Fòrum

Vinton Cerf: “Estic advertint que vindrà una era negra digital”

Roderic17.825 15 94👍 8.975
https://imatges.elpunt.net/fitxers/collaboradors/000/0088/0000088066/alta/0000088066.jpg

 
Ens preocupem per la seguretat, la privacitat, la fiabilitat i l’autonomia de la informació personal
Acaba de rebre el 30è Premi Internacional Catalunya. Felicitats!
Soc conscient que és una ocasió molt especial, però també us he de dir que no costa gaire fer-me tornar aquí, ja que m’encanta aquesta ciutat, aquest país i la seva gent.
És la primera vegada que aquest premi s’atorga a algú que ve del camp tecnològic. Ho sabia?
La veritat és que no, i això ho fa encara més especial, però també és important perquè diu alguna cosa sobre la Barcelona del segle 21: que està focalitzada en l’àmbit tecnològic, i això serà important per al seu futur.

Quina és la seva relació amb Catalunya i amb Barcelona en particular?
Hi he estat venint des de fa 20 anys. Tinc bons amics aquí, a alguns dels quals els he conegut a través de la Internet Society, que vaig fundar i de la qual vaig ser president a principis dels anys noranta, i com a president de la Icann (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers). Compartim l’interès pel bon vi, de manera que sempre que vinc intento anar al Priorat. També m’interessa molt la història, i he descobert que les ruïnes romanes de Tarragona són espectaculars i fins i tot estan més ben conservades que les d’Itàlia. Hi ha tantes coses que m’agraden, d’aquesta part del món! Vagi on vagi, hi ha ecos del món català, que trobo sempre agradable.

On es troba Catalunya pel que fa a internet, comparat amb la resta del món?
La meva impressió és que, a Espanya, la implantació d’internet és més baixa que als Estats Units. Crec que a Catalunya el percentatge és més elevat. Catalunya va ser dels primers territoris a adoptar internet: a Tarragona, va començar amb Tinet, l’internet de Tarragona, impulsat per Manel Sanromà el 1995, just quan la World Wide Web començava a fer-se visible. Internet mateix es posava en marxa una dotzena d’anys abans, el 1983. La meva impressió és que a Catalunya hi ha molt d’interès en els negocis tecnològics, i això també demana infraestructura.

Està considerat un dels pares d’internet, amb Robert Khan. Va ser difícil convèncer el món que internet seria el futur de la comunicació?
Pot semblar sorprenent, però no, perquè, quan vaig començar a treballar en això, teníem un objectiu concret al cap: construir una tecnologia que el Departament de Defensa dels Estats Units pogués utilitzar pel que anomenàvem command and control. Era el nostre objectiu principal, i era un tema d’enginyeria. En tot cas, internet ha crescut per etapes. Des d’Arpanet, el 1969, fins al 1973, podíem veure la utilitat del computing, però era una eina purament acadèmica o tecnològica. La gent no va començar a tenir els seus propis ordinadors a casa fins a finals dels anys setanta o principis dels vuitanta; els telèfons mòbils no van aparèixer fins a l’any 83, i els smart phones, fins al 2007, amb l’iPhone. No vaig intentar dir a la gent com seria l’internet del segle XXI, perquè simplement no ho sabia. En podíem anticipar la possibilitat, però no necessàriament predir-ho.

Una vegada va dir que a la ciència-ficció no li queda ficció per molt de temps, i menys a internet. Com veu internet d’aquí a deu anys?
Primer, ara la meitat de la població mundial té accés raonable a internet; el 2029, suposo que estarem almenys al 80%. Molta serà mòbil, wireless. La velocitat de la comunicació sense fils està augmentant; cada vegada hi haurà més dispositius equipats amb possibilitats de comunicació mòbil, tindrem una gran varietat de dispositius que anomenarem l’internet de les coses: electrodomèstics, i aparells per la feina, etc., i certament tindrem cotxes sense conductor, que ja s’experimenten amb Alphabet, l’empresa filial de Google, entre altres companyies. Tot estarà interconnectat. La majoria dels dispositius tindran veu, i hi podrem tenir converses, demanar-los certes tasques, recordatoris, reserves... Portarem tota mena de dispositius de mesura, sensors sobre els nostres cossos, que ens ajudaran a entendre l’estat de la nostra salut, per poder ser advertits a temps si es detectés un possible problema de salut. Pel que fa al big data, hi haurà molta informació sobre nosaltres, que podrà ser analitzada i utilitzada per ajudar-nos a viure de manera molt més sana. Per tant, crec que internet i els dispositius del futur que seran habilitats creixeran de manera bastant espectacular en els pròxims deu anys.

Amb tant ‘big data’, hi ha qui està preocupat per la seva privacitat.
Hi ha una llista sencera que em preocupa: seguretat, privacitat, fiabilitat i autonomia. A Google creiem que la informació personal ha d’estar sota el control de cadascú. No compartim la informació de ningú, tret que ens ho demani. Creiem en la protecció de la informació de la gent, està tot encriptat. És veritat que podem utilitzar les recerques a Google, per exemple, per esbrinar quins anuncis posar, però no venem aquella informació a ningú, i no venem aquella informació als anunciants. En canvi, és sabut que al World Wide Web hi pot haver fotos teves, fetes i penjades per algú que potser no t’ha demanat permís, o ni tan sols sap que tu estàs en aquelles imatges, i queden penjades en algun lloc a la xarxa. Hi ha un problema peculiar amb la tecnologia, que és que no està necessàriament sota el control d’algú. És un món en què cada vegada és més difícil fer que quedi totalment privat, per la tecnologia mateixa, no per algun intent dolent d’algú.

Què hauríem d’evitar i què ens hauria de preocupar?
Primer, hauríem de vigilar amb la informació que triem o que deixem que vagi a internet. Tot i que alguns cops fins i tot no tenim ni idea que alguna cosa nostra o sobre nosaltres hi és, allà. Una segona cosa que ens hauria de preocupar: imagina’t que fas moltes fotos amb el teu telèfon, com jo mateix, per exemple, i les guardes al núvol. En 50 anys, què passa amb aquelles fotos si la gent que les ha fet i guardat ja ha desaparegut? Si el software que s’ha fet servir ja no funciona, què passa amb els e-mails, documents, fulls de càlcul, tuits, fotos..., tota la informació digital guardada en llargs períodes de temps? Em preocupa que no tinguem una manera de preservar tot aquest contingut digital. Per tant, he estat anant per tot el món avisant que vindrà una era negra digital, quan la informació digital que hem creat simplement desapareixerà, perquè el software que sap interpretar-la desapareix, o ja no funciona. Per tant, hem de crear un règim de conservació, necessitem arxius que entenguin contingut digital i contingut físic, però això és work in progress.

A Google, és vicepresident i també ‘chief internet evangelist’. Què suposa aquesta tasca?
El nom de la meva feina és una mica poc comú. Ser chief internet evangelist, la meva feina, consisteix bàsicament que l’altra meitat del món tingui accés a internet. Malgrat tots els reptes i problemes, crec que internet és i serà una eina molt poderosa per aconseguir coses molt positives. Però també hi ha informació negativa, i per distingir-la de la bona, es necessita el que es diu “pensament crític”, saber quina informació acceptar, i quina rebutjar.

I la intel·ligència artificial i les noves feines del futur?
Haurem d’aprendre feines noves, en comptes de fer, tal com estem acostumats ara, una mateixa cosa sempre. Abans, es tractava d’aprendre un ofici, treballar d’això i retirar-te. Com que viurem més anys, ara haurem d’aprendre nous oficis, aprendre a aprendre, per ser útils i rellevants, i estar oberts al canvi. A la gent no li agraden els canvis, perquè suposen molta feina. Però haurem de canviar en aquest sentit.

Respostes

Configuració
    • broquil_is_over2.731 3 685👍 3.183
      ...i el paio diu que Google ens preserva molt la privacitat i es queda tan ample...
    • ziol7.610 15 284👍 3.115

      Òbviament, Google i molts d’altres no paguen impostos aquí, però els responsables són els estats que ho permeten.

      I uns estats que propicien unes legislacions per «salvaguardar la privacitat» que semblen directament pensades pel contrari. M’explico:

      Quan hom entra a una web per primera vegada hi surt una advertència sobre les galetes que ningú pràcticament no es llegeix, però que sí cal acceptar-la per poder continuar. Si ets una persona que ha decidit esborrar totes les galetes que entren per tal que no et puguin seguir mitjançant elles, cada vegada que entres a una web, et surt l’anunci (dels collons) i has de perdre el temps en superar-lo. En conseqüència, la major part de la gent accepta les galetes i les conserva al navegador per tal d’evitar l’anunci «pensat per a garantir la privacitat».

      De totes maneres, aquí el perillós és el proveïdor d’internet. Aquest sí que sap qui sóc —o al menys de quina casa— i què visito. I podria vendre aquesta informació. De moment, sembla que no ho fa perquè Google no està assabentat dels meus interessos, o al menys mai no m’envia propaganda relacionada, però cal estar alerta. Suposo que en no rebre propagandes també hi entra que mai no faig servir de manera activa, les xarxes socials que crec que és d’on treuen més informació.

  • Defectible7.981 270
    Jo fa un parell o tres d'anys que tinc una mala espina molt sèria a sobre. Però no és per res del que es menciona a l'entrevista, tot el tema de la privacitat, etc., sinó per la polaritació que permeten les xarxes socials i com es tradueix després això a la realitat.

    S'està donant veu a gent i idees conegudament perilloses que, fins fa no res, eren quatre marginats a la societat perquè el que diuen i en el que creuen era (1) difícil de trobar, (2) difícil de desenvolupar (per la manca d'interlocutors), i (3) al carrer no es podia dir sense quedar en ridícul i/o que et trenquessin les cames.

    Ara a internet treballen junts pertorbats de països diferents i aconsegueixen cristal·litzar ideologies, creen manuals d'estil, i quan això es trasllada a la realitat esdevé bogeria. El tio que abans t'insultava, almenys se sentia sol a l'hora de fer-ho, però ara ho fa sentint-se recolzat per quelcom treballat a nivell internacional en fòrums i taulells d'internet, tot per gent que és antisocial i que, llibre en mà, està trastocada.


    El que és pitjor: La majoria de gent 'entesa' opina que se'ls ha de donar veu en base a abstraccions ètiques que realment ningú coneix de primera mà. (p.ex. No saber què és la llibertat d'expressió, i confondre-la amb llibertat de dir que et surt dels collons sense que et trenquin les cames per cretí, i deixar que aquesta idea s'estengui quan s'hauria d'haver deixat clar des del primer dia què és i què no és.)

    Però encara més: Aquesta gent mig poderosa que opina que se'ls ha de donar veu, se suposa que són gent culta que hauria de saber què va passar l'última vegada que vam donar veu a gent així. I tant els fot.

    Finlament, el que és definitivament terrible, i que sí connecta amb el tema de l'entrevista: Com que la prioritat de les empreses és rebre visites per motius econòmics, qualsevol prinipi ètic se'n va pel desguaç. (p.ex. El lloc web en el que estem.)

    El resultat: Hem deixat entrar els nazis a casa a canvi d'un miserable plat de llenties.

    Tant de bo m'equivoqui.
    • Roderic17.825 15 94👍 8.975
      No ho acabo de veure, com bé dius són idees velles i sempre han tingut el seus àmbits de contaminació: llibreria Europa, trentapets i sectes de tota mena, com de la mateixa manera sempre se les ha combatut per tos els mitjans.
        • Puigdomènech10.041 13 213👍 3.046
          Força d'acord en tot.
          Al meu parer l'augment del neo-feixisme actual no respon a cap lògica gaire complexa, simplement o bàsicament té una raó de ser que és el nombre d'immigrants. La gent a començat a veure massa estrangers i això no ha trobat resposta ni raonament prou justificat en cap partit. I val a dir que les polítiques d'integració no han estat prou eficaces.

          Alerta però amb cap on va a parar tot això perquè hi ha determinats grups o elits interessats en dur això fins a les darreres conseqüències (guerra) i sortir molt ben parats. Els feixistes, els immigrants, i la població_ tots uns titelles al seu servei.
      • Defectible7.981 270
        Tant exagerat és que l'actual president d'EEUU va començar com un mem d'internet i mira, de cop tot el que tothom considerava bogeria fa un parell d'anys s'ha tornat normalitat i són coses que "es poden discutir".

        Molts pensen que això de la qualitat demòcratica és molt sòlid però vola ràpid.
        • Roderic17.825 15 94👍 8.975
          Home, hi ha una plaga de presidents "republicans" abans d'Internet que déu-n'hi-do: Reagan, Sschwarzenegger, Bushx2...
          • Defectible7.981 270

            No ho dic per això, jo.

            Estem davant de:

            (1) El primer president hi és explícitament gràcies al moviment generat a internet (creació de grups d'opinió online).

            (2) El més lamentable de tots amb diferència (coincidència?), fins al punt que només volia ser-ho per demostrar que podia ser-ho —en realitat no volia haver de carregar amb el càrrec després.

            (3) Gràcies als punts anteriors, ha aconseguit que gent altrament normal s'hagi avingut discutir coses que fins al moment eren indiscutibles per demencials, és a dir, ha portat el lamentable nivell de certs racons d'internet a la vida real de forma efectiva, i tots ens ho hem empassat amb patates.


            Ara, jo no ho dic tant per la política de primera línia, no.

            És més aviat que coses com els incels (que ja han causat un grapat de morts) sense l'evolució d'internet no podrien haver estat possibles. Gent que en altres moments haurien estat perillosos però cohibits per la soledat, ara se senten acompanyats per la gent amb qui contacten a través d'internet i les seves ideologies treballades en grup, i a partir d'aquí se senten legitimats.

            És això és el que dic que em fa molt mala espina.

            De nou, tant de bo m'equivoqui.

            (I mira, per cert, que fa 6 mesos la 1a norma del Racó deia el que deia, i ara via lliure per insultar, assetjar, vexar, etc. No és sinó part del mateix fenomen, tota la feina feta perquè el món sigui un lloc mig decent, venuda per un plat de llenties.)

            • Defectible7.981 270
              Deixeu-me dir-ho d'una altra manera:

              Quan trobes opinions totalment esbiaixades, polaritzants i perilloses, amb desenes de milers de vots, i t'adones que això vol dir que desenes de milers de persones han llegit allò i hi estan d'acord, doncs fa venir molt de mal rollo.

              Hi ha algunes lògiques en les que s'hi entra i no s'n surt mai més —a no ser que passi una gran desgràcia que et faci adonar que l'estaves cagant del tot.
    • Capità·carxofa3.626 1 570👍 9.689
      Estàs parlant dels sonats com tu, oi? No pots tenir tan poc self-awareness.
    • Rackoonaire660 1👍 736
      Despotisme il·lustrat.
  • terrae547👍 52
    De fet que països com Turquia puguin blocar totes les xarxes socials només pitjant un botó, o per exemple que ho hagi pogut fer Sri Lanka arran dels nefastos atemptast islamistes d'avui, demostra la capacitat que tenen els estats de poder controlar a capritx seu les nostres dades i el nostre accés a la comunicació digital...
    • rotllan11.858 5 171👍 11.796
      Això perquè els usuaris som irresponsables. Amb una simple antena wi-max pots accedir a un proveïdor francès si ets proper a la frontera. Si et queda massa lluny hi ha proveïdor per satèl·lit també.
      Això no es va fer servir l'1-O i s'havia d'haver fet per esquivar els jutges i operadors espanyols.
    • Puigdomènech10.041 13 213👍 3.046
      La raó per la qual existeixen els Estats és el control.  (no ho dic perquè sigui això el que defenso)

Publicitat

Fòrums

  • 9.282.050 missatges
  • 220.551 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat