Fòrum

Sabeu com és l'argot jurídic a altres països?

Makaku1.009 2👍 1.351
Mirant aquesta setmana el judici televisat als presos polítics, m'he tornat a preguntar com seria el llenguatge jurídic en català d'una possible República Catalana.

No sé com serà a altres països, però em fa l'efecte que a Espanya l'argot jurídic té acumulat un excés d'arcaismes i barroquismes propis de països de tradició imperalista proclius a dictadures i règims autoritaris de tota mena... Aquests països tenen tendència a utilitzar un argot judicial pompós i recargolat que pretén intimidar el poble sotmès...

Una de les coses bones d'una República Catalana es que es podria fer un "reset" en el llenguatge jurídic, desempallegant-nos de tot aquest argot amb pudor de florit, i crear un llenguatge més planer i intel·ligible... Això fins i tot podria millorar la qualitat de la justícia, que es basaria més en el sentit comú i l'aplicació estricta de la llei, i tindria més difícil amagar la prevaricació al darrere de textos barrocs.

Sabeu com és el llenguatge jurídic a altres països? Per exemple, el de països llatinoamericans seria fàcil comparar-lo amb el d'Espanya.

Respostes

Configuració
  • Defectible7.981 270
    A mi m'ha cridat molt l'atenció això del felón que va treure a passejar el psicòpata del PP per referir-se al Pdr.

    Sabia que felony era una tipologia de crim en països anglòfons, i en particular a EEUU on de qui la comet se'n passa a dir felon, (una mica el que en castellà seria reo, crec), reservada per aquells crims particularment greus, contra la integritat o el patrimoni d'algú.

    La Wikipedia diu que felony ve del francès medieval, i per Twitter vaig llegir que tenia quelcom a veure amb robar coses a l'amo feudal o així —i que per això ho treia a passejar el del PP, perquè fan aquestes constants al·lusions a cosest tan arcaiques com els seus cervells dissecats.

    La Wikipedia en anglès en fa una distinció semàntica en diversos països:

    Similar to felonies in some civil law countries (such as Italy and Spain) are delicts, but in others (such as Germany, France, Belgium, and Switzerland), crimes are more serious and delicts (or délits) are less serious. In still others (such as Brazil and Portugal), crimes and delicts are synonymous (more serious) and are opposed to contraventions (less serious).

    La contravenção ou contraordenação, del portuguès és el que aquí en diem falta.
  • virot9.354 4 232👍 4.554
    En pots donar exemples? Imagino que hi ha diversos conceptes i han de quedar ben clars amb un vocabulari absolutament denotatiu. No crec que sigui molt diferent a d'altres països.
  • autokrator13.374 3 157👍 9.115
    Catalunya ja té el seu propi llenguatge jurídic, de fet tenim molta més tradició jurídica que Castella o Aragó. La qüestió és que no es fa servir gaire i els professionals no el coneixen. Però existir es clar que existeix.
    • Rigel65.210 11 5👍 33.899
      Un llenguatge que no coneix ningú perquè la tradició jurídica catalana va desaparèixer l'11 de setembre del 1714. No és realista, per tant, apel·lar a una bagatge que no només no coneix ningú, sinó que es va aturar tres segles enrere. Per tant el dilema real serà o bé continuar amb el llenguatge jurídic espanyol (la qual cosa vol dir, també, les formes, pràctiques i gent que ja sabem de quin peu calcen), o bé adoptar un llenguatge jurídic (i tota la resta) que sigui més proper a les idees de llibertat i justícia que tots anhelem. I aquest no pot ésser altre que l'anglosaxó.
      • autokrator13.374 3 157👍 9.115
        No home, que el 1714 es perdesin les institucions no implica que es perdés tot el Dret, ni que la castellanització comences llavors. La castellanització del Dret Públic no comença el 1714 sino molt abans. La terminologia catalana no està perduda, a més tampoc no pots inventar-te una de nova, sobre tot en el Dret Privat. En el Dret Públic sí que tenim un problema, coses com el codi penal contenen terminis que jo no et sabria traduir i alguns quan es tradueixen deixen molt a desitjar. Per exemple un 'cohecho' és un "suborn de funcionari" cosa que implica que no tenim una paraula específica per això. I no sé com es diu en català 'rapto', per traduir 'alijo' es fa servir "mercaderia de contraban" que és com dir que no hi ha paraula.

        En el Dret Privat no passa això, un 'albacea' és un 'marmesor', el 'finiquito' és 'quitança', etc. en general això ho saps perque ha continuat existint tot el temps el Dret Civil Català, si ho estudies una mica es pot saber. De fet hi ha potser un llenguatge més complex que el castellà, com anomenar 'traspassat' al 'fallecido' per parlar d'herències o com tenir (gran encert) 'terme' i termini' enlloc de 'plazo' (que es refereix al dia que acaba el 'plazo' i al 'plazo' en sí mateix) cosa que en castellà no es distingeix. El problema de que s'estigui perdent és que els procediments i judicis es fan molt majoritàriament en castellà. Així, per comoditat, fins i tot en documents privats entre catalanoparlants s'acaba fent servir el castellà. També es dona el cas curiós que alguna cosa en català ha quedat en una mala traducció al llenguatge jurídic, per exemple la mania de la gent a Catalunya de dir 'périto' (de pèrit') i no 'perito' que és com es diu en castellà. 

        D'altra banda tot el llenguatge pompós es fa servior per costum però no és obligatori, tu pots canviar el clàssic 'Suplico' per 'Petición' i no passa res, pots canviar els "Otrosí digo" per "Petición adicional", etc. No és fa però no és pas il·legal. En català també hi ha terminologia per a tot això, de més pomposa a menys. 
        • Rigel65.210 11 5👍 33.899
          L'únic dret que es va conservar va ésser el dret civil. Tota la resta va desaparèixer, així com les institucions que l'haurien mantingut. Per això, a Andorra (on es va conservar), es van mantenir els conceptes i el seu significat original (batlle, per exemple, a Andorra és el jutge de primera instància). Pots intentar recuperar alguns noms, alguns conceptes, però en general tot allò que hi havia fins el 1714 és mort i enterrat. Així que, per a fer el nostre propi sistema legal, és millor beure de fonts anglo-saxones per tal d'allunyar-nos de les espanyoles i europees (que, fet i fet, són el mateix pou de merda).
          • autokrator13.374 3 157👍 9.115
            Ni parlar-ne! Nosaltres som de tradició jurídica romana (que és la única veritable). Res de fonts anglosaxones o em veuré obligat a trucar al Departament de Ciències Històrico-Jurídiques que vindran a picar-te al cap amb gruixuts volums del Codex Iustinianus. 
  • Rigel65.210 11 5👍 33.899
    En el cas francòfon l'acusació pública l'exerceix el procurador (a França, el procurador de laRepública, a Bèlgica, el procurador del Rei). I, informalment la institució de l'acusació pública s'anomena "parquet".
  • ansar18.504 12 88👍 6.740
    Homicidio culposo 

    (així ho diuen en alguns països)
  • alexpv2.605 3 706👍 1.579
    Boníssim el tòpic d'este fil. És un d'estos temes que sempre hi penses però que després no li dones més voltes.
    No soc so gran coneixedor del xinés mandarí, però puc dir que, en les ocasions que he hagut de veure lleis laborals o llegit casos (hom busca amics en els indrets més insospitables) m'he adonat que el xinés és, efectivament i objectiva, més senzill que el castellà (i supose que el català, que en estos afers sovintega ser una còpia i calc del castellà)
    Hi ha un seguit de trets que el fan més senzill:
    1 Poca subordinació en les frases.
    2 Llenguatge més proper a l'ús diari.
    3 Les lleis s'escriuen de nou i no es fan referències a lleis antigues.
    Tampoc és que n'haja llegit molta, de llei xinesa, però la sensació va ser més positiva que la seua aplicació

    I sí, en català s'hauria de fer el mateix: simplificació de la sintaxi, lèxic i SEMPRE texts consolidats.
  • Rigel65.210 11 5👍 33.899
  • RafeldePatraix1.573 4 960👍 868
    Si voleu posar-vos al dia en llenguatge jurídic:

    “Manual de llenguatge administratiu”

    Autoria: Carles Duarte, Àlex Alsina i Segimon Sibina

    Editorial: Generalitat de Catalunya, 2a edició revisada, 1992

    Pàgines: 398

    ISBN: 9788439316091

    Manual de llenguatge administratiu


  • Rigel65.210 11 5👍 33.899
    • Makaku1.009 2👍 1.351

      Rigel escrigué:

      Últimament veig molts catalans que, traumatitzats per la piconadora jurídica espanyola, estan atribuint als espanyols una mena de caràcter legalista, i això és un error que fa riure... Els espanyols no són alemanys... Són els primers en passar-se la llei i la justícia pel folre sempre que els convingui... Només l'apliquen de manera abusiva amb els enemics, i sempre i quan siguin minories febles com els catalans... Ja està bé d'atribuir a aquesta colla de tramposos un caràcter noble de gent aferrada a les lleis... Ja ens agradaria... Només són caspanyols, la merda d'Europa juntament amb el sud d'Itàlia i Grècia, experts en tripijocs i corrupció endèmica.
  • badall1.327 9👍 172
    Els qui parleu de basar-se en el llenguatge andorrà, pel què sé més enllà d'alguns termes antics està molt castellanitzat. Fins i tot diuen "aute" en comptes d'interlocutòria (i surt al DIEC!). En qualsevol cas és fàcil trobar els exemples al web del Tribunal Constitucional i de la Justícia Andorrana.

Publicitat

Fòrums

  • 9.286.707 missatges
  • 220.706 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat