Fòrum

Reportatge d'investigació de l'Ara: "Els abusos sexuals al món de l'esport."

Defectible6.424 335👍 2

ELS ABUSOS SEXUALS EN EL MÓN DE L'ESPORT. Albert Llimós. Equip d'investigació, 25 de gener del 2019


***

Avui el Diari Ara publica un article "interactiu" amb un reportatge d'investigació i recopilació dels casos d'abusos sexuals en el món de l'esport català per part d'entrenadors. Prima el cas del reincident Leo Armentano, que arrossega diverses sentències per abusos en diferents llocs de l'estat, i després es fa tot un recital de casos, alguns encoberts, alguns amb sentències, però que al final mostren que en cap cas aquestes persones són declarades culpables sense proves —com alguns es passen el dia dient que passa— sinó tot al contrari, ens ensenya quants són els casos en que, tot i no haver-hi sentència per no haver-se pogut demostrar, tothom sap el que passava. Es posa molt d'èmfasi en fins a quin punt s'encobreix, però també en com en ocasions a algú se'l fa fora tot i no haver-hi sentència; en un cas, l'agressor deia que no se l'havia sentenciat, que no era motiu per fer-lo fora, però se li respon que a la sentència "no hi diu que no passés, sinó que no es va poder demostrar".


És una lectura d'uns 10 minuts, dura i amb detalls, prefereixo no insertar-la per la llargada i perquè la lectura és agradable pel format a la web de l'Ara. Si algú té problemes per accedir-hi per haver complert la quota de l'Ara, que ho demani.

El que sí que val la pena és citar la part final de resum-conclusió més enllà del reportatge, on s'explica que els abusos afecten a un de cada sis nens a Catalunya, i que només un de cada 100 casos arribarà als Mossos:

"

El perill de la revictimització

Un dels problemes habituals, ja sigui en l’àmbit de l’esport o l’entorn familiar o escolar, és que encara hi ha por a denunciar. “Més val que no fem soroll, que no ens compliquem la vida”. És un argument habitual de les famílies, com assenyala l’advocat Xavier Puigdollers. Fins i tot es tendeix a la revictimització, ja que els adults no donen credibilitat al relat del menor. Quan les versions es contradiuen, segons aquest advocat especialista en la matèria, hauria de primar la veu de la víctima. “Si és creïble, la seva versió preval. Sobretot, en casos de violació o agressions sexuals”. Intentar evitar la revictimització és un repte majúscul per no fer encara més profunda la ferida de la víctima. “Hi ha gent que ha sortit plorant d’una comissaria quan ha anat a denunciar un abús”, explica la psiquiatra de l’Hospital Clínic Lluïsa Garcia-Esteve. Cal formar els professionals que tracten amb les víctimes, ja que els especialistes mèdics es troben amb situacions en què abans de poder abordar “l’agressió sexual” han de treballar els sentiments que té la persona de qui s’ha abusat després del tracte rebut quan han denunciat.

1 de cada 6 nens ho ha patit

En el món de l’esport els abusadors acostumen a tenir una ascendència sobre la víctima que fa més difícil denunciar-ho. “Es qüestiona tot l’ideari moral i ètic. Els entrenadors acostumen a ser models que transmeten uns valors que socialment estan acceptats”, explica la doctora Garcia-Esteve. Això dificulta que la víctima denunciï. I més, quan casos com el de la Manada –amb la sentència del Tribunal Superior de Navarra– generen dubtes a les víctimes perquè es perd “la confiança en la justícia”. Una visió que  matisa l’advocat Xavier Puigdollers: “Avui l’abús s’interpreta diferent que fa 10 anys perquè el context i la sensibilització han canviat”. “Primer es canvia la interpretació dels jutges, fiscals i pares, després la llei”,  afegeix. Segons l’informe del Síndic de Greuges sobre l’abús sexual infantil a Catalunya del 2016, afecta 1 de cada 6 nens: el 15% dels menors catalans pateixen abusos i només un de cada 100 casos arribarà als Mossos d’Esquadra.

Falta de protocols

Els entrenadors ja no poden entrar sols al vestidor on s’estan canviant els més petits. Ho han de fer sempre de dos en dos i mai tancar la porta del vestidor amb clau amb els menors dins. Fora de les instal·lacions del club, l’entrenador no pot quedar amb els jugadors. És el protocol que va crear un petit club de futbol formatiu de Barcelona, l’UB Catalonia, per prevenir possibles casos d’abusos sexuals. Una feina que van fer de la mà del Barça, però que no existeix en la majoria de clubs del territori, que, molts cops, no tenen prou recursos ni formació per abordar aquesta problemàtica. Tal com ha confirmat l’ARA, un altíssim nombre d’entitats grans, que apleguen centenars d’esportistes, no tenen cap tipus de manual per saber com han d’actuar.
 

El Barça, en canvi, va ser pioner en això. Va començar a abordar aquest tema el juny del 2016, després que El Periódico destapés el cas Maristes. El club va començar a fer formació a tots els professionals que “treballen amb els menors per prevenir i detectar situacions de risc”, explica un dels responsables, Pere Gratacós. Una formació de 8 hores que s’ha fet ja a més de 500 persones i que ha acabat amb la creació de protocols i la implementació aquesta temporada dels childs protections. Es tracta d’uns canals –correus electrònics– a través dels quals els entrenadors i membres dels staff poden denunciar de manera anònima situacions de risc i pels quals s’han nomenat diferents delegats per tramitar les denúncies i actuar segons cada situació.


Exemples com el del Barça o el Catalonia encara són escassos. L’Espanyol, per exemple, encara no té cap protocol, tot i que els serveis jurídics estan elaborant un manual per abordar-ho. Malgrat aquestes mancances, des del 2016, totes les entitats han de sol·licitar als seus treballadors el certificat d’antecedents penals, una manera d’evitar l’accés de persones condemnades per abusos al món de l’esport. Ara mateix, a Catalunya no hi ha un marc legal específic per prevenir aquesta problemàtica, sinó que es regeix pel protocol marc d’actuacions contra el maltractament d’infants i adolescents, creat el 2017. La secretaria general de l’Esport assumeix que hauria de fer protocols sectorials per minimitzar riscos.

"



Respostes

Configuració
  • Maczek2.054 4 820👍 1.773
    No no no, l'abús sexual només interesa quan hi ha capellans per el mig 
  • SantsUsuari sumador31.426 14 26👍 10.637
    Publicat el dia abans de l'Espanyol-Reial Madrid. Casualitat? No ho crec.
  • cathalà22.838 11 57👍 6.002
    Molt bé que surtin tots els casos. Ara bé dubto que l'Ara faci un reportatge d'investigació sobre la pederàstia al món islàmic p.ex...
  • Defectible6.424 335👍 2

    Font: Ara

    Tres víctimes més dels abusos de l’entrenador Leo Armentano

    Després de la investigació de l’ARA, apareixen nous casos de violència sexual al món de l’esport

    6 min.Barcelona 10/02/2019 23:51

    • L’entrenador Leo Armentano observant els esportistes durant la Triatló de Banyoles del juny del 2018. / DAVID BORRAT
     

     

    L’entrenador Leo Armentano observant els esportistes durant la Triatló de Banyoles del juny del 2018. / DAVID BORRAT
     

    Fa pocs dies van comprendre totes tres que havia arribat l’hora de denunciar l’home que se n’havia aprofitat durant mesos jugant amb la por i la vergonya en moments de debilitat. Tres esportistes es van veure reflectides en els testimonis que van explicar la seva història en el reportatge d’investigació que va publicar l’ARA sobre els abusos sexuals al món de l’esport. Tres noies que han decidit compartir el seu cas per posar fi a aquesta plaga i animar les víctimes a no tenir por. Les tres van patir abusos del seu entrenador, Leo Armentano.

     

    Salud Orihuela en va patir durant un any i mig. Va conèixer Armentano el març del 2015, a la Marató de Barcelona, quan ella tenia 39 anys. Al principi no va passar res, tot i que ell insistia sempre que entrenés sola. Al Complex Esportiu Pau Negre, a Montjuïc, van començar els abusos. Mentre parlava pedagògicament, insistint que la sexualitat està lligada al rendiment, Armentano va tocar-li els pits, per dins de la roba, prement-li els mugrons. “Cada cop es contenia menys”, recorda ella: “Fèiem estiraments i em tocava les engonals, fins que va anar-se apropant a l’entrecuix per prémer entre la vagina i l’anus mentre em deia que era important per alliberar tensió”. Ella es va molestar i ell va rebatre seriós la seva incomoditat dient-li que no es “confongués”, que eren “tècniques” que la gent “no entenia” i, això sí, insistint que no ho expliqués “a ningú”.

     

    També la va portar a Sant Feliu de Llobregat, on li va tocar els pits “a la piscina dels nens, davant de tothom”. L’octubre del 2016 ella el va deixar. Ja havia espaiat les trobades i va trobar un nou tècnic que li va permetre apartar-se’n. “Em deia que era important que tingués relacions sexuals, i un dia em va dir «Jo perquè tinc dona, si no et follo». Aquell dia vaig obrir els ulls”.

    La Salud admet que els abusos l’han “marcat” perquè s’ha “culpabilitzat” per no haver-los frenat abans. El silenci d’aquests anys la colpeja: “Necessitava resultats, i això feia que em sacrifiqués, que hi tornés tot i saber el que m’esperava”.

    La mateixa sensació la va tenir A. P.: “Sabia que el que em feia no estava bé, però només pensava en recuperar-me, en competir. Arribava a casa, em posava a plorar, però tornava a entrenar amb ell”. Armentano va abusar-ne durant quasi dos anys, entre 2014 i 2016. Amb ell de tècnic, A. P. va començar a tenir bons resultats, va recuperar les sensacions d’adolescent, quan havia fet podis a Europa en esquí nàutic. El seu pare va informar-se sobre Armentano i va trobar articles sobre la seva condemna a Gran Canària per haver abusat de tres noies. Tot i l’avís del pare i d’alguna companya, ella estava “bolcada” en els entrenaments, “totalment encegada”, i li va donar una oportunitat.

     

    El primer any no va passar res, però a poc a poc ell es va anar guanyant la seva confiança. “Vaig tenir un accident i em feia de psicòleg, de pare; em parlava d’emocions, jo em buidava”, recorda. Aprofitant que tenia una lesió a la inserció dels isquiotibials, a la punta de la cuixa, ell la tocava. “Tenia respostes per a tot, ho feia mentre parlava de coses tècniques: es creia la seva pròpia mentida, sempre seriós”. Una vegada al mes, de fet, ell li prenia les mesures de tot el cos per conèixer el percentatge de greix i múscul. La tancava als lavabos d’un bar o de qualsevol cafeteria i la feia quedar en roba interior mentre la palpava. “M’ho empassava tot”, diu ella. Allà li feia tocaments, també als pits, per conèixer el seu “estat hormonal”. Quan entrenaven amb bicicleta, ell la duia a una zona apartada a prop de l’aeroport del Prat. La feia pujar al cotxe i, amb l’excusa de la lesió, n’abusava amb tocaments a la zona vaginal. “Em quedava bloquejada, em sentia indefensa, però tenia por que la meva parella s’enfadés amb mi”, diu.

    A A. P. l’ha perseguit la culpabilitat els últims anys per no haver-ho aturat a temps, però fa uns mesos va fer el primer pas explicant-ho a una amiga, i quan va llegir el reportatge va decidir dir-ho a la família i denunciar-ho públicament. Animada per la resta de víctimes, té clar que no pot seguir “callada”. “M’ha marcat. Quan estic a soles amb algú tinc por. M’ha fet sentir insegura. Hi ha moltes noies com jo que han callat. Hem de sortir totes juntes”, explica.

     

    Una noia el denunciarà

    El mateix ha decidit Paula Huertas. Ella, a més, denunciarà Armentano pel que li va fer. En una competició a l’Ametlla de Mar ell la va dur a una zona de platja apartada i va tocar-li els pits. Un altre cop va intentar endur-se-la al cotxe perquè es tragués la roba i palpar-la per comprovar la musculatura. Un tercer cop, en una estada a Puigcerdà, va intentar abaixar-li el mallot.

    Aquestes experiències li van fer reviure els abusos que va patir del seu pare quan era petita, des dels sis anys fins a l’adolescència. Fins fa cinc anys no va treure tot el que el seu pare li havia fet. Va tenir por de parlar-ne amb la mare per por de perdre-la a ella també, en funció de com reaccionés. Encara té les marques de tot el que va patir, com quan necessita tancar-se mentre es dutxa per la por que tenia quan era petita que el seu pare aparegués. El trauma que va viure a casa fa que la Paula tingui encara més “ràbia” quan recorda els episodis amb Armentano: “Et preguntes per què vas callar. Et planteges si ets el perfil dèbil que busca l’agressor”. Moltes d’aquestes preguntes han ressorgit els últims dies.

     

    A més, la Paula lamenta que ningú va fer res quan els fets van passar. Al club Tri5u va sortir el tema d’Armentano en un sopar i la majoria dels esportistes van apostar per la discreció. “Només dos nois es van plantar”, lamenta. El club va decidir apartar el tècnic quan ella entrenava, per evitar que coincidissin, tot i que Armentano va seguir-hi vinculat. Ara, la por ha desaparegut gràcies a la seva valentia per denunciar-ho.

    • Defectible6.424 335👍 2
      Notable encobriment per part d'autòctons.

      La gent que es planta, se'n va. Però l'organització segueix: encobrint, patrocinant, patrocinada, tot plegat mirant cap a una altra banda.

      Segur que també ho senten "de tot cor".
  • torraina_infernal38.099 11 17👍 23.182
    Bon article.

    Amb candeletes esperant l'article dels abusos sexuals al món de la justícia espanyola.
  • Xicoira4.466 2 480👍 3.543
    Es cometen abusos sexuals a una esglèsia = els progres haurien de denunciar els altres abusos sexuals

    Es denuncien abusos sexuals a l'esport = falten els abusos dels imams...

    Alguns no en tenen mai prou. Calen més violacions.
  • Defectible6.424 335👍 2

    inb4: Les dones ho denúncien tot a la mínima, fins i tot quan no és abús, i els homes no tenen pressumpció d'innocència!

    Ara: 6 anys de turment, 60 de silenci ALBERT LLIMÓS Barcelona La Margarida explica l’horror viscut quan era petita i el seu entrenador la violava repetidament

     

    ^ Si algú en pot compartir el contingut, jo no tinc articles mensuals de l'Ara ja.

  • Calidoscòpic20.721 14 70👍 13.556
    Aquests de l'Ara podrien fer periodisme d'investigació també en favor del nostre alliberament nacional. No és per res...
  • catalàamallorca40.915 7 14👍 16.909
    “Més val que no fem soroll, que no ens compliquem la vida”. És un argument habitual de les famílies
    Quina merda de pares pensa això?   Els passa als meus fills i li clavo una pallissa de mort l'entrenador de torn i vaig a presó amb un somriure als llavis.
  • Defectible6.424 335👍 2
    Ningú preguntarà la nacionalitat dels agressors o què?

Publicitat

Fòrums

  • 9.237.917 missatges
  • 219.021 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat