Fòrum

[Joan-Lluís Lluís] Ni un mot enrere

Josep Carles6.514 13 332👍 2.480

 «L’unionisme treballa perquè la llengua catalana sigui tan poc útil com ho és, ai las, la llengua irlandesa a Irlanda. Aquest és el somni, aquesta és l’etapa necessària perquè s'acabi l’anomenada qüestió catalana.»




 20.04.2019  21:50

Us explicaré un conte, però un conte verídic, que algú va regalar-me després d’una sessió de signatures. Em sap greu haver de dir que no recordo qui va explicar-me’l ni on era. És un conte verídic però sobretot és una història tan punyent que volia integrar-la algun dia en una novel·la. Crec, però, que val la pena explicar-la ara i aquí. Va de llengua, de llengües i de discriminació.

El conte comença el 1939, en un poble indeterminat (per mala memòria meva) de Catalunya. A l’escola de nines. Una escola amb monges noves de trinca que participaven en la imposició d’una dictadura i de la seva llengua. Monges dures, violentes, desproveïdes de compassió cristiana. Una de les primeres tasques que aquestes monges van encarregar a les seves alumnes va ser de reunir, damunt d’una taula gran, tot el que existia que fos escrit en llengua catalana. Haurien pogut, aquestes monges, organitzar una crema de llibres però havien tingut una idea més brillant, que maridava sentit pràctic i metàfora. Van ordenar a les alumnes d’arrencar totes les planes de tots els llibres, d’una en una i, quan aquesta àrdua tasca va ser acabada van anunciar que les planes arrencades servirien de paper de vàter.

 
 

La persona que va explicar-me aquesta història, i li tremolava la veu mentre ho feia, va afegir que la seva àvia, cada vegada que anava al lavabo, amagava entre els plecs de la seva roba un parell o tres de pàgines, que portava a casa seva i resguardava. Pàgines soltes, sense cap més utilitat que de testimoniar humilment l’existència d’una llengua. A mi, mentre escoltava aquesta història, em tremolava la ment. Per la crueltat de les monges i potser encara més per la bellesa del gest d’aquesta alumna. Una heroïna més.

Explico aquesta història perquè sigui clar què pot ser, de debò, la discriminació lingüística. Quan la teva llengua serveix per a eixugar merda, això és discriminació lingüística. El que no és discriminació lingüística és debatre, o parlar en mítings, en una llengua oficial entesa pel 95% de la població. El català, segons l’última enquesta de la Generalitat, és una llengua entesa pel 95% de la població. O sigui que parlar en català a Catalunya no podria ser discriminació lingüística ni tan sols si no fos una llengua oficial.

Alguns diran que el 5% que queda ha de ser respectat, i és veritat. Però qui diu que la totalitat d’aquest 5% entén el castellà? I entre els que diuen no entendre la llengua, quants no l’entenen perquè, simplement, s’hi neguen? Perquè sordegen amb tossuderia a tot allò que és dit en català. He de canviar de llengua quan algú amb tota evidència es nega a entendre la meva? Recordeu aquell acudit tan bo que en realitat és un aforisme: «―Són divuit euros. ―¿Cómo?, háblame en castellano, que no te entiendo. ―Son veinte euros. ―¡Eh, que eran dieciocho!»

Un aforisme penós, però que descriu una part de la realitat. I que és simptomàtica d’una ideologia i d’un propòsit. Hauria de ser clar que un dels objectius principals del bloc del 155 és residualitzar la llengua catalana, mantenint-la en un estatus oficial tan precari que ja no serveixi d’escut per a impedir el procés de desmembrament institucional de Catalunya i l’assimilació definitiva a Espanya. L’unionisme treballa perquè la llengua catalana sigui tan poc útil com ho és, ai las, la llengua irlandesa a Irlanda. Aquest és el somni, aquesta és l’etapa necessària perquè s’acabi l’anomenada qüestió catalana.

Però els ideòlegs unionistes saben que no aconseguiran aquest objectiu sense l’acceptació si més no passiva d’una part significativa de la població de Catalunya, incloent-hi independentistes. Necessiten, per tant, fer arrelar progressivament, per capil·laritat, la idea que expressar-se en català fora de l’àmbit privat perjudica els drets dels castellanoparlants. Que la solidaritat, la fraternitat i el respecte dels drets humans impliquen donar la preferència sistemàtica al castellà. Començant, per exemple, pels debats electorals. El fet que alguns independentistes semblin acceptar aquest argument és dramàtic en la mesura que és un argument que no té límits ni aturador. Quant falta perquè diputats unionistes recriminin als diputats que s’expressen en català al parlament que discriminen els castellanoparlants? I, quan ho hauran fet, quant faltarà perquè algun diputat no unionista cedeixi, amb el fal·laciós argument de ser entès per tots? L’exemple pot semblar extrem, però em fa l’efecte que falta poc perquè ho puguem veure. I què més? Programes en castellà integral a TV3 i Catalunya Ràdio? Segregació dels alumnes per llengua d’immersió? Sempre en nom dels conceptes pretesament humanistes de no-discriminació i d’igualtat. La porta de les concessions, quan l’obren el temor, el conformisme i la inèrcia, ja no es pot tornar a tancar.

Així doncs, la barreja de victimisme i de grollera agressivitat de l’unionisme parlamentari i mediàtic, pel que fa a la llengua, podria fructificar.El complex d’inferioritat de certs catalanoparlants, injectat per segles de submissió política i mental, pot tornar-se a activar en qualsevol moment, disfressat, això sí, de políticament correcte, de cordialitat i de necessitat de ser entès per tots.

Potser, doncs, caldrà reeditar aquell adhesiu dels anys setanta i vuitanta que deia ‘En català, si us plau’. I l’haurem d’enarborar no tan solament davant els unionistes. I ho farem també com a deixebles dels pares d’alumnes majoritàriament castellanoparlants de Santa Coloma de Gramenet que van ser els primers a reclamar la immersió lingüística a les escoles dels seus fills, perquè havien entès que el domini del català no era sols una mostra de respecte cap al país que els havia rebut sinó que servia per a engegar l’ascensor social. Perquè l’evidència per tothom, després d’aquestes dècades de cooficialitat del català, hauria de ser aquesta: parlar català en públic és el contrari exacte d’un acte de discriminació, és un acte d’acollida, és un gest integrador, és la manera més eficaç de fer que tots els ciutadans de Catalunya es puguin beneficiar de les oportunitats que ofereix aquest país a qui coneix la llengua pròpia d’aquest país. Com a qualsevol país del món. Haver d’insistir-hi indica que algunes coses no s’han fet bé a l’hora d’explicar què és Catalunya i de què serveix la seva llengua. Per exemple, no s’ha sabut consolidar l’hàbit general de no canviar de llengua de seguida que es percep que algú té un dubte lingüístic, un accent desconegut o un color de pell diferent. Res d’això no indica que un interlocutor no entengui el català, i tot pot indicar que agrairà que l’ajudem a integrar-se a Catalunya.

Acceptar d’abandonar el català, encara que sigui puntualment, és acceptar la marginació estructural del català. Les llengües moren de no ser parlades per qui les sap parlar. Les deixen de parlar els qui tenen un interès personal a canviar de llengua però sobretot els qui tenen por de molestar, per vergonya i per complex d’inferioritat. La feina que tenim, potser, avui, és d’adonar-nos que aquesta vergonya i aquest complex d’inferioritat no han desaparegut mai del tot perquè l’autonomisme i el pretès bilingüisme oficial propicien que la llengua que no té un estat rere seu sigui menysvalorada, conscientment o no.

En la situació anormal que viu Catalunya parlar català no és tan sols parlar en una llengua donada, és fer un acte d’afirmació d’una llengua. Certament, no hauria de ser així, però serà així com a mínim mentre Catalunya no sigui independent. En català, si us plau. Perquè el conte verídic dels llibres trossejats i del paper de vàter és el conte que el nacionalisme espanyol vol repetir. Ara i sempre. I per a impedir que el repeteixi tan sols hi som nosaltres, d’un en un, per exemple cada vegada que hem de decidir quina llengua emprem, en privat o en públic. Cada decisió compta, cada decisió pesa. Cada frase dita en català reforça la llengua, cada frase callada l’afebleix. Ni un mot enrere.

Font: https://www.vilaweb.cat/noticies/llengua-discriminada-opinio-joan-lluis-lluis


-
-------------------------------------

Els articles sobre la llengua de Joan-Lluís Lluís i Pau Vidal denunciant l'estratègia espanyolista sobre com eliminar el català i, paral·lelament, el cofoïsme/por a generar no sé quins conflictes de l'autonomisme i el sobiranisme haurien de ser de lectura obligada a tots els catalans. 

Cal picar pedra i fer-ho, també, en un àmbit que teòricament, a aquestes alçades, ja no caldria: entre els mateixos catalanoparlants perquè practiquin amb tota normalitat la fidelitat lingüística. Com diu en Joan-Lluís Lluís, "Ni un mot enrere."

Respostes

Configuració
  • esclata-sang1.678 1 936👍 1.404
    Això de les monges és esfereïdor. No havia llegit cosa més humiliant.
    Costa de creure
    • Josep Carles6.514 13 332👍 2.480
      Fiildeputisme i odi en estat pur. I tot planificat per l'Estat, clar. No és un fet aïllat d'un fanàtic anticatalà. Tot l'Estat(s) ho és.

      Encara és hora que en demanin perdó. Però, què l'han de demanar?, si segueixen amb el mateix objectiu.
    • batet1.351 1👍 671

      esclata-sang escrigué:
      Això de les monges és esfereïdor. No havia llegit cosa més humiliant.
      Costa de creure


      Ho he sentit d'avies que anaven a la escola de monges.

      Abans del 1923 escola en català .
      Dictadura Primo de Rivera tot en castellà fins la segona republica al 1931
      del 1931-36 tot en català i sempre amb les mateixes monges amb castics qui errava llengua "oficial"
  • willybarna12.538 10 167👍 3.737
    Com augmentar l'ús social del catala en les escoles de l'AMB?

    Que és preferible, que per exemple de les 16 escoles publiques d'educació primaria a Cornella, amb una doble xarxa escolar, n'hi haguin la meitat de monolingues catalanes i la meitat monolingues castellanes o un 60-40, depen del que escollissin els pares, o xarxa unica com fins ara, i que amb sort, el catala només sigue majoritari al pati de només una de les escoles del municipi.

    Interessant dilema, segregació i opcions de salvar la llengua a l'AMB, o mescla i desaparicio de l'us social del catala de l'AMB entre les futures generacions.
    • Josep Carles6.514 13 332👍 2.480
      willybarna, amb tot el respecte que em mereixes, no crec que es tracti de crear una doble xarxa escolar. I no ja perquè és insostenible econòmicament. Sinó per raons lingüístiques i nacionals: el que cal és una veritable "immersió" lingüística. I invertir-hi tots els recursos humans i econòmics necessaris. 
      • paleta4.254 3 503👍 5.439
        El que ens cal, com l'aire que respirem i l'aigua que bevem, és una escola catalana per als nostres fills. I la immersió lingüística, a moltes zones del país, està impedint aquesta possibilitat.

        O immersió lingüística, o escola catalana. Aquesta és la qüestió.
        • willybarna12.538 10 167👍 3.737

          paleta escrigué:
          El que ens cal, com l'aire que respirem i l'aigua que bevem, és una escola catalana per als nostres fills. I la immersió lingüística, a moltes zones del país, està impedint aquesta possibilitat.

          O immersió lingüística, o escola catalana. Aquesta és la qüestió.
          Doble immersió, una xarxa amb immersió en catala i l'altra xarxa amb immersió en castella.
        • tocafon6.846 14 314👍 3.569
          Si i no

          per més que hi hagi una escola 100% catalana si després la llengua no es necessària per relacionar-te, per trobar feina, en fi per fer vida en societat,  de poc o res servirà

          un exemple, en Son Goku va fer més pel català que la immersió de l'època 
    • terrae576👍 55

      La "Comunidad Valenciana" té dues vies d'escoles, en valencià i en castellà... I veus per on van els trets, oi? Cap a l'extinció del valencià en menys d'una generació. 

      • paleta4.254 3 503👍 5.439
        Al PV no hi ha una doble linia real, perquè no s'oferten prou places en valencià. I la prova és que hi ha milers de famílies que han de portar els seus fills a escoles castellanes per manca de places a l'escola valenciana.
        • terrae576👍 55

          Heus aquí el problema d'apostar per les dues vies, que en el fons acaba sent-ne nomé una: la castellana.

          Entens ara per què els polítics colonialistes espanyols parlen tant i tant i tant de "el bilingüismo en las escuelas"? Perquè bilingüitzar l'escola significa castellanitzar-la. 

        • broquil_is_over2.761 3 681👍 3.237
          La viabilitat de la doble xarxa comença amb la sobirania. Podràs excloure el caspanyol de les classes? No. Els caspanyols t'imposaran la formasión del espíritu lingüístico. Que no els coneixes?
          • willybarna12.538 10 167👍 3.737

            broquil_is_over escrigué:
            La viabilitat de la doble xarxa comença amb la sobirania. Podràs excloure el caspanyol de les classes? No. Els caspanyols t'imposaran la formasión del espíritu lingüístico. Que no els coneixes?
            Fets consumats, i com més ultres demostrin ser ells, més justificació per a les accions reals d'autodefensa per els catalans.

            Ha d'haver voluntat real de segregar-se del 20 o 25% de colons que hi han al nostre país, sinó hi ha voluntat de segregació es que no hi ha voluntat de ser nació ergo no hi ha consciencia i per tant llavors als catalans ja no ens quedara país i per tant cadascú s'haura de buscar la vida individualment o en petits grups, com van fer els jueus al llarg de 2000 anys.
            • broquil_is_over2.761 3 681👍 3.237
              Però si no hi ha pebrots ni de parlar de l'1-O a les escoles, si no es defén als mestres de St Andreu de la Barca! En quin món vius?!

              Cal començar per desparasitar de processistes el gobernet de Vichy!!!
              • willybarna12.538 10 167👍 3.737

                broquil_is_over escrigué:
                Però si no hi ha pebrots ni de parlar de l'1-O a les escoles, si no es defén als mestres de St Andreu de la Barca! En quin món vius?!

                Cal començar per desparasitar de processistes el gobernet de Vichy!!!
                Si t'estic donant la raó, la manca de consciencia linguistica i nacional té com a efectes la impossibilitat de desparasitar l'independentisme de processistes.

                El processisme només és un símptoma de com de malalta esta la nació catalana, la consciencia nacional i linguística catalana hauran de ser els antídots contra els parassits processistes. Aquests antídots tan necessaris, al meu humil parer, només podran comencar a fabricar-se practicant proselitisme linguístic catala, sino anirem, els catalans com a poble i a nivell colectiu, costa avall.

    • broquil_is_over2.761 3 681👍 3.237
      La idea que els caspanyols permetrien escola monolingüe en català es una fantasia que ens duria a la extinció. Tindries 40% de bilingües (per la força, imposada pels caspanyols) i un 60% de monolingües caspanyols, fills de coló sense viabilitat de integració
      • willybarna12.538 10 167👍 3.737

        broquil_is_over escrigué:
        La idea que els caspanyols permetrien escola monolingüe en català es una fantasia que ens duria a la extinció. Tindries 40% de bilingües (per la força, imposada pels caspanyols) i un 60% de monolingües caspanyols, fills de coló sense viabilitat de integració
        Si més de la meitat dels catalanoparlants volgués, defenses i votés a partits nacionalistes catalans que defensessin una doble xarxa escolar, s'implementaria.

        Comets un altre error, incloure a tots els castellanoparlants(60% segons tu) a dins de la colonada, així anem malament.

        Pero dona igual, si la identitat nacional catalana se'n va a pendre pel cul, sempre queda la salvació individual.

        Potser el millor és comencar a preparar cadascú el seu bot salvavides personal i que campi qui vulgui i/o qui pugui.
        • broquil_is_over2.761 3 681👍 3.237
          No m'has entès/no m'he explicat bé:

          Amb doble xarxa, els caspanyols imposarien la meitat de les hores en castellà als catalans, i aquests polítics processistes que tenim els ajudarien amb servilisme...
          • willybarna12.538 10 167👍 3.737

            broquil_is_over escrigué:
            No m'has entès/no m'he explicat bé:

            Amb doble xarxa, els caspanyols imposarien la meitat de les hores en castellà als catalans, i aquests polítics processistes que tenim els ajudarien amb servilisme...
            Anem a veure, com molt bé dius més amunt, s'ha de desparassitar de processisme l'independentisme catala, si es vol anar una mica més lluny, a nivell colectiu de poble catala.

            La mare del corder de tot és com collons es podria desparasitar de processisme l'independentisme catala.

            Tot lo demés és fer volar coloms.
  • Benfresc13.370 6 156👍 13.237
    Com si fos el 50% el que no l'enten, que l'aprenguin i punt, jo si vaig a espanya no aprendran pas el català per comunicar-se amb mi.
  • terrae576👍 55
    Amb sols un 30% de catalanoparlants i amb un 50% de castellanoparlants rabiosos i desitjosos de fer desaparèixer el català ho tenim pelut... 
    • Josep Carles6.514 13 332👍 2.480
      Tampoc es pot fer una identificació automàtica de castellanoparlant amb persona rabiosa i desitjosa de fer desaparèixer el català (per sort). 
      • terrae576👍 55
        El 90% dels castellanoparlants són anticatalans, t'ho dic per experiència.
      • willybarna12.538 10 167👍 3.737

        Josep Carles escrigué:
        Tampoc es pot fer una identificació automàtica de castellanoparlant amb persona rabiosa i desitjosa de fer desaparèixer el català (per sort). 
        Aquest terrae(que el tinc a ignorats, per cert) quan afirma que el 90% dels castellanoparlants son anticatalans, ho fa per tal de que tots els independentistes li agafin odi a la comunitat castellanoparlant a Catalunya, donant així oxígen victimista als Ciudadanos d'en Rivera.

        Aquest usuari és un quintacolumnista que es fa passar per independentista i vol destruir la catalanitat i desprestigiar a l'independentisme, i de pas també aquest forum.
  • EmulatorQUsuari sumador64.602 15 6👍 19.597
    La principal defensa de la llengua és un estat propi. Si no, totes les polítiques que es puguin fer per defensar-la seran fiscalitzades per la metròpoli. 
    • Josep Carles6.514 13 332👍 2.480
      Tenir un estat propi és condició necessària però no suficient. Perquè si el castellà hi és cooficial o s'ensenya a l'escola de manera obligatoria mala peça al teler tindrem. Caldrà que aquest Estat no només legisli amb fermesa -o, millor dit, amb normalitat- sinó que inverteixi molts recursos en promoure l'ús social del català. Sobretot a mig termini, mentre no es capgiri l'actual situació del català de llengua minorada  
      • EmulatorQUsuari sumador64.602 15 6👍 19.597
        Imagino que penses en el cas irlandès, però les situacions no són comparables. El declivi de l'irlandès va començar molt abans d'esdevenir un estat independent per l'actitud dels seus parlants, cosa que (en general) no s'ha produït aquí. Una Catalunya independent protegiria el català amb determinació.
    • Rampillet5.244 9 413👍 610
      I a la fraternitat castellana això no els agrada. 
  • Picany7.459 11 290👍 2.009
    El català és l’únic eix vertebrador de la nacionalitat catalana. Per això no votarem mai ningú que no ho tingui clar. 
  • paleta4.254 3 503👍 5.439
    Quan arribem al 20% o el 10% de catalanoparlants al Principat, potser obrirem els ulls, i ens adonarem que pretendre l'hegemonia lingüística sense tenir l'hegemonia demogràfica és un suïcidi.

    Com ha dit en willybarna més amunt, amb altres paraules: Que volem, un model educatiu com l'actual, on teòricament el 100% de les escoles tenen el català com a llengua vehicular, però que a la pràctica el català sigui residual (i cada cop més) entre els alumnes? O un model on hi hagi la meitat d'escoles en català, però on la llengua en aquests centres gaudeixi de bona salut, i sigui parlada de forma correcta i amb tota normalitat per la immensa majoria d'alumnes i professors?

    La primera opció és la immersió lingüística, i al Principat està donant uns resultats desastrosos. La segona opció és la de les Ikastoles d'Euskadi o la Bressola de la Catalunya Nord, on la llengua pot ser més o menys minoritària a nivell social, però està guanyant terreny i la seva supervivència està absolutament garantida.
  • Josep Carles6.514 13 332👍 2.480

    "Matar un idioma és un crim de lesa humanitat. És un atemptat a la cultura universal.

    Trist destí el d'Espanya d'ésser l'assassí d'un idioma, d'una cultura, d'un poble."

    Josep Armengou

    • jlct149👍 92
      Els qui volem parlar català correcte, pur, partim amb el desavantatge que hem de ser excel·lents lingüistes i etimologistes per tal de redreçar la nostra parla alliberant-la de castellanismes/francesismes (CatNord)/italianismes (l'Alguer).

Publicitat

Fòrums

  • 9.284.075 missatges
  • 220.642 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat