Fòrum

Racó arqueològic

catalàamallorca41.176 7 14👍 17.291
Obro aquest fil per tal d'anar afegint-hi noticies sobre arqueologia: nous descobriments, noves tècniques, curiositats, debatre sobre temes que us interessin... 

Respostes

Configuració
  • catalàamallorca41.176 7 14👍 17.291
    Avui deixo una curiositat arqueològica mallorquina, un abeurador que es manté en ús des de fa més de 800 anys:


    ES RIBELLET (COSCONAR)

    Mallorca no deixa de donar-nos sorpreses i a vegades els nous descobriments són el resultat d'una cadena d'esdeveniments que es van complementant. En el cas que ens ocupa avui la cosa va anar així:

    Paco Marroig Solivelles fou el darrer amo de Mossa vertaderament lligat a la terra ja que la seva família havia estat al càrrec de la possessió durant al manco tres generacions i per tant coneixia bé tots els racons i els seus noms.

    Abans d'acabar la seva relació amb la finca l'amo fou entrevistat per Miquel Martorell al qual va proporcionar una sèrie de valuoses informacions relatives a la desolada contrada que s'estén més enllà del coll des Ases. En Miquel, generós com és, no s'ho va guardar per ell si no que ho va recollir en un interessant llibre anomenat Fites i Fetes. Trescant per la Serra. A partir d'aquell llibre vàrem geolocalitzar els topònims que apareixien en els mapes del llibre, com sempre passa quan cauen noms de lloc en les nostres mans.  Val a dir que no fou una feina gens fàcil perquè definitivament en Miquel no es guanyarà la vida fent mapes.

    Entre els noms ens cridà l'atenció es Ribellet i li donàrem les coordenades i li demanàrem a un altre infatigable trescador de la Serra, en Miquel Calafell (a) Bergant,  a veure si el podria localitzar. Quan ja estava a punt de tirar la tovallola ("L'he trobada quan ja ho donava per perdut.")  el va trobar, en aquell minúscul punt de subministrament d'aigua, enfilat dalt d'una balma dels penya-segats septentrionals del puig Roig. D'allò fa ara exactament un any.

    Com avui en dia amb l'Internet la informació circulació molt de pressa en Bergant li donà la informació a n'Andreu Morell, el qual diligentment va afegir un altre registre a la seva monumental enciclopèdia sobre les fonts de Mallorca. Allà el degué veure en Jaume Deyà, arqueòleg especialitzat en la temàtica dels andalusins que es refugiaren a la Serra de Tramuntana quan ja havia caigut la Madina Mayurqa. No debades fou l'impulsor juntament amb en Pablo Galera de les excavacions d'Almallutx.

    Idò déiem que en Jaume va veure l'article sobre el ribell, li picà la curiositat i cametes ens valguin cap a la muntanya se'n va anar. I ha conclòs que el ribellet és un ataifor andalusí. Si és així vol dir que aquell ribell de 34 centímetres de diàmetre, 16 centímetres de profunditat i 5 litres de capacitat és un utensili domèstic que ha estat en ús a Mallorca -al manco pels pagesos de la zona i ara per les cabres- la friolera de vuit segles.

    Qui ho hagués anat a pensar.




    https://www.toponimiamallorca.net/index.php?option=com_content&view=article&id=502%3Aes-ribellet-cosconar&catid=35&Itemid=183&fbclid=IwAR2Lto5kfJlpgSOJtFGIqYRdZW6PjJCegf833cSMR7DTVTMQmquRGpkFJdw
  • catalàamallorca41.176 7 14👍 17.291
    Aquesta és de fa uns dies:


    Troben a Pollença una nau d'època romana que transportava teules.

    La carta arqueològica subaqüàtica de Mallorca va prenent forma. Aquest matí s'han presentat els resultats de la primera fase d'aquest projecte que ha fet treballs de prospecció a la zona de Pollença, concretament, entre Cala Castell i Port de Pollença. 

    Una nau de l'Alt Imperi romà que transportava un carregament de teules i una embarcació d'època moderna que encara conserva elements de fusta de l'arquitectura naval són les principals troballes d'aquestes primeres prospeccions. L'historiador i arqueòleg, Sebastià Munar, va concretar que s'han localitzat més de vint jaciments arqueològics. A més de les dues embarcacions, va destacar la troballa d'una gran quantitat d'objectes arqueològics aïllats com a fragments de ceràmiques que es llançaven al mar. Això ha permès delimitar les zones de fondejo on les naus es refugiaven per a protegir-se dels temporals. 

    Munar va explicar que han aprofitat aquestes prospeccions per a revisar l'estat de conservació dels jaciments que ja tenien localitzats com, per exemple, el vaixell grec que es va enfonsar  al segle VI a. C. a Cala Sant Vicenç i que va ser excavat el 2004 gràcies a un conveni entre el Consell i el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya. L'expert ha detallat que es tracta de la nau més antiga localitzada a les Balears i han pogut comprovar que aquestes restes es troben protegides per una gruixuda capa de sorra. Les restes arqueològiques localitzades en aquesta primera campanya s'han catalogat a través d'uns fitxers de registre que contenen tota la informació d'aquests jaciments, és a dir, situació, característiques, estat de conservació... De totes maneres, Munar va destacar que l'accés a aquesta documentació està restringit als investigadors per a assegurar la seva preservació.

    I és que tal com va reconèixer el vicepresident del Consell, Francesc Miralles, una de les majors preocupacions és l'elevat risc d'espoli del patrimoni arqueològic subaqüàtic de Mallorca. Per això, els directors de la intervenció arqueològica, els tècnics del Consell i els responsables del Grup d'Activitats Subaqüàtiques de la Guàrdia Civil (GEAS) han establert mesures de vigilancia per a garantir la seva conservació.

    Aquesta primera fase de la carta arqueològica subaqüàtica continuarà aquest any amb una nova campanya que se centrarà en la zona d'Alcúdia mentre que el 2020 les prospeccions tindran lloc entre Ca Picafort i Cap d'és Freu. Munar ha recordat que la carta arqueològica és un projecte a mitjà i llarg termini que té com a objectiu localitzar la posició dels jaciments, a més de documentar les restes arqueològiques i valorar el seu estat de conservació amb la finalitat de proposar accions per a protegir aquest patrimoni. "La carta arqueològica és un document fonamental per a gestionar, investigar, conservar i difondre el patrimoni cultural subaqüàtic de les nostres aigües", va remarcar el Consell. "Estem davant un exemple de col·laboració entre institucions que no s'havia vist mai. El mar ha fet possible que ens ajuntem per a fer realitat un projecte molt esperat", va remarcar Miralles. "Institucions, arqueòlegs i confraries de pescadors teníem clar que havíem de fer front comú per a protegir i conservar la riquesa patrimonial de les nostres costes", va resumir. 

    https://www.diariodemallorca.es/cultura/2019/02/22/hallan-nave-epoca-romana-transportaba/1394384.html
  • Hades27.737 9 36👍 19.663
    Malgrat jo sóc d'economia aquests temes m'han fascinat sempre, ara miro com es fa això de posar fils a favorits i el poso.

    No és que segueixi cada dia el tema, però de tant en tant li faig una ullada a aquestes dues fonts (malvades) però que cobreixen bé aquest tema. Fonts en castellà.

    https://elpais.com/tag/arqueologia/a

    Aquí de tant en tant pujen conferències d'arquelogia o historia molt interessants. La resta semblen de música que no entenc per desgràcia i de caspa política que no m'he mirat.
    https://www.youtube.com/user/FundacionJuanMarch/videos
    • catalàamallorca41.176 7 14👍 17.291
      Per posar-lo a favorits ves a la rodeta de dalt i clica "afegir a estelats" o "afegir a seguiment" (mai no he trobat la diferència).

      El País... serà el que és, però aquesta secció és decent. 

      A youtube hi ha gent collonuda fent divulgació, en tornar a casa em miraré el canal aquest.
  • Toni Montagutí36.861 8 18👍 23.888
    Un fil que promet moments interessantíssims, d'aquells que omplen de sentit el Racó. 
  • Defectible7.372 292
    A vistes del dia de demà, a mi em va interessar molt la interpretació que es va fer popular a internet fa uns mesos, tot i ser ja antiga (del 96), de les proporcions de la Venus de Willendorf, que sostenia que les seves proporcions eren producte de l'auto-observació, i que per tant era, també, una escultura creada per una dona (article en anglès).







    • catalàamallorca41.176 7 14👍 17.291
      Sincerament, em sembla una parida. Pot ser, sí, però també pot ser perfectament que ho hagi fet algú mirant a una altra persona. Agradi o no és impossible saber qui la va fer, i per tant impossible saber si era home o dona.
      • Defectible7.372 292
        Consti que a mi m'interessa més la part d'auto-observació que no el fet que sigui dona o no.

        Que algú l'hauria pogut fer així mirant-la, també, però coincideix molt bé. Tenien miralls, llavors?

        En qualsevol cas, és més interessant des d'un punt de vista artístic que no arqueològic, al meu parer.
  • catalàamallorca41.176 7 14👍 17.291
    Per casualitats de la vida he aturat el cotxe a Caravaca de la Cruz (Múrcia)  per estirar les cames i resulta que l'he aparcat just a la vora d'una intervenció arqueològica. Imagino que és una urgència i que van sortir restes a l'iniciar-se una obra. S'hi veuen un parell de sitges i diversos forats de pal, així com els fonaments d'un mur. Llàstima que sigui diumenge, m'hauria agradat xerrar amb el company que du la intervenció.
  • catalàamallorca41.176 7 14👍 17.291
    Nous descobriments a Sela (Jordània): destaca una estela babilònica.


    Sela (as-Sila) ocupa un aflorament rocós a uns 200 m sobre els wadis circumdants, a l'altiplà d'Edomite, al districte administratiu de Tafilah, al sud de Jordània. El lloc està situat a uns 50 km al nord de Petra, a prop de l'actual Buseirah (l'Edomite Bozrah), no gaire lluny de la llegendària carretera del rei. Sembla un lloc improbable d'una inscripció babilònia.


    A principis del segle XX, els exploradors van esmentar Sela, però va ser el coronel Frederick G. Peake, comandant de la Legió Àrab, que va descobrir el lloc arqueològic als anys vint. Peake va notificar a Nelson Glueck, que va fer la primera visita arqueològica al lloc el 1937. Molts visitants posteriors van comentar sobre l'abundància de ceràmica de l'Edat de Ferro, però el lloc només va ser prospectat en la dècada de 1970 i després. El difunt Hamed K. Qatamine de la Universitat Mu'tah hi va realitzar excavacions el 2001, i el nostre equip espanyol-jordà va començar a treballar a Sela a la primavera de 2015.

    Tot i la seva ubicació extensa, moltes restes arqueològiques i fonts textuals donen testimoni de la importància de Sela en diferents períodes. La ceràmica superficial ha revelat una llarga ocupació de l'assentament de l'Edat de Ferro, nabatea, ayyubida/mameluc i períodes tardans islàmics/otomans, però és difícil dir quines serien aquestes ocupacions intensives. La superfície es troba des de la cimera que indica que Sela va veure la seva ocupació més extensa durant l'Edat de Ferro II (principis del primer mil·lenni aC), l'època dels Edomites bíblics i els imperis neoassiri i neobabilònic. També és interessant que no es detecti cap material de Bronze o Edat de Ferro al llarg de la prospecció, que sembla assenyalar a l'Edat de Ferro II com a inici de l'ocupació de Sela, quan es van dominar les tècniques de gestió de l'aigua. Sela només era habitable sisubministrava d'aigua mitjançant la construcció de canals d'aigua, dipòsits i cisternes. Això és similar a altres assentaments d'Edomites a la zona, com Ba'ja III, Umm el Biyara, Khirbat Al-Mu'allaq i Jabal al-Qseir.





    L'assentament a l'abocador es pot accedir mitjançant una escala tallada en roca, protegida per una torre, i s'hi aaccedeix a través d'una passarel·la. Hi ha cases tallades en roca i altres estructures, algunes amb restes d'estuc pintat i més d'un centenar d'estructures relacionades amb la gestió de l'aigua: embassaments i conques de captació, així com cisternes, dipòsits i vies associades de l'època del ferro i el període nabateu.

    A la vessant oriental del lloc, al sud-est de l'escala principal que condueix a la cimera i a uns 100 m del sòl, hi ha un relleu tallat emmarcat per un nínxol. El relleu representa una figura humana masculina de peu cap a la dreta. Es mostren tres símbols davant de la figura: una lluna, un disc solar i una estrella. La figura té un llarg personal a la mà dreta, mentre que la mà esquerra s'aixeca a la boca en el conegut gest de pregària mesopotàmia i porta una túnica llarga i una corona cònica o tapa, l'abillament característic del monarca babilònic . Es poden veure fragments d'una inscripció cuneïforme a la dreta de la figura i sota els tres símbols. La figura ha estat identificada amb el rei babilònic Nabonidus (556-539 aC), perquè el relleu té semblants a altres representacions d'aquest rei en esteles i perquè la inscripció es refereix clarament a ell.





    Aquest monument representa evidència ferma d'una presència babilonica durant l'edat del ferro al sud de Jordània i és la indicació més clara de la importància de Sela durant aquest període. També suggereix que l'àrea estava sota l'administració babilònia durant el regnat de Nabonidus. Des de la Crònica de Nabonidus sabem que el rei va fer campanya a través d'Edom (Udummu) a mitjans del segle VI a. C. quan va viatjar des de Babilònia a Aràbia i alguns autors van connectar l'alleujament de Sela amb aquest viatge en particular. La presència de Nabonidus a Sela està certament vinculada a les seves campanyes àrabs. De fet, al seu tercer any de regnat, Nabonidus residia a Tayma i la conquesta d'Edom, i el programa per crear el monument a Sela ha de datar al començament de la seva estada de deu anys a Aràbia (553-543 aC). No sabem si Nabonidus va estar actiu a Edom en un moment posterior durant el seu llarg període àrab; si aquest fos el cas, el monument podria datar-se en qualsevol moment entre el tercer i el seu tretzè any regnal.

    L'estudi de la inscripció babilònia es va fer mitjançant l'observació directa, fotografia i mesurant el monument. Donada la ubicació del monument, era necessari el rappel, així com l'ús de cordes i equips d'escalada. Un equip d'escaladors professionals va assistir a la tasca, entre ells Arcadio Noriega, Alex López Estacio, Raúl Mejías i David González.

    L'estudi va incloure una anàlisi de les tècniques de fabricació del monument així com una enquesta de la superfície de la roca, i trobem proves per a l'ús de bastides per produir el monument. Finalment, l'estudi del contorn de la muntanya on es troba Sela ha revelat que el lloc només era accessible a través del costat oriental, on es trobaven les escales i es tallava la inscripció. Això significa que Sela era una veritable fortalesa de muntanya, una veritable fortalesa.

    Durant la nostra primera campanya (2015) també vam fer una enquesta del lloc i vam fer una base cartogràfica per a futurs estudis. L'enquesta de camp arqueològic de 2015 no era intrusiva i extensa. L'àrea total enquestada va ser de més de 42 hectàrees, distribuïda entre les àrees que es mostren al mapa de croquis.



    L'objectiu de la segona campanya (2016) va ser doble. La primera part del projecte va ser l'enquesta realitzada per identificar cisternes, canals i estructures relacionades amb l'ús de l'aigua, utilitzant el mapa d'enquestes 2015 com a base. La segona part de la campanya es va dedicar a l'excavació de dues zones properes a la torre d'entrada. La tercera campanya (2018) es va centrar en l'estudi de la inscripció de Nabonidus, en la mesura de les estructures de l'aigua, en l'estudi de l'esglèsia al voltant del promontori de Sela i en l'estudi superficial de l'assentament realitzat pels arqueòlegs Mohammad Najjar i Michael Herles.

    Sela és un lloc amb un ric llegat arqueològic i un patrimoni geomorfològic imponent. La seva extensió, la presència de moltes estructures arquitectòniques, la superfície trobada i el disseny general són testimoni de la seva importància arqueològica. Les estructures per a l'emmagatzematge i la gestió de l'aigua, així com els habitatges i fortificacions, el converteixen en un lloc únic per estudiar l'ús econòmic i la rellevància social de la gestió de l'aigua a l'altiplà d'Edomite. L'estudi topogràfic i les enquestes preliminars demostren el potencial de Sela per contribuir a la comprensió del passat sobre l'altiplà d'Edomite i per ajudar-nos a resoldre qüestions relacionades amb els patrons de liquidació, els sistemes de control de l'aigua i l'activitat econòmica. La combinació d'història i paisatge fa de Sela un pol d'atracció turística sostenible a Tafila i un referent clau per al treball educatiu a la regió.


    Algunes fotos més a l'enllaç: http://www.asor.org/anetoday/2019/03/New-Discoveries-at-Sela?fbclid=IwAR01oj6rzt_ZAT0ygGTpq20uNuV6L5KVNuhveSOmyds8PSseUOWGznFODgg 
  • catalàamallorca41.176 7 14👍 17.291
    En aquest enllaç trobareu tot d'imatges i un video de l'aixovar funerari que van trobat a la tomba d'una noble escita del segle I dC a Crimea. https://www.dailymail.co.uk/sciencetech/article-6776781/Grave-2-000-year-old-Crimean-princess-gold-jewellery-unearthed-Russian-archaeologists.html 

    Tot i que ja fa uns anys que es va excavar la tomba, les peces tornen a ser notícia ja que Rússia ha demanat als Països Baixos que tornin cap a Crimea. De moment són a Amsterdam des de l'annexió de la península per part dels russos, ja que hi eren cedides per a una exhibició temporal.

  • catalàamallorca41.176 7 14👍 17.291

     

    Descobreixen el fòssil d’una balena de 5,7 milions d’anys en un bloc de pedra de Santanyí


    Es tracta de la primera troballa d’aquest tipus de cetacis d’aquesta edat geològica en tot el Mediterrani

    Un recent treball de col·laboració realitzat pels investigadors Dr. Michelangelo Bisconti (Sant Diego Natural History Museum), Enric Torres (IMEDEA), Josep Juárez (Museu Balear de Ciències Naturals) i Josep Sacarès (Societat d’Història Natural dels Balears), sota la coordinació del Dr. Guillem Mas del Grup d’Investigació de Cièncias de la Terra del Departament de Biologia de la UIB, ha permès conèixer la troballa d’un crani de cetaci misticeto fòssil, probablement de la família roqual, situat a l’interior d’un bloc de pedra de Santanyí d’uns 750 kg de pes, procedent d’una pedrera pròxima al nucli de s’Horta, en el municipi de Felanitx.

    Els resultats preliminars han estat presentats en el recent 1st Palaeontological Virtual Congress així com en les VII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears.

    La pedra de Santanyí correspon a la unitat estratigràfica local Calcàries de Santanyí, també denominada Complex Carbonatico Terminal a nivell general del Mediterrani. Aquesta unitat està directament relacionada amb la denominada Crisi de Salinitat Messiniense, ocorreguda al Mediterrani, ara fa 5,9 – 5,3 milions d’anys.

    Donades les dimensions i principals trets morfològics del fòssil, no existeix dubte de què es tracta del neurocrani d’un cetaci del subordre del misticetos. L’extracció i/o preparació de l’exemplar possiblement pot permetre una determinació més específica.

    La importància de la troballa resideix principalment que es tracta de la primera i única cita, fins ara coneguda, d’una balena fòssil dins d’aquesta unitat estratigràfica i època geològica en tot el Mediterrani, ja que se suposa que com a conseqüència de les condicions extremes que va provocar la crisi de salinitat, els grans cetacis, donada la seva sensibilitat a la hipersalinitat, es van extingir temporalment del Mediterrani, fins al restabliment de les condicions marines normals a l’inici del Pliocè.

    Segons ha informat la UIB en un comunicat, aquest fòssil de balena està situat a l’interior d’un bloc de pedra de Santanyí d’uns 750 quilos de pes, procedent d’una pedrera pròxima a la localitat de s’Horta, a Felanitx

    Donades les dimensions i principals trets morfològics del fòssil, no existeix dubte de què es tracta del neurocrani d’un cetaci del subordre del misticetos. L’extracció i/o preparació de l’exemplar possiblement pot permetre una determinació més específica. Per comparació amb altres exemplars fòssils i actuals de la família Balaenopteridae, les restes correspondrien a un exemplar d’aproximadament 8 m de llarg i unes 7-8 tones de pes, semblança a l’espècie actual Balaenoptera acutorostrata o rorcual aliblanco o de Minke.

    La presència aïllada d’un cetaci dins de la Unitat de Calcàries de Santanyí és totalment coherent amb el model de Crisi de Salinitat Messimiense observat en el registre de les Illes Balears (tesi doctoral de Guillem Mas). Segons aquest, després d’un primer episodi evaporític marginal, es va produir una breu restitució del nivell del mar i de les condicions marines normals, fets que haurien permès l’última deposició de carbonats (Calcàries de Santanyí)), així com l’entrada esporàdica de cetacis al Mediterrani, just abans de la gran baixada del nivell del mar.

    https://www.defrancdigital.com/arxius/26677?fbclid=IwAR0-yagU11Z709Oq_zusIfdCjPSu1Y7fnzkKSGxp3isZOM6limm9tzBuNI0

  • catalàamallorca41.176 7 14👍 17.291
    Trobat un poblat visigot al barri de la Creu Alta de Sabadell



    En contra del que se suposava, la Creu Alta es va poblar molt abans del segle XVIII, quan es va començar a formar l'actual barri. Excavacions a la finca del 140 del carrer Major han donat amb vestigis sorprenents: una sitja ibèrica, del segle V abans de Crist, i, sobretot, altres 14 sitges més d'època visigoda (segles VI i VIII), que indiquen l'existència llavors d'un assentament considerable.

    Les restes arqueològiques de la Hispània visigoda no són, precisament, gens abundants. Es tracta d'un període relativament breu, a penes tres segles, el final dels quals va ser molt convuls. La invasió musulmana i tot seguit la repoblació carolíngia, a la Marca Hispànica, van donar lloc a uns altres nuclis poblats i altres paisatges, no sempre coincidents amb els anteriors.

    “No esperàvem trobar aquí aquest conjunt de material visigot, tan dens. Però tampoc ens ha estranyat. Comptàvem amb l'antencedente del poblat visigot de Can Gambús. Va ser la gran sorpresa de les excacacions que allí efectuàrem fa 18 anys. Encara que a Sabadell gairebé ni s'ha divulgat, és molt important”, explica l'arqueòleg Jordi Roig.

    “No és sols que la història s'ampliï a la Creu Alta. Això la magnifica” valora l'arqueòleg sabadellenc. En tot just els 4 metres d'ample i 20 de llarg del solar, el buidatge dels 15 sitges (“molt per a tan poc espai”, que apunta l'arqueòleg) ha descobert una vida molt intensa i una notable activitat ramadera a més d'agrícola: La pròpia d'un poblat.


    Pedra de molí trobada a l'interior d'una de les sitges.


    Abundància d'ovelles, cabres, els corresponents gossos mastins, i dos bous dels empleats per a llaurar o tirar de carros, així com les restes de ceràmica, útils de ferro i una pedra de molí, que amb inequívoca factura visigótica daten el jaciment entre els segles VI i VIII. Evoquen, així mateix, com va ser el paisatge d'aquest lloc fa més de 1.500 anys.

    Es tracta del de l'actual confluència entre el carrer Major, Eix Macià, Concòrdia i Francesc Layret. Llavors, un lleu pujol assentat sobre la Riereta i els seus rics aqüífers. Jordi Roig no dubta que sota les actuals cases i calçades d'aquest punt estan les cabanyes i cases de llavors, arrasades després entre musulmans i cristians, i oblidades fins ara.

    La repoblació carolíngia (segles IX-X) va ser més intensa al voltant del Ripoll, i aquí la successió d'esglésies romàniques entre les quals Sant Vicenç de Junqueres, les restes carolíngies de la Salut, el castell de Arraona al costat del posterior pont de la Salut, Sant Nicolau, Barberà… Una altra ocupació del territori en la qual aquest punt de la Creu Alta es va convertir en marginal.

    Però, malgrat despareixer amb la fi de la Hispània visigoda, aquest poblat de l'actual Creu Alta, més antic encara: hauria romàs aquí durant mil anys. [això és cosa del periodista ] En el mateix jaciment, el constata una sitja ibèrica del segle V, situat entre els 14 d'època visigoda. En aquest, molt diferent als altres en forma i volum, les restes també indiquen certa prosperitat. 


    Sitja ibèrica, del segle V aC


    A la sitja ibèrica, en concret, restes de ceràmiques gregues. El comerç mediterrani, i les colònies gregues d'Empúries i Roses, van arribar llavors a aquesta part de la Creu Alta. Ales sitges visigodes també hi ha restes de ceràmica romana d'època imperial tardana (segles III i IV). Per als arqueòlegs, tot això apunta a certa continuïtat en el poblament.

    Els arqueòlegs als qui es deu la troballa corresponen a l'empresa ArragoSL, contractada aquí pels propietaris de la finca, al seu torn obligats a costejar prospeccions arqueològiques abans d'edificar en el solar. El mateix equip està treballant ara en una altra finca de la Creu Alta, a només cent metres de distància. Aquesta vegada, amb majors expectatives.

    “Veurem si hi ha més, i en quina manera aquest poblat de la Creu Alta es correspon amb el de Can Gambús, entre els més importants de la Hispània visigoda“, indica el sabadellenc Jordi Roig, director de totes dues excavacions. En efecte, el de Can Gambús i ja passats més de 15 anys de la troballa, ha motivat una àmplia bibliografia acadèmica, al màxim nivell.

    Can Gambús va ser el tema de la tesi amb la qual, en 2016, Florence Alliese es va doctorar en Arqueologia per la Sorbona. També d'altres treballs, més específics sobre les restes visigodes, publicats per la Universitat del Pais Basc, entre d'altres, i amb Jordi Roig entre els seus autors. “Can Gambús va revelar complejidasinèdites en la societat visigoda”, apunta aquest.

    “És injustificable que a Sabadell encara no s'hagi publicat ni divulgat res sobre aquest i punts altres temes arqueològics o històrics de la ciutat“, lamenta Jordi Roig. Més que a alcaldes o regidors anteriors o posteriors, ho atribueix als alts funcionaris dels museus i arxius municipals. “Són un vell i crònic problema que pateix la ciutat”. I, aquest, un exponent més.

    https://eldiadesabadell.cat/index.php/2019/03/18/inesperado-hallazgo-de-un-poblado-visigodo-siglos-vi-viii-en-la-creu-alta-la-historia-de-sabadell-se-magnifica/ 
  • MovimentAntiViolència7
    Hola, sóc nou per aquí. M'agrada molt l'arqueologia, especialment la seva relació amb la genètica. Un tema que m'interessa és un recent article d'en David Reich, de Harvard, sobre el fet que fa uns 6.000 anys, a la península ibèrica hi va haver una invasió dels Yamnaya, provinents de l'estepa russa/ucraïnesa. I aquests Yamnaya van fer que CAP HOME ibèric deixés descendència, després de la seva entrada.

    Això és bastant llarg, i no tindria gaire sentit d'escriure molt aquí, però he fet un parell de podcasts sobre el tema, que el podeu escoltar si voleu saber-ne més:

    https://twitter.com/MAntiViolencia/status/1105348538374987776
    https://twitter.com/MAntiViolencia/status/1100813608592781312
    • catalàamallorca41.176 7 14👍 17.291
      Estant interessat en el tema suposo que hauràs llegit el comunicat signat per 91 arqueòlegs (alguns d'ells co-autors del famós estudi del que parles) cagant-se en els periodistes per la manipulació que van fer dels resultats.

      Extret d'aquest comunicat:
      Cap evidència en les dades científiques conegudes permet en cap cas parlar de “exterminis”, “invasions” o societats “esborrades del mapa”, simplement perquè això està totalment fora de context entre les societats del III mil·lenni, per la seva tecnologia, per la seva organització i per la seva forma de vida.
       
      https://www.tercerainformacion.es/articulo/cultura/2018/10/06/respuesta-de-91-arqueologos-a-el-pais-y-otros-medios-sobre-la-inconsistencia-de-la-noticia-una-invasion-borro-del-mapa-a-los-hombres-de-la-peninsula 
      • Toni Montagutí36.861 8 18👍 23.888
        Mira, quan he vist aquest sospitosíssim comentari d'un raconaire tan nou (aparentment) he pensat de respondre, però m'he convençut que ja ho faries tu d'una manera científica i contundent.
      • MovimentAntiViolència7
        Si t'haguessis escoltat els podcasts relacionats del tema al Moviment Anti Violència, veuries que tota la explicació es refereix a les parts rellevants de l'article que ja han estat mostrades al públic, per exemple a partir del minut 12 de:

        https://brown.hosted.panopto.com/Panopto/Pages/Viewer.aspx?id=b613818e-b38b-4dd9-8926-aa02016a1124

        pel mateix David Reich.

        EN CAP MOMENT PARLO DE CAP ARTICLE PERIODÍSTIC. Per tant, és una pràctica indigna que el teu comentari sobre el meu comentari es refereixi a un article periodístic que jo ni esmento. I el que és pitjor, em critiques, relacionant-me amb una crítica que fas a El Pais, cosa encara més indigna.

        Sobre el sensacionalisme periodístic, potser hi puc estar una mica d'acord. Ara bé, també em sembla entreveure una enveja a en David Reich. En David Reich ha muntat un dels labs més importants al món, i diu coses sobre la península ibèrica que els "experts" en la península ibèrica del tema no poden ni somniar repetir.

        Sigui com sigui, el FET de la pèrdua total del cromosoma Y en un període de temps curt és quelcom essencial. Es pot fer mal periodisme o bon periodisme, però el FET és espectacular en si, i crec que és important que la població ho sàpiga, perquè té implicacions clares per a entendre qui som, què fem, i què vol dir el "pecat original".

        • __33752__138👍 12
          Crec que et refereixes a aquest article recentment publicat a Science

          http://science.sciencemag.org/content/363/6432/1230

          We assembled genome-wide data from 271 ancient Iberians, of whom 176 are from the largely unsampled period after 2000 BCE, thereby providing a high-resolution time transect of the Iberian Peninsula. We document high genetic substructure between northwestern and southeastern hunter-gatherers before the spread of farming. We reveal sporadic contacts between Iberia and North Africa by ~2500 BCE and, by ~2000 BCE, the replacement of 40% of Iberia’s ancestry and nearly 100% of its Y-chromosomes by people with Steppe ancestry. We show that, in the Iron Age, Steppe ancestry had spread not only into Indo-European–speaking regions but also into non-Indo-European–speaking ones, and we reveal that present-day Basques are best described as a typical Iron Age population without the admixture events that later affected the rest of Iberia. Additionally, we document how, beginning at least in the Roman period, the ancestry of the peninsula was transformed by gene flow from North Africa and the eastern Mediterranean.

          Ens diu que hi ha un replacement of nearly 100% of its Y-chromosomes by people with Steppe Ancestry, doncs ja ens podem imaginar com va succeir, segurament de forma poc elegant. 


          • MovimentAntiViolència7
            Sí, és aquest article, moltes gràcies.

            De fet, alguns autors han matisat la troballa, i dient que hi ha diverses possibilitats per a aquesta substitució, des de l'assassinat total, al fet que les dones ibèriques preferissin els Yamnaya en comptes dels homes ibèrics. Sembla que tentativament prefereixen la segona explicació, degut que (fins ara) no han trobat mostres arqueològiques de grans matances.

            Sigui com sigui, aquesta evidència és terrible.
        • catalàamallorca41.176 7 14👍 17.291
          Enveja envers en David Reich? No sabia ni qui era fins que van començar a circular notícies sobre els Yamnaya. Bé per ell que té els recursos per tal de poder investigar. Ara, com pots veure tu mateix el comunicat el signen companys seus co-autors de l'article. Per tant si matisen això de l'extermini me'ls creuré a ells abans que als teus podcasts.

          Si, la pèrdua d'aquest cromosoma és un fet realment espectacular que seria bo de poder explicar amb certesa algun dia. Però com tu mateix dius abaix no hi ha cap evidència arqueològica, l'estudi genètic no pot explicar-ho per si mateix. 

          perquè té implicacions clares per a entendre qui som, què fem, i què vol dir el "pecat original".
          Amb això del "pecat original" se t'ha anat la flapa.
          • MovimentAntiViolència7
            És que això de l'extermini ho has dit tu, no pas jo!!!!!!!!!!!!!!

            Jo vaig escriure "aquests Yamnaya van fer que CAP HOME ibèric deixés descendència, després de la seva entrada". No hi ha RES en el meu text que parli d'extermini. De fet, les meves paraules recullen la idea de la desaparició sobtada del cromosoma Y, sense afirmar el motiu. No dic ni que fos per extermini, ni per tria de les dones ibèriques, ni per res.

            Ets tu qui s'ha muntat una pel·lícula amb l'article del País, i la carta aquesta, que no té res a veure amb el meu comentari. Però ho has lligat com si tingués a veure, i com si jo fos un ésser despreciable per donar suport a l'article del País, quan jo ni l'esmento, ni el comento, ni ni tan sols faig esment de la seva existència.

            Et demano que t'excusis per les teves acusacions absolutament sense fonament.

            En David Reich és potser un dels tres paleogenetistes més importants del món.

            I hi ha diversos comentaris a la xarxa, de gent ben informada, que hi ha una clara enveja sobre en David Reich, degut que només ell i el seu grup són capaços de fer el que fan, i que si un arqueòleg troba una resta i vol analitzar-ho en profunditat, ha d'acudir a ell, i per tant, posar-lo a ell com a co-autor.
  • catalàamallorca41.176 7 14👍 17.291
    L'altre dia vaig trobar una pàgina web sobre els camps de concentració franquistes. El mapa i les fotografies fan feredat... A la secció de testimonis no m'hi he vist amb cor d'entrar-hi encara.

    http://www.loscamposdeconcentraciondefranco.es/index.php 

Publicitat

Fòrums

  • 9.253.544 missatges
  • 219.543 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat