Fòrum

Un rabí es muda a Palma per tal de descobrir si encara queden vestigis jueus a les famílies xuetes (DOCUMENTARI)

TywyllUsuari sumador42.007 11 13👍 5.775
A la fi del segle XVII, la Inquisició enxampa quinze famílies mallorquines "judeitzant". Són cremats, la majoria ja morts, després de ser executats gràcies a haver renunciat a la fe jueva al darrer moment, però uns pocs (entre ells, un rabí) són cremats vius per no voler-hi renunciar. Aquest trist fet de la història mallorquina és força sorprenent, perquè aleshores ja feia 300 anys que tots els jueus de Mallorca, en teoria, s'havien convertit al cristianisme a la força o havien fugit. Aquestes 15 famíles, doncs, foren les més atrevides, les més resilients, ja que visqueren una doble vida secreta com a cripto-jueus durant 300 anys! És per aquest motiu que aquests 15 cognoms foren discriminats a Mallorca per sempre més, fins pràcticament avui: Aguiló, Bonnín, Cortès, Fortesa, Fuster, Martí, Miró, Picó, Pinya, Pomar, Segura, Tarongí, Valentí, Valleriola i Valls.

Són els denominats despectivament xuetes o xuetons. Des de llavors, la cruel memòria popular mallorquina s'ha encarregat de recordar-los d'on descendeixen, i són insultats i discriminats. Avui en dia la cosa s'ha difuminat força, però fins fa relativament poc els xuetes vivien un calvari a Mallorca i es veieren sempre obligats a casar-se entre ells i viure al mateix carrer, talment com si visquessin als antics calls jueus. A Palma es tracta del carrer de l'Argenteria, ja que la majoria són joiers. La famílies xuetes normalment no en parlaven als fills, no volien saber res del tema amb l'esperança que si no en parlaven la cosa finalment s'aniria oblidant. Els nins xuetes ho havien de descobrir fora de casa, traumàticament quan els seus companys d'escola els ho recordaven en forma d'insults i burles. Jo mateix a la meva família he sentit tota la vida coses com "aquell és un xuetonarro" o "ara has fet una xuetonada".

Des d'aquella cremadissa del segle XVII, se suposa que els xuetes ja no conserven absolutament res del judaïsme i en ocasions el seu cristianisme és fervent. En recent anys alguns pocs han volgut acceptar el seu passat i aprendre'n sense por, i alguns fins i tot han tornat al judaïsme i se n'han anat a viure a Israel, ja que aquest país fa uns anys va reconèixer els xuetes mallorquins com a jueus i els va donar la benvinguda al país! Però la majoria de xuetes d'edat avançada no volen saber res del tema ni parlar-ne.

De tot això i molt més en parla aquest documentari: These Are The Names. Un rabí es muda a Palma per tal de descobrir si encara queden vestigis jueus a les famílies xuetes. Curiós quan la reportera va a les joieres del carrer Argenteria a demanar sobre el tema i les propietàries xuetes li diuen que no en saben res i que no les filmin. Molt recomanable, i aquí el teniu sencer:

https://www.youtube.com/embed/H7EcJsoHTVI

Respostes

Configuració
  • beerbong478 4👍 228
    Molt interessant. El miraré
  • Iago2.428 11 748👍 532
    La llarga mà del racisme i la xenofòbia inquisitorials espanyols que s'estén al llarg de segles. La netedat de sang, l'odi al diferent i la incapacitat absoluta per part dels assetjadors de reconèixer aquesta lacra que abasta totes les classes socials espanyoles. El destí dels xuetes l'han compartit altres minories marginades a la península: agots, gent de la vall de Pas a Cantàbria, baquers d'alçada a Astúries, gitanos, quinquis....

    Obligats a ocupar seients diferents a les esglèsies, marginats, escopits...Fernando Sánchez Dragó, intel·lectual espanyol simpatitzant de Vox, en parla a un dels seus llibres. I ho fa des d'una perspectiva de recerca etnològica on evoca certa nostàlgia d'aquells temps...


    • catalàamallorca41.555 7 14👍 17.940
      No és per excusar els espanyols i la seva mania persecutòria, però l'odi contra els jueus ve de molt abans. A les illes ja al segle V el bisbe Sever va obligar a convertir-se al cristianisme els jueus menorquins (cal dir que en aquells moments la comunitat jueva menorquina era molt rica i fins i tot copava alts càrrecs administratius...). I l'any 1391 els calls de Palma i Inca, com molts d'altres arreu d'Europa, vàren ser arrasats pel poble revoltat. 


      Gràcies al teu missatge he descobert que els quinquis són (eren) un poble nòmada i no simples quillos delinqüents. 
      • Iago2.428 11 748👍 532
        Ahir van fer un programa esportiu al TDP de la televisió oficial espanyola dedicat a un esportista medalla de bronze als Jocs Olímpics de Los Angeles. Un atleta de la Vall de Pas a Cantàbria, la terra del pasiegos, una minoria marginalitzada, oprimida i menyspreada històricament.

        La sorpresa és que el cognom de l'esportista és Abascal, José Manuel Abascal es diu, i que Abascal és, segons els historiadors i demògrafs, el nom més comú de la Vall aquella. Com en una mena de justícia kàrmica però a l'inrevés, no sé si m'explic, resulta que aquest cognom és, idò, el del líder del partit xenòfob i anticatalà més de moda actualment: Vox....

        A Mallorca el primer batle de la democràcia després del franquisme fou un xueta, en Ramon Aguiló. Temps d'esperances i de canvis que després de quaranta anys deriven en un Ramon Aguiló simpatitzant d'"Unión Progreso y Democracia", un Aguiló que parla del sobiranisme català com a 'virus o infecció a exterminar'.

        Justícies kàrmiques que no surten bé.

      • llevantdemallorca18.781 13 84👍 4.380
        Nosaltres som uns pioners. 
  • EYC436 11👍 2
    Llibres interessants sobre els xuetes:

    -La fe triumfante: Los grandes autos de fe celebrados en Mallorca en 1691. Francisco Garau (1691).  
    - Algo sobre el estado religioso y social de la isla de Mallorca. José Taronjí (1877)
    -Lluites antixuetes en el segle XVIII. Francesc Riera Montserrat (1973)
    -La fe vençuda. Miquel S. Font (2007)

    Les edicions de la desapareguda editorial Miquel Font estan molt bé i es troben facilment de segona mà.

    • Biel Torrens6.708 12 318👍 1.546
      A mi el que m'agrada molt molt és el de "els descendents dels jueus conversos" de Miquel Forteza. S'allunya de l'assaig històric pretesament neutral per descriure la problemàtica amb perspectiva però en primera persona, i és una delícia llegir-ho per entendre la mentalitat de la Mallorca de meitats del XX. A més és possiblement un dels llibres més polèmics del seu temps, que sempre fa gràcia.
  • croniquesdepicadors12
    Hola, gràcies, és un tema molt interessant i diré alguna cosa ja que visc a Palma i sóc palmesà. Resulta que aquest tema, és una mica mal d'entendre i crec que molta gent no l'entén. Preguntes que em faig: una persona que tengui aquests cognoms ja és jueu? per què Hitler no els volia ? i què és ser jueu? són preguntes que avui dia amb l'edat que tenc encara no comprenc i ho he anat mirant una mica, començant per l'escola però realment sabem de què va tot això? jo crec que molta gent com jo no. Ser jueu és una religió, doncs què té a veure algú que es digui amb uns llinatges concrets, poden ser moltes coses. 

    També aprofito per recomanar-vos i anirmar-vos a participar en un projecte que estic llançant, es tracta d'un blog on la gent conta cròniques, i m'agradaria trobar a algú interessat aquí que hi vulgui participar. Podeu trobar més informació al meu perfil! gràcies. Va de picadors... sabeu el què és ? no està enfocat a turistes, és a dir, a totes les cròniques possibles. Aquest projecte també té un sentit unificador de la llengua també. croniquesdepicadors.blogspot.com 
  • dunlap153👍 151
    Conec un Aguiló.

    Sabeu si xueta encara ho concideren un insult? o ja es motiu d'orgull? Com s'autoanomenen?
    • catalàamallorca41.555 7 14👍 17.940
      Es segueix considerant un insult. No sé si tenen un nom per a ells mateixos però.

      Pel que fa als cognoms cal tenir en compte que al convertir-se van agafar llinatges cristians ja existents. Per tant, de tots ells hi ha la branca xueta i la que no ho és. No tots els Aguiló són xuetes, per a que ens entenguem.
      • TywyllUsuari sumador42.007 11 13👍 5.775
        Jo no en sé res però pel que he llegit o vist en documentaris aquests dies entre ells preferien dir-se "del Carrer" (en referència al carrer del Segell, que donava nom al barri) o simplement "es nostros" o "noltros".
        • Iago2.428 11 748👍 532
          Allà, al carrer dels Bastaixos, hi ha una merceria que segueix obrint al públic des del 1686. I just al xamfrà d'enfront, en un pis petit, un servidor hi visqué els primers cinc anys de la seva vida.
          • TywyllUsuari sumador42.007 11 13👍 5.775
            Oberta des de fa tants de segles?  Això és possible? No sé si això és abans o després de la famosa cremadissa que va iniciar tota la discriminació posterior, però més o manco va ser aquells anys, no? O sigui que tu et vas criar entre xuetes? O a la teva època això ja s'havia esvaït? 
            • Debendebondeveres42👍 42
              Es carrer de sa plateria es lo que era es call jueu. Es centre de Palma manté botigues molt antigues, can joan de s'aigo va obrir 1700.
            • Iago2.428 11 748👍 532
              Sí. El gerent, remenant papers a les golfes, va trobar els documents que acrediten que el local va obrir el 1686, cinc anys abans de les cremadisses a la Plaça Gomila. Va escriure un llibre titulat "Ca Dona Àngela, la darrera merceria del Segell" on explica la recerca.

              Cap als anys seixanta aquella intimidació secular començà a diluir-se. El carrer de l'Argenteria devia ser el lloc on s'hi concentrava més aquell antic món jueu. Els meus records se situen més en una botiga de joguines que existia a l'altre costat del carrer dels Bastaixos, antic carrer del Segell, ara de Jaume II, on jo vivia. I als cinc anyets, adéu al barri antic. M'esperava un districte més popular: el Camp d'en Serralta, entre Es Fortí i Santa Catalina. Un canvi important.
    • llevantdemallorca18.781 13 84👍 4.380
      No tenc cap constància que "xueta" no sigui considerat un insult i lo de "xuetó" ja ni ho question. Sovint passa també que la gent insulta per insultar, perquè molts no n'han conegut mai cap, de jueu. 
  • Debendebondeveres42👍 42
    Quan a Jesús clavaren
    Picó picavà
    Miró mirava
    En Valls duia la bandera
    i tots els altres xuetes
    anaven darrera

    No has explicat d'on l'hi ve es només de xuetes. Es bastant estúpid tot plegat.
  • RafeldePatraix1.477 4 990👍 757
    Qui no té faena, busca xuetes.
  • Tico799 2👍 395
    Gràcies per compartir, molt interessant. No conec res semblant a la zona d'on provinc, pot ser no hi havia de jueus al ser pobles menuts.
  • entre·ribes377👍 281
    No crec que els faci gaire il·lusió que algú vulgui tornar a regirar-ho tot...

    Sempre m'havia semblat fascinant (i horrible) el tema i una recent visita a Mallorca ha revifat el meu interès.

    Fa poc he llegit "Els descendents dels jueus conversos de Mallorca" de Miquel Forteza i Pinya.
    En el llibre explica que els 15 llinatges perseguits com a xuetes en realitat només són els que sortien als darrers sambenets (1675-1693) de la Inquisició mallorquina, sambenets que estaven exposats públicament al claustre de l'església de Santo Domingo. Els acusats i condemnat anteriors o estaven tan deteriorats que no es podien llegir (i no es feien renovar com els més recents) o havien estat despenjats per influències dels condemnats o els seus familiars.
    O sigui que de descendents de jueus o acusats de seguir practicant el judaisme n'hi havia molts més. De llinatges processats eren uns 100 (És clar que també era molt habitual en processos d'aquest tipus que t'acusessin per fer-se amb els teus béns, per venjança personal...)
    Segons diferents estudis i hipotesis entre el 18 al 41 % dels mallorquins tenen sang jueva.

    Abans hi havia un raconaire xueta, qui per interès per la seva història va acabar estudiant el judaisme i convertint-s'hi, vivia als estats units des de fa anys: en pinyolvermell. Seria interessant si fes una reaparició!
    • Iago2.428 11 748👍 532

      entre·ribes escrigué:
      No crec que els faci gaire il·lusió que algú vulgui tornar a regirar-ho tot...



      Crec que ningú sap a hores d'ara quina memòria històrica serviria de lenitiu per a cicatritzar definitivament les ferides. Hem deixat passar molt de temps. Hi ha ignorància i la societat mallorquina s'ha tornat frívola.

      Qui sap si la trista  deriva ideològica cap a posicions més autoritàries i espanyolistes del primer batle de Palma de la democràcia, Ramon Aguiló, no s'originà el dia que un grup de sindicalistes que reclamaven millores en la seva feina, de la UGT crec, començaren a insultar-lo al crit de "xuetó".

      Despres en Canyelles, el primer president de la CAIB, procurà acostar-se als residents seculars del carrer de l'Argenteria i en convencé a uns quants i, en particular a un prou influent a l'antic call, en Miquel Segura, que des de'aleshores s'ha destacat per la seva defensa de posicions peperes.
    • entre·ribes377👍 281
      Aquesta és la web d'en pinyolvermell: http://www.neilfrau.com/ , per si voleu tafanejar

Publicitat

Fòrums

  • 9.268.745 missatges
  • 220.076 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat