Fòrum

Moviment de recatalanització lingüística i cultural del Principat

Sau de Treviac5.365 2 395👍 6.613
Arran del fil "Finès i català" he recordat l'existència del moviment dels fennòmans a la Finlàndia de final del segle XIX i principis del XX. Aquest moviment propugnava la refinlandització lingüística i cultural del país, aleshores encara incorporat a l'Imperi Rus i amb un percentatge de població sueca molt elevat.

El moviment fennòman aconseguí bona part dels seus objectius. Molts suecs ètnics adoptaren com a llengua pròpia el finès, parlant-la als fills i fent-la servir com a llengua de relacions socials, literària... de prestigi, en definitiva. Molts d'aquests antics suecoparlants van arribar fins i tot a traduir al finlandès els seus llinatges.

Cent anys després Finlàndia és un país molt predominantment finès, on la llengua sueca és molt minoritària.

I no seria possible en el present que sorgís a Catalunya un moviment d'aquestes característiques? Un moviment que propugnés la catalanització lingüística dels no-catalanoparlants a Catalunya (i si fos possible, quan fos possible, a la resta de Països Catalans). 

Caldria un gran moviment lingüístic, cultural i nacionalista amb un discurs de prestigi de la llengua catalana, de la Història de Catalunya, de les nostres tradicions que creés nous parlants de català, que fes que molts castellanoparlants comencessin a parlar en català als seus fills, que la gent només es gastés els diners en llibres, diaris, discos, etc, en català.

El lema dels fennòmans era "Ja no som suecs i mai podrem ser russos. Siguem finlandesos", que a la nostra nació es podria adaptar així: "Ja no serem més espanyols. Ara serem catalans".

Què us semblaria?

Respostes

Configuració
    • eestlaasedcatalà10.727 3 198👍 2.203
      Els collons tots els castellanoparlants. I la població sueca sempre ha estat al voltant d'un 5%, el que passa es què el Suec va acabar convertint-se en l'idioma més important durant una época perquè era "neutral". Finlàndia no era part de Rússia, però pertanyia a ella. Durant la época de "domini" rus Finlàndia tenia moneda, parlament, administració, policía, i tot propi. Excepte les relacions internacionals i el cap d'estat. També tenia el seu propi exèrcit. Si que es cert que durant mooolt de temps tota l'administració, educació, premsa, etc, eren en Suec. De fet el propi himne nacional finlandés que hom està tan acostumat d'escoltar-ho a la formula 1 va ser escrit originariament en Suec, i encara que hi havia traducció al finés lo normal era que es cantés en Suec fins a després de la segona guerra mundial, que es va començar a cantar en els dos. Personalment m'agrada més en Suec. Sona més militar:

      https://youtu.be/CSv8AG4zi9Q

      Ara en canvi es canta en els dos:


      https://youtu.be/J3bLSpX8e3o


      El cor de militars

      Na Tarja Turunen

      Els nens que quiets.
  • esclata-sang1.549 1 968👍 1.182
    Primera línia: millor

    Arran del.....


  • willybarna12.098 10 169👍 3.534
    Vull el telefon del teu camell! 
    • Sau de Treviac5.365 2 395👍 6.613
      Si ho han fet finesos i txecs també ho podem fer els catalans.
      • willybarna12.098 10 169👍 3.534

        Sau de Treviac escrigué:
        Si ho han fet finesos i txecs també ho podem fer els catalans.
        No volia ser cruel, sere clar. Ho tenim molt cru pel que respecta a la llengua catalana, simplement, perque gairebé no hi ha consciencia linguística entre els catalanoparlants.

        O sigui que primer de tot, o s'augmenta la consciencia linguística entre la població catalanoparlant o ja podem anar preparant la esquela per a la nostra llengua.

        O sigue, oblidat de moment dels no catalanoparlants, perque sinó estas comencant a construir la casa per la teulada.

        No hi ha més.
  • tocafon6.799 14 314👍 3.502
    He volgut donar-te positiu

    Però això dels mòbils es una merda,  

    Igual que hi un temps per editar, també s'hauria de poder fer amb els vots
  • Benfresc13.184 6 159👍 12.679
    Som-hi! Fem-ho . Però com bé t'han dit els mateixos catalanoparlants no tenen gaire (tampoc diria que gens) consciència lingüística, aquest és el primer problema.
    • EmulatorQUsuari sumador64.260 15 6👍 19.225
      Home, una mica de consciència sí que en tenim, eh? Que fa més de tres segles que estem ocupats i el català encara aguanta; li podria anar millor, cert, però encara aguanta.

      Amb un estat ja no tens per què pensar que t'hauràs d'enfrontar amb X o Y per obtenir el que vols en català. I així la consciència (afeblida si vols, però consciència) lingüística dels catalans augmentarà.
      • Josep Carles6.479 13 333👍 2.384

        Encara aguanta perquè, per sort nostra, el sistema educatiu a ecspanya ha estat històricament un nyap i no ha servit -com a frança amb la llei Ferry- per desnacionalitzar i potenciar la substitució lingüística.  
        I encara aguanta perquè fins ara no hi ha hagut mitjans de comunicació de masses, al servei d'una llengua -el castellà- i d'un estat -l'ecspanyol- i el seu nacionalisme banal.
        I perquè els PP.CC. no havien rebut moviments migratoris tan forts (o els havien rebut -migració occitana a l'època Moderna) quan érem sobirans.
        El context amb el que el català ha aguantat i sobreviscut fins ara era molt diferent. 

        No vull ser derrotista, ni de lluny! Només que cal que siguem conscients d'aquests canvis i que cal planificar i actuar d'acord aquests. 

        • Calidoscòpic20.887 15 70👍 14.052
          Cal dir que la francesització efectiva de la Catalunya Nord es va produir sobretot després de la segona guerra mundial, quan a França hi va haver un esclat d'orgull patriòtic. Això va ser més potent que no pas segles d'escolarització en francès. Espanya, òbviament, no només va ser incompetent amb l'escolarització sinó que es va dedicar a bombardejar Barcelona periòdicament i a anar ocupant Catalunya quan li semblava que la cosa anava de tort. Això, a part de no haver participat mai en la política europea.
      • Benfresc13.184 6 159👍 12.679
        Una mica sí, ja ho he dit, però no pas prou per resistir la que ens està caient a sobre. I em refereixo a l'arribada massiva i permanent de gent de fora que aprèn el castellà i prou.

        • Josep Carles6.479 13 333👍 2.384
          ... i aquesta ve en un context que:

          - no tenim un estat.
          - les Generalitats i el Govern no tenen competències en immigració.
          - No hi ha voluntat política real de fer polítiques fermes i decidides de promoure el català (ni tan sols es fa complir la llei de Consum o la immersió lingüística, o la llei del Cinema). Per por. En canvi el català rep atacs de tot arreu, començant pels governs i partits ecspanyols.

          L'actual situació només es pot revertir amb un Estat Català que promogui una veritable normalització lingüística. I aquí hi hem d'empènyer tots: per tenir un estat i perquè els polítics i partits que hi hagin no apliquin el suïcidi pel català que representa la cooficialitat del castellà (fet que no treu que pugui tenir un estatus temporal d'ús davant les administracions).



        • soldat Svejk17.705 7 96👍 4.486
          votat negatiu per error del mòbil.
          • tocafon6.799 14 314👍 3.502
            jo també he caigut un parell de cops en aquest error

            en l'ultim deia que calia donar un temps per poder editar el vot,

            pot ser millor seria que dins la barra del numero de missatge-envia el moderador i els dits de positiu negatiu

            només caldria que  l'ordre fos:  positiu-  envia la moderador -  negatiu

            això faria molt difícil l'error
    • Sau de Treviac5.365 2 395👍 6.613
      Cal començar amb un nucli reduït que, per exemple, faci molt soroll en aquest sentit a les xarxes i anar agafant adeptes. I algun personatge compromès de la cultura que també hi donés suport...
  • Josep Carles6.479 13 333👍 2.384
    Caldrien diners i recursos. I, sobretot, que fos en positiu i engrescador, associant català i cultura catalana -catalanitat, en definitiva- a modernitat. Que permetés engrescar a catalanoparlants -com han exposat altres companys hi ha greus mancances de fidelitat lingüistica-, a castellanoparlants i als parlants de les més de 250 llengües que es parlen actualment a Catalunya/ PP.CC.
    • Sau de Treviac5.365 2 395👍 6.613
      A grans mals, grans solucions! Hauria de ser un moviment social, articulat al voltant d'una entitat. El problema que veig és que, tot i que de ben segur molta gent simpatitzaria amb aquest moviment, ara mateix no veig cap entitat catalanista que vulgui tirar-lo endavant. I el que és més greu: no és que no ho vulguin tirar endavant per incapacitat o per no tenir prou recursos, sinó per culpa d'aquesta ideologia suïcida que és el multiculturalisme i també per culpa d'aquest vici tan arrelat a Catalunya del no ofendre.
      • Benfresc13.184 6 159👍 12.679
        Hi ha la plataforma per la llengua que fan bona feina, però no n'hi ha pas prou.

        El que tu planteges quines diferències hauria de tindre amb la plataforma per la llengua?
        • Sau de Treviac5.365 2 395👍 6.613
          Per començar hauria de ser un moviment que incidís molt més en els capteniments personals dels catalanoparlants. Amb eslògans com compra llibres en català, compra premsa en català, a Catalunya parla en català, transmet el català als teus fills, catalanitza el teu negoci. Pel que fa l'educació: volem tota l'educació en català, primària, secundària i universitat...

          En tres paraules: catalanisme lingüístic radical.
  • Trinxant11.184 9 188👍 3.506
    No estem al Romanticisme nosaltres, i la major part de la població no li atrauen aquests temes (deixant ja a banda els que en són hostils). Qualsevol acció com la que descrius està condemnada a l'autoconsum...
    • Sau de Treviac5.365 2 395👍 6.613
      Doncs quina alternativa proposes? La mort de la llengua catalana? O la seva supervivència en una reserva d'indis?
      • Ultrança7.889 5 271👍 1.350
        Les reserves americanes foren la manera com es domesticà l'esperit indígena. Sedentaritzant-se en una matriu occidental, vivint de les engrunes i falsa prosperitat del seu fet jurídic particular fins a perdre tot tret diferencial.
        Si un cas, l'única reserva índia real que hi ha, que ens està matant, és el marc de la Catalunya autonòmica, que ens la creiem nostra o que podem controlar-la pel nostre bé.

        Unes comunitats de catalans que són exclusives en llengua, associació i serien un model al que el sistema autonòmic, estatal i mitjans s'enfrontarien frontalment. Bé per por al fantasma del segregament o recança de que funcionés contra el seu futur utòpic monocultural.

        Si no hi ha nucli dur, ni centre vertebrador, l'hegemonia cultural que impera és la del forà i tot es difumina en un poti-poti de no res.

        A part que els forans no tenen punt de referència on adherir-se perquè tot és "allò local" generalment espanyol amb quatre pinzellades catalanes. Tu creus que ells ho entenen com una opció a triar mirant des de fora? Jo no ho crec pas.
        Si la comunitat catalana està amagada, disgregada i no es presenta de manera clara i diferenciada envers l'exterior en la seva pròpia terra? Ni tan sols es distingeix en relacionar-se amb tota normalitat envers aquells que suposadament vol separar-se.

        Per tal que els catalans pervisquem s'ha de bastir una subcultura, gairebé tribal, on la gent senti pertinença amb una claredat. I això ha implicar per força una decisió discriminatòria, o a o b, amb beneficis reals i pragmàtics.
        No som l'hegemonia, no som la majoria, ni som l'opció per defecte en aquesta terra, hem esdevingut minoritzats i des dels forans no es farà res de regal. I per tant hem de mostrar-nos de manera oberta com una opció a triar i no tan sols això sinó com l'opció vertadera, justa i dreta per al futur.
        Això no ho farà ni govern espanyol (autonòmic o no) ni cap dels ens i mitjans de vocació global, progressista o moderna.
        Ara mateix no es percep en res un català d'un espanyol a Catalunya més enllà de la llengua que es parla en la intimitat a casa i 4 divergències polítiques. Això ho veu tothom.

        Cal bars i comerços només per catalans, barris de majoria catalana segregada, empreses i negocis orientats només a natres, jovent que es faci exclusivament en bandes catalanes. Gent educada en llars, escoles i centres no tan sols de llengua nostra sinó de fidelitat exclusiva catalana. Així creixeran generacions de joves considerant la llengua com a necessària per a tots els usos i ocupacions, i així es començaria a reencendre el procés de producció cultural pròpia. Calen carrers i barris segurs on les comunitats s'autoorganitzin i vigilin de nou per garantir la pau (fent la feina que abans era el nostre deure i ara hem relegat a pinxos amb sou).

        Un cop això sigui fet per les famílies i els pares i mares catalans llavors serem una opció real per la que lluitar i declarar fidelitat. Llavors els nanos podran escollir que fan amb ses vides i que és el que escullen.I hi haurà efectes pràctics i resultats a considerar.
        Fins llavors no som res més que una etiqueta politico-cultural passatgera que et poses i et traus. I creu-me que això en contra de fortnite, youtube, netflix, nits a la disco panxita i hedonisme no té res a punxar. Són més tangibles a nivell social els trinitarios que qualsevol entelèquia que ens poguem muntar.

        Catalunya és l'antídot contra la buidor de significat de la modernitat, això ho hem perdut de vista les darreres generacions enlluernats per les grandeses del progrés occidental, que només ha resultat ser decadència i nociu per allò que és cabdal en una vida sana.
        • willybarna12.098 10 169👍 3.534

          Ultrança escrigué:
          Les reserves americanes foren la manera com es domesticà l'esperit indígena. Sedentaritzant-se en una matriu occidental, vivint de les engrunes i falsa prosperitat del seu fet jurídic particular fins a perdre tot tret diferencial.
          Si un cas, l'única reserva índia real que hi ha, que ens està matant, és el marc de la Catalunya autonòmica, que ens la creiem nostra o que podem controlar-la pel nostre bé.

          Unes comunitats de catalans que són exclusives en llengua, associació i serien un model al que el sistema autonòmic, estatal i mitjans s'enfrontarien frontalment. Bé per por al fantasma del segregament o recança de que funcionés contra el seu futur utòpic monocultural.

          Si no hi ha nucli dur, ni centre vertebrador, l'hegemonia cultural que impera és la del forà i tot es difumina en un poti-poti de no res.

          A part que els forans no tenen punt de referència on adherir-se perquè tot és "allò local" generalment espanyol amb quatre pinzellades catalanes. Tu creus que ells ho entenen com una opció a triar mirant des de fora? Jo no ho crec pas.
          Si la comunitat catalana està amagada, disgregada i no es presenta de manera clara i diferenciada envers l'exterior en la seva pròpia terra? Ni tan sols es distingeix en relacionar-se amb tota normalitat envers aquells que suposadament vol separar-se.

          Per tal que els catalans pervisquem s'ha de bastir una subcultura, gairebé tribal, on la gent senti pertinença amb una claredat. I això ha implicar per força una decisió discriminatòria, o a o b, amb beneficis reals i pragmàtics.
          No som l'hegemonia, no som la majoria, ni som l'opció per defecte en aquesta terra, hem esdevingut minoritzats i des dels forans no es farà res de regal. I per tant hem de mostrar-nos de manera oberta com una opció a triar i no tan sols això sinó com l'opció vertadera, justa i dreta per al futur.
          Això no ho farà ni govern espanyol (autonòmic o no) ni cap dels ens i mitjans de vocació global, progressista o moderna.
          Ara mateix no es percep en res un català d'un espanyol a Catalunya més enllà de la llengua que es parla en la intimitat a casa i 4 divergències polítiques. Això ho veu tothom.

          Cal bars i comerços només per catalans, barris de majoria catalana segregada, empreses i negocis orientats només a natres, jovent que es faci exclusivament en bandes catalanes. Gent educada en llars, escoles i centres no tan sols de llengua nostra sinó de fidelitat exclusiva catalana. Així creixeran generacions de joves considerant la llengua com a necessària per a tots els usos i ocupacions, i així es començaria a reencendre el procés de producció cultural pròpia. Calen carrers i barris segurs on les comunitats s'autoorganitzin i vigilin de nou per garantir la pau (fent la feina que abans era el nostre deure i ara hem relegat a pinxos amb sou).

          Un cop això sigui fet per les famílies i els pares i mares catalans llavors serem una opció real per la que lluitar i declarar fidelitat. Llavors els nanos podran escollir que fan amb ses vides i que és el que escullen.I hi haurà efectes pràctics i resultats a considerar.
          Fins llavors no som res més que una etiqueta politico-cultural passatgera que et poses i et traus. I creu-me que això en contra de fortnite, youtube, netflix, nits a la disco panxita i hedonisme no té res a punxar. Són més tangibles a nivell social els trinitarios que qualsevol entelèquia que ens poguem muntar.

          Catalunya és l'antídot contra la buidor de significat de la modernitat, això ho hem perdut de vista les darreres generacions enlluernats per les grandeses del progrés occidental, que només ha resultat ser decadència i nociu per allò que és cabdal en una vida sana.


          Magistral explicació! No cal afegir rés més.
          • Ultrança7.889 5 271👍 1.350
            En breu engegarem un fil de Renaixença 2.0 per fer aportar idees i anar-les organitzant per tothom que vulgui participar.

            Començarem per parlar de com redreçar les associacions de pares i oferir alternatives a les actuals del sistema o modificar les existents.

            Caldrà ànim encès i actitud optimista per començar a fer-ho rodar, t'espero allà noi.
            • willybarna12.098 10 169👍 3.534

              Ultrança escrigué:
              En breu engegarem un fil de Renaixença 2.0 per fer aportar idees i anar-les organitzant per tothom que vulgui participar.

              Començarem per parlar de com redreçar les associacions de pares i oferir alternatives a les actuals del sistema o modificar les existents.

              Caldrà ànim encès i actitud optimista per començar a fer-ho rodar, t'espero allà noi.
              Gracies per la invitació. Intentare aportar el meu gra de sorra, malgrat les meves limitacions de coneixement pel que respecta al funcionament general de qualsevol associació o entitat.

              Molt bona iniciativa company! 
  • Ryotsu953👍 658
    El problema és que Catalunya forma part d'Espanya, i el castellà forma part de la societat catalana a tots els nivells. Per aconseguir un canvi de llengua cal primer que s'identifiquin amb Catalunya a nivell nacional, que és de fet el que ja passa amb molts castellanoparlants independentistes, el nacionalisme català està molt lligat a la llengua. A gran escala potser només seria possible amb la independència. Ara  mateix aconseguir que el català sigui la llengua més parlada amb un moviment així és pura fantasia, si amb el anys aconseguim que el català vagi millorant a poc a poc jo ja em conformaria.
    • Sau de Treviac5.365 2 395👍 6.613
      Bé, aleshores Finlàndia no era independent i tenia gairebé un 50% de població suecoparlant. I durant la ocupació russa van aconseguir portar endavant aquest moviment de finlandització. Per què no ho podem aconseguir nosaltres? Potser que prou de fatalisme!
      • Ryotsu953👍 658
        Perquè no pertanyia a Suècia, i el suec no estava tan present com el castellà a Catalunya, nosaltres tenim que la meitat de la població té origens a l'estat del qual formem part, parlen castellà i s'identifiquen nacionalment amb Espanya. No és que no puguem fer-ho, però el que tu proposes equival a aconseguir una gran majoria indepe a Catalunya, i això evidentment no és fàcil. Tant de bo, però sembla només una il·lusió.
      • RocBlanc2.005 10 836👍 443
        No entenc perquè comparen Catalunya amb Finlàndia, la situació no té res a veure. El suec a Finlàndia només s'ha parlat al sud-oest. La major part de la resta del país no va tenir mai el suec com a llengua materna encara que sí que oficial.
        • Sau de Treviac5.365 2 395👍 6.613
          A la segona meitat del XIX gairebé el 50% de la població de Finlàndia era suecoparlant.
          • RocBlanc2.005 10 836👍 443
            Això no és exacte, el suec es trobava concentrat al sud-oest del país, sí que és cert que el sud era i és la part més poblada del país.
            Possiblement el suec arribava gairebé 50% però totalment concentrat en una part del país, mentre que el finès estava estès per tota la resta del país.
            Per això no es pot fet la comparativa amb Catalunya.
          • Ultrança7.889 5 271👍 1.350
            Però no eren forans o descendents de forans amb consciència nacional oposada.

            Miris per on t'ho miris el cas de 2,5 milions en una terra de 3 en diverses dècades --amb l'afegida transformació socio-cultural i l'èxode de comarques a les esmentades zones castellanitzades-- no té exemple comparable en Finlàndia o arreu.
            Hauries de remuntar-te al que feien romans, grecs, perses i assiris amb els desplaçaments o exterminis ètnics per trobar res comparable.

            Has vist mai fotografies aèries de com eren abans els vergers del Vallès, el Camp de Tarragona i el Pla del Llobregat?
            Les pots trobar a l'ICC si t'interessa.
            • Sau de Treviac5.365 2 395👍 6.613
              Penso que cal catalanitzar desenes de milers de persones castellanoparlants a Catalunya que objectivament poden ser catalanitzades. Gent que ja es defineix nacionalment o "de país" com a catalans però que encara parlen als seus fills en castellà. Si els catalanoparlants al Principat són un 33% i hi ha un 48% de persones declaradament independentistes vol dir que hi ha un 15% o potser més de la població que és de sentiment nacional català però lingüísticament castellans. És en aquests (i evidentment en la fidelitat lingüística dels mateixos catalanoparlants) que cal incidir. I fins i tot en bona part de la població castellanoparlant que tot i no ser independentista no són anticatalans.
    • Rigel64.522 11 5👍 33.173
      Una mentida repetida mil vegades no esdevé pas veritat: l'espanyol és quelcom aliè a la nostra societat, que només té presència a Catalunya per culpa de la massiva immigració espanyola i sud-americana. Si fos part de la nostra societat Espanya hauria pogut aconseguir el mateix efecte (i superior) tot reforçant-se demogràficament. Així que deixa de dir mentides.
      • Ryotsu953👍 658
        No sé de què collons parles. Jo només dic que el castellà forma part de la nostra societat perquè és una llengua oficial que tots els catalans coneixen, la meitat la tenen com a llengua materna i té una gran influència en l'oci. No diguis ximpleries home, és de subnormal negar la influència que té el castellà, i sí, en gran part es deu a la immigració espanyola però això es irrellevant. El castellà juga un paper molt important en la Catalunya actual, la idea és intentar canviar això, no dir subnormalitats.
        • Rigel64.522 11 5👍 33.173
          Aquí l'únic que diu subnormalitats ets tu fent-te teva una de les idees-força de l'autonomisme. Que l'espanyol sigui present a Catalunya no vol pas dir que formi part de la nostra societat, són dues coses molt diferents. Si formés part de la nostra societat Espanya no hauria necessitat enviar-nos les quantitats ingents d'immigració per a destruir-nos: podria haver dirigit aquests contingents cap a Madrid per a, així, convertir-la en la ciutat més poblada de l'Europa occidental.

          Per tal de reduir la presència que l'espanyol té a Catalunya el primer que cal és desempallegar-nos del marc mental imposat per l'autonomsme, i això consisteix en reconèixer el fet que l'espanyol és una llengua estrangera, la presència de la qual, a Catalunya, és en gran part il·legítima. Perquè això ho sap tothom, tan nosaltres com ells.
          • Ryotsu953👍 658
            Però què dius tet, jo no estic dient que formi part de la nostra cultura, dic que forma part de la societat. Això és més que evident, no sé com pots arribar a extrems tant ridículs de negar que una llengua oficial parlada per TOTA la població, la materna de la meitat de la població, amb la que ens bombardegen diàriament amb la televisió, youtube, llibres, cinema, etc, no forma part de la nostra societat. Agradi o no és així. Però en fi, si no t'agrada això ho podem deixar en que forma part de la vida diària de la immensa majoria de catalans?
            • Rigel64.522 11 5👍 33.173
              Jo parlo de societat, no pas de cultura. No, l'espanyol no forma part de la nostra societat, perquè si en formés part tota la immigració que Espanya ens envia aniria cap a Madrid, a reforçar demogràficament llur capital. Per què els espanyols es priven de la possibilitat de convertir Madrid en la ciutat més poblada de l'Europa occidental si l'espanyol ja forma part de la nostra societat? Per què són idiotes? No, perquè l'espanyol a Catalunya és una llengua estrangera, que sense el suport d'Espanya i de la immigració massiva no s'aguantaria.
  • Rampillet5.185 9 416👍 537
    Agraïts a Aina Moll per la feina encetada de normalització del català, encara hem de treballar molt més i de valent. 
  • alexpv2.556 2 716👍 1.534
    Això és el que volia jo dir al meu fil. Bravo! 
  • alexpv2.556 2 716👍 1.534
    A mi el que m'agradaria és un moviment que veja el català com a llengua de fervor patriòtic valencià. Que entenga que la llengua és la religió dels valencians i que si no la parles NO eres valencians ( no em vingau amb els els de les comarques castellanoparlants)
    Crec que plataforma per la lle gua fa moltes campanyes, però no sembla que l'acció passe de ser de denúncia i no siga d'acció. Per exemple, fer experiències amb el català, fer veure que parlar castellà als nouvinguts (d'Espanya també) és d'una xenofòbia i autoodi flagrants i sobretot parlar de les glòries valencianes. 
    En estes èpoques que ara venen el fervor nacional és l'únic que ens pot lliurar de l'imperialisme espanyol. 
    • Sau de Treviac5.365 2 395👍 6.613
      Sempre he dit que per al País Valencià, si el gran problema per a l'augment de l'independentisme i per a l'augment de l'ús de la llengua pròpia és llur associació amb el catalanisme, el que cal és un nacionalisme radical valencià, de Regne de València, anticastellà, que propugni la oficialitat única del valencià en terres valencianoparlants.

      Cal que els valencians nacionalistes propugnin la independència del País Valencià, anomenant-lo, si cal, Regne de València, i reclamant-ne la restitució a tots els efectes i la seva independència enfront d'Espanya.
  • ansar18.268 12 88👍 6.766
     Un moviment que propugnés la catalanització lingüística dels no-catalanoparlants a Catalunya

    es diu moviment d'independencia 
  • ziol7.591 15 285👍 3.064

    La psicologia ens diu, en una primera aproximació, que hi ha persones primàries i secundàries. La majoria de la població és secundària, però com que els primaris criden molt més, no hi ha aquesta percepció i les estratègies secundàries secundàries no tenen gaire prèdica als debats. Per secundari entenc fer quelcom que produeixi un efecte per una via que no és la directa —no confondre amb allò que hi hagi resultats sense que es noti la acció—.

    Com que sóc secundari proposo la meva via que podríem anomenar cultural. En primer lloc aprofitem l’avantatge cultural dels catalans respecte als residents no catalanitzats. Diuen que som poc més del 30% però ara comparem la producció cultural del 30% amb la del 70%. Però segurament pensar en un 30 contra un 70 no ens donaria una visió real, del 30% els que fem una creació o divulgació cultural, som minoria. Afortunadament en l’altre camp són ínfima minoria i sovint, quan fan cultura, la fan molt allunyada de la seva pròpia gent.

    Això ens pot donar un punt d’optimisme necessari, seria bo tenir milions de persones treballant en l’àmbit cultural català, però això no passa enlloc del món amb cap altra cultura, que en tinguéssim unes desenes de milers ja ens conduiria en una situació molt millor que la d’ara.

    Però és evident que ens calen aquestes persones, o més exactament, que aquestes persones que ja existeixen, puguin fer que les seves aportacions siguin significatives.

    La cultura pot venir de l’esforç deliberat d’un adult, però malauradament hi ha poca gent que hi arribi així. La font de la cultura cal anar a cercar-la en la infantesa i l’adolescència, segurament desprès és massa tard. Com a contrapartida, un moviment en aquesta direcció serà sempre lent, fins que les persones implicades no comencin a tenir incidència social es notarà poc.

    En la situació actual, la cultura ve bàsicament de les famílies. I això, deixant de banda el seu regust classista, fa que no arribi a molta part de la població. No és la via exclusiva, però les altres són limitades: mestres i professors capaços de transmetre-la als alumnes, i algunes associacions o grups minoritaris fora de les escoles.

    És moment de plantejar canviar els paradigmes. Què podem fer perquè l’escola sigui transmissora de cultura? Com apropar-li els creadors reals —que ja sabem que molt majoritàriament estan de la nostra banda—? Com evitar que un ensenyant que creu que no està al nivell —tant dels nostres com dels d’ells— no sigui un enemic frontal del canvi de paradigma? Què hem de propiciar fora de les escoles?

    És evident que crec que els joves, i és un exemple, han de fer esport. Però més que anar a fer competicions el que caldria es que tinguessin una activitat continuada amb una certa demanda física. Si la meitat de les hores que dediquen els joves —i no són tots ni molt menys— a competicions o entrenaments els dediquessin a activitats culturals, en vint anys tindríem un país irreconeixible.

    Molts, especialment els primaris diran que la cultura és avorrida. Cert, és avorrida per a qui arriba tard. Per qui hi comença de petit, de molt petit, acostuma a ser apassionant. I no vull dir que tota la cultura serveixi per a tothom, un dels punts forts de la proposta crec que és que hi ha prou diversitat per poder trobar diversos camps que agradin a qualsevol. En això sóc molt radical, crec que aquesta immersió cultural ha de començar molt aviat, el que he fet amb els fills crec que hauria de ser general tot i que assumint les diferències individuals dels culturalitzadors. Personalment sóc partidari de fer escoltar música clàssica i cançons o contes en català correcte als nens de guarderia; també mostrar el país des de petits, explicar una història adaptada a la seva comprensió, la geografia, el medi natural i també fer veure de què van la indústria o el comerç. Important també són les tradicions, si algú vol fer esport, hi ha activitats «nostrades» que l’impliquen, des de fer castells, a ballar sardanes o pujar muntanyes, amb l’avantatge que en no ser competitives no acostumen a general tants problemes de caràcter com l’anomenat esport escolar que crec que s’hauria de reestructurar de dalt a baix.

    A la pràctica què es pot fer?

    Potser ser indirecte: primer divulgar un marc cultural i implicar-hi creadors i consumidors. Un marc que debatés i engegués iniciatives concretes sense apostar-ho ni molt menys a una sola mena d’elles. En segon lloc una campanya per demanar una escola culturitzadora, potser partint de la idea de fer minvar les desigualtats: per a un nouvingut o no integrat és molt més fàcil admetre «volem que el teu fill sigui culte» que no dir-li directament «el teu fill haurà de funcionar només en català», tot i que realment la cultura que propugnem sigui sempre en català. També crear xarxa, no podem esperar que les xarxes actuals pensades en altres cultures i per altres motius, s’adaptin a les nostres necessitats, no cal crear un «Facebook» català, però sí un punt de trobada de les persones interessades en la cultura catalana, en sentit ampli o especialitzat, per exposar una idea voldria tenir una web «geogràfica» on poder pujar —amb possible debat obert— dades històriques, culturals, fotogràfiques o literàries de qualsevol indret del nostre país. Paral·lelament a la incidència en el sistema educatiu, també caldria promoure diversos associacionismes amb uns postulats bàsics i explícits comuns, que generessin un sentit de pertinença a un col·lectiu més ampli que el grup d’amics i coneguts de l’associació.

    O una campanya, com aquella dels yankees amb un oncle Sam apuntant l’espectador amb el dit però que digui: «I tu, que fas per la cultura catalana?»

    Però potser, tot plegat, més que explicit caldria que fos implícit i ben secundari.

    • Sau de Treviac5.365 2 395👍 6.613
      Força d'acord amb el que dius. Tanmateix estic amb desacord amb tu quan dius que "més que explicit caldria que fos implícit i ben secundari". No, penso que cal que sigui ben explícit. Fins ara hem estat massa implícits per por d'ofendre. I no. Hem d'anar de cara.

      I m'ha agradat la imatge de l'oncle Sam apuntant l’espectador amb el dit però que digui: «I tu, què fas per la llengua catalana?».  
      • ziol7.591 15 285👍 3.064
        Si és ben explicit, tindràs encara més tots els nostres enemics gastant deu vegades el pressupost del que nosaltres podem disposar per enfonsar qualsevol projecte. I t’asseguro que ells no ho faran explícitament, sinó més aviat com sempre, comprant persones.
        • Benfresc13.184 6 159👍 12.679
          Si fos ben bé com tu dius ara l'independentisme seria residual a Catalunya, car tenim el 85% de mitjans de masses en contra i un 15% que simplement són "neutrals". Hi ha diaris independentistes però que els llegeix un percentatge petit del total de la població , i normalment no arriben més enllà dels independentistes convençuts.

          Als anys 70's i 80's a Irlanda del nord tots els mitjans de comunicació de masses eren lleialistes i pro-britànics, però en canvi el 90% de la població catòlica recolzava la lluita armada de l.R.A.
          • ziol7.591 15 285👍 3.064
            Potser no m’he explicat bé. Vull dir més aviat que si, per exemple, quan es va fundar el CEC, i era l’any 1876, l’hagessin denominat Centre Excursionista per la Llibertat de Catalunya, els nostres enemics se n’haurien adonat de les intencions, i hores d’ara, o ja fa cent anys, no existiria.
            I la recíproca també és certa. Hi ha qui sense cap mena de consciència nacional i castellanoparlant hi va entrar perquè li agradava anar a la muntanya, i va acabar catalanoparlant i, amb els anys, independentista.
  • Carles Martell3.208 1 627👍 5.500
    Lamento ser pessimista però la societat catalana, submissa i servil, està lluny de ser capaç d'aplicar quelcom semblant. Tot plegat em recorda la conversa que vaig tenir el passat cap de setmana amb una noia que acabava de conéixer, independentista de Vic. Després de dir-li que el català està desapareixent ràpidament, no li donà gaire importància al fet (de fet ni em va creure quan li vaig dir que ja només 1/3 de la població empra el català) i em digué: "no hem d'imposar la llengua a ningú, seríem com Franco". Com cony la gent es pot arribar a creure aquestes collonades?!
    • Sau de Treviac5.365 2 395👍 6.613
      Sí que és cert que massa catalans pensen com aquesta noia que dius, però cada cop en som més els que creiem que cal canviar aquest paradigma i si una minoria activa i conscienciada comença a fer campanya radical per la llengua i la cultura catalanes cada cop se'ns anirà afegint més gent.
      • Carles Martell3.208 1 627👍 5.500
        Lluito tot el que puc per descolonitzar la ment dels catalans. És complicat. Ja  li vaig fer un bon discurs, espero que hagi servit. Mentre més gent li faci veure la realitat, abans en prendrà consciència, i així anar fent amb tothom.
        • Sau de Treviac5.365 2 395👍 6.613
          I cal fer campanya sobretot a les xarxes!
          • Benfresc13.184 6 159👍 12.679
            No només , mirant a la gent a la cara i interactuant cara a cara fas moltíssim més efecte que per internet, ho sé jo que he treballat de comercial i de captador de socis d'ONGs, els humans som molt emocionals (molt més del que pensem) i una persona explicant oralment quelcom, gesticulant i posant sentiment a les seves paraules, pot fer 1000 vegades més efecte que un grapat de lletres a un PC .
            • Sau de Treviac5.365 2 395👍 6.613
              També. Una cosa no exclou l'altra.
              • Benfresc13.184 6 159👍 12.679
                De fet una de les moltes coses que manca al moviment independentista i al nacionalisme català són bons oradors, gent que sàpiga conectar i convèncer a àmplies capes de la població, persones que sàpiguen denuciar la brutal situació d'injustícia que vivim descrivint la situació tal com raja, sense por i sense embuts, i que a més ho sàpiguen fer amb passió i conectant amb els sentiments de la gent.
                • Sau de Treviac5.365 2 395👍 6.613
                  Això dels líders i bons oradors és una cosa que fa anys que penso. Perquè no tenim bons líders i oradors, contundents i nacionalment de pedra picada???? En tenim un, n'Espot, o fins i tot en Laporta. Però quan surt algú així, que parla bé i els té ben posats, el tietisme processista ja se n'ocupa de saltar-los a la jugular titllant-los de freaks.
                  • Benfresc13.184 6 159👍 12.679
                    Bé, aquest tietam va ser educat en el pujolisme, per això no els agraden els líders nacionalment ferms i desacomplexadament independentistes. Els seu ideal de líder no és un home d'estat ni tampoc un revolucionari.
    • Flordeneu de Königsberg1.041👍 1.984
      I tu què li vas respondre?

      Perquè el problema és que molts cops no es donen arguments eficaços. 

      Jo diria:

         Si vas a viure Roma, què parles? Consideres que t'imposen l'italià? Si vaig a Andalusia, que creus que parlaré jo amb la gent, mon fill amb els amics i el fill del xinès amb els seus? Perquè allò que serveix amb totes les altres llengües als altres llocs, no serveix per Catalunya amb el català? A Catalunya, en canvi, això no pot passar i el català ha de ser només per indígenes.

          Fer com Franco seria anar a Andalusia, prohibir el castellà, bilingüitzar-los en català, fer doblar la població amb catalanoparlants, i quan ja fossin minoria els castellanoparlants , i els qui vénen d'arreu adoptessin el català, queixar-se i acusar-los de"Fer el mateix de Franco" quan vulguin fer una mesura que ajudi al fet que el castellà recuperi el seu lloc. No. Fer el català una llengua normal a Catalunya no és imposar res, com no és imposar anar a Castilla i aprendre i parlar castellà, és intentar que la llengua no mori i que no només sigui pels "indígenes". 


      Normalment aquest dos, combinats amb el fet de recordar que a nosaltres ens van fer parlar castellà a a fi que els castellanoparlants no fessin el normal quan van a un altre lloc: aprendre la llengua d'on van, em funcionen. Tret de qui no vol entendre i no té arguments.
    • Josep Carles6.479 13 333👍 2.384
      Com pot un independentista dir que el català no s'ha d'"imposar"? Com es pot imposar una llengua al seu domini lingüístic? Com es pot parlar d'imposar el català als PP.CC.? Imposar el català seria defensar que ha de ser la llengua oficial de Ciudad Real o de Reims, que és el que Castella i frança fan amb els PP.CC.
      • Benfresc13.184 6 159👍 12.679
        L'única llengua imposada a Catalunya és el castellà!
      • Sau de Treviac5.365 2 395👍 6.613
        El pacifisme-multiculti-llirista-tietista té aquestes coses.

        En Josep Dencàs, en Miquel Badia, en Daniel Cardona o en Jaume Compte no eren pas així.
        • Josep Carles6.479 13 333👍 2.384
          Ben cert.

          Cal afegir-hi, també, en J. V. Foix:

          La Revolució catalana té dues motivacions: la reintegració nacional de Catalunya i la seva realització exterior. (...) El Catalanisme revolucionari, un cop al poder, tindria com a tasca precisa i immediata la desespanyolització de les terres catalanes. Amb tenacitat i duresa: des de la implantació radical de l’unilingüisme fins a l’enderrocament dels circs taurins i la prohibició sense reserves de qualsevulla manifestació de flamenquisme espiritual, moral o físic, literari o espectacular, o de tipisme castís (entre les quals cal incloure el bilingüisme d’aquells escriptors que, desconeixedors per ventura que deuen llur prestigi al poble generós de Catalunya, han desertat darrerament els rengles dels escriptors lleials que de la Renaixença ençà han complert amb llur deure: totes les causes comporten risc i sacrifici!). (...)

          Fragments de “Punts de meditació catalanista.” A: J-V. Foix, Josep Carbonell. Revolució catalanista. Barcelona: Editorial Monitor d’Estudis Polítics, 1934.


           "Per a molts de nosaltres, partidaris de l'ús integral i exclusiu del català, adversaris del bilingüisme en tant que aquest suposa el reconeixement de l'existència d'una llengua oficial amb la qual cal alternar i no una simple llengua exterior, útil per a l'expansió comercial, el català no és una llengua més bella, ni més dolça, ni més aspra, ni més expressiva, ni més pintoresca, ni més antiga que les altres llengües de la llatinitat. I si té cap d'aquestes virtuts o d'aquestes imperfeccions no ho hem fet valer per a legitimar la nostra intransigència. El nostre deler pel recobrament total de llur llengua pels catalans és fisiològic. En reclamem l'ús com un presoner el de les mans  o dels peus endogalats, perquè ella  i només ella representa íntegrament la nostra llibertat. No ignorem que milers de catalans que cobreixen llur indigència patriòtica amb himnes i banderetes barrades o tricolors refusen de col·laborar a l'obra del recobrament lingüístic. Llur frase, però, no tardarà  a ésser proclamada. (...)
          Qui dintre Catalunya protegeix la premsa no catalana o qui dins les corporacions, ateneus, sindicats, etc., no defensa fins a la més ardida intransigència l'ús integral del català, manca a un deure elemental i traeix els destins de Catalunya."


          Fragments de “Amb i per la llengua” (1931). A: J.V. Foix. Obres completes/3. Articles i assaigs polítics. Barcelona: Ed. 62, 1985.

    • ziol7.591 15 285👍 3.064
      Més amunt parlava de ser secundari, es tracta de no dir que la imposem, però fer-la imprescindible allí on menys sospitin mentre sembla que mirem a un altre lloc.
    • tocafon6.799 14 314👍 3.502
      sovint em trobo que em donen la mateixa explicació que a tu

      aleshores sempre procuro fer-lis veure el que el mateix usant la seva argumentació


      en aquest cas seria quelcom com:  com franco? no pas ja que no anem fora de Catalunya a imposar el català
      com franco fan els castellanoparlants que només utilitzen el seu idioma i no volen de cap manera usar el català
      franco va prohibir d'usar el català, digués on prohibim el castellà?

      aleshores si més no ja dubten i els desmuntes els arguments
  • Ultrança7.889 5 271👍 1.350
    Bon dia Sau, intentaré no repetir molts dels punts que altres han dit.


    Els casos de Catalunya i Finlàndia no t'ajudaran gaire al comparar-los molt em temo, són contexts molt diferents en el temps i condicions. En el cas de Finlàndia, el context és un moviment fervorós a tota Europa del reviscolar de les nacions i l'interès per identificar-se exclusivament amb un estat polític, la cerca de l'identitat perduda i una obsessió pels origens.

    I Finlàndia tingué una de les obres fundacionals més influents ja no de sa terra sinó del món sencer en aquest marc: el Kalevala.
    Diguem-ho clarament: que tothom volia ser Finlàndia, tothom volia tenir la seva èpica nacional i mitològica i si no se'n trobava doncs es refeien fragments estrafets en un tot coherent i au (a la manera del Sit en el cas castellà, més una reimaginació amb plena llicència que un redescobriment). Això capgirà la societat finesa de ple en aquella època i determinà la situació que descrius.
     
    A Catalunya aquest fenòmen romàntic-nacional JA es produí amb tota sa esplendor, fou la Renaixença que torna a posar la llengua al primer lloc a nivell literari, científic, mediàtic i alçà la consciència nacional del país. Això ho feu perquè hi havia una base sòlida de catalans amb un sentit d'orgull per la llengua, costums i poble (sense això tens assaigs interessants però no reeixits, com el cas provençal o valencià).
    Si bé no acabà concatenant amb en un nacionalisme plenament articulat que fos capaç de guanyar la contesa en el conflicte ideològic del moment (de marc estatal o internacional),

    En acabar els castellans van obrar (ells sí) amb sentit d'estat i previsió de futur: es produeix la substitució demogràfica massiva que garanteix el desdibuixament de l'ètnia catalana i la confusió completa sobre qui som natres i ells i com és determinada nostra identitat. Això no ho pots descomptar i mirar de comparar amb els finesos perquè no es tracta de catalans que adoptessin llengua forana o altres costums (que després en altres generacions poden voler rectificar) sinó milions d'una comunitat ètnica --dominant en l'esfera política-- que es consideren apart i forans de la terra. I no fa ni 3 generacions d'això.

    No pots copiar el mateix model --ni pretendre que hi ha el mateix esperit en el poble per produir grans obres per arrossegar les gents a l'entusiasme-- sense entendre com és la societat catalana i occidental del present. Que se'n pot esperar i quines són lurs mançances.
    En el present fins i tot qualsevol identitat de caire col·lectiu està profundament degradada i és secundària a altres principis.

    En certa mesura, tu, jo i qualsevol del racó som una anomalia respecte la resta de catalans, que s'assemblen més en prioritats i capteniment a algú com en Defectible.
    A Catalunya sí que hi ha proporcionalment un nombre major de gent amb interès i , no sé si és qüestió del caràcter o una cuetada lenta de la Renaixença. Però som minsos i ben inserits en el paradigma de l'occident pròsper, no tenim 50 milions dels que disposar si s'entén.

    El que és dominant en la Catalunya actual és l'individualisme hedonista i buit, el desarrelament familiar, l'americanisme global i el nihilisme general. Enfront això qualsevol mena de comunitat nacional o ètnica serà esmicolada tard o d'hora.
    Les qüestions clau a considerar la transmissió generacional, l'autoestima dels propis nadius, la vertebració de la identitat en les families catalanes. Com forgem un col·lectiu de joves que considerin altres coses que la majoria.

    Si no tenim comunitats sanes, reàcies a la modernitat --i a tot allò que comporta pel que fa a cultura tòxica-- serem escombrats amb el devenir del món. Dit d'altra manera, no lluites específicament contra les nacions d'Espanya i França en aïllat sinó contra el globalisme desnacionalitzador a casa i a fora, tant nociu és per Catalunya el pol de cultura pop enginyada a Barcelona com Madrid, és un pou de descatalanització (no només en el sentit lingüístic) accelerada.

    No vull dir que no hi hagi res a fer, senzillament no comparteixo el diàgnostic de la majoria sobre el que cal fer. En el següent comentari miraré d'enumerar les mesures que serien efectives per no perdre els nanos de les properes generacions com ja està passant.
    • Sau de Treviac5.365 2 395👍 6.613
      Tots els peròs que has exposat tenen la seva raó de ser, és cert. Els casos català i finlandès són diferents l'un de l'altre. És evident. Però hem de ser capaços d'agafar l'esperit d'aquella lluita nacional finesa que féu revifar la llengua pròpia i la convertí en hegemònica al país. Com també van fer els txecs o els flamencs a l'Europa occidental. Si no ho fem així a la nostra llengua i a la nostra identitat els queda ben poc temps de vida.

      Calen solucions, les que siguin. Però vull solucions.

      • Ultrança7.889 5 271👍 1.350
        A dalt he fet un comentari esplaiant-me en alguns dels punts que caldrà esmenar perquè la identitat i nació catalana pervisqui aquesta època i planti llavors en les futures generacions, ells ho faran millor del que mai natres podríem concebre en el marc limitat que ens ha tocat viure.
        Però per fer això caldrà que h hagi transmissió real i sigui valuat com a mínim per una part dels descendents sinó es perdrà la corda com al Rosselló o ja ara gairebé-- a València i tindran un marc totalment desassociat.

        Al meu parer s'ha de començar per teixir complicitats, connectar i col·laborar a traves d'associacions de pares  i oferir alternatives reals pel benestar dels infants i famílies. Així és com es pot fer bullir més suport apel·lant a desitjos que són universals en tots, ho comprenguin o no.

        S'ha de fer una tasca gairebé reeducadora per traure del cap cabòries i preconcepcions que s'han martellat al cap de molts, i així poder-los presentar opcions de fer les coses d'altra manera.
    • EPS61.680 13 8👍 10.415
      miraré d'enumerar les mesures que serien efectives per no perdre els nanos de les properes generacions com ja està passant

      Tu creus que està passant?
      • willybarna12.098 10 169👍 3.534

        EPS escrigué:
        miraré d'enumerar les mesures que serien efectives per no perdre els nanos de les properes generacions com ja està passant

        Tu creus que està passant?
        Cal treballar en apartar el maxim de nanos catalanoparlants d'ambients toxics, i la escola actual n'és un d'ells, ja que es passen 30 hores setmanals durant més de 10 anys.

        Despres també s'hauria de considerar activitats extraescolars utils encara que no siguen populars, i fomentar bons habits i disciplina entre els nanos.

        El monstre globalitzador i desnacionalitzador que tenim enfront les minories nacionals, és molt potent.

        Caldra fomentar l'associacionisme desde abaix, encara que només atregui a una minoria molt minoritaria de la població al principi.

        La quinta-columna processista tractara de ficar tots els pals a les rodes que pugui. Caldra evitar que militants dels actuals partits polítics puguin ser membres de qualsevol associació popular catalana creada desde abaix.
  • __33598__35👍 24
    Les societats que pensen en el seu futur tenen fills, les que pensen en el present desapareixen.
  • willybarna12.098 10 169👍 3.534
    Si voleu "mescla" n'heu d'estar disposats a pagar-ne el preu(i no és pas barat).

Publicitat

Fòrums

  • 9.268.008 missatges
  • 220.048 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat