Publicitat

Fòrum

[Jordi Badia i Pujol] Salvarem els mots?

Josep Carles6.533 14 331👍 2.544

Entre dos sinònims acceptats, molta gent ha acabat triant-ne un i ha abandonat justament el que havia fet servir sempre. Per què?

llengua

 12.04.2019  21:50
 

La castellanització de la llengua és perceptible en molts aspectes. Sens dubte, la fonètica és molt evident, com també ho és la gramatical, perquè és estructural. En canvi, sembla que en el terreny del lèxic sapiguem resistir més bé. Ho sembla.

En aquest camp, hi ha un fenomen subtil, un procés gradual, que podem definir així: entre dos sinònims ‘correctes’ —tots dos registrats al diccionari normatiu—, molta gent ha acabat triant-ne un i ha abandonat justament el que havia fet servir sempre. El que ha triat és el que s’assembla més al castellà i el que ha abandonat és el que no té cap corresponent formal en aquella llengua.

 
 

Un bon dia vam començar a inclinar-nos en lloc de decantar-nos. Ens vam afartar de les coses i no ens en vam voler atipar més. Ens adonàvem amb freqüència que la gent exagerava i poc sovint ens semblava que en fes un gra massa. Aquells qui anaven escabellats ara ja els vèiem despentinats.

I avui, cada vegada més, fem les coses maquinalment i com més va menys volem fer-les d’esme. Quantes coses que lamentem i que poques que ens saben greu… Veiem moltes imatges horroroses i no gaires d’esgarrifoses. Quan tenim tard anem de pressa perquè ja no volem fer-ne via. I s’ha acabat això de gratar-se el cap: ara ens el rasquem. Sabem perfectament que el dia que els ferros es van començar a oxidar ja no es van rovellar més.

Potser ens hauríem de demanar si preferim la modernitat dels tirants o ens estimem més l’autenticitat dels elàstics. Si paga la pena d’usar tants utensilis o val més fer servir uns quants estris. Si és normal que les malalties ja no s’encomanin perquè totes es contagien

Vist això, podem prometre que intentarem fixar-nos-hi, una mica almenys; doncs sí: fóra bo, si més no, que miréssim de parar-hi esment.

En fi, hi ha qui pensa que són els joves, que ens han fet caure en la trampa de la degradació, però a mi no em sembla que en puguem responsabilitzar el jovent, d’haver-nos ficat en aquest parany. Pensem-hi bé i fem autocrítica. Perquè és el nostre problema. O potser, ben mirat, és problema nostre.

He aplegat centenars de mots com aquests en una pàgina web: #salvemelsmots.

Teniu dubtes?

Si teniu cap dubte o suggeriment, podeu escriure’ns. Deixeu-nos un comentari més avall i us respondrem tan aviat com puguem (heu de ser subscriptor de VilaWeb).


--------------------

És indignant com els mitjans de comunicació "catalans" estan castellanitzant el lèxic -gramàtica i fonètica- i, doncs, volent convertir el català en un dialecte del castellà. I aquesta politica continua igual ara que tenim governs "sobiranistes". No ho veuen que si es perd la llengua es perd el País(sos)? 

Respostes

Configuració
  • terrae885👍 26

    La dialectització del català és el primer pas per a la seva extinció.

    Ens queden un 10 anys, 15 potser a les zones més rurals.

  • Roderic18.193 15 90👍 9.184
    Au jovent, via fora!
  • rotllan12.280 5 169👍 12.559
    Escabellar no ho havia sentit mai, sempre n'hem dit esperrucar.
  • ArtigaireUsuari sumador7.017 9 307👍 4.559
    També fa temps que no sento a ningú dir continuar o convidar. Ara tothom segueix i invita, òbviament perquè en castellà ho diuen així.
  • Defectible7.981 270👍 3
    Tant li fot el que salvis, si no ets capaç de crear-ne de nous.

    Tractament de llengua morta al català.
  • ziol7.661 15 282👍 3.210

    Vaig néixer a començament dels anys cinquanta en un poble del Maresme on l’única persona castellanoparlant que recordo era un guàrdia municipal molt antipàtic que es deia «Urtís» o quelcom similar.

    Vull dir que si moltes paraules les vaig aprendre castellanitzades, no era per la immigració massiva dels anys seixanta, sinó que venia d’antic.

    Sóc molt conscient de molts mots que no vaig aprendre en català gaire correcte i amb els anys he anat incorporant, bàsicament a base de llegir.

    Faré un petit repàs memorístic i subjectiu d’algunes paraules comentades a l’article.

    Decantar-nos, escabellats, com més va, elàstics, estris, parar esment, jovent o parany, són paraules que recordo perfectament que vaig incorporar al meu lèxic ben passada la infantesa, o sigui que no crec que siguin una castellanització recent ni molt menys. I amb interpretacions semàntiques potser una mica diferents del diccionari; per exemple podia fer via quan caminava a l’escola, que era un grau menys que córrer, però si havia de vestir-me ràpidament, no era una expressió que emprés, no per no conèixer-la sinó per associar-la només a caminar.

    No vull menysprear la feina de catalanització del català, però crec que s’ha de fer una diagnosi del problema més enllà d’atribuir-lo a una situació relativament moderna que ara s’agreuja pel fet d’haver arribat molts castellanoparlants. Moltes incorreccions venien de pares o avis d’abans de la immigració massiva: de l'època de la primera escolarització, o de quan tot ple de neologismes del moment o de normatives i dialèctiques oficials van arribar a la gent en castellà amb termes que prèviament no coneixia en català i sense accés a diccionaris normatius ni res semblant.

    Potser la meva família actual és una excepció, però els meus fills tenen un català millor que el meu o el de la meva dona, de la mateixa manera que nosaltres el tenim molt millor que el dels nostres pares o avis, que això ho recordo i ho puc comparar perfectament.

    I em sembla sovint que amb percepció globalista contraposada a mirar els casos individuals, es percep la catalanització no complerta de molta gent com un retrocés del català, persones que empren expressions o paraules no genuïnes, no és que les hagi perdut, és que mai no las ha dit o fins i tot conegut.

    • Benfresc13.607 6 151👍 13.745
       els meus fills tenen un català millor que el meu o el de la meva dona, de la mateixa manera que nosaltres el tenim molt millor que el dels nostres pares o avis,

      Però els teus nets,   parlen pitjor que tu, que els teus pares i que els teus avís. 
  • Taujà13.803 8 147👍 5.810
    S'entèn la intenció de l'article, però coi la tria de mots i expressions que cal salvar fluixeta, fluixeta. Més de la meitat són ben vives fins i tot a la rodalia de Barcelona i diria que la totalitat són inteligibles fins i tot per molta gent castellanoparlant. I tampoc tots els sinònims són castellanismes. Mira que n'hi ha per donar i per vendre de paraules en vies de desaparició...
    • Pedrolo10.964 3 192👍 5.139
      Mentida! La immensa majoria al meu barri ja ningú no les diu. La qüestió és allò de les bombolles: ens movem a la vida real i a la virtual amb aquells que parlen i pensen com nosaltres.
      • Taujà13.803 8 147👍 5.810
        No dic pas totes, però gratar, rovellat, saber greu, esgarrifós, parany, estimar-se més, jovent, estri, encomanar...jo no les posaria en el sac de les amenaçades.
        • Pedrolo10.964 3 192👍 5.139
          Al meu barri ja et dic que ningú diu cap d'aquests mots. No pateixen amenaces a certes zones de Catalunya, però si es va perdent a Barcelona i a l'AMB, s'acabarà perdent als mitjans de comunicació, llibres, diaris, etc., i quedaran com arcaismes o lacalismes.
    • ospa238 2👍 74
      Inteligible: que s'entèn

      Ininteligible: que no s'entèn, que es massa complicat...

      Obviament, per a la fent castellanoparlant són inteligibles. 

      Ni les que es poden entendre per aquesta gent castellanoparlant fem servir correctament.

      En fi...
  • Roderic18.193 15 90👍 9.184
    bretxa 》esquerda
  • ospa238 2👍 74
    A mi el que em treu de polleguera darrerament és la incorrecta utilizació del verb "estar" en lloc de "ser".

    La majoria de vegades és incorrecta. 

    Colonialisme idiomàtic.


Publicitat

Fòrums

  • 9.301.486 missatges
  • 221.313 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat