Fòrum

El català que oye Sherman | Pau Vidal, 18.04.2019 Vilaweb

Defectible7.981 270

Font: Vilaweb

 

El català que oye Sherman

Que la llengua catalana sigui tan present a la viquipèdia està molt bé. Però allà on es juga la partida és en l’entreteniment. A Youtube, Instagram i companyia ara com ara l’aixeta pràcticament només raja en castellà



La humorista Oye Sherman (fotografia: Adiva Koenigsberg).

El debat més o menys soterrat al voltant de l’estat de la llengua (curiosament, de les dues dimensions que abasta, la quantitativa és molt més pública que no pas l’altra, la qualitativa) peca del mateix mal de què sempre hem acusat els diccionaris: anar per darrere dels parlants. L’estratègia de pluja fina que aplica el corrent anomenat restituïdor, genuïnista o purista consisteix substancialment a denunciar, via xarxes, castellanismes generalment lèxics, més una mica de fraseologia i de sintaxi. I mentre les propostes que volen restituir l’estat previ a la interferència a gran escala troben escolta en parlants tan hipermotivats com minoritaris, la sensació de buidar el mar amb una cullereta s’accentua: els calcs continuen amarant la llengua, indeturables, fins al moll de l’os.

Una de les causes, al meu entendre, del fracàs dels experts a l’hora d’aconduir l’evolució de la parla és la dificultat per llegir el present. Fa temps que sabem que la llengua del futur (del futur immediat, com a mínim) tendeix a ser cada cop més oral i menys escrita. Els ninos del whatsapp no són pas cap anècdota: cada dia fem servir menys paraules perquè ens expressem més amb la imatge. El repertori verbal col·lectiu es redueix a mesura que creix el visual (sí, ja sé que augmenta el nombre de tecnicismes, però la sinonímia i el registre col·loquial s’empobreixen a velocitat de vertigen. Ja en vam parlar aquí). És el signe dels temps, per més que als lletraferits ens contrariï. Per això, si volem incidir sobre el fet lingüístic, la primera cosa que hem de fer és provar d’entendre’l.

L’escola on van els adolescents ara mateix es diu Youtube i Instagram. Allà sí que estan atents. I en aquestes plataformes el català hi és gairebé absent. Això explica allò que denuncien, desconcertats, tants pares de nanos d’aquesta edat: que no solament perpetuen l’hàbit diglòssic de canviar de llengua davant dels desconeguts (cosa que potser han après a casa) sinó que van més enllà: parlen castellà entre ells. Perquè és la llengua de prestigi, la de les xarxes, la que comparteix tothom, la que els proporciona tot el material (argòtic, referencial, d’afirmació) que necessiten.

Per això és tan necessari que hi hagi qui hi faci de model. A nosaltres ens pot semblar un femer; jo, per exemple, no aconsegueixo que m’interessi. No entenc aquests vídeos plens d’efectes de so, de sobreimpressions sobtades, d’exclamacions que se m’escapen. M’encanta ‘Les coses grans‘ perquè és ficció, però no trobo la solta a un paio que m’explica la seva visió (esbiaixada, incompleta, desordenada) sobre, no ho sé, el feminisme. Però jo represento el passat. Els éssers analògics som, per dir-ho com la Camorra, ‘morts que caminen’. Ara la llengua viu a les xarxes, i per cada lector d’aquest article, per més digital que sigui, n’hi haurà mil que visualitzaran l’última gracieta de l’influencer de moda, que després repetiran als grups de WA, als patis i als clubs esportius. El ‘APM’ de TV3 com a termòmetre. El dia que es podrà fer tot sencer només amb talls en català voldrà dir que anem bé. Ergo: si als seixanta volíem bisbes catalans, ara necessitem imperiosament influencers catalans.

Com ara la Maria Rovira, àlies Oye Sherman. Una craca. Premi VOC al millor youtuber de fa dos anys. No és estrany que alguns programes d’èxit s’hi hagin fixat, perquè encarna un model viable de català-que-ara-es-penja. La gràcia del canal de l’Oye Sherman és precisament això, que és un canal. Al ‘Estat de Gràcia’ o a ‘La nit dels Òscars’ ens la mirem els analògics, però els parlants que ja han començat a modelar la llengua del futur se la miren al mòbil. I senten això. Escolteu-lo un moment, que ara en parlem.

Què, què us ha semblat? Lleig? Pobre? Interferit? A mi em sembla fantàstic, perquè mata dues falses llegendes de cop. Primera, la lèxica: que no es pugui embastar un llenguatge actual i escoltador sense recórrer al castellà. O si més no sense recórrer-hi més que molta gent de la generació dels més grans, que tenen un repertori més ric i genuí però alhora diuen tenim que, assera i bassura. I segona, la fonètica: que a Barcelona només es parla xava. La parla de la Maria és la versió 2020 del barceloní tradicional, el que es gasta majoritàriament als barris del centre de la ciutat. Una parla que conserva tots els trets troncals bàsics: la neutra, la sonorització dels enllaços fònics, la L palatal, l’obertura vocàlica… Si a la Sherman li balla de tant en tant algun pronom (rarament), si la A en algunes posicions se li obre un poc més del compte, si calca alguna frase feta o intercala mots directament en castellà o en anglès, és perquè ara mateix l’evolució va per aquí. Podria no fer-ho, però hauria de disposar de recursos (és a dir, de models) que ara no li arriben, perquè ella també s’alimenta de la galàxia digital. Per cada dosi de quimmasferrer en rep deu de santimilláns. Per això suggereixo a qui pensi que val la pena escarrassar-se per recuperar la genuïnitat de la llengua oral (que, insisteixo, ara mateix és la saba que nodreix la planta) que opti per aquesta via. Dedicar-se a difondre via Twitter o Facebook articles d’altri corregits segons el teu model lingüístic és llençar la feina a la paperera: arriben a una audiència ultraminoritària. Si creus que la Maria Sherman (i més youtubers interessants com en trobareu al PopAp de la Mariola Dinarès) no hauria de dir, en bon català, ni hola, ni preguntar, ni buscar, ni fil (de piulades), ni equivocar-se, ni acollida, ni tants altres reals o presumptes castellanismes, i si et sembla que xaveja més que no es pot admetre, faràs més ben fet de combatre-la amb les seves mateixes armes. Ja fas tard per córrer cap a YouTube a fer tutorials, amb l’objectiu, confés o inconfés, de viralitzar el model de llengua que propugna Josep Maria Virgili.

***

També d'avui, entrevista a l'al·ludida: Oye Sherman: ‘Sortir a fer humor i humiliar-se és el privilegi d’algú que se sent segur’

Respostes

Configuració
  • Defectible7.981 270
    [...] Per això suggereixo a qui pensi que val la pena escarrassar-se per recuperar la genuïnitat de la llengua oral (que, insisteixo, ara mateix és la saba que nodreix la planta) que opti per aquesta via. Dedicar-se a difondre via Twitter o Facebook articles d’altri corregits segons el teu model lingüístic és llençar la feina a la paperera: arriben a una audiència ultraminoritària. Si creus que la Maria Sherman (i més youtubers interessants com en trobareu al PopAp de la Mariola Dinarès) no hauria de dir, en bon català, ni hola, ni preguntar, ni buscar, ni fil (de piulades), ni equivocar-se, ni acollida, ni tants altres reals o presumptes castellanismes, i si et sembla que xaveja més que no es pot admetre, faràs més ben fet de combatre-la amb les seves mateixes armes. Ja fas tard per córrer cap a YouTube a fer tutorials, amb l’objectiu, confés o inconfés, de viralitzar el model de llengua que propugna Josep Maria Virgili.

  • DK9.087 9 239👍 4.673
    No la coneixia i m´acabo de mirar un video dels seus per primer cop -suposo que no sóc l´únic?

    https://youtu.be/JWnlOQcra40?t=178 

    No m´ha fet riure gaire, però gràcies a ella he descobert quina és la segona parada fantasma de la xarxa de metro de Barcelona: Girona

    l´altra és Tarragona -línia verda, hi he passat d´anada i tornada uns 1.000 cops i mai he vist ningú pujant-hi o baixant-ne-. Existeix una parada Lleida o aquesta ja directament ni la van fer?
  • Fidel AlfalsUsuari sumador11.647 8 176👍 4.287
    En Pau Vidal, com sempre, el més perspicaç de la classe. Aquest tema i l'enfocament d'en Vidal són clau per al futur de la llengua. Positiu imaginari per al fil, perquè abans em faig un nus als collons i em llanço d'un pont que votar-te positiu.
  • DK9.087 9 239👍 4.673
    el que he vist és que quan fa servir expressions que són castellanismes flagrants ho fa directament en castellà, sense adaptar-les al català: te la suda (i no "sua" com diu molta gent jove, també al Racó)

    No tinc clar si això és bo o dolent..
    • Benfresc13.376 6 156👍 13.254
      Si en català tenim se me'n fot, tant se me'n fot, se me'n refot, se me'n pixa. No sé quina necessitat tenim de fer l'espanyol. 
      • DK9.087 9 239👍 4.673
        Ho sé ho sé

        però al carrer i aquí al Racó hi ha gent que adapta (míiinimament) les expressions castellanes i amb això acaben pensant-se que és català: quants cops hem llegit un "se la sua" amb el verb en català però on de català no hi ha ni l´expressió ni l´ús dels pronoms?
          
        El que no tinc clar és si és millor (pitjor vull dir) fer servir l´expressió castellana pensant que parles català, o fer com aquesta noia: dir-la conscientment en castellà..
        • Benfresc13.376 6 156👍 13.254
          Les dues coses són pitjor, més val parlar normal i no pas com un sonat que sembla posseït per un espanyol.

          Jo tinc un amic, ben català, que parla en català però li agrada deixar anar alguna paraula en espanyol de tant en tant quan menys t'ho esperes, fot angúnia, de debò. Fa uns dies no recordo quina en va dir i li vaig etzibar "sembles posseït per un espanyol"; no va saber què respondre.
          Malauradament continua amb el mal costum. 
        • Defectible7.981 270
          El que no tinc clar és si és millor (pitjor vull dir) fer servir l´expressió castellana pensant que parles català, o fer com aquesta noia: dir-la conscientment en castellà..

          Jo diria que és millor fer-les servir directament en castellà que no fer veure que són llengua catalana. Emfatitza que és una expressió popular d'una altra llengua que, si més no, ens és circumstancialment comú. Això és el que fan les llengües normals, p.ex. quan els ianquis fan servir expressions llatines no les adapten, sinó que les emfatitzen com a tals.

          A més, el registre en el que ella es mou és el col·loquial i del món del humor, al cap i a la fi. Demanar més no només estaria fora de lloc, sinó que seria demanar que féssim un humor anormal.


          En qualsevol cas, la raó de ser de l'article —i amb això tracto també de respondre al teu altre comentari, on deies que tu mateix no la coneixies, tot i que haig de dir duu prou temps en més d'un programa a CatRadio, i ara havia estat sortint al programa dels òscars a TV3— és una mica mostrar-nos qui és la persona que s'acosta més a aportar contingut del tipus que en qualsevol altra llengua seria el normal, tot i la nostra anormalitat. Algú que és capaç de parlar registres contemporanis —és a dir, incloent argot popular i d'internet, catalanitzant-lo astutament, si cal— i en mitjans contemporanis, tot això sense caure en la hipercorrecció ni en el catanyol.

          Dit d'una altra manera, el que fa és demostrar que riure en català sense tirar del català dels santimilláns, que diu Vidal a l'article, i sense caure en la carrincloneria dels quimmasferrers, que per molt correcta que sigui, és percebuda com anacrònica pels joves —i és aquí on radica el nostre problema.


          Jo porto temps dient-ho, que mentre uns es discuteixen per si una paraula o expressió és adequada o no (veure el fil fallit on vaig intentar discutir la forma follar, que aquí al racó se'm va dir que era un castellanisme, quan ni els diccionaris de castellanismes la recullen com a tal), hi ha un munt d'àmbits claus on el el català directament no és present, i això és el que li fa més mal, a la llengua, perquè una llengua ha de poder servir per a tot i no només pel que ens convé. I el que és pitjor, és que alguna gent, en nom del nacionalisme, argumenta que ja va bé que no hi hagi català en certs àmbit, fet que fa que perdem un llençol que perds en cada bugada.

          Heu buscat mai res de jardineria o bricolatge, a Youtube? Res en català. Certs gèneres musicals, erotisme o pornografia, drogues, videojocs (aquests en menor mesura, gràcies a la feina de molta gent), totes les coses que interessen als joves, les troben en castellà i punt. I és això el que crea la percepció que el català és una llengua que no serveix per a tot, sinó que és per les coses tradicionals o cultes.
          • DK9.087 9 239👍 4.673

            Defectible escrigué:
            Jo diria que és millor fer-les servir directament en castellà que no fer veure que són llengua catalana. Emfatitza que és una expressió popular d'una altra llengua 
            aquí és on volia arribar: m´imagino (vull imaginar) un nen/a escoltant la frase 100% en castellà i preguntant-se: i això com es diu en català?

            jo sóc dels que pensa que renunciar al català i dir conscientment una castellanada és una renúncia i una submissió, però en aquest cas és pitjor que la castellanada ja formi part del propi ADN lingüístic..  
            • Defectible7.981 270

              aquí és on volia arribar: m´imagino (vull imaginar) un nen/a escoltant la frase 100% en castellà i preguntant-se: i això com es diu en català?


              És que la premissa és errònia. El nen/jove no està buscant una cosa per preguntar-se com es diu en català, sinó que està buscant un tipus de contingut que, si no el troba en català, el consumirà en castellà i punt.

              És del que va l'article al meu entendre, vaja, del temps perdut en discussions estèrils (i fer-se la palla mental que un nen que busca quelcom es pregunta com es diu en català) quan el que es necessita és productivitat perquè la llengua passi a ser percebuda com quelcom normal, present en tots els àmbits, i no com una cosa que suposa un esforç o sacrifici extra.

    • rotllan11.879 5 171👍 11.860
      Home trobo molt pitjor dir ull (amb tal assumpte) que "oju".
    • Picany7.460 11 290👍 2.009
      És un virus dolent, potser hi ha virus bons
  • Makaku1.008 2👍 1.349
    És una guerra perduda...

    Us enrecordeu de fa un parell de mesos que hi va haver una campanya al Racó perquè al Twitch posessin un filtre per trobar streamers en català? Doncs bé, finalment Twitch ens va fer cas i el van posar... Ara mateix l'he fet servir, un divendres per la nit, i hi ha només dos streamers emetent amb el tag "català"... Un està emetent una peli doblada al castellà, i l'altre jugant al Hearthstone amb 2 espectadors, però quan hi entres, et diu que està offline. Res més.

    I consti que quan es va demanar el filtre en català al fòrum de suggerències de Twitch, era una de les suggerències més votades... Però com sempre passa amb el tema de demanar el català, es fa per militància política o per esnobisme lingüístic, però no per necessitat real... El 99% de gent que signa la petició després segueix fent vida internàutica en castellà i en anglès.

    En fi, la història de sempre; l'he vista repetida mil vegades.

    Edito: el que dic que jugava al Hearthstone es veu que tot just acabava de plegar... Es pot veure el seu últim vídeo enregistrat, i més que català, és bilingüe català-castellà:

    https://www.twitch.tv/videos/413520733##
    • Defectible7.981 270
      Twitch és molt ambiciós, se centra en un sol videojoc, no té gaire sentit si no tens públic.

      Jo em conformaria amb un sol Youtuber sobre cada temàtica que fos digne de seguir. Un de videojocs, un de jocs de taula, un d'escacs, un de bricolatge, un d'anime/manga, un de sexe, etc.

      No caldria ni que editessin els vídeos perquè no hi ha competència. Si hi ha un lloc buit, el pots agafar. No n'esperis res a canvi, això sí. Al final l'Oye Sherman va poder fer aquests 4 vídeos perquè produeix Minoria Absoluta, vaja.

      Fins on jo sé, amb prou feines n'hi ha algun de literatura.
  • Oscar lo RoigUsuari sumador23.465 15 53👍 630
    Raons com a punys.

    I no només el català parlat a Youtube, també el subtitulat és important.

Publicitat

Fòrums

  • 9.285.036 missatges
  • 220.675 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat