Publicitat

Fòrum

Post #8M: reflexions sobre el feminisme en general, sobre cert feminisme, i sobre la seva relació amb el català.

Flordeneu de Königsberg1.374👍 2.527
Bon vespre!

Reflexió general:

Bé, volia afegir un apunt, sé que quan una dona diu "jo sóc feminista però..." a molts els ve el cap certs personatges que, com a mínim en allò que generalment coneixem com feminisme, no encaixen gaire i diem "aquesta és de dretes". En tot cas, deixant de banda que ser feminista no et fa necessàriament de dretes o d'esquerres (i aquí hi ha una confusió volguda), la cosa és que, igual que em puc dir 'independentista' però no 'processista', o si es vol, que ser independentista no vol dir acceptar segons quines tesis (com ara això de "som gent de pau") que semblen intocables, ser dona i ser feminista, no vol dir acceptar acríticament tot allò que el moviment feminista més mainstream fa.

      De feminismes n'hi ha i n'hi ha hagut molts corrents, hi ha feministes que s'oposen a la gestació subrogada i altres que hi estan a favor, perquè, en molts casos, el feminisme no deixa de ser una ètica, i la frase a primer cop d'ull simple: "la igualtat entre l'home i la dona", conté un dels mots més complexos i polisèmics del món, "igualtat". Per tant, és millor no generalitzar.

Hi ha hagut el feminisme de la igualtat però també el de la diferència, que li criticava al primer rebutjar tot allò femení, fins i tot certs aspectes biològics, i voler reduir la dona a l'home. Ara hi ha el feminisme de gènere, que encapçala Judith Butler (durant certs temps si no hi estaves d'acord eres una 'mala feminista') i també el feminisme del 99% que en diuen.
     També hi ha el 'feminisme' de certes persones públiques o moviment on darrer hi ha de tot menys reflexió, i en fi, hi ha un feminisme que és molt fill de la seva època i vent com a 'feminisme' coses que poden ser criticables des del punt de vista ètic/social sense que t'hagin d'acusar de no ser feministes. Jo trobo inecessàri i com a dona m'avergonyeix certes frases de:"estamos hasta el culo de tanto machirulo" / "ni piernas, ni brazos, machitos a pedazos" / "machito muerto, abono pa mi huerto". Doncs sincerament...... no em representen.

El feminisme també va viure cert debat important quan es parlava que no era el mateix ser una dona blanca que una de negre o una d'un país colonial, moltes de les coses que la dona blanca demanava, podia, fins i tot, oprimir a l'altre. Com en tot a la vida, no només som dones, som moltes coses, entre elles, catalanes. 

Us recomano:

Mama desobedient d'Esther Vivas i Esteve. Sé que al Racó interessa molt el tema de la maternitat i aquest llibre, que té un caràcter divulgatiu i molt general, us pot, tanmateix, fer un petit resum de com ha viscut el feminisme el tema i que explica moltes coses del que passa avui en dia (pocs fills, maternitat tardanes, etc.) . Sí, hi ha cert feminisme que ha rebutjat del tot la maternitat, i que fins i tot havia apostat per una tecnologia que fes possible la gestació sense haver d'implicar el cos de la dona, cert feminisme fins i tot ha hagut de rebutjar tot plantejament biològic per no haver de fer front que, ens agradi o no, i sense que això impliqui ser mares necessàriament ni que només t'hagis de definir respecte a la maternitat, dona i maternitat estan lligades biològicament. No tots els feminismes però ho han viscut així.

També recomano llegir: Camilla Piglia.



Pel que fa al català:


Hi ha dues coses curioses que em passen a la llibreria: una, que molts catalanoparlants agafen sempre el llibre en castellà, amb alguna excusa de mal pagador, i molts d'altres, només per un euro més barat, trien abans el castellà que el català. L'altra, té a veure amb el perfil de noia que em compra llibres sobre feminisme, moltes d'elles compren llibres complexos els arguments dels quals raonen o prenen molts discursos filosòfics, ara bé, després cap d'elles em compra un llibre de filosofia. Com pots llegir Judith Butler, creure que l'entens i qüestionar-la quan cal (perquè déu n'hi do) si no saps res més tret del que ella et diu? No pots. Aquesta és potser una explicació al que ha passat amb la llengua: les mateixes dones que et diran que hi hagut una estructura social que ha privilegiat l'home sobre la dona - que ara existeix patriarcat com a tal és molt més difícil de dir, perquè és molt més complex -, les mateixes dones que no acceptarien una resposta de "perquè em dona la gana" quan saben que darrere ni hi ha només la mera subjectivitat sinó certs fenòmens socials (amb més 'raó' o sense) que arrosseguen cap a una banda o altra, et diran que el fet que gran part d'elles hagi renunciat a emprar la seva llengua, el català, a una manifestació a Catalunya és perquè "els surt de la figa", és clar, com si aquí no peneta tot plegat.


Respostes

Configuració
    • Juan Lloris6.425 7 337👍 4.234
      Es nota que este senyor va a picar-la (a ella i al seu partit), però l'altra el despatxa amb un ad hominem de manual, i que ja he vist utilitzar-lo en més d'una ocasió per a acabar una discusió:

      No, si us plau. No tanquis. Segueix dient-nos què et sembla tot. Estem perdudes sense tu. Il·lustra'ns. Fes-nos un podcast.
  • Botifarra blanca57👍 87
    Per quins sants collons heu de posar els llibres català més cars que els que estan en castellà? Mira que n'arribeu a ser de garrepes, eh..
  • Buddha641 2👍 864
    Volia posar like i he fet el contrari
  • Armillet Lo Groc1.555 970👍 1.056
    La jenn aquesta deu ser subnormal oi? Quina collonada d'argumentet per justificar la nul·la presencia del catala a la mani aqueixa.
    Negatiu accidental perdona'm
  • Juan Lloris6.425 7 337👍 4.234

    Flordeneu de Königsberg escrigué:
    He hagut de buscar qui és esta persona i veig que és diputada d'ERC. No em quadra...
  • Buddha641 2👍 864
    Com pots llegir Judith Butler, creure que l'entens i qüestionar-la quan cal (perquè déu n'hi do) si no saps res més tret del que ella et diu? No pots. Aquesta és potser una explicació al que ha passat amb la llengua: les mateixes dones que et diran que hi hagut una estructura social que ha privilegiat l'home sobre la dona - que ara existeix patriarcat com a tal és molt més difícil de dir, perquè és molt més complex -, les mateixes dones que no acceptarien una resposta de "perquè em dona la gana" quan saben que darrere ni hi ha només la mera subjectivitat sinó certs fenòmens socials (amb més 'raó' o sense) que arrosseguen cap a una banda o altra, et diran que el fet que gran part d'elles hagi renunciat a emprar la seva llengua, el català, a una manifestació a Catalunya és perquè "els surt de la figa"
    Aquest és potser el major problema del feminisme hegemònic i el motiu per el qual molta gent més enllà del típic fatxa o del conservador el comença a rebutjar. Posar en dubte la raó i reflexionar sobre l'alienació està molt bé, però sovint no se n'adonen que l'alienació és alienació en la mesura que no en som conscients d'aquesta, i de la mateixa manera que la persona assenyalada (per micromasclista o per fer alguna cosa que va contra la moral o per fer alguna cosa simplement perquè li ve de gust sense llegir un manual de la bona conducta feminista) no és una subjectivitat lliure d'obscuritats, també la persona que assenyala, qui fa el paper d'inquisidor, està alienada o no actua al 100% per la raó. Potser només és intuïtivament, però la gent sap això i s'enfada quan té a una altra persona dient què pot i què no pot fer.

    Quan va caure el mur, les veritats absolutes es van afeblir. El feminisme en aquell temps era una mica més postmodern i contracultural, una hermenèutica que servia per qüestionar els possibles masclismes d'encuny biologicista o evolucionista que pul·lulaven en l'ambient social. Escolteu, homes, vull fer treballs que soleu fer vosaltres, he decidit viure la meva sexualitat d'una altra forma, etc. Avui dia això ha canviat, avui és una excusa perquè gent neuròtica o amb pulsions dominants vulguin exercir el poder establint veritats fortes sobre com utilitzar el teu cos, com parlar, com actuar o com obrir les cames al metro. No volen qüestionar l'amo, volen ser l'amo.

    Resultado de imagen de si quieres la cena comeme el coño

    Resultado de imagen de gestacion subrogada manifestacion contra
  • Sau de Treviac5.652 2 380👍 7.370
    El feminisme anat de l'olla a Barcelona és bàsicament podemita i els podemites a Catalunya són castellans o "ciutadans del món" acastellanats/ades.
    • Flordeneu de Königsberg1.374👍 2.527
      Però ho venia gent d'arreu, entorn AMB cert, però gent d'altres parts.


      A mi el que més em crida l'atenció és com de malament s'han pres les crítiques. Moltes assumeixen sense qüestionar-se que és normal fer-ho en castellà, i altres ja han fet twits sobre com estimen el castellà i altres merdes d'aquestes....
        • willybarna12.991 11 163👍 4.153

          Sau de Treviac escrigué:
          És el que passa quan critiques que qualsevol cosa sigui en castellà a Catalunya. Allò políticament correcte a Catalunya, fins i tot dins l'independentisme, és acceptar la fal·làcia que el castellà és una llengua catalana, tan catalana que, en el cas que el país arribés a la independència, hauria de ser cooficial al costat de la llengua catalana. 

          Aquest és el discurs de l'independentisme oficial, de JXCAT, ERC i no sé si fins i tot de la CUP. I això és la mort del català.
          S'ha de comencar a assumir aquí al Racó que la llengua catalana no dona vots i que a fora del racó no hi ha la més mínima preocupació i a dins del Racó per una gran part dels raconaires(potser la majoria) és un tema secundari.

          El retrocés és inevitable amb la societat que hi ha al país actualment. És el que hi ha.
        • Flordeneu de Königsberg1.374👍 2.527
          Exacte, tothom pot parlar de llengua sense saber-ne ni un borrall. Cal dir, a més a més, que qui va obrir la caixa de Pandora va ser Junqueras, el 2015 (em penso), fins aleshores s'havia passat de puntetes.... i bé, només cal recordar com es va rebre el manifest KOINE, eren lingüistes, filòlegs, sociolingüistes però, ei, ningú els va fer cas només els van apedregar de bon principi... però tinc l'esperança que això canviï, potser és una sensació meva però coses com aquestes, que s'hagi criticat que a la manifestació tot fos en català són un bon senyal i fan pensar que alguna cosa està canviant (o això vull creure).
          • willybarna12.991 11 163👍 4.153

            Flordeneu de Königsberg escrigué:
            Exacte, tothom pot parlar de llengua sense saber-ne ni un borrall. Cal dir, a més a més, que qui va obrir la caixa de Pandora va ser Junqueras, el 2015 (em penso), fins aleshores s'havia passat de puntetes.... i bé, només cal recordar com es va rebre el manifest KOINE, eren lingüistes, filòlegs, sociolingüistes però, ei, ningú els va fer cas només els van apedregar de bon principi... però tinc l'esperança que això canviï, potser és una sensació meva però coses com aquestes, que s'hagi criticat que a la manifestació tot fos en català són un bon senyal i fan pensar que alguna cosa està canviant (o això vull creure).
            Els canvis no es produeixen sols o "perque sí", els produeix la gent amb accions específiques.
  • Defectible7.981 270👍 3
    Així que ets al feminisme el que els equidistants al conflicte català.

    Caram, quina sorpresa 
      • Defectible7.981 270👍 3
        El que a mi em sobta, de les persones intel·ligents com tu, és la literalitat amb la que us preneu les proclames d'uns o  d'altres segons us convé. (I la sornegueria amb la que preteneu que els altres fem com si no ens n'adonéssim.)

        No creus que hi ha un toquet de misogínia, en comprar la tesi masclista que les feministes "odien els homes"? I de supèrbia, en afirmar que perquè algú té un caràcter i forma de mostrar els sentiments diferents dels teus, ha de ser, també, menys intel·ligent o menys llegit que tu?

        El feminisme no és misàndric; està en contra del masclisme, que és diferent. Un machito per adobar l'hort és un masclista, i no un home. I si bé la hipèrbole i la burla són recursos retòrics usat de forma transversal en la política i vida pública, i la protesta radical com a via de catarsi emocional és també quelcom prou transversal, només hi ha un grup que es dediqui a vexar a qui s'atreveix a mostrar les seves emocions més oberta i visceralment.

        Clar que tu ets una persona d'ordre. Però compte perquè sostenint segons què t'acostaràs més a tesis masclistes que no res més. Veure sinó aquest fil, on t'has guanyat la simpatia d'alguns dels coneguts i reconeguts masclistes, homòfobs i transfòbics del Racó, junt amb d'altres medalles. Compartiu el menyspreu cap a la dona que s'atreveix a obrir la boca per a dir certes veritats.
        • Flordeneu de Königsberg1.374👍 2.527
          No creus que hi ha un toquet de misogínia, en comprar la tesi masclista que les feministes "odien els homes"? I de supèrbia, en afirmar que perquè algú té un caràcter i forma de mostrar els sentiments diferents dels teus, ha de ser, també, menys intel·ligent o menys llegit que tu?[...]
          Clar que tu ets una persona d'ordre. Però compte perquè sostenint segons què t'acostaràs més a tesis masclistes que no res més. Veure sinó aquest fil, on t'has guanyat la simpatia d'alguns dels coneguts i reconeguts masclistes, homòfobs i transfòbics del Racó, junt amb d'altres medalles. 



          De la mateixa manera que penso que certes maneres de manifestar de l'independetisme són errònies (i ho sóc, d'independentista, bàsicament sóc catalana, de fet..), ho penso de certes maneres de manifestar-se de certes dones, no puc fer-ho? Puc criticar una cosa però no l'altre? Oimés, no veig on he comprat cap tesi masclista que les feministes odies als homes si, precisament, et procurat de dir que no es generalitzes i no ho dit que tothom compartís certs lemes. 

          Compartiu el menyspreu cap a la dona que s'atreveix a obrir la boca per a dir certes veritats.


          Aquesta frase m'ha encantat, o sigui jo no sóc una dona? O només ho sóc si dic les 'veritats' que a tu t'interessen? Potser ets tu que compres un menyspreu cap a mi.
          • Defectible7.981 270👍 3
            Res ens impedeix d'acceptar quotes de menyspreu o discriminació cap al propi gènere. Hi ha gent que s'hi adapta perquè personalment, i pel motiu que sigui, ja li van bé.

            Però en el cas que ens ocupa, això, que és —suposo— respectable fins a cert punt, no fa sinó alinear-te amb algunes de les tesis dels més masclistes.

            Si hi hagués un punt mig on poguessis estar en desacord amb certes tesis feministes sense caure en tesis masclistes, doncs llavors cap problema, d'acord. Però passa que em costa de veure'l, saps?

            Això, i res més, era el que jo apuntava.
            • Flordeneu de Königsberg1.374👍 2.527
              Si hi hagués un punt mig on poguessis estar en desacord amb certes tesis feministes sense caure en tesis masclistes, doncs llavors cap problema, d'acord. Però passa que em costa de veure'l, saps?

              Quina 'tesi' masclista he comprat jo, on he dit jo alguna cosa així com "el feminisme odia els homes"? He dit que hi ha certs cartells que no comparteixo, però no he dit que el Feminisme - tot el feminisme, totes les feministes, odiïn els homes -.

              En realitat, segons tu, no puc qüestionar res, no puc no estar d'acord en certes coses que algun feminisme, ni tot el feminisme ni totes les feministes, fan. Segons tu, el feminisme no hauria 'canviat' perquè qualsevol crítica s'hauria rebut comun "oh, estàs en contra de les dones, assumeixes tesis masclistes! Fora!".
              • Defectible7.981 270👍 3
                Quina 'tesi' masclista he comprat jo [...]

                La tesi misògina de considerar que les dones que puguin protestar més radicalment, o simplement amb un estil diferent al teu, han de ser o bé estúpides o bé menys llegides que tu.

                En realitat, segons tu, no puc qüestionar res, no puc no estar d'acord en certes coses que algun feminisme, ni tot el feminisme ni totes les feministes, fan. Segons tu, el feminisme no hauria 'canviat' perquè qualsevol crítica s'hauria rebut comun "oh, estàs en contra de les dones, assumeixes tesis masclistes! Fora!".

                Sí, sí que pots. Jo només et vaig dir que això et fa una equidistant en aquest tema, res més.

                El que jo plantejo, com a qüestió general, és si hi pot haver un "punt mig" sense que sigui un punt mig que coincidirà amb algunes de les tesis dels més masclistes. A mi, això, em faria dubtar.

                Perquè si per exemple agafes aquest anomenat 'feminisme liberal', doncs és que coincideix plenament amb les tesis dels partits més conservadors i masclistes.
                • Flordeneu de Königsberg1.374👍 2.527
                  La tesi misògina de considerar que les dones que puguin protestar més radicalment, o simplement amb un estil diferent al teu, han de ser o bé estúpides o bé menys llegides que tu.

                  En primer lloc, i abans de res, ja em vas acusar de misògina abans de la meva resposta (on vaig dir que segurament sabia més de feminisme que algunes noies d'allà). I d'aquesta afirmació en pots dir vanitat o certa superioritat, però misogínia?*

                  Definició de misogínia: l'odi o l'aversió cap a les dones.


                  Pensa. Torna a llegir. Pensa. I ara escolta: en quin moment de la crítica el fet de ser dones és l'important aquí? Podia haver dit que alguns homes /persones d'allà no segur que no en saben la meitat...això faria que odies els homes o les persones en general? 

                  Que jo pensi que hi ha algunes dones, en alguns moment, no fan coses bé, em converteix en misògina? He de dir que tot i sempre (fins i tot en casos contradictoris) ho fan bé? O ho he de fer si són feministes (no puc criticar una feminista i el que fa perquè em diràs misògina?)

                  Si veig a un col·lectiu independentista, format per homes dones i gossos, i els critico (essent jo independentista, i no pas Duran i Lleida) que crec que alguns mètodes no són adequats i que van peix en el tema Espanya-Catalunya... resulta que tindre odi als independentistes? O més aviat pensaré que alguns no ho són, o no saben ben bé de què va tot plegat....


                  El que jo plantejo, com a qüestió general, és si hi pot haver un "punt mig" sense que sigui un punt mig que coincidirà amb algunes de les tesis dels més masclistes.

                  A mi, això, em faria dubtar.Perquè si per exemple agafes aquest anomenat 'feminisme liberal', doncs és que coincideix plenament amb les tesis dels partits més conservadors i masclistes.


                  Aquí ja se t'ha anat l'olla perquè jo no he parlat res daixò. Que no he comprat cap tesi masclista.
                  En fi, per tu, hi ha un munt de pensadores que  s'ha passat anys a la universitat fent-ne classe, que no són feministes perquè qüestionen certes posicions de les seves companyes, d'acord....gran llibertat de pensament existiria segons tu. 


                  * Conec cert perfil que em compra llibres de feminisme (com conec el perfil d'altres continguts o matèries), i són gent que només llegeixen això, agafen textos d'una densitat teòrica que no comprenen (no per res, simplement no en saben de filosofia etc.), i per mi s'equivoquen. 

                  També hi hauria gent que sap el que es fa, igual o més llegida que jo en certes coses, com la Bel Olid, però amb qui en algunes coses estic en desacord. Em dones permís, oh, senyor meu, per no estar-ne o m'acusaràs de ser de dretes - "tu ets una persona d'ordre" - ?
                  • Defectible7.981 270👍 3
                    En primer lloc, i abans de res, ja em vas acusar de misògina abans de la meva resposta (on vaig dir que segurament sabia més de feminisme que algunes noies d'allà). I d'aquesta afirmació en pots dir vanitat o certa superioritat, però misogínia?

                    *Definició de misogínia: l'odi o l'aversió cap a les dones.
                    Fals.

                    Vaig fer-te la pregunta de si no creies que hi havia "un toquet de misogínia" en les teves afirmacions.

                    (Gràcies per aclarir-me què vol dir misogínia! No ho sabia!)

                    Pensa. Torna a llegir. Pensa. [...]

                    El mateix et dic.




                    [...] I ara escolta: [...]


                    [...] en quin moment de la crítica el fet de ser dones és l'important aquí? Podia haver dit que alguns homes /persones d'allà no segur que no en saben la meitat...això faria que odies els homes o les persones en general? 

                    Doncs una miqueta —tal com vaig dir— potser sí.

                    Dependria, sobretot, del següent:

                    Que jo pensi que hi ha algunes dones, en alguns moment, no fan coses bé, em converteix en misògina? He de dir que tot i sempre (fins i tot en casos contradictoris) ho fan bé? O ho he de fer si són feministes (no puc criticar una feminista i el que fa perquè em diràs misògina?)

                    És que tu no critiques, tu menysprees —sovint, amb l'objectiu d'enaltir-te (fet que ho fa encara pitjor, al més pur estil narcisista).

                    Es critiquen els arguments, no les persones.

                    Dir que "jo he llegit més que aquestes" en base a que l'estil d'aquestes —a qui, no ens enganyem, veus com a brutes i ximples— no és el teu, doncs molt bonic no és.

                    Segur que el teu sentiment canvia lleugerament davant d'un home que opina el mateix que aquestes, com ara per exemple podria ser jo.

                    Vet ací el toc misogin en la qüestió: la típica actitud fratricida cap aquell amb qui compartim condició, o que per això volem expulsar vilment de la lluita.

                    Si veig a un col·lectiu independentista, format per homes dones i gossos, i els critico (essent jo independentista, i no pas Duran i Lleida) que crec que alguns mètodes no són adequats i que van peix en el tema Espanya-Catalunya... resulta que tindre odi als independentistes? O més aviat pensaré que alguns no ho són, o no saben ben bé de què va tot plegat....

                    És que, de nou, depèn de què critiquis.

                    Si el que fessis fos vexar-los per no ser bons independentistes, dient-los (p.ex.) que són uns figaflors per no voler-se enfrontar amb fones contra fusells automàtics, doncs sí, mostraries un odi marcat contra l'independentisme en quant que aquest un sentiment transversal i tu n'estaries vexant un dels grups que en formen part amb la intenció d'humiliar-los.

                    Si et limitessis a criticar els seus arguments, doncs no seria així.

                    Aquí ja se t'ha anat l'olla perquè jo no he parlat res daixò. Que no he comprat cap tesi masclista. [...]

                    Jo no et dic que la compris o no.

                    Plantejo la idea de què passa quan una tesi feminista, coincideix amb una tesi que comparteixen els masclistes més fastigosos.

                    Hom diria que una possibilitat és que la tesi sigui prou buida de contingut com perquè la part que la defensa pugui convèncer-se que defensa quelcom substancial —quan en realitat no és res significant, mentre l'altra part ja li sembla bé aquest quelcom en qüestió —pel mateix motiu, perquè en realitat manca de contingut real.

                    La comparació amb l'analogia amb l'independentisme també funciona, aquí, per cert. ¿Què passa quan un independentista sosté uns arguments que un unionista també? Equidis(wo)man!

                    En fi, per tu, hi ha un munt de pensadores que  s'ha passat anys a la universitat fent-ne classe, que no són feministes perquè qüestionen certes posicions de les seves companyes, d'acord....gran llibertat de pensament existiria segons tu. 

                    Sí que són feministes.

                    Feministes que comparteixen més tesis amb els masclistes que no pas d'altres, res més.

                    No passa pas res.

                    * Conec cert perfil que em compra llibres de feminisme (com conec el perfil d'altres continguts o matèries), i són gent que només llegeixen això, agafen textos d'una densitat teòrica que no comprenen (no per res, simplement no en saben de filosofia etc.), i per mi s'equivoquen. 

                    I vinga menyspreu gratuït...

                    A més del prejudici de mostrar la gent que tu menysprees com l'única que pot comprar llibres per fer bonic a l'estanteria. Au, va!

                    També hi hauria gent que sap el que es fa, igual o més llegida que jo en certes coses, com la Bel Olid, però amb qui en algunes coses estic en desacord. Em dones permís, oh, senyor meu, per no estar-ne o m'acusaràs de ser de dretes - "tu ets una persona d'ordre" - ?

                    Jo no "t'acuso" de ser "de dretes". Sols dic que ets algú d'ordre —¿que potser és mentida?

                    Qui s'ho pren com un acusació, és vostè!
        • FuRTiUsuari sumador20.347 12 77👍 8.296
          Quin pedant de merda insuportable d'aquests que precisament sempre s'ha dit "No l'aguanten ni els seus pares!" que estàs fet, i en el teu cas literal descripció corroborada per tu mateix.. 

          A mi "el què sí que em sobta" és trobar una persona que podent fer coses productives i positives perquè ni li manca temps ni ganes, es dedica a usar aquest temps en crear una bombolla de merda que creixi i emmerdi quant més millor però et segueixi deixant a tu en la mateixa posició de "víctima de la merda" per seguir dedicant el teu temps al mateix que fins ara... Un JMP sense condició. Et planyo rata. Ara bé, deixa de donar pel sac a la resta del món..
  • henke56.801 12 9👍 9.657
    Fins i tot un vídeo de la CUP Vilafranca va fer un vídeo amb gent lluïnt pancartes d'aquest estil en castellà. La batalla de la llengua està més que perduda.
  • Hidra1.033 3👍 1.519
    He tornat a votar negatiu sense voler. De totes formes, això d'agafar el llibre en castellà si és el primer que hom veu és un tema general, hi ha molta gent que "tant li fa" la llengua del llibre. De fet, aquesta és una de les causes de la falta de traducció al català de llibres de certs gèneres: mentre que els castellanoparlants fan del castellà al mitjans que consumeixen un requeriment indispensable, amb els catalanoparlants no ocorre el mateix.
  • Carles Martell3.390 1 603👍 5.852
    Hi ha dues coses curioses que em passen a la llibreria: una, que molts catalanoparlants agafen sempre el llibre en castellà, amb alguna excusa de mal pagador, i molts d'altres, només per un euro més barat, trien abans el castellà que el català.
    El que no s'hauria de fer en cap llibreria de Catalunya és vendre llibres en castellà si ja estan traduïts al català, és a dir, el que passaria en un país normal si no estiguéssim colonitzats. Fins i tot tampoc no cal que hi hagi cap llibre en castellà en general, si no està en català doncs mala sort. Per coses més específiques i tècniques, doncs en anglès.
  • Makaku1.106 2👍 1.566
    Quan hi va haver aquelles manifestacions animalistes arran de que la Guàrdia Urbana de Barcelona matés un gos d'un indigent, també em vaig fixar en que totes les masses indignades cridaven consignes en castellà... Fins i tot se'm va acudir una teoria sociològica per explicar-ho: aquesta meitat de catalans que no s'han manifestat a favor de l'independentisme i s'ho han vist tot plegat des del sofà, ara aprofiten altres causes per treure's l'espina clavada i sortir al carrer també a dir-hi la seva... I és clar, ho fan en la seva llengua... De manera que és fàcil acabar concloent que totes aquestes causes com el feminisme, l'animalisme, la vaga de taxis i altres reivindicacions no-catalanistes acaben sent indirectament un instrument a favor de l'unitat d'Espanya i la castellanització de Catalunya.
  • Josep Carles6.533 14 331👍 2.544
    Quin llibre general -que no es centri en un tema concret, com el de la maternitat- recomanaries?
    • Flordeneu de Königsberg1.374👍 2.527
      Ostres, n'hi ha moltes i de moltes menes. La majoria són sempre ja d'una postura ho altre - és ja molt discurs teoria de gènere, etc. -. O voldries més aviat un que fos una perspectiva general del moviment?
      • Josep Carles6.533 14 331👍 2.544
        Un de reflexió feminista, de discurs, però per a una persona no experta en la temàtica.
        • Flordeneu de Königsberg1.374👍 2.527
          En miro i penso algun i et dic. El que passa és que la majoria sempre opta per una mena de feminisme o altre. 
          • Josep Carles6.533 14 331👍 2.544
            Disculpa'm la meva ignorància. Quins dos feminismes? n'hi ha dos de principals?

            I moltes gràcies!
            • Flordeneu de Königsberg1.374👍 2.527
              N'hi ha molts corrents (amb sostrats diversos filosòfics darrere). Durant un temps et trobaves el feminisme de la igualtat, i com a referent Simone de Beauvoir, 'El segon sexe' (desconec que hi hagi versió en català), i el feminisme de la diferència, que qüestiona una mica el primer (que havia bàsicament assumit que calia ser 'home', com l'home en tot, per ser igual), ex: Luce Irigaray, i que, relacionat majoritàriament amb el postestructuralisme, ja obre camí al feminisme de gènere. Aquest darrer, a perer meu, ha dut les coses massa lluny, puc entendre el concepte de gènere (que l'antropologia ja abans anomenava 'rol'), però els gender studies han arribat a extrems de negar qualsevol relació amb la biologia, com si els rols d'home i dones haguessin sortit del 'no-res', creats des d'una tabula rasa - el debat ja no és naturalesa-cultura sinó simplement 'cultura', tot és cultura -, o, a cops, propugar desfer-se del que resta en nosaltres de biologic (mitjançant avencos tecnologicscientifics,). Si vols un llibre per entrar-hi, pots servir-te el de la Bel Olid 'Feminisme de butxaca'. O des d'un punt de vista 'anticapitalista' també el manifest 'Feminisme per al 99%' Nancy Fraser, hi ha versió en català (el feminisme, he dit diversos cops, no viu aïllat d'altres corrents ideològics, també té molt de feminisme de gènere, fins i tot cert 'antinacionalisme', demana la llibertat per Palestina, etc.).

              Ara mateix el que hi ha de feminisme és: llibres clàssics (Mary Wollstonecraft i alguns del primer feminisme, i Simone de Beauvoir), 1456 llibres d'estudis de gènere que van sobretot de temàtica lgtb, sexualitat, antiheteronormativitat,i que sovint requereixen un nivell filosòfic que la gent no té (si no, no pots qüestionar res..), alguns de maltractament, alguns de dones a la història, i una pila més que són merdetes de gent 'famosa' o coses insubstancials però molt vistoses (perquè s'ha posat de 'moda' i això amb totes les temàtiques sempre passa).

              Els problemes més grans del feminisme teòric (com a mínim) doncs, són dos: 1) si no compres totes les tesis del postestructuralisme/postmodernisme (certs 'cosmovisió'), difícilment pots trobar un feminisme 'per tu', 2) sol passar de temes que a la majoria els importen (la maternitat, per exemple, perquè els resulta massa lluny dels seus interessos...) per dedicar-se a posar fi la monogàmia, destronar l'heterosexualitat. Ara bé, també pots trobar alguns que qüestionen certes coses com 'Neoliberalismo sexual. El mito de la libre elección' on qüestiona que el poliamor sigui la solució definitiva i a la que el feminisme hagi de tendir o, d'una manera molt diferent i provocador, els de Camille Pagliacomo ara "feminismo pasado y presente".
              • Josep Carles6.533 14 331👍 2.544

                Flordeneu de Königsberg, moltíssimes gràcies per aquesta, més que resposta, classe magistral que m'has fet!

                Sí, el problema -com comentes amb els gender studies- ve quan una idea, la que sigui, se la porta a l'extrem. Aleshores es passa de la radicalitat -sempre necessària si es volen entendre/resoldre els conflictes: anar a l'arrel- a l'extremisme.

                En aquest darrer sentit m'ha vingut al cap la Verena Stolcke, a qui vaig tenir de professora d'antropologia cultural, que era una veritable extremista, obertament i indissimulada subjectiva. Anava el que es diu popularment -per sort no literalment- "a sac".

                L'altre dia, arran de la teva proposta, vaig començar a donar un cop d'ull a na Camille Paglia. Continuaré cercant.

                Moltes gràcies de nou!

                • Flordeneu de Königsberg1.374👍 2.527
                  No es mereixen! :)


                  La Camille Paglia és una mica 'sui generis' i una provocadora nata, a mi m'agrada perquè sempre sap posar el dit a la nafra, no hi has d'estar sempre d'acord però és una dona que pensa i que s'atreveix a pensar diferent del que en cert moment el feminisme diu, i això és, en qualsevol moviment o branca de moviment, essencial.
          • Josep Carles6.533 14 331👍 2.544
            Ah! Que no sigui de "feminismo liberal"!!! 
  • DK9.176 9 237👍 4.775
    En defectible ha obert un fil amb un article de la Marta Rojals sobre la qüestió del català

    https://www.racocatala.cat/forums/fil/223921/quan-catala-no-toca-marta-rojals-11.03.2019?pag=0 

Publicitat

Fòrums

  • 9.301.994 missatges
  • 221.329 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat