Publicitat

Fòrum

Coses que crèiem quan érem petits

entre·ribes496👍 387
Fil per a les perles del vostre imaginari infantil



Jo creia que el cuscus tradicionalment el feien a mà, fent d'una en una les boletes entre els dits.

Creia que les monarquies eren una cosa del passat o fins i tot del passat mitològic, dels contes dels germans Grimm que em recontava ma mare. Quan en algun moment vaig saber que era una cosa ben actual que existia als països veïns vaig flipar bastant .

Una amiga creia que quan li agradava un noi li sortien cors dels ulls com als dibuixos, i li feia molta por delatar-se mirant al noi que li agradava .

No tenia gaire nocions de cristianisme, ni sabia diferenciar protestants de catòlics, però m'havien dit que les esglésies protestants són més lletges. Així que quan un dia em vaig assebentar que una bona amiga era catòlica, vaig dir tota estranyada "Però si la vostra església és molt lletja".

....

Procediu

Respostes

Configuració
  • Cain Was Right59👍 2
    Bàsicament pensava que estàvem sent ocupats per una raça d'alienígenes que ho controlaven tot, podien influenciar els nostres pensaments, et vigilaven a tothora i et podien esclafar en qüestió de segons si no els hi seguies el rotllo.

    Ara que ho penso, no anava pas gaire desencaminat.
  • TywyllUsuari sumador42.216 12 13👍 6.131
    Que es deia un amarató. O una marató. No ho sé, encara no ho tenc clar. 

    Res més que recordi. 
  • Toni Montagutí38.104 8 18👍 25.156
    Això va ser culpa de la meva àvia, que un dia em va trobar a la cuina, bevent aigua de la nevera. Em va dir "no ho facis, això, que treuràs el fetge per la boca". Vaig estar anys pensant que si ho feia em sortiria aquell òrgan d'entre els llavis. Quan vaig saber que aquella frase només volia dir que vomitaria, em vaig sentir força alleugerit. 
    • entre·ribes496👍 387
      Aquesta es més gore... em recorda quan anàvem a visitar la meva àvia, que era força catòlica i desaprovava que els meus pares no fossin casats ni jo batejada (Em deia l'"infant pagà"). Tenia la casa plena de catifes gruixudes fosques, mobles foscos, creus d'aquestes amb l'homenet en postura agonitzant: tot d'un gòtic màximament barroc.
      La meva mare era agnòstica, però tot i així em cantava una cançó de bressol que acabava en "Demà, si Déu vol, te tornaran a despertar". Com que tenia clar que aquest tal Déu no m'aprovava, sempre em feia molta por no despertar
      Aquella casa era junt a un creuament d'una carretera gran amb unes vies de tren. Sempre més associaré el soroll de cotxes travessant vies de tren amb un auguri d'inferns tenebrosos
      • Toni Montagutí38.104 8 18👍 25.156
        L'infant pagà. Sembla el títol d'un llibre.
        La meva àvia vivia amb nosaltres en un pis ple de llibres i sense cap altra referència religiosa que una estàtua d'una mare de déu vestida de blau, no recordo quina, que tenia la meva besàvia, que també vivia amb nosaltres, a la seva cambra. N'hi dèiem la senyora blava de la iaia velleta. Hi jugàvem com si fos una nina.
        Per sort, a casa no vam conèixer el concepte aquest catòlic del pecat i tot això.
  • hiparxiologista17.064 11 101👍 10.500
    Em pensava que els països imaginaris on anava de viatge en Tintín existien. Em pensava que el meu llavors admirat Walt Disney estava congelat, i que algun dia ressucitaria. Em pensava que en Charlie Brown era un nen amb càncer, i per això s'havia quedat calb. Em pensava que es podia viatjar en el temps, com feia en Marty McFly. Em pensava que els dibuixos animats eren tan reals com els éssers humans, però que vivien amagats en algun lloc per por a morir a mans del dolent d'aquella peli del Roger Rabbit. Em pensava que podia sortir volant per la xemeneia com la Mary Poppins i volia que fos la meva mainadera, doncs la trobava molt elegant amb aquell paraigües. Moltes altres coses que ja ni recordo, em pensava que eren del tot certes.
  • Armillet Lo Groc1.546 974👍 1.033
    Quan vaig veure al mapa que sudamerica i africa encaixaven com peces d un trencaclosques li vaig preguntar al meu avi com es van arribar a separar. Em va dir que hi havia hagut una guerra i el retroces dels canons ancorats a terra va fer separar les dues masses. M ho vaig creure durant anys, fins que vam estudiar els moviments tectonics i tal. 
  • rex.bellator17👍 3
    Quan mirava el temps i posaven el mapa de Catalunya amb les temperatures pensava que Aragó i França eren tot bosc, pel color verd que hi posaven. Pensava que Catalunya estava envoltada de bosc i mar.
  • polmas14.770 7 134👍 3.020
    Per alguna raó em pensava que els dibuixos animats obeïen les lleis de la física, i sempre em trencava les banyes intentant entendre com en Goku podia surar sobre un núvol, com és que la columna voladora d'en Tai pai pai no perdia mai l'inèrcia i queia o bé com podia ser que el casquet volador d'en Doraemon aguantés el pes d'en Nobita amb unes minihèlices que giraven a u per hora. 
    • eLdeLabarretina696👍 807

      No és impossible que el casquet volador tingui força per aixecar el Nobita de terra si les hèlix del casquet giren prou depresa.

      El que ja és més inviable és que aixequin el Nobita sencer i no li arranqui el cap dislocant-li el coll.

      L'autonomia superior al minut de l'invent també costa de creure.

  • ERCbotiflers281👍 16
    Jo quan era petit recorde que els meus pares em van dir que antigament, a l'edat mitjana per exemple, la vida humana no tenia valor, i jo em pensaba que ara si que en tenia  que inocent
  • CoolmanNess187 3👍 97
    • Que la Lluna em seguia per la nit.
    • Que la meva vida era com una sitcom (de les roïnes) d'aquestes amb rialles enllaunades.
    • Que amb la guitarra podies fer, a part del so de la guitarra, el de la bateria, el baix i tots els instruments. 
    • Que els joguets es movien de nit.
    • Que, fins els 8 anys, valencià i català eren diferents, però com a classe li deien ''català'' i em vaig adonar que als dibuixos del Super3 es parlava una miqueta diferent que a casa però ho comprenia tot, vaig relacionar i vaig dir ''wow si és igual xd''
    • Que tots els etarres, quan sortien a la foto policial per la tv, portaven una arracada d'aquestes de coco. Per regla de tres, tots els que la portaven eren etarres.
    • Que quan va morir el meu iaio i em deien que ''estava al cel'', baixava una escala mecànica per emportar-se'l.
  • Lepid1.495 3 995👍 577
    Que la gent era honesta i coherent amb els seus pensaments i ideals 
  • Garroferet1.082 3👍 899
    Pensava que el meu poble era la capital d'Espanya, i que fora de la meua vall no existia res.
  • eLdeLabarretina696👍 807

    Crèia que els protectors de les ales de les marietes eren les ales. I que podien volar amb unes ales tan poc aerodinàmiques.

  • kitusvicius56 1👍 20
    La veritat es que m'és difícil recordar masses coses en detall... dec ser un replicant de la peli Blade Runner xD L'únic que recordo del cert es que vaig creure en els Reis d'Orient fins gairebe els 10 anys. Era molt inocent.
  • Defectible7.981 270👍 3
    Durant uns anys vaig creure que el pare era gitano i sa mare també, i que ho amagaven en general com si fos tabú, o bé m'ho amagaven a mi en particular per no ser encara prou gran per saber-ho gestionar.
  • torraina_infernal38.567 11 16👍 23.725
    Que Espanya era un país.

Publicitat

Fòrums

  • 9.301.236 missatges
  • 221.305 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat