Fòrum

La sonda Beresheet s'estavella contra la Lluna (s'anuncia una segona missió)

ArtigaireUsuari sumador6.964 9 307👍 4.417
La primera sonda lunar privada es desplega amb èxit

Per Erin Winick 20 febrer 2019

La sonda SpaceIL es va llançar i desplegar amb èxit el 21 de febrer, a les 20.45, des d'un coet Falcon 9 de Space X. S'espera que l'allunatge es porti a terme l'abril del 2019.


Fotografia de la sonda SpaceIL.

Fa més de 10 anys, Google i X Prize van oferir un premi de 20 milions de dòlars a la primera organització no governamental que aconseguís completar una missió lunar. La competició va acabar sense cap guanyador, però ara sembla que un dels competidors ho intentarà. L'organització israeliana SpaceIL va llançar el passat 21 de febrer la sonda Beresheet a bord d'un coet Falcon 9 de Space X des de Cap Canaveral a Florida.

D'ençà que es va fer la competició Lunar X Prize, l'any 2007, només quatre vehicles han arribat amb èxit a la Lluna. Totes eren finançades per governs, i només dues d'aquestes sondes, ambdues xineses, van arribar a la superfície de la Lluna (dur a terme un allunatge era una de les condicions per rebre el premi).

El 31 de març de l'any passat, el premi Lunar X Prize es va donar per acabat. Tot i això, molts dels equips participants continuen avançant els seus projectes. Tot i que l'SpaceIL és el primer, com a mínim cinc altres competidors han assegurat contractes de llançament per arribar a la Lluna en els propers dos anys. Moon Express, el primer competidor a aconseguir la llum verda pel llançament, planeja arribar a la Lluna l'any 2020. Astrobotic, vol arribar-hi durant el primer quatrimestre del 2021. "Si SpaceIL pot dur a terme un allunatge a la Lluna, demostrarà que altres organitzacions no governamentals ho poden fer", comenta el director executiu d'Astrobotic John Thornton, "demostrarà al món que el nostre negoci és real".

El viatge

Però a l'SpaceIL encara li queda un llarg viatge, abans de poder cantar victòria. 30 minuts després del llançament, la sonda es va desacoplar del coet i va començar el seu viatge de 40 dies cap a la Lluna. Després de dos minuts es va comunicar amb èxit amb centre de control a Israel.


Fotografia del llançament exitós del coet Falcon 9 des de Cap Canaveral aquest 21 de febrer

Durant aquest proper mes, la sonda realitzarà una sèrie d'òrbites que l'aniran apartant de la Terra fins que pugui fer el salt a la Lluna. Aleshores orbitarà durant sis dies a la Lluna fins que pugui fer l'allunatge. La primera oportunitat arribarà l'onze d'abril (guia detallada en anglès del viatge).

La cursa per la quarta posició

Si aconsegueixen realitzar l'allunatge amb èxit, Israel serà el quart país a fer aterrar una sonda a la superfície lunar (sense impactar-hi). "Aquesta missió és una font d'inspiració per gent d'arreu del món" diu el president d'SpaceIL Morris Kahn "volem fer història i veure onejar la bandera israeliana a la Lluna al costat de la de superpotències com Rússia, la Xina i els EUA".

Un dels desavantatges de ser una organització privada és que SpaceIL no té el seu propi coet, i que no és el principal client de la missió. De fet és un mòdul secundari, la càrrega útil principal és el satèl·lit de telecomunicacions indonesi Nusantara Satu. "La missió Apollo va arribar a la Lluan en dos dies, però nosaltres trigarem un mes i mig" diu el cofundador de SpaceIL Yonatan Winetraub "així es com es fa si no vols pagar tot el cost".

Qui sí que té un coet és Índia. I Índia planeja llançar la seva pròpia missió lunar, Chandrayaan-2, a mitjans d'abril agafant una ruta molt més ràpida cap a la superfície lunar. Depenent de com evolucionin les dues missions, hi ha la possibilitat que la Índia es pogués avançar a Israel i situar-se en la quarta posició al podi. Per descomptat, la cinquena posició tampoc està malament, serà una gran fita per ambdós països, sigui quin sigui el primer. Per altra banda, la Índia ja ha hagut de retardar el llançament tres vegades, així que s'haurà d'afanyar aquesta vegada si vol aconseguir la quarta posició.

FONT MIT TECHNOLOGY REVIEW

Respostes

Configuració
  • SantsUsuari sumador31.782 14 25👍 10.919
    Això de la Lluna com va? Vull dir, qualsevol pot anar allí, muntar-hi la seva colònia i començar a extreure il·limitadament el mineral que li doni la gana, per exemple? O hi ha algun tractat internacional que ho limita?
  • ArtigaireUsuari sumador6.964 9 307👍 4.417
    També són destacables els objectes que transportarà a una càpsula del temps: la declaració d'independència d'Israel i el seu himne nacional. La Bíblia. Les memòries d'un supervivent de l'Holocaust. Dibuixos de nens de l'espai i la Lluna. Llibres d'art, ciència, literatura i tecnologia... Tot això en tres discs que contenen centenars d'arxius digitals.


    Els tres fundadors de SpaceIL inserint la càpsula del temps a la sonda Beresheet el 17 de desembre del 2018.

    Font
  • ArtigaireUsuari sumador6.964 9 307👍 4.417
    Després d'un incident, el Beresheet completa una maniobra crítica
    La sonda ha activat el motor durant quatre minuts, estenent la seva òrbita fins als 131.000 km
    1 març 2019


    La sonda Baresheet, gènesis en hebreu, va dur a terme amb èxit una maniobra clau el dijous passat, després de patir un problema informàtic a principis de setmana. El control terrestre va activar el motor principal de la nau durant quatre minuts, posant la sonda a una nova òrbita a una distància de 131.000 km de la Terra. La propera maniobra està planificada per la setmana que ve.

    "La maniobra s'ha dut a terme com s'esperava. Tots els sistemes de la nau han funcionat correctament" ha dit Ido Anteby, director general d'SpaceIL. "Continuem cap a la Lluna".

    El coet de SpaceX, un Falcon 9, abans del llançament del Beresheet.

    La sonda, que té un tren d'aterratge compost per quatre cames i fa la mida d'una rentadora, continuarà orbitant a la Terra fins que sigui capturada per la gravetat lunar i comenci a orbitar el nostre satèl·lit. L'allunatge està previst per l'11 d'abril al Mar de la Serenitat.

    Aquest dilluns un glitch informàtic va fer que la nau no pogués ajustar la seva trajectòria. Independentment, l'ordinador de bord va executar un reinici. El resultat va ser que es va cancel·lar de forma automàtica una activació del motor. "Hem aconseguit trobar una solució als diferents problemes que han aparegut aquests darrers dies. És prou normal que una nau tingui alguns problemes durant els primers dies, i hem aconseguit superar-los tots. Sembla que tenim la Lluna a tocar" va comunicar l'equip. També s'ha de destacar que hi ha fenòmens a l'espai que no es poden provar a la Terra i que s'esperen més problemes tècnics abans de l'allunatge.

    Font The Times of Israel
  • ArtigaireUsuari sumador6.964 9 307👍 4.417
    La sonda Beresheet va entrar en òrbita lunar el primer d'abril. Si tot continua anant bé, s'estima que l'allunatge serà la setmana que ve (11 abril 2019). Tot i això, primer han d'entrar en òrbita de descens i alguns sensors i la computadora d'abord han fallat més d'una vegada, així que encara no es pot assegurar l'èxit de la missió.


    Una foto de la Terra presa des de la sonda Beresheet des d'una distància de 37.000 km. Al cartellet hi posa "País petit, grans somnis".

    X Prize Foundation també ha anunciat que donarà un milió de dòlars a SpaceIL si aconsegueixen dur a terme l'allunatge amb èxit.

    FONT THE NEW YORK TIMES
  • ArtigaireUsuari sumador6.964 9 307👍 4.417
    La maniobra ha estat un èxit. La traducció de la següent piulada és: "La sonda Beresheet és en una excel·lent òrbita. Durant la maniobra crítica d'ahir, la sonda va fer algunes fotos increïbles del costat llunyà de la Lluna! Foto A: la part fosca de la Lluna durant una maniobra a 470 km d'alçada. Foto B: La part fosca de la Lluna amb la Terra de fons"

  • ArtigaireUsuari sumador6.964 9 307👍 4.417
    La sonda especial Beresheet sembla ser que s'ha estavellat contra la Lluna
    Per Kenneth Chang
    11 abril 2019

    Fotografia presa des de la sonda Beresheet a uns 20 km de la superfície lunar.

    Després d'entrar en òrbita lunar correctament el divendres 5 d'abril del 2019, la sonda Beresheet va començar el descens cap a la superfície lunar fent servir un sensor làser per mesurar la distància fins a la Lluna. Durant la recta final de l'allunatge, el motor principal s'ha apagat. Poc després s'ha pogut reiniciar amb èxit, però les comunicacions ja s'havien perdut i no s'ha rebut més informació de la sonda. Passat el temps previst per l'allunatge, i sense rebre cap més informació, l'equip d'SpaceIL ha donat per acabada la missió.

    Aquesta missió ha costat uns 100 milions de dòlars. Molt menys que qualsevol altra missió lunar governamental. El fracàs de la sonda Beresheet destaca el fet que, si bé aquestes missions petites són més assequibles, també tenen un risc inherent molt major i els patrocinadors han d'estar disposats a acceptar fracassos periòdics.

    FONT NYTIMES
  • ArtigaireUsuari sumador6.964 9 307👍 4.417

    El "gran somni" d'Israel d'arribar a la Lluna s'estavella

    El motor del mòdul espacial no tripulat Beresheet falla en la maniobra final d'aterratge i la nau queda sense control a pocs minuts de tocar la superfície lunar
    Redacció 12/04/2019 - 10.35Actualitzat 12/04/2019 - 11.16

    Una errada en el motor principal ha impedit que el mòdul israelià Beresheet arribi aquesta nit a la superfície lunar.

    L'allunatge estava previst a les 19:25 GMT. Però pocs minuts abans de tocar la Lluna, els enginyers de l'entitat privada SpaceIL i dels grup estatal Indústria Aeroespacial d'Israel, promotors del projecte, han dit que alguna cosa anava malament davant el públic expectant que es congregava a la base aeroespacial de Yehud. Els problemes han començat quan el motor principal de l'aparell s'ha aturat. L'han intentat reiniciar sense èxit i han perdut el contacte amb la sonda.

    Israel s'ha quedat a pocs metres de fer història com el quart país que aconsegueix aterrar a la Lluna. La desfeta del projecte israelià s'ha pogut seguir en directe per YouTube:

    Minuts abans de la desfeta, quan la nau estava a 22 quilòmetres d'altitud, el Beresheet havia enviat una selfie on es veien de fons els cràters lunars i una bandera israeliana amb el missatge "Un país petit, somnis grans", un missatge que exemplifica bé la idea de tota la missió.

    Els problemes han arribat en la maniobra final d'aterratge, quan s'havia començat el que els enginyers anomenen "el camí de no retorn". L'aeronau no tripulada, de 585 quilos de pes i 1,5 metres de diàmetre, ha tingut problemes amb el motor principal i ha començat un descens incontrolat i ha estat impossible recuperar-ne el comanament per aterrar a la Lluna.

    El gran somni d'un país petit

    El repte era important, històric. Si la nau completava l'allunatge, Israel entrava al club exclusiu dels països que ja havien trepitjat la Lluna: els Estats Units, Rússia i la Xina.

    Segons han explicat els impulsors del projecte, la idea va començar una nit de copes en un bar del sud de Tel-Aviv. L'enginyer espacial Yonatan Winetraub, l'expert en ciberseguretat Yariv Bash i el fabricant de drons Kfir Damari es van engrescar a desenvolupar un pla per enviar una nau espacial a la Lluna. Un somni de tres que va passar a ser el somni de tot un país.

    Per desenvolupar el seu projecte van fundar SpaceIL i van participar al Lunar X Prize, un premi ideat per Google que oferia un premi de 17,7 milions d'euros a qui desenvolupés un robot explorador que pogués arribar a la Lluna. El projecte de Google no va tirar endavant, però l'equip israelià no va tirar la tovallola i va aconseguir finançament privat pel seu projecte.

    Entre el grup de filantrops jueus que han aportat els diners per a la construcció de Beresheet hi ha el magnat del joc Sheldon Adelson, que ha donat 14,5 milions d'euros, i l'empresari Morris Kahn, que hi ha aportat 35 milions. L'única aportació de diners públics han estat l'1,8 milions d'euros de l'Agència Espacial Israeliana.

    El mòdul lunar es va posar en òrbita el 22 de febrer. Es tractava del primer viatge espacial de la història que s'ha sufragat completament amb donacions privades. El seu cost es calcula que supera els 100 milions de dòlars, un pressupost menor que el de les tres potències mundials que fins ara han aconseguit la fita d'arribar a la Lluna.

    Si hagués aconseguit fixar-se a la superfície lunar, el Beresheet s'hauria encarregat de mesurar el camp magnètic del satèl·lit. Equipat amb diverses càmeres, sensors magnètics i transmissors, també estava previst que enviés imatges en directe fins a la Terraamb finalitats educatives.

    Una Torà a la càpsula del temps

    El mòdul Beresheet incorporava una càpsula del temps que preveia deixar a la Lluna. Dins hi havia una Torà - els cinc primers llibres de l'Antic Testament, llibre sagrat dels jueus-, una còpia de l'himne nacional israelià, una bandera d'Israel, diversos llibres i fotografies idibuixos fets per escolars del país. Tot comprimit dins d'un arxiu digital de la mida d'una moneda. Un llegat de la cultura israeliana que, finalment, no ha pogut quedar-se a la Lluna fins a l'eternitat.

    El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ja ha dit que no acaba aquí el somni d'Israel d'arribar a la Lluna i que ho continuaran intentant. "Si no ho aconsegueixes, ho tornes a intentar", ha dit Netanyahu després de consolar els enginyers responsables del projecte.

    FONT 3/24
  • Toti Dau3.455 15 595👍 1.278
    Au, més ferralla espacial. Collonut.
  • ArtigaireUsuari sumador6.964 9 307👍 4.417
    Per Loren Grush @lorengrush15 abril 2019, 10:22am EDT


    Render artístic de com hauria allunat la sonda Beresheet si la missió hagués acabat amb èxit.

    L'organització sense ànim de lucre SpaceIL ha decidir fabricar un segon allunador després que el primer s'estavellés la setmana passada. Morris Kahn, l'emprenedor israelià que va finançar en gran mesura la primera missió, ha anunciat la decisió a Twitter aquest cap de setmana. Tot i això, l'organització no ha detallat sobre com o quan durà a terme aquesta segona missió.

    Benjamin Netanyahu, el primer ministre d'Israel, va assistir al fracàs de la primera missió i ja va deixar entreveure que SpaceIL ho tornaria a intentar: "Si no es triomfa a la primera, s'intenta un altre cop". Ara està clar que SpaceIL ho tornarà a intentar,però l'equip no ha donat informació sobre quan es pot esperar la 'Beresheet 2.0'. La primera missió va començar l'any 2011, per participar al Google Lunar X Prize, un concurs per enviar una sonda privada a la Lluna. És difícil de predir si tardaran el mateix temps a crear un segon allunador.

    Tot i això, Kahn ha dit que l'equip tindria una reunió el cap de setmana per començar a preparar la nova missió, així que potser es revelaran més detalls aviat.

    FONT THE VERGE
  • Xicoira5.013 2 433👍 3.966
    Els aliats més grans d'en Trumpista100 s'han estavellat 
    • LesttattUsuari sumador38.645 11 15👍 13.750
      Sincerament, no acabo d'entendre aquest odi irracional que teniu tot el sector esquerranos contra Israel i contra les esglésies, fins el punt de barrejar ciència / ideologia / religió.

      Se us ha vist ufanosos quan vau saber que es va cremar Notre Dram, pel fet de representar una catedral.

      Ara, no podeu amagar la vostra alegria en conèixer que s'ha estavellat aquesta sonda espacial...

      Actuareu de la mateixa manera aquell dia que Israel reconegui la independència de Catalunya?



      • Xicoira5.013 2 433👍 3.966
        A mi el que em resulta odiós és que hi hagi un govern israelià que fica a gent a camps de concentració i té una policia d'estat semblant a la Gestapo.

        Que ens reconeguinno significa que els devem cap favor, si més no ens reconeixerien immediatament que ho fessin els EUA perquè Israel en depèn completament.

        Per ara el poble d'Israel encara no s'ha solidaritzat amb nosaltres ni ens ha ajudat, per tant per mi a hores d'ara només són una colla d'ortodoxos amb tics dictatorials.

        Si ho volen canviar, és a les seves mans fer-ho. Que ens enviin uns quants milions o cantin una cançó; quan ho facin tindran el meu suport. 

        Tampoc no em veuràs a la plaça major ballant el cumbaià per cap poble que no ens vulgui ajudar primer, no t'amoïnis. 
        • LesttattUsuari sumador38.645 11 15👍 13.750
          Tot i que, en aquests cas com l'incident de la catedral de Notre Dam, no tenen res a veure amb ideologies ni religions, sinó de ciència.

          Govern israelià que fica a gent a camps de concentració i té una policia d'estat semblant a la Gestapo...

          L'islamisme no es diferencia gaire d'un mateix regim dictatorial, on la homofòbia, el masclisme extrem, la segregació de sexe, el terrorisme, incitació a l'odi... es a dir, tot allò que aneu en contra, són ben  presents en la doctrina musulmana.

          Tot i aixi, no pareu d'excusar-los i protegir-los.

          No s'entén aquesta doble vara de mesurar.

          • Xicoira5.013 2 433👍 3.966
            Quan he protegit o defensat islamistes? És que és de traca i mocador que no els defensaria mai. No tindria sentit.

            No es diferencien gaire, però se suposa que Israel hauria de ser un bastió d'occident. No un lloc on internen nens innocents com nazis als anys 40

            A més els EUA els financien... Estem parlant d'una democràcia que dona diners a una banda i l'altra, a Saudites i Israelians per parts iguals.

Publicitat

Fòrums

  • 9.266.769 missatges
  • 220.008 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat