Fòrum

Els nostres líders no havien de ser innocents.

Benfresc13.360 6 156👍 13.205
Un altre brillant article d'en Jordi Aragonès.

El cop d’estat

Els nostres líders no havien de ser innocents. Havien d’haver realitzat eficientment tots els delictes necessaris per portar a bon port la secessió. Cop d’estat en diuen els espanyols.



Ja fa uns anys, durant l’Arcàdia feliç de la universitat, amb uns amics vam fer una festa força intensa. Molts menjars, licors, dolços i patriotisme. En Joan i jo, a altíssimes hores de la matinada vam decidir treure les banderes espanyola i europea d’un bonic ajuntament empordanès. No ho vam fer gens eficientment. Tampoc teníem les habilitats psicomotores al cent per cent. En resum: vam acabar conduits a comissaria i després a mans d’un magistrat. Res greu tampoc. Tot va anar molt bé. El tracte per part dels Mossos d’Esquadra va ser exquisit, magnífic.

Sempre recordaré, però, el que un jutge amic meu em va comentar durant un vermut a la Vinya del Senyor —allà davant de la Catedral del Mar.

—Jordi, si has de cometre un delicte, fes-lo bé.  Les coses mal fetes s’han de fer ben fetes

Una gran lliçó per l’hora del vermut. Amb els cops d’estat passa el mateix. Si es fan, s’han de fer ben fets.

Per què hem arribat fins aquí

Aquest 12 de febrer ha començat el judici, el processament al govern català que va fer una declaració simbòlica d’independència el dia 27 d’octubre. I com hem arribat fins aquí? Per què tenim mig govern davant dels tribunals espanyols? Per respondre’ns la pregunta haurem de recordar que una vegada proclamada la República de Catalunya no es va fer res per defensar-la. Tothom a dormir i a descansar. Tot col·lectiu paga un cost per aconseguir la llibertat. Pensar que els catalans no l’havien de pagar és propi de fatxendes que coneixen el preu de tot i el valor de res.

Uns dirigents van fugir fora d’Espanya, altres van entregar-se a la justícia espanyola. L’Estat podia respirar tranquil. Potser no s’imaginava que tot seria tan fàcil. Els líders de la revolta alçaven la bandera blanca abans de la batalla. Coloms blancs, cap paper a terra i Espanya trinxant a discreció una autonomia oberta de portes i de cames. Fins i tot el 155 va pensar que la Generalitat gaudia amb aquella intervenció. La “Gene” es deixava fer de tot.

Captius i desarmats

Podem parlar d’exiliats i presos polítics. Tot depèn de qui domini el llenguatge. Els espanyols parlen de colpistes, rebels i sediciosos. Els mitjans catalans de tot el contrari. Però permetem-nos fer un exercici mental. Com tractaria Roma a Escipió l’Africà si hagués fugit abans de la Batalla de Zama i, en conseqüència, el general Aníbal s’hagués netejat els seus bruts genitals a les mateixes termes de la Ciutat Eterna? Fugir o entregar-se abans d’una batalla mai ha estat acceptat dins les societats estructurades i valentes.Comportaments similars sols els trobem en poblacions ja extingides com les del dodo de l’illa Maurici.

Les defenses dels nostres líders diran que no van fer res mal fet. Que van respectar la llei. Que són innocents. Aquest és precisament el problema: que són innocents. Quan tocava fer un cop d’estat, prendre el control de territori, buscar interessos compartits amb altres estats i aconseguir el monopoli de la violència, van optar per tot el contrari. Van decidir marxar, entregar-se i no trencar cap plat. No violar cap llei. Per això estem intervinguts, els nostres dirigents empresonats o fugits i les expectatives de futur ben negres. Ja no parlem d’independència. La rendició ens ha penetrat violentament fins al fons. Tornem a reivindicar que l’autodeterminació és un dret.

El cop d’estat

Reclamar drets sense pagar cap preu és estèril, absurd, propi de castrati i de víctimes ploraneres. Els drets no es regalen, s’aconsegueixen. Precisament, els nostres líders no havien de ser innocents. Havien d’haver realitzat eficientment tots els delictes necessaris per portar a bon port la secessió. Cop d’estat en diuen els espanyols. I tenen raó. D’això es tractava: de subvertir l’ordre constitucional i separar una part essencial d’Espanya violant totes les lleis castellanes hagudes i per haver. Fer-ho ràpid. Actuant coordinadament sobre tots els punts estratègics del territori català.

Els nostres dirigents podien haver-se-la jugat i fer un cop d’estat real, autèntic i valent. Apostar-ho tot i guanyar o perdre. Aconseguir la corona de llorer o pagar el colossal preu de la derrota. Però han preferit fer un cop d’estat simbòlic, de broma, de mentida. Una catxa per aconseguir ves a saber quina negociació. Il·lusos. Només negocia qui està a punt de perdre i Espanya, quan va veure que els catalans no anaven de veres, va entendre que no calia negociar res. Podia guanyar i entrar per la porta gran a una Catalunya conscienciadament indefensa. Fer un cop d’estat de broma comporta sempre pagar tots els costos (intervenció, empresonaments i fugida de capitals) i no tenir la possibilitat d’aconseguir cap guany. Un magnífic lose-lose.


El matí.cat

Respostes

Configuració
  • fralbin79 1👍 58
    Totalment d'acord 
  • Calidoscòpic20.996 15 70👍 14.355
    Es pot mirar així, però també d'una altra manera. La història dirà...
  • CèsarUsuari sumador16.553 14 107👍 14.904
    La referència històrica és equivocada: tal i com anaven les coses, una derrota romana a Zama hauria dilatat la caiguda cartaginesa, però no l'hauria revertit. En tot cas Hanníbal mai no hauria entrat a Roma. Desprès de la victòria de Cannae, quan molt probablement podia, no ho va fer. I encara els historiadors discuteixen sobre el perquè. Tal vegada manca de màquines pel setge o potser un càlcul erroni sobre les hipotètiques aliances futures amb les ciutats itàliques. Quan Hanníbal torna a Àfrica desprès del periple a Itàlia, alea jacta fuit per Cartago i ja només era qüestió de temps. A part dubto molt que els genitals del general cartaginès fossin bruts, al menys no més que els dels romans. En aquell temps els cartaginesos eren els refinats i els romans uns nouvinguts al panorama polític del Mediterrani, amb un tarannà més aviat poc curós i amb una determinació pròpia dels pobles austers.

    Bon article d'altra banda. Deixa clar que no van voler. I ho desenvolupa prou bé.

    Però la meva pregunta és: podien? Cada cop més em temo que no. Que va ser tot plegat una messinscena buida de contingut per part dels polítics, un conjunts d'escarafalls artificiosos de cara a negociar amb força amb Madrid. En realitat no teníem cap opció per la part dels polítics, ni del funcionariat en general, i molts pocs empresaris.

    En el futur caldrà tenir-ho ben present, això. "Si vols ser ben servit, fes-te tu mateix el llit".

Publicitat

Fòrums

  • 9.283.479 missatges
  • 220.617 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat