Fòrum

Passaré uns dies al Matarranya. Què recomaneu?

Carles Martell3.007 1 648👍 5.127
Què considereu imprescindible fer en aquesta comarca (ja sigui sobre cultura, natura, menjar... qualsevol cosa)?

Respostes

Configuració
  • Screen4.261 1 499👍 2.038
    abrigar se 
  • catalàamallorca40.915 7 14👍 16.909
    Vall-de-roures i Calaceit són espectaculars. Beseit té un raconet preciós on et pots banyar al riu (la Font de la Rabosa), però no crec que ho facis amb aquest fred. 

    Si tens temps et recomano l'excursió a La Caixa, des de dalt hi ha uns vistes bestials i veuràs tot de voltors sobrevolant-te.
  • RafeldePatraix1.361 4👍 685
    És la primera volta que sent a dir "la Matarranya" (amb article femení).

    ¿És un error teu o és que ho diuen així per aquella contrada?
  • anselm_turmeda6.125 10 350👍 3.930
    Tota la comarca té un gran encant. A nivell culinari, els pastissets de Vallderoures. I si pots, arriba't al Mesquí, una mena de subcomarca deixada de la mà de Déu, l'últim territori de la zona anant cap a l'Aragó on se sent parlat català, tot i que hi està morint com a tants llocs.
  • Carles Martell3.007 1 648👍 5.127
    Bé, com que suposo que molts de vosaltres no coneixeu la zona, us explicaré les meves experiències lingüístiques durant la meva sortida.

    - Divendres tarda ens vam aturar a Queretes, una vila d'uns pocs centenars d'habitants. El poble tenia el seu què (en realitat, tots els d'allà són macos) i vaig decidir-me per entrar a la pastisseria. Allà hi havia una dona amb els seu fill petit i parlaven en català amb pastisser; en pic vaig entrar el pastisser se'm va dirigir en castellà, vaig respondre en català i llavors ell va continuar en català. Cap cartell ni indicació estava en català, més enllà d'una peixateria i, si no recordo malament, la senyalització a l'entrada del poble era bilingüe. Al vespre vam arribar a Vall-de-roures. Aquí tota senyalització i cartells només eren en castellà. A l'hotel em van parlar en castellà i jo sempre responia en català; pensava que no en sabien però després d'una estona va començar a parlar català també (estrany). El restaurant que vam anar el duien uns estrangers que, de català, ni un borrall. El poble en sí, maco i recomanable.

    - Gairebé tot el dissabte el vam passar a Beseit. Al matí-migdia vam anar al Parrisal, un entorn natural força maco. La tarda la vam passar al poble, contemplant-ne els racons; també era maco, però Vall-de-roures em va agradar més. De tornada a Vall-de-roures vam fer una xocolata amb xurros en una pastisseria. Quan vam entrar ens van atendre en castellà, però en pic els vaig parlar en català van canviar de llengua (el mateix van fer amb mi les dues dependentes del local). Al restaurant, el mateix patró, tot i tenir un català perfecte sempre atenen en castellà. En tots els llocs on vaig cruspir quelcom les cartes mai no estaven en català. De tornada a l'hotel aquest cop a recepció hi havia un home, vaig enraonar-hi una estona i també parlava un català local perfecte.

    - Diumenge al matí vam anar a prendre el cafè en una altra pastisseria, on, després d'un altre pesat 'buenos días', quan li vaig etzibar un 'bon dia' va canviar de llengua. Per últim, vam fer una visita ràpida a Calaceit, el poble que ens va agradar més de tots; la seva arquitectura era molt semblant a la resta de pobles del Matarranya, però simplement hi havia més abundància d'elements arquitectònics. Després d'això, cap a Catalunya un altre cop.

    En general vaig tenir la impressió que allà tothom qui no fos immigrant sabia català, però no els agradava pas usar-lo o, més aviat, el consideren quelcom familiar i íntim. Mai no em van atendre de primeres en català encara que tothom amb qui vaig parlar el sabia (menys els immigrants que portaven un dels restaurants). Difícilment trobareu cartells en català o qualsevol text en català (només algunes plaques turístiques poden ser bilingües) i, de fet, la seva presència escrita és més comuna a la Catalunya Nord que allà. Entre ells fins i tot parlaven castellà encara que sapiguessin català, cosa que em va preocupar. Encara que el català sigui conegut per gairebé tothom em va semblar totalment mancat de prestigi, apartat de la vida pública, cosa que'amoïna ja que pot fer que s'acabi desapareixent en unes poques generacions.
    • catalàamallorca40.915 7 14👍 16.909
      Més o menys vaig ser als mateixos llocs que tu quan hi vaig anar, et deixo les meves impressions sobre la llengua:

      Pel que fa a la presència escrita del català és nul·la, com bé dius, però a nivell parlat la llengua segueix molt viva. Potser el fet que hi anés amb una noia d'allà va fer que de primeres ens parlessin en català a la majoria de llocs.

      El primer lloc que visitàrem fou Vall-de-roures, un cop vist el casc antic anàrem a un bar que hi havia just creuar el riu, on hi havia una colla de joves. Van saludar la meva amiga en català i a la resta ens van parlar també en català; tot i que entre ells hi havia un parell que parlaven en castellà la conversa general era en català. Vam marxar al poble de la meva amiga a sopar (Valljunquera), al bar de la piscina. Hi havia mig poble allà sopant, una vintena de nens inclosos. Els nanos parlaven la meitat en cada llengua més o menys però quan un castellanoparlant es dirigia a un catalanoparlant ho feia en català (entre els adults passava el mateix, inclosa l'alcaldessa). A més, tots els nanos empraven el català amb la meva amiga, que havia estat monitora seva a l'estiu.

      El dematí vam anar a berenar a una pastisseria de Vall-de-roures i de nou ens van atendre en català, tot i que entre la clientela vaig sentir només castellà. A Beseit no recordo parlar amb ningú ni entrar a cap comerç. A Calaceit en canvi només vam sentir parlar català dins un bar, tot i que de primeres ens van atendre en castellà.


      Cal dir que la meva amiga és de família castellanoparlant. Ella normalment fa servir el castellà, però no té cap problema en canviar al català. Això si, li diu xapurriau, no nega la unitat de la llengua però si a dir català al que parla. En canvi la que fins ara era la nostra companya de pis, que és del mateix poble però de família catalanoparlant, no té cap problema en dir que xerra català.
      Pel que he vist amb aquestes noies i les seves amigues els topònims en català han quedat completament oblidats pel jovent: diuen Valderobles, Beceite, Calaceite i Valjunquera (amb jota castellana). 
      • Carles Martell3.007 1 648👍 5.127
        Tu vas tenir una perspectiva diferent a la meva, interessant. Tot i això, continuo dient que la meva impressió va ser que allà el català sembla quelcom íntim i familiar, sense ús més enllà de la família i amics. No sé si et va semblar així.
  • grava3.148 1 631👍 4.800
    No tan sols és que parlin català, és que és la seva llengua materna. Ara bé, llevat d'un petit grup de persones amb una mica de consciència lingüística, en la seva ment la perspectiva del colonitzador és absolutament dominant i la llengua dels seus vells, un patois que s'ha de quedar a casa. I més ara. Vaig escoltar una presentació sobre l'ús del català entre els adolescents de la franja i feia feredat.
  • Ramon Muntaner3.851 11 536👍 1.219
    Et puge el fil per a afegir-lo als meus estelats. Jo també tinc pendent una visita al Matarranya

Publicitat

Fòrums

  • 9.237.901 missatges
  • 219.021 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat