVIII comencen a arribar a Galícia alguns emigrants catalans que comencen a comerciar amb pesca salada. La majoria procedien de pobles del que després es va anomenar Costa Brava, especialment de Blanes. Al principi anaven i venien, i aprofitaven per comerciar amb altres productes de procedència catalana (teles, estris de pesca..). Però poc a poc es van anar establint de forma estable. Entre 1750 i 1780 van arribar a Galícia en diferents onades migratòries uns 15.000 catalans.
Les causes de la migració dels catalans van ser:

Saturació del sector pesquer a Catalunya, i exigència d'obrir nous mercats i de trobar matèria prima.

Carència de la sardina al Mediterrani. Probablement a causa de la sobreexplotació, cada vegada hi havia menys sardines als llocs tradicionals de pesca catalans. La sardina salada tenia un paper destacat en aquell temps en la dieta
mediterrània habitual.

Favorable situació internacional. Les guerres amb Anglaterra havien deixat desabastit el mercat mediterrani de pesca salada, ja que aquest país era el proveïdor habitual.

Establiment de la matrícula del mar pels pescadors gallecs. A canvi del monopoli els pescadors gallecs tenien que prestar serveis militars a l'Armada. Això va fer que molts mariners gallecs quedèssin enrolats a l'exèrcit durant molts anys, desabastint de mà d'obra la pesca, circumstància que va ser aprofitada pels catalans, que presentaven unes llicències expedides a Catalunya (algunes probablement falses)

Absència de capital gallec disposat a invertir. El capital estava en mans de la fidalguia i del clergat, poc interessats en aquest tipus d'inversions. Com hem vist la burgesia gallega era quasi inexistent. Calia una inversió a la que estaven disposats els catalans.

 


De les 400 factories de salaons que hi havia a Galícia a les primeries del s.XIX, 320eren de catalans. Els catalans van introduïr un art de pesca d'arrossegada anomenat xàbega (d'origen àrab. Shabaka = xarxa) Consistia en una xarxa amb diferents espessors que es calava a les platges, a una determinada distància de la ribera, i que s'estirava des de terra. Sembla que aquest sistema era molt més eficaç que el xeito, art tradicional usat pels gallecs des del s.XIV, cosa que al principi els va ocasionar alguns conflictes amb els pescadors locals. Els fidalgos, que no veien amb bons ulls aquests canvis que els podien privar del control que exercien sobre la pesca van incentivar d'amagat algunes revoltes contre els nouvinguts (com els aldarulls anticatalà de Cee, 1757). Fins i tot es van incendiar algunes fàbriques. Finalment el 1772 el rei va nomenar una Junta per escoltar a catalans i gallecs i posar pau (Cornide, J. Memoria sobre la pesca de la sardina en las costas de Galicia. Madrid, 1776).

Amb el temps molts d'aquells catalans (i altres que arribarien més tard), van adquirir una important influència econòmica, i van canviar la pesca de supervivència per la indústria pesquera. Al començament, a part de les salaons, van introduïr el premsat del peix (primer quart de s.XIX), cosa que ja es feia tradicionalment a Catalunya i d'aquí es va passar a les conserves, contribuint a fundar la indústria conservera (a mitjans del s.XIX). Aviat els van conèixer com els fomentadores.

Les conserves es van difondre ràpidament, i eren consumides en grans quantitats per l'exèrcit. L'any 1883 Massó ja produïa 1.000 llaunes diàries. Quan el volum de negoci va augmentar, van començar a construïr els seus propis vaixells per transportar la mercaderia (1860 circa), i així van arribar a crear drassanes iniciant també el negoci de bastir vaixells i de fabricar efectes navals (a finals del s.XIX).

Els primers catalans, practicaven una estricta endogàmia i enviaven els seus estalvis a Catalunya (que sovint eren reinvertits en indústries catalanes). Conservant les seves tradicions, constituien un grup social compacte, autèntiques colònies mercantils. S'ajudaven mútuament i es feien prèstecs, si calia. Però això no va ser un obstacle perquè s'integrèssin molt bé amb els seus veïns i que prenguèssin part activa a la vida dels pobles.

A les seves fàbriques (sovint al costat de casa seva, com feien moltes indústries tèxtils catalanes) van imposar la seva manera de fer, no sempre coincident amb la que fins llavors practicaven els gallecs i van acabar fent-se els amos del sector pesquer i fins i tot del mar (aristocracia de la sardina). Malgrat la seva oposició inicial, que veia un perill en aquest nou colonialisme forani, molts gallecs van haver de acabar treballant (de vegades en condicions laborals no massa bones) com asalariats a les factories catalanes.

No sempre les coses van ser fàcils pels fomentadores catalans. Alguns episodis van ser realment difícils, com el boicot a que els van sotmetre els pescadors portuguesos, que no volien saber res dels catalans i només venien el peix als andalusos, o la gran crisi de 1842-1852, quan els fons marins sotmesos a una sobreexplotació van quedar malmesos, amb uns resultats pesquers pobríssims que quasi van fer tancar les factories.

A l'actualitat encara queden moltes indústries conserveres gallegues que segueixen portant el nom d'aquells emigrants catalans. I cognoms d'origen català com Massó, Curvera, Molins, Sensat, Domènech, Portantet, Barreras, Romaní, Adrover, Borrell, no són avui rars a Galícia. Al museu del mar de Bueu també queden molts records d'aquells anomenats fomentadores, els catalans emigrats a Galícia.

Bibliografia

Pere Tobaruela. Llum de ponent. Llibres de l'Índex. Barcelona, 2009
Sendon M, Suárez XL. Arquivo José Maria Massó. Álbum. Centro Estudos Fotográficos. Vigo, 2000.

Respostes

Configuració
    • Liostes243👍 226
      Tots els empresaris són més o menys amorals, limitats només per les lleis (filles de la sang) i pels escrúpols. Els que no en tenen, avancen els que sí. Multinacional contra autònom o taller.

      Quina part dels diners donen més, d'allò estrictament necessari per trobar obrers, i procuren amagar el benefici tant bé com poden? Limitaran el seu marge per vergonya?

      No.
    • grinfildUsuari sumador25.114 15 45👍 4.344
      Llegint un llibre de l ' Assumpta Montellà sobre les fàbriques tèxtils del Berguedà, apareixien transcripcions de testimonis que havien treballat a les fàbriques. Les iaies , q totes deuen ser mortes, estaven molt contentes d' haver-hi treballat. Recordem els horaris i les condicions de treballar a principis del segle XX  i estaven contentes pq l' alternativa era treballar al camp, i es veu que era molt pitjor. 
      Les filles, que tb hi havien treballat, i tenien millors condicions que les mares, despotricaven en canvi de la feina a la fàbrica. Elles a diferència de les seves mares no havien treballat mai al camp.
      M' imagino que treballar a la indústria conservera no deuria ser gens fàcil. L' alternativa de no treballar- hi deuria ser però molt pitjor: treballar al camp o emigrar a Amèrica.
      • catalàamallorca41.958 7 14👍 18.662
        Que treballar al camp fos més dur no treu que les condicions a una fàbrica de conserves del segle XVIII (molt abans de les primeres millores laborals de finals del XIX-principis del XX) fossin terribles i no "no massa bones".
        • grinfildUsuari sumador25.114 15 45👍 4.344
          Treballar a una fàbrica de conserves a Galicia o a Dinamarca al segle XIX era terrible però és que tot era terrible als nostres ulls de segle XXI, recordem que la majoria de nens morien de malalties per no estar vacunats, estava ple de nens fent de captaires pels pobles i ciutats, la gent estava tan desesperada que marxava del país en viatges que duraven setmanes fins a l'altre punta del món per no veure mai més a la seva familia (no existia el telèfon i molts dels que marxaven no sabien llegir ni escriure així que tenien problemes per comunicar als familiars com estaven).

          No podem jutjar les condicions laborals de qualsevol industria del segle XIX perquè totes tenien condicions terribles vistes amb els ulls del segle XXI perquè la vida, en general i per gaire bé tothom, amb els ulls del segle XXI era un infern. A pesar de que hi hagi gent que tingui idealitzat el passat, al Regne d'Espanya hi va haver en un segle moltes guerres: la guerra del francès, les guerres colonials, tres guerres carlines, governs absolutistes...
      • Liostes243👍 226
        Ni idea en tens de com eren les fàbriques.
  • Argimont8.998 2 247👍 5.410
    Molt parlem del caziquisme andalús però els fidalgos i clergues gallecs son pitjors .
    I no ha servit ni per conservar la llengua .

    • Fidalgo1.416 3👍 2.397

      No sé amb el coneixement de causa amb el que parles, però penso que hauries d'informar-te una mica més.

      Galícia va ser reprimida i descapçalada com nació pels Reis Catòlics, que ens van encolomar dirigens castellans civils i eclesiàstics en un procés que ells mateixos van anomenar "Doma del Reino de Galícia" i es va desfermar una repressió civil sense precedents sobre tots els gallecs seguida d'una vaga xenòfoba contra nosaltres a la Corona de Castella que es va allargar 300 anys.... fins al Decret de Nova Planta. 

      La fidalguia i el clero mitjà no era necessariament espanyolista. De fet hi van haver exemples força notoris de gent d'aquests estaments amb una conciència molt clara del que passava a Galícia. Exemples son Frei Martín Sarmiento, capellà defensor de la llengua, o Rosalia de Castro, de classe rural benestant que va escriure la que possiblement es la primera obra gallega que mostra una conciencia nacional gallega moderna ("En las orillas del Sar").

  • Toni Montagutí37.993 8 18👍 25.038
    Com tots els fils que obres, molt interessant. En aquests moments de perplexitat raconaire s'agraeix, i molt, que hi hagi gent com tu entre nosaltres. Desintoxiques l'ambient, Pralija.

    (Una cosa: onades, no ones)
    • Pralija1.384 3👍 923

      Toni Montagutí escrigué:
      Com tots els fils que obres, molt interessant. En aquests moments de perplexitat raconaire s'agraeix, i molt, que hi hagi gent com tu entre nosaltres. Desintoxiques l'ambient, Pralija.


      (Una cosa: onades, no ones)
      Corregit. És que l'autor del text original (que, a diferència de mi, pertany a l'àmbit geogràfic d'aquest lloc web) diu ones.
  • TywyllUsuari sumador42.206 12 13👍 6.097
    Molt interessant. I, com sempre en aquests casos, seria interessant saber fins quan van conservar la llengua. 
    • Pralija1.384 3👍 923
      Em fa l'efecte que la segona generació ja havia deixat de parlar la llengua familiar activament. Segons els comentaris del text original, els fomentadors que van arribar a Galícia després, (ja avançat el s. XIX) es van assimilar en la llengua d'acollida directament molt més aviat.
      PD: Un dels comentaris és del conegut músic Xurxo Romaní, que també té avantpassats relacionats amb aquest moviment migratori.
      Resultado de imagem para xurxo romani

Publicitat

Fòrums

  • 9.296.780 missatges
  • 221.111 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat