Fòrum

Reflexions sobre l'islandès

Pralija909 2👍 558
He decidit crear un fil amb les característiques de la llengua islandesa que em criden l'atenció. Es tracta d'una llengua semblant al feroès, és a dir, pertany a la branca més conservadora de les llengües germàniques. L'islandès ha canviat molt poc durant els últims segles, i a més, és gairebé igual en tota l'illa. Avui dia, molts dels habitants de l'illa llegeixen llibres escrits fa segles sense cap problema, sense diccionari ni res d'això. El que si que ha canviat durant tot aquest temps és la fonètica (tot i que menys que la del seu germà més proper, el feroès). Una de les raons que expliquen les poques transformacions existents durant aquests segles és l'aïllament del país. És que també es troba molt lluny de l'antiga potència colonial, Dinamarca. Una cosa que ens pot cridar l'atenció és que, malgrat sigui un territori amb pocs habitants, és molt gran. Això vol dir que la població es troba dispersa. Aquest fet fa que sigui difícil que a tota l'illa es parli exactament igual. Doncs, pel que sembla, fa segles era comú que els habitants més poderosos econòmicament parlant es traslladassin d'un lloc a altres del país amb relativa frecuència. Alguns lingüistes diuen que el principal motiu de canvis en una llengua és el contacte entre persones joves que, amb la ferma decisió de no ser com els pares, fan el seu propi argot ple de formes que són inevitable sinònim de rebel·lia. Tanmateix, en aquest cas, aquest procés mai ha tingut lloc, ja que la majoria de joves vivia en granjes molt disperses i les persones d'aquest segmente d'edat no tenien molt contacte entre ells.

Imagem relacionada

Juntament amb l'alemany i el feroès, és de les poques llengües de la família que encara té declinacions.

És una llengua extremadament purista, de fet, quan alguna cosa nova sorgeix, sempre intenten crear una paraula pròpia que sigui coherent amb les seues estructures i així evitar l'aparició de termes extrangers. En general, les polítiques lingüístiques són molt conservadores en el sentit d'intentar manllevar el mínim de paraules extrangeres i inventar-les ells. Així doncs, paraules tan internacionals com podríen ser telèfon (telefon, telephone...) o televisió (television, TV...) són sími i sjónvarp [siounvarp] (similar al Ferhnseher alemany).

Una altra informació que la gent convencional no sap és l'assumpte dels cognoms islandesos. Els cognoms de les dones sempre acaben en -dóttir (filla) i els dels homes en -sson (fill). Fins fa pocs anys era obligatori fer això, ara ja no, però l'aclaparadora majoria de persones decideix continuar amb la tradició. Així, el matrimoni format per Helgi Sveinbjargarson, marit, i Ásdís Þorkelsdóttir, dona, tenen un fill (Ýmir) i una filla (Þóra). Els noms dels fills seran per tant Ýmir Helgason (literalment "Ýmir fill de Helgi") i Þóra Helgadóttir ("Þóra filla de Helgi"). També es pot triar de formar el cognom a partir del nom de la mare (igualment en genitiu) i no utilitzar-ne el del pare. En aquest cas tindríem Ýmir Ásdísarson i Þóra Ásdísardóttir.


Respostes

Configuració

Publicitat

Fòrums

  • 9.237.908 missatges
  • 219.021 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat