Fòrum

Quina llengua és més fàcil d'aprendre per un catalanoparlant?

Quina gran llengua és més fàcil d'aprendre per a un catalanoparlant?
Castellà
30 (36.59%)

Italià
30 (36.59%)

Francès
9 (10.98%)

Coreà el Nòrdic
9 (10.98%)

Portuguès
4 (4.88%)

Anglès
0 (0.00%)

Vots emesos: 82
Capità·carxofa3.770 1 554👍 10.023
Gosaria dir que deixant de banda l'occità, l'aragonès i altres dialectes del mediterrani occidental, l'italià és refotudament fàcil per un català, més que el castellà o el francès.

La gramàtica és més semblant a la nostra que la del castellà i la fonologia més que la del francès. No hi ha pràcticament cap entrebanc, només cal aprendre un vocabulari diferent i potser rescatar algunes formes que ens sonen arcaïques per l'influència espanyola (ex. "Jesús és nat").

Per desgràcia l'ocupació hispanofrancesa ens dóna pocs exemples de monolingües purs que ens permetin fer la comprovació empírica. Què us sembla a vosaltres?

Respostes

Configuració
  • gosset.inofensiu117 1👍 29
    He votat italià com podria haver votat francès.
  • Eimeric8.028 12 267👍 1.925
    Òbviament l'occità. El segon lloc potser seria per l'aragonès.... En general totes les llengües romàniques serien relativament fàcils d'aprendre a excepció del romanès, que s'assembla al català com un ou a una castanya. L'anglès tampoc no és excessivament llunyà, hi ha moltes paraules compartides.
  • EmulatorQUsuari sumador64.824 15 6👍 19.910
    Seré original: occità i francès. I després italià i portuguès.
  • enricmm16.447 10 111👍 5.906
    L'occità, sens dubte. De les de l'enquesta, i assumint un catalanoparlant monolingüe, l'italià.
  • the_west_rulez15.432 3 124👍 14.948
    Doncs ho veig i pujo a: depèn de quin dialecte del català. Per un parlant de català oriental l'italià. De fet no sé quin dialecte o llengua d'Itàlia però una vegada a una pizzeria a prop d'on ara visc una família tenia una parla llur pronunciació era gairebé com la del català. Vaig trigar 10 segons en adonar-me'n que no era català! Per un parlant de català occidental la cosa aniria entre el castellà i l'asturià.

    Curiositat: Parlant en català per Alemanya m'han preguntat si parlava castellà, portuguès i una vegada italià. Cal tenir en compte que parlo xava del Vallès.
  • Antiblavers PV1.105 4👍 630
    I dins de l'italià hi ha molta varietat dialectal també.

    Evidentment, la nostra llengua té més similitud amb els dialectes del Sud (napolità. calabrès, sicilià, etc.) per raons històriques. Jo els he sentit i pronuncien les A i les O molt obertes, com en valencià de les comarques centrals. 

    L'ortografia és altra història. La nostra s'assembla més al francès perquè Pompeu Fabra era un francòfil perdut. Fins in tot introduí construccions afrancesades com "és a dir", totalment alienes a la nostra llengua medieval. Però això donaria per a un altre fil. 
  • Birondon298 14👍 343
    El castellà no hi hauria de ser a l'enqüesta, perquè no conec cap català que no sigui bilingüe castellà-català. He votat per l'italià. Per fonètica i gramàtica és el més semblant al català. De fet m'han confós amb un italià quan he parlat català a Macedònia.
  • granroure41 5👍 11
    L'occità i de llengües més conegudes l'italià. 
  • Kevin Durant i Lleida5.211 2 416👍 3.221
    1. Occità.
    2. Aragonès i llengües del nord d'Itàlia.
    3. Francès, sard i italià.
    4. Resta de llengües romàniques ibèriques i itàliques.
    5. Romanès.
    6. Resta de llengües indoeuropees.
    7. Resta de llengües.

  • Pere Grífols i Masoliver220👍 310
    Només dic que com a català he tingut tenir vàries conserves amb italians i m'he mogut bastant bé pel seu país a base de tenir unes nocions extremadament bàsiques del seu idioma i inventar-me les paraules que no em sabia alhora que hi posava una mica d'accent.

    Si proves de fer el mateix a França, les reaccions aniran des de l'incomprensió absoluta a que se'n fotin de tu a la teva cara.
  • Albèrri148👍 55
    Jo he votat pel Portuguès EUROPEU i després l'Espanyol; L'accent Portugues europeu és exactament igual que el català "de debó", especialment si parles Català amb accent de Vic o de Figueres. Tinc nivell B1 de Portuguès, el parlo sense cap mena d'esforç i a les converses hi ha hagut sorpreses al saber que no sóc nadiu. Si no en saps gens, fins i tot dient "Bon dia" podries "descol.locar" algun nadiu. L'italià... jo tinc do de llengues i l'italià, especialment la pronuncia, és absolutament infumable, és una d'aquelles llengues que et penses que és tan fàcil parlarla, pero quan la parles amb nadius i la cara que fan, ho deixa tot en evidència. (com el japonès). 
  • Canyadesucre10.458 3 204👍 17.607
    L'occità llenguadocià, però com que ja el descartes, suposo que si, que l'italià estandard o el toscà més concretament deu ser el més fàcil per nosaltres.
    També m'agradaria saber què tal el romanx, però no crec trobar-ne gaires coneixedors entre el raconairam.
  • bogosity1.242 11👍 1.756
    L'èuskar.
  • Capità·carxofa3.770 1 554👍 10.023
    Qui són els capsigranys que han votat "castellà" a l'enquesta i després no es manifesten?
  • aoszco3.403 4 598👍 1.474
    Article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans:

    Català: Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

    Francès: Tous les êtres humains naissent libres et égaux en dignité et en droits. Ils sont doués de raison et de conscience et doivent agir les uns envers les autres dans un esprit de fraternité.

    Castellà: Todos los seres humanos nacen libres e iguales en dignidad y derechos y, dotados como están de razón y conciencia, deben comportarse fraternalmente los unos con los otros.

    Portuguès: Todos os seres humanos nascem livres e iguais em dignidade e em direitos. Dotados de razão e de consciência, devem agir uns para com os outros em espírito de fraternidade.

    Italia: Tutti gli esseri umani nascono liberi ed eguali in dignità e diritti. Essi sono dotati di ragione e di coscienza e devono agire gli uni verso gli altri in spirito di fratellanza.

    Romanès: Toate ființele umane se nasc libere și egale în demnitate și în drepturi. Ele sunt înzestrate cu rațiune și conștiință și trebuie să se comporte unele față de altele în spiritul fraternității.
    • virot9.417 5 231👍 4.621
      Si hem de comptar les dificultats que li depararia cadascun a un parlant monolingüe, i descartant el romanès:

      Castellà
      Recordar que les terminacions -an, -on tòniques porten accent en castellà
      El so /θ/
      No sonoritzar les s finals quan van seguides de vocal, error freqüent fins i tot amb els parlants bilingües d'avui dia

      Portuguès
      La construcció "uns para com os outros", no es pot dir així en català

      Francès
      El plural de tout és tous, escriure touts era un error freqüentíssim quan fèiem francès a l'institut
      Recordar de posar el pronom de subjecte, obligatori en francès
      Saber quan fer la liaisonet no la fa mai (un altre error freqüent)
      Conèixer bé el timbre de les e, la e de fraternité és oberta, i la de les tancada per a distingir-la de le neutra
      El so /y/

      Italià
      Saber distingir quan és gli (davant de vocal i algunes combinacions consonàntiques) i
      Saber que spirito és esdrúixola, antiintuïtiu per a un català monolingüe, però almenys en portuguès i castellà es dedueix de l'ortografia
      Les consonants geminades
      Conèixer el timbre de les e, a esseri és oberta i no tancada com seria en català

      Portuguès i francès
      Les vocals nasals
      La r gutural, sobretot en francès perquè en portuguès només es dóna quan hi hauria una r forta en català

      Portuguès, francès i italià
      El verb agir/agire, no existeix *actuar, *actuer, *actuare
      El so /v/

      Castellà i italià
      Recordar que la conjunció y/e canvia a e/ed davant de certs sons

      Francès i italià
      Fer les intervocàliques com una /d/ pura i no com una /ð̞/ aproximant com en portuguès i castellà

      Resultat final:

      Castellà: 4
      Portuguès: 5
      Italià: 7
      Francès: 10
    • rlborinot5.747 12 369👍 2.532
      L'italia i el portuguès, els que més. No compto castellà.
  • Calidoscòpic21.098 15 70👍 14.504
    Malgrat la diferència des del punt de vista morfològic, em sembla claríssim que l'italià és la llengua més propera al català, particularment en comportament gramatical. Formo part del voluntariat lingüístic des de fa uns quants anys i en aquest temps he tingut tres parelles lingüístiques italianes. I fa molta ràbia com tots els errors que cometen parlant en català és perquè tradueixen mentalment de l'espanyol.

    La meva recomanació sempre és que prenguin com a referència la seva pròpia llengua. Quan ho fan, de cop i volta desapareixen els problemes amb els pronoms febles, per exemple. Perquè funcionen de forma pràcticament idèntica.

    En resum,

    - que "improvisar" en italià amb una alta possibiltat d'encerts és molt possible per a un catalanoparlant amb uns quants fonaments bàsics d'aquella llengua.

    - que l'ensenyament de la llengua catalana pateix d'un hispanocentrisme pedagògic preocupant. El català per a no catalanoparlants només està pensat per a parlants d'espanyol, cosa que denota una desídia preocupant...
    • virot9.417 5 231👍 4.621
      Va en un sentit i en l'altre, a molts catalanoparlants se'ls ha d'explicar els pronoms febles a l'hora d'aprendre francès quan els saben fer servir perfectament en parlar la seva pròpia llengua 
      • Calidoscòpic21.098 15 70👍 14.504
        En francès no funcionen exactament igual. En italià sí.

        Però sí que és cert que també els catalanoparlants aprenem idiomes a través de l'espanyol.
        • Capità·carxofa3.770 1 554👍 10.023
          Quines diferències hi ha entre els pronoms febles catalans i els francesos? Només se m'acudeix que en francès no s'utilitzen per referir-se a persones.

          Ex. Parleu de l'Arnau? Sí, en parlem.
          Vous parlez d'Arnaud? Oui, on parle de lui.
          • Calidoscòpic21.098 15 70👍 14.504
            No domino prou el francès per dir-t'ho, però el llegeixo de tant en tant i en tant (s'entén amb paciència), però sí que em sobta l'ús que en fan, que no és el nostre. M'hi fixaré i m'apuntaré algun exemple.

            També hi ajuda el fet que el pronom personal sigui obligatori sempre, cosa insòlita en cap altra llengua romànica. Això és a causa de la influència celta. No són pronoms febles, però fan les construccions difícils...

            Mira, una frase al vol que extrec d'un titular de diari francès. No és de pronoms febles, però sí de pronoms en general:

            Les prédictions climatiques d'il y a dix ans sont-elles confirmées aujourd'hui ?

            Probablement amb això dels pronoms febles concretament em puc haver precipitat, però és evident que els pronoms en general tenen una gran diferència amb el català.

            Edito: He trobat aquest fòrum, molt interessant, sobre aquesta qüestió.

            • Capità·carxofa3.770 1 554👍 10.023
              Però això és perquè canvien les preposicions que utilitzen amb molts verbs, no perquè l'ús sigui diferent (tret d'algunes expressions idiomàtiques). Ells no pensen en tu, ils pensent à toi (ils y pensent). Ells no t'agraeixen una cosa, ils te remercient de une chose (ils t'en remercient).

              La frase que has posat no té res d'estrany, si et refereixes al "sont-elles" és perquè en les preguntes formals es fa la inversió de verb i subjecte, com en l'anglès (he is handsome -> is he handsome?).
              • Calidoscòpic21.098 15 70👍 14.504
                El que és curiós del francès és que sent una llengua que conjuga, l'ús del pronom personal, com si fos l'anglès. I això és per la influència celta. El celta remarca molt la síl·laba tònica i, com que aquesta llengua és el substrat del francès, a la pràctica totes les paraules franceses resulten agudes. Per això, també, la conjugació morfològica resulta fonèticament poc operativa i per això sempre hi ha el recurs de posar obligatòriament el pronom personal.

                És només una curiositat, eh? Però només per això ja la trobo força distant del català. Força més que l'italià, és clar...
  • virot9.417 5 231👍 4.621
    Assumint un catalanoparlant monolingüe del català actual (normatiu però que ha anat arrossegant tota la influència del castellà durant segles), sens dubte el castellà. Compartim massa coses: regència de preposicions, verbs reflexius o no, significats dels llatinismes, freqüència de sinònims, ordre de les paraules, ús del subjuntiu, col·locacions, etc.

    A més que estaria bé no confondre proximitat amb facilitat. Per molt que tinguem distinció entre eo obertes i tancades en català, com que la distribució és diferent en portuguès i italià, ens és molt més fàcil amb el castellà que és quelcom que simplement no ens ha de preocupar.
    • Calidoscòpic21.098 15 70👍 14.504
      No hi estic d'acord. Moltes d'aquestes coincidències que enumeres i que dius que són normatives són més compartides amb l'italià que amb el castellà, precisament. De fet, pensem com ens pot arribar a sonar d'estrany un castellà ben parlat per un nadiu, precisament en aquests aspectes que remarques. El que passa és que estem acostumats a un castellà viciat parlat per catalans (pobre i esquemàtic en general) i a un català molt interferit per l'espanyol.
      • virot9.417 5 231👍 4.621
        No sé, cosetes gramaticals en què ens assemblem més al castellà (tot coses normatives):

        pienso que es / penso que és / penso che sia
        creo que no / crec que no / credo di no
        a mí me gusta / a mi m'agrada / a me piace
        yo también / jo també / anch'io
        dame pan / dóna'm pa / dammi del pane
        yo y tú / jo i tu / io e te
        un amigo mío / un amic meu / un mio amico
        la cosa esta / la cosa aquesta / ?
        (no existeix aquesta estructura en italià)
        me he comido el pan / m'he menjat el pa / ho mangiato il pane
        cantado por él / cantat per ell / cantato da lui
        hace cuatro años / fa quatre anys / quatro anni fa
        no me dejes / no em deixis / non lasciarmi

        I coses en que en català són normatives les dues però és més freqüent la més semblant al castellà (o això trobo):

        he decidido venir / he decidit (de) venir / ho deciso di venire
        las he encontrado / les he trobat(des) / le ho trovate
        cuando llegue / quan arribi/arribaré / quando arriverò
        m'he despertat / m'he/em sóc despertat / mi sono svegliato

        etc. etc.

        I de les quatre grans llengües romàniques l'italià és la que conec menys.
        • Calidoscòpic21.098 15 70👍 14.504
          a mí me gusta / a mi m'agrada / a me piace (la veritat és que és incorrecte però molta gent doi "a me mi piace")

          un amigo mío / un amic meu / un mio amico (l'expressió "un meu amic" és molt freqüent en català. Aquí es nota la influència del castellà)

          cantado por él / cantat per ell / cantato da lui (en català és ben freqüent, sobretot amb el verb "fer" dir "Això és fet d'ell" o "això és fet meu")

          he decidido venir / he decidit (de) venir / ho deciso di venire
          las he encontrado / les he trobat(des) / le ho trovate
          cuando llegue / quan arribi/arribaré / quando arriverò
          m'he despertat / m'he/em sóc despertat / mi sono svegliato


          D'aquestes quatre diria que només la darrera té poc ús, però les altres tres eren preferents fins la influència de l'espanyol.

          Ara faig notar l'ús idèntic català/italià del "mai", "res", "ningú" i els seus equivalents italians, que es fan servir exactament com en català

          Has vist mai...? = Hai visto mai...?
          Que hi ha ningú?= C'è nessuno?

          I aquest tipus de construccions es perden en català per culpa de l'espanyol, això sí...
          • virot9.417 5 231👍 4.621
            I aquest tipus de construccions es perden en català per culpa de l'espanyol, això sí...
            Per això, potser un monolingüe que parlés català "pur" sí que trobaria més fàcil l'italià, o el francès, però crec que ara tal com estan les coses ens és més proper el castellà la veritat... 

            En tot cas, gràcies per les anotacions, desconeixia que l'ordre "un meu amic" fos habitual en alguns parlars, hom no se'n va a dormir sense aprendre una cosa nova 
    • Capità·carxofa3.770 1 554👍 10.023
      Italià i portuguès no sé, però en francès l'obertura de la o i la e és molt intuïtiva amb algunes excepcions, m'atreviria a dir que segueix normes semblants a les nostres.
      • virot9.417 5 231👍 4.621
        He deixat de banda el francès precisament per això, perquè crec que en francès es pot més o menys predir-ho, per la loi de position (si la síl·laba és oberta, o sigui sense consonant final, la vocal sol ser tancada, i viceversa), però això no ho fa més intuïtiu per a nosaltres.
        • Capità·carxofa3.770 1 554👍 10.023
          No sé si t'entenc, jo trobo que no m'equivoco quasi mai amb l'obertura vocàlica i sense que ningú m'ho hagi ensenyat, a diferència de molts altres aspectes fonològics de la llengua, com les s o altres consonants finals que sí que es pronuncien (és a dir, que no és que jo "tingui bona orella").
    • Wittgenstein648👍 901
      Em podries dir més de la distribució e/o obertes en italià i portuguès? No ho acabo de visualitzar
  • batet1.510 1 991👍 808
    Si nomes sabesim català i sense haver sentit mai cap altre.
    De totes les romànica els castella es la mes dificil .
    Te un 20 % de paraules del arab.

  • soldat Svejk18.054 7 91👍 4.334
    Aviam qui sap en quina llengua no catalana diuen això:

    "menjant ous fregits amb pantalons curts"


  • DazedAndConfused5.916 4 357👍 1.863
    Imaginant un català monolingüe, diria que castellà i italià en mesura igual.

    De fet no deixa de sorprendre'm el nombre de catalans que sap italià, sobretot joves. Crec que molts, senzillament, s'adonen que (sabent català i castellà) ja l'entenen prou bé, i si han d'escollir una llengua es decanten per l'italià, ja que no s'han d'esforçar tant.

    També un munt de polítics el parlen: Ada Colau (tot i que és perquè tenia una parella italiana), Junqueras (va anar a la escola italiana), Alfred Bosch, Ramon Tremosa, Jordi Pujol, Alfons López Tena.

    Tenint en compte que la majoria ja sap castellà, diria que italià i portuguès.

    Segurament no el francès. Aquesta tonteria que el català s'assembla molt al francès està molt arrelada.
    Fins i tot vaig sentir un professor de literatura a la universitat dir que els estudiants estrangers havien d'estudiar català juntament amb el francès i no amb el castellà perquè l'aprendrien millor, ja que s'hi assembla més 
    Com a prova tenia un llistat de mots. "Queso/Formatge/Fromage, veieu? S'assembla més al francès." Com si fos una mostra rellevant No hi ha cap dubte que el català és més proper al castellà que al francès, en lèxic i en sintaxis.

Publicitat

Fòrums

  • 9.296.811 missatges
  • 221.114 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat