Fòrum

[Diana Coromines] La llengua i jugar de debò

Rigel65.109 11 5👍 33.781

La llengua i jugar de debò

DIANA COROMINES 20.04.2019 22.00 h





Veient l'actitud que els dirigents d'ERC, PdeCat i JuntsxCat gasten amb la llengua del país, s'entén de seguida per què era impossible que aquests líders fessin la independència. Fa uns dies, mentre mirava el debat de candidats organitzat per La Vanguardia on tothom va acabar, d'una manera o altra, rendint homenatge a la llengua imposada ‒no fos cas que algú interpretés que qui té la paella pel mànec som nosaltres i ens plantegem seriosament guanyar algun dia‒, vaig pensar en una amiga de la meva àvia. El seu marit no sabia castellà i, durant el franquisme, va anar a parar als calabossos de Via Laietana perquè no havia sabut indicar correctament una adreça a un Guàrdia civil. «Vaya por allino pase por allano i ja lo troberano», va dir-li l'home, fent senyals i esforçant-se a parlar en cristiano. Allà mateix va endur-se una bufetada, com a prèvia a les que després va rebre a la presó.


Ja sabem que les dinàmiques repressives deixen seqüeles fondes, però quatre dècades de democràcia (ni que sigui a l'espanyola) haurien d'haver servit per començar a generar, a Catalunya, uns líders lliures de traumes antics; que tinguin clar on tenen l'epicentre i com n'és, d'important, no confondre el do de llengües amb la reverència gratuïta a l'enemic ‒que sempre ho aprofitarà per recordar-te que sense ell no ets ningú. Quan la Laura Borràs exhibeix, en públic i davant de dues senyores que són la veu dels colonitzadors, una pila de llibres que ha escrit en castellà (en lloc de la seva obra original catalana, regal que hauria estat molt més alliçonador), no ho fa per donar cap lliçó de tolerància o democràcia, ni per demostrar que és més culta que ningú.


Al fons d'aquest gest (com quan Torra porta ratafia a Sànchez), hi ha una actitud perdedora: la de mostrar-te moralment superior davant de qui t'oprimeix com a consol per no haver estat capaç de plantar-li cara. És una solució comprensible, perquè seguir les teves pulsions de llibertat en contra d'uns patrons de submissió molt enquistats requereix un cert esperit aventurer i voluntat de poder. Però siguem conscients que penjar-nos medalles de tolerància davant de qui justament va coix en aquest àmbit és un mèrit molt dubtós. I si aquest algú és precisament qui et fa la vida impossible, el mèrit de posar-hi l'altra galta és encara més pobre. Vol dir que fuges d'estudi davant la possibilitat de demostrar amb fets que ets algú i que no et deixes trepitjar.


Ha arribat l'hora de preguntar-nos què ens fa millors: creure'ns del tot la llengua i el país, i assumir el risc i el vertigen de ser lliures per poder aportar alguna cosa interessant a un món cada vegada més confús i autoritari, o resignar-nos a ser un poble mestretites, mediocre i provincià, sempre a punt per fer servir la «lengua común con la que nos entendemos todos mejor» i abaixar el cap fins a terra per menjar les veces que ens llencen marqueses i quinquis. Perquè qui canvia de llengua o riu les gràcies a l'adversari per una cordialitat o refinament democràtic mal entesos, vol dir que fuig d'estudi. Igual que fugien d'estudi Junqueras o Puigdemont quan, a les vigílies del primer d'octubre insistien, com qui suplica la derrota, en la via del referèndum pactat. Igual que en fugen els dirigents del govern que tenim ara, quan apel·len una vegada i una altra a un diàleg amb Madrid que tots sabem que és una ficció per a nens de pit i una pastanaga que fa riure.


Mentre Álvarez de Toledo parli de la «lengua común» i ningú s'atreveixi a dir-li, en la llengua del país i sense fer-li cap reverència, que el que diu és una bajanada com una catedral (com va passar l'altre dia al programa del Basté, on tothom va acabar picant i fent parrups als peus de la marquesa), sabrem que continuem vivint en un país ocupat, amb unes elits que es dediquen a gestionar i mirar d'engalipar la colònia. Mentre no hi hagi uns líders capaços de respondre a la marquesa, amb el seu mateix aire tranquil i glamurós, que a Catalunya el castellà hi és sobrevingut i que la koiné comuna de què parla només pot ser el català, voldrà dir que continuem anant de catxa. Perquè el català és la llengua del país des de fa segles malgrat els intents sinistres que els avantpassats i amos actuals de Cayetana ‒descendent, per cert, dels ducs d'Alba que ja al segle XVI a Flandes tenien fama de sanguinaris‒ han fet d'imposar-la a Catalunya.


Potser, al punt en què ens trobem, ha arribat l'hora de començar a jugar de debò. La llibertat fa vertigen al principi, però un cop comences a parlar i a comportar-te com un ciutadà lliure, no hi ha ningú que vulgui tornar enrere.



https://www.racocatala.cat/opinio/article/46371/la-llengua-i-jugar-de-debo

Respostes

Configuració

Publicitat

Fòrums

  • 9.283.519 missatges
  • 220.618 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat