Fòrum

Sobre autoedició i altres cabòries.

Gesta_Comitum26.470 14 42👍 1.244
Per a qui li pugui interessar aquest camp publico un article al meu bloc de Vilaweb:

L’autoedició, primer i darrer recurs de l’escriptor.

 

En un món canviant i ple de realitats que ens hem conformat en anomenar postmodernes els escriptors ens trobem amb unes dificultats titàniques a l’hora de trobar canals de distribució de les nostres creacions. Generalment tendim a facilitar-nos la feina cercant una editorial més o menys competent que ens pugui editar, distribuir i, sobretot, vendre el que nosaltres creem amb esforç, il·lusió i perquè no dir-ho, un cert orgull. A vegades aquesta tasca és certament la part més complicada de la creació.

Donada aquesta casuística molts escriptors, sobretot els més joves i novells, tendim a cercar formes de difusió alternatives als canals més habituals. Algunes estratègies comercials tendeixen a abocar tota la informació a les xarxes socials i plataformes web, d’altres més tradicionals cerquen en les presentacions, les fires i els canals periodístics la seva pròpia línia.

El primer interès de l’escriptor és difondre la seva obra, quan un comença la remuneració i les vendes són un dels seus menors problemes. L’escriptor (o l’intent de) cerca sobretot un cert reconeixement de la seva obra, sense menystenir el criteri comercial però amb un enfocament sobretot artístic i fins i tot egòlatra.

Sovint es tendeix a pensar que amb una bona campanya de promoció a xarxes o amb una promoció directa en fires variades n’hi ha prou per a cercar un públic objectiu a qui poder vendre el teu art, la teva literatura, la meva experiència personal en aquest camp em demostra que la tasca és molt més complexa que aquesta.

A dia d’avui a l’autor se li demana des de les editorials no només una presència elevada a xarxes socials o als mitjans de comunicació, també se li demana una capacitat titànica de venda ja sigui a través dels canals tradicionals o bé a través de la venta online. És per aquest motiu que molts escriptors tendeixen a unificar aquestes tasques al voltant de la pròpia autoedició. Quin sentit té publicar amb una editorial que et fa fer tota la feina, o si més no, la part més important que és lligar un canal comercial, i fins i tot, de distribució?

A partir d’aquí és quan comença l’epopeia, com Ulisses o més aviat com Moisés, una llarga peregrinació per la mar/desert de nous conceptes de venda editorial: promocions, xarxes socials, contacte amb llibreries, notes de premsa a mitjans de comunicació, lligar presentacions, demanar promoció a la teva xarxa d’afinitats, amics, coneguts i saludats etc.

I les preguntes, aquelles preguntes que et fas, sovint amb el cafè a la vora: agrada la meva obra? Em coneix algú fora de l’òrbita d’afinitats? De què puc xerrar en aquesta presentació? Em convè que em relacionin amb certs mitjans? Hi haurà alguna cosa de beure i menjar? Sens dubte grans preguntes que sovint no tenen resposta i menys quan l’escriptor sap escriure però no sap comunicar ni vendre i quan en aquest camp la seva experiència és nul·la.

Tot i això com diu Fèlix Cuc “Ha valgut la pena” i com infants  seguirem somiant en difondre les nostres obres:

Ara que els problemes semblen tenir sol·lució 
ara que cada peça encaixa al seu lloc, 
vull mirar-te i dir-te la sort que he tingut 
triant els camins que m’han portat a tu. 

Mai t’he regalat un senzill ram de flors 
ni un petit poema tancat dins d’una nou. 
Ni un passeig en barca a la llum d’un fanalet, 
ni un anell on posi: “teu per sempre més” 

No han calgut rituals de postal per arribar on som ara. 
Només petits detalls i casualitats encadenades. 
Deixarem que l’atzar improvitzi la propera escena. 
Finalment tots els nostres desamors han valgut la pena. 

Ara que les fites ens marquen el camí 
ara que tot és fàcil i senzill, 
aniria perfecte una cadència d’acords 
per vestir amb música tans i tans petons. 
Mai t’escric notetes dient que em tornes boig, 
ni he fet un llit de pètals on poder fer l’amor. 
no he cridat: t’estimo! capbussat dins la mar 
ni he fet de trobador sota del teu balcó. 

No han calgut rituals de postal per arribar on som ara. 
Només petits detalls i casualitats encadenades. 
Deixarem que l’atzar improvitzi la propera escena. 
Finalment tots els nostres desamors han valgut la pena.

https://www.viasona.cat/grup/felix-cuc/ha-valgut-la-pena/ha-valgut-la-pena

Com sempre obert a les vostres aportacions, gràcies per llegir-me.

https://blocs.mesvilaweb.cat/guerauxc/2019/02/11/lautoedicio-primer-i-darrer-recurs-de-lescriptor/

Respostes

Configuració
  • ziol7.527 15 285👍 2.995
    Alarma, havia escrit una entrada de dues pàgines i veig que el Racó només me’n publica els darrers paràgrafs. Ho intentaré de nou.
    La resposta al post fallit sembla que ha sortit sencera.
    Sort que havia escrit al processador de text i no he perdut res.
    • ziol7.527 15 285👍 2.995

      Jo he optat sovint —des de fa més de vint-i-cinc anys— per l’autoedició, però potser per unes circumstàncies un xic peculiars, tant meves com del que escric.

      Respecte als continguts segurament recordo el primer dels dos viatjants de sabateria que va anar a un país del tercer món i, en tornar, va dir:

      —Un desastre, allí ningú no duu sabates, no vendrem res.

      Mentre que el segon deia:

      —Magnífic, tenim un mercat enorme, ningú encara no té sabates.

      Com que escric de temes que en català semblen no existir, ja vaig constatar des de sempre que seria molt difícil, malgrat algun intent escadusser de provar la segona estratègia.

      Específicament pels anys noranta em vaig trobar amb el cas que cap dels editors amb qui vaig parlar sabia distingir la ciència ficció de la fantasia o dels escenaris futuristes. O en el camp de la divulgació científica que posaven una cara estranyísima en saber que la meva divulgació anava de matemàtiques o física i no de biologia, medi ambient o altres temes. I que no era per a nens…

      Però potser seria pitjor si escrigués sobre temes «normals», tindria moltíssima competència.

      I continuant amb les contradiccions, precisament en ser del grup dels «rars». quan n’he trobat molts de reunits —sovint amb menjar i begudes pagades per tercers—, he aconseguit unes vendes que riu-te’n de les llibreries. A més, dit de passada, potser m’havia estalviat les dues terceres parts del preu que tindria el llibre al carrer, o sigui que podia vendre molt més barat guanyant el mateix. Però insisteixo, sóc rar i el que és vàlid per a mi, potser no ho és per a una majoria; per exemple, en contra de la norma dels editors de no publicar cap novel·la que contingui una fórmula, jo tendeixo a posar-n’hi sempre, ni que sigui a l’apèndix.

      Ara des del punt de vista de lector.

      No crec gaire en les xarxes, potser per un factor d’escala, consumint català m’és molt difícil de trobar-hi gaire coses que m’interessin i que no conegués ja per altres mitjans. Facebook està tan adreçat a comunicar-se amb els coneguts, que si un escriptor o editor amb el que no hi tinc cap relació prèvia hi explica el seu llibre, jo no ho veure o sabré veure. Val a dir que que sóc dels que mai, per exemple, faig un «m’agrada» potser pensant ingènuament que es podria interpretar malament, potser no hi tinc «xarxa». Fa molts anys que no poso cap contingut a Facebook, quan hi havia dit alguna cosa sobre el que escrivia, la resposta era nul·la o simplement educada però sense interès.

      A Twitter tampoc no hi sé cercar res. Es veu que mai no encerto les etiquetes amb les que els creadors marquen els seus titulars. O potser és que sóc massa mandrós, sovint hi ha hagut alguna persona o tema que sí hagués pogut rebre informació via Twitter, però he rebut tantes coses marcades amb el tema però que anaven per altres camins, que ho he deixat córrer abans d’arribar al twitt que m’hagués interessat. Recíprocament amb 280 caràcters no en tinc ni per començar. D’Instagram ni tinc compte ni en puc tenir ja que no empro telèfon mòbil intel·ligent que és imprescindible. I incòmode, afegeixo.

      També sóc rar en temes com la fotografia. En un món preocupat majoritàriament per l’art i la tècnica fotogràfica, com a persona més interessada en els continguts. i no precisament periodístics, m’hi trobo francament minoritari. Per posar el cas, un arbre en una posta de sol em pot semblar molt bonic, però sense que em diguin on és, no m’interessa gaire.

      Però no és que odiï les xarxes, és que en voldria que em fossin útils, l’altra dia comentava la dificultat de trobar contactes interessats en astronomia en català. El que trobo a les xarxes actuals són persones que esmenten el català i altres que esmenten astronomia en, espanyol, italià, portuguès… o pitjor «astronomie» en francès o alemany, o «astronomy» en anglès, que els cercadors són molt intel·ligents i saben traduir la teva paraula clau.

      Els altres mitjans, com a lector, em funcionen. Potser en primer lloc per la limitació en el volum de llibres. Volum físic, econòmic i temps possible de lectura. Entre els amics escriptors i editors, les propagandes d’algunes webs i recomanacions dins els meus cercles, especialment polítics, ja acabo comprant més llibres que els que tinc temps de llegir i que m’estan traient de casa. Aquest darrer més, precisament, he decidit eliminar una part dels llibres heretats, de més de quaranta anys i majoritàriament en castellà que hi havia per casa. Ara tindré espai per a un miler més de llibres.

      Ara que ho penso, potser la meitat dels llibres que tinc des del darrer Sant Jordi i que encara no estan tots llegits ni classificats, són autoeditats. Especialment els de poesia i els de narrativa que anomeno «local». També molts d’assaig polític em sembla que són d’editorials tan petites que gairebé ho són. Respecte els electrònics, com que no en compro cap d’editorial, per allò de la obsolescència, tots els que tinc són autoeditats, amb format obert, normalment amb llicència lliure i pagament voluntari.

      Comprens que no m’acabi d’agradar Twitter?


Publicitat

Fòrums

  • 9.237.929 missatges
  • 219.021 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat