Fòrum

[Vicent Partal] Farts

Rigel65.162 11 5👍 33.851

Farts

«Em costa d'entendre per què en un moment en què una part important de la població sentim que vivim en un estat d'autèntica excepció, els representants que vam votar siguen tan incapaços de fer la feina que els vam assignar»



No puc parlar en nom de ningú més que de mi mateix. Perquè no puc ni vull ni crec que siga correcte d’atorgar-me la representació de ningú més. Però he fet servir el plural, ‘farts’, en compte del singular, ‘fart’, perquè, sense saber quants som que pensem igual, estic convençut que avui no sóc l’únic que se sent així.


En l’editorial d’ahir ja avisava que temia que el recurs, sorprenent, de demanar una opinió al Síndic de Greuges podia ser una manera de cercar una pista d’aterratge des del govern de la Generalitat per tal d’adoptar finalment la decisió de retirar el llaç groc del balcó del Palau de la Generalitat. Lamente no haver-me equivocat. Ho lamente pel que representa en aquest cas concret l’enèsima cessió a les tesis de l’estat. Em sap molt de greu que el Síndic protector dels ciutadans opine que la solidaritat amb els presos és temporalment prescindible, i em sap greu també la incoherència que significa aquesta opinió respecte d’allò que ell mateix ha defensat de manera tan valenta aquests darrers mesos. Però allò que més lamente de tot és que aquest afer confirme el distanciament claríssim entre la gent del carrer i la classe política catalana.


Ahir vam saber que la consellera Artadi quan divendres deia en públic que es defensaria el llaç del balcó ja sabia que el Síndic, en un primer informe, en recomanava la retirada. Ens han remarcat que van demanar uns aclariments i que per això no el consideraven definitiu, aquell primer informe. D’acord. Però si Artadi ja sospitava que podia passar això que ha passat no calia que ens fes aquella proclama que ens va fer. No calia enramar-se en aquell simbolisme pírric que cansa, si ja podia sospitar que acabarien acceptant la retirada. Certament, és constatable que el president Torra és, malgrat tot i pese a qui pese, qui ha anat més enllà en la desobediència a la Junta Electoral espanyola. Però no és pas menys cert que, al final, el regust és molt agre, quan veus que el govern es doblega a retirar un símbol que per a molta gent, precisament per la manera com l’ataquen els qui ens voldrien a tots empresonats, és més que un llaç i és més que un color. Encara que la retirada siga finalment a instàncies d’una institució catalana.


Dit això, és obvi que no podem perdre de vista que el problema principal, l’essencial, el de fons, és l’actitud ridícula de la Junta Electoral –no se m’acut cap més qualificatiu publicable. I estic d’acord que, per això mateix, cal ridiculitzar-la. Som-hi i endavant. Però la decepció que implica la decisió no es pot passar per alt així com així ni és fàcil d’esborrar. Especialment perquè plou sobre mullat i comença a ser hora que escampe.


És evident que aquest afer del llaç al balcó de Palau no és el més greu que hem hagut de suportar ni el més important ni determinant –en això ens posaríem d’acord fàcilment. La situació més greu i cabdal, la primigènia, va passar el 30 de gener de 2018, quan el president del parlament, Roger Torrent, va decidir que no investia el guanyador de les eleccions i quan, tot seguit, el seu partit i el partit del president Puigdemont ho van acceptar. ERC i Junts per Catalunya, és cert que amb intensitats diverses i amb intencions clarament diferents, van entrar aquell dia en una deriva de la qual tinc el dubte si no saben eixir-ne o bé si no ho volen. Una deriva en què persisteixen a partir d’uns interessos que jo com a independentista, i insistesc que vull parlar per mi i prou, ni entenc ni puc acceptar.


No vaig entendre, per exemple, aquella obsessió de fer un govern efectiu que, a part de propiciar un repartiment generós de càrrecs, no ha servit per a res més. No vaig entendre que la CUP no fos capaç de veure que investir Jordi Turull hores abans d’entrar a la presó era la denúncia del règim més poderosa possible. No vaig entendre després que el president Puigdemont convertís la commemoració del Primer d’Octubre en un acte partidista, relegant i probablement matant per sempre el Consell de la República, que era l’eina més potent que teníem i podíem imaginar. I no entenc per què el tenen paralitzat el Consell, per quina raó, els uns i els altres, i se’l miren com si fos un artefacte explosiu al qual val més no acostar-se. No he entès les càrregues dels Mossos ni per què no cessen d’identificar independentistes mentre deixen campar com volen els escamots feixistes, una nit i una altra i encara una altra. No vaig entendre en cap moment l’obsessió dels presos amb la hipotètica violència que es podia produir el 21-D a Barcelona, arran de la visita de Pedro Sánchez, com si això els importàs més que no la protesta mateix. O els intents repetits d’apuntalar en el poder com fos el dirigent de l’únic partit, el PSOE, que era imprescindible per a decretar el 155 i engarjolar-los a ells. No entenc per què companys de cel·la no poden ser companys de llista. No entenc per què uns fan vaga de fam i uns altres no. Ni per què quan uns fan vaga de fam uns altres corren a filtrar una fotografia, com si això fos una competició de flaixos. Ni per què s’acaba la vaga. De fet no entenc, i com més avança el judici menys ho entenc encara, ni tan sols per quin motiu es van lliurar als tribunals espanyols si acabaven de proclamar la independència. No entenc l’obsessió que tenen contra la unitat, exacerbada pels fets de l’octubre i que ha esdevingut una autèntica fòbia per part d’ERC, ni com és que els dirigents d’aquest partit diuen cada dia coses que no quadren amb allò que van votar els seus militants com a proposta política després de les eleccions del 21-D. I no cal ni dir que ja estic més que perdut en l’espectacle –no sabria definir-ho de cap més manera–, organitzat entorn del PDECat, la Crida, Junts per la República, Junts per Catalunya i no sé si em deixe ningú més. No vaig entendre tampoc la picabaralla dins la CUP sobre si presentar-se o no, en un moment com aquest, i no sé, sincerament, què fan els de Primàries per Barcelona. No entenc per quin motiu Junqueras veta Puigdemont a les europees o quan Arnaldo Otegi li proposa un front ampli, ni sé per quina raó ara hauran d’enfrontar-se tots dos, cara a cara, i convertir les eleccions en un fratricidi que a Espanya es miraran amb plaer.


La llista pot semblar llarga i feixuga, però al cap i a la fi tot això és molt fàcil de resumir. Simplement em costa d’entendre per què en un moment en què una part diria que important de la població sentim que vivim en un estat d’autèntica excepció, pitjor que mai, els representants que vam votar en les eleccions més difícils de la història, les del 21-D, aquells que vam triar per restituir el govern legítim i recuperar el camí de la República, són tan incapaços, com a conjunt i salvant les individualitats que calga salvar, de fer la feina que els vam assignar. He dit que no ho entenc però vull dir-ho més clar encara. Em resulta simplement incomprensible que ells mateixos no tinguen en compte com ho vam fer per guanyar, quan només cal mirar enrere i recordar que no fa pas tant, el primer d’octubre de 2017, els uns i els altres, ells i nosaltres, vam saber ser carn i ungla. Indestriables.



https://www.vilaweb.cat/noticies/farts/

Respostes

Configuració
  • SantsUsuari sumador32.085 14 25👍 11.199
    Què passa? Que no hi ha estratègia comuna. El problema no és desobeir, el problema és desobeir per fer què. Mentre no sapiguem on anem i com i quan hi anem no sortirem del sot.
  • oprimit19.817 15 79👍 10.343
    Els hem d'acollonir i fer mal amb allò que els hi cou més, i ara que venen eleccions és una oportunitat única.

    Jo començaria a fer escarnis a les seus d'ERC i els sense nom, algunes pintades, etc.

    Veurieu com tremolen
  • broquil_is_over2.769 3 680👍 3.261
    El Partal no ho entén perquè no ho vol entendre: descarrilen l'independentisme un i altre cop, i no marxen ni amb aigua calenta perquè segueixen prestant els seus serveis als espanyols. Son tots els dirigents agents caspanyols. No hi ha altra explicació.
  • JoanVecord5.256 9 409👍 2.029
    Caldria afegir a la llista algunes campanyes de Vilaweb que han ajudat que el carro anés pel pedregar: algunes de massa triomfalistes per a fer-nos passar per "esdeveniment de l'any" el que no eren sinó reculades; algunes de tòxiques contra els qui s'atrevien a mostrar-hi oposició o senzillament dubtar-ne (per exemple, els famosos "pressing CUP"), i algunes de desmotivadores per a ajudar a fer caure la gent en el pessimisme, el tantsemenfotisme o la desconfiança. El diari d'en Partal és una peça important per a entendre com hem pogut arribar fins on hem arribat i de la manera que hi hem arribat. I n'hi ha que també n'estem farts.
    • Aufrany4.953 3 439👍 4.949
      Encara és hora que en Vicent demani perdó pel seu paper previ a l'estafa de l'octubre de 2017 quan feia conferències dient que gaudissin del moment, que això estava guanyat i que no tenia cap motiu per dubtar del polítics que ho lideraven, en fi.
    • Indesquerra20.360 9 75👍 7.113
      Partal mai ha estat un processista, el que passa que tampoc ha estat mai un hiperventilat.
      • __27562__3.869 8 536👍 4.378
        Partal ha estat un dels periodistes que més seguidisme ha fet dels partits i les polítiques processistes amb editorials vergonyosos sense un gram de crítica. Si no és processista ho dissimula molt bé. Només cal que facis un repàs a tots els fils que penjava el Rigel abans que es tornés cupaire.
        • Indesquerra20.360 9 75👍 7.113
          Això no és cert, Partal en realitat tenia posicions semblants a les que tenia Poble Lliure o no demanava el vot pel Mas també Poble Lliure? Igual que en aquest editorial critica que la CUP no votara a Turull, i què? Que una postura no siga l'oficial de la CUP no és ser processista, de fet és la CUP qui té molt de processista no precissament en Partal. Una altra cosa és que ell no hiperventile a la mínima com voldrieu alguns.
          • __27562__3.869 8 536👍 4.378
             volia dir abans que en Rigel es "tornés cupaire", no en Partal.
            • Indesquerra20.360 9 75👍 7.113
              Ni abans ni després, el que passa és que alguns llegieu els editorials d'en Partal amb la visió del Rigel que és qui els penjava. Jo més d'una vegada penjava editorials que sabia que ell no penjaria (recorde un alegrant-se de la foto de Maduro amb l'estelada) i jo almenys els interpretava diferent del Rigel.

              Per cert, m'ha sobtat molt que sempre dèies que només fèia que criticar la CUP i t'he vist un posicionament molt favorable al Front Republicà, almenys curiós. 
              • __27562__3.869 8 536👍 4.378
                Perquè jo no sóc cupaire, sóc un rebotat d'ERC, però ara per ara és el partit que millor em representa. De vegades encadenem una sèrie de missatges que ens fan semblar el que no som. Suposo que és el que em va passar amb tu i les teves crítiques. 

                A Poble Lliure també els vaig criticar quan es van apuntar a la guingueta del Consell per la República. I ja que en parlem, espero pel bé de la CUP que tanquin aquest tema amb el mínim soroll possible. Altrament i com li vaig dir al pensa i actua, els acabaran votant tant sols els membres de l'EI.
                • Indesquerra20.360 9 75👍 7.113
                  El que em faltava per saber... precissament jo sempre he defensat un front CUP-rebotats ERC.

                  El problema de la CUP és que uns voldrien un front CUP-rebotats Comuns  (Poble Lliure) i els altres sincerament encara no sé que volen (Endavant), i les meues crítiques sempre han anat per això.

                  I el que passarà amb la CUP? Doncs molt fàcil: si l'estratègia de PL fracassa els d'Endavant els expulsaran de la CUP i si l'estratègia de PL té èxit els d'Endavant s'ho menjaran amb patates a no ser que vulguen passar a la marginalitat política. O siga, que en el fons si els cupaires volen que la CUP seguisca unida ja saben el que han de fer.
  • Aufrany4.953 3 439👍 4.949
     i no sé, sincerament, què fan els de Primàries per Barcelona

      a que ve que rebin aquests, era inicialment una proposta unitària.
  • Marc Espasa16.269 13 113👍 4.424
    Truc més vell que l´anar a peu.

    Quan els teus la caguen i acaten la decisió de la JEC el Partal fa un article dient que tots són molt dolents i que tot es un desastre pq no s´atreveix a dir que Torra amb el suport de Puigdemont (via tweet) no s´han atrevit a desobeir quan ells feia mesos que ho demanaven als altres que ho fessin.

    Aquest mecanisme de defensa es molt típic dels casos de corrupció, quan roben els altres els assenayles amb el dit i els dius ets un lladre, quan roben els teus llavors es diu, que tothom es corrupte, que no hi ha ni un pam de net, que tothom es igual...

    No cola Vicent.

  • cathalà23.472 12 52👍 6.983

    Malauradament el problema no és tant del nostre govern com de nosaltres mateixos. Cadascun dels independentistes ens hauríem de preguntar què estem disposats a sacrificar per aconseguir la independència de Catalunya. Només cal recordar que després de la fallida declaració d'independència i la descomposició del govern de la Generalitat els catalans ens en vam tornar a casa com a bons xaiets i pràcticament no vam oposar resistència a l'aplicació de l'article 155.

  • grinfildUsuari sumador25.074 15 45👍 4.247
    Només els indepes amb el nostre vot podem canviar aquesta dinàmica. El poble va fer que els partits anessin cap a la independència i només nosaltres els farem tornar a posar al camí. Els partits són un instrument.

    Fem cas a l'ANC: front de partits per fer boicot a Madrid. El primer pas és que Poble Lliure s'hi pugui presentar. Avalem-los.
    Les municipals un altre front, tenim candidatures indepes a molts pobles: de les primàries i de la cup
  • bogosity1.128 11👍 1.596

    No vaig entendre que la CUP no fos capaç de veure que investir Jordi Turull hores abans d’entrar a la presó era la denúncia del règim més poderosa possible. 

    Si Turull realment hagués volgut aconseguir el vot favorable de la CUP podria al menys haver defensat un programa parlant d'establiment de la república i desobediència. Però va defensar un programa 100% autonomista, estrictament sota la legalitat espanyola i sense cap referència a fer la independència.

    Cosa que fa pensar que realment amb aquell discurs al debat d'investidura no buscava aconseguir el suport de la majoria de la cambra sinó fer-se perdonar davant el jutge que a l'endemà havia de decidir si el tornava a empresonar.

     

     

    I no li va funcionar.


Publicitat

Fòrums

  • 9.284.581 missatges
  • 220.654 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat