Fòrum

Abusos sexuals al monestir de Montserrat...

EstatpropiUsuari sumador163.820 11 1👍 26.867

Un antic escolta de Montserrat denuncia que quan era menor va patir abusos d'un monjo

Miguel Hurtado, que aleshores tenia 17 anys, acusa el monestir d'haver encobert els fets

19/01/2019 - 22.04Actualitzat 20/01/2019 - 07.00
 

 

Un exmembre del moviment escolta de l'abadia de Montserrat denuncia que fa 21 anys va patir tocaments per part del monjo líder i fundador d'aquest grup.

Miguel Hurtado, que aleshores tenia 17 anys, assegura en declaracions a "El Periódico" i a "El País" que el monestir ha encobert els fets:

 

"Jo ho vaig denunciar el monestir, però quan vaig veure que Montserrat intentaria encobrir els fets no em vaig sentir amb prou força per enfrontar-me a un símbol nacional i religiós com és l'abadia de Montserrat a Catalunya."

"Quan vaig dir que havia patit abusos, cap dels dos abats ho va denunciar a la policia, en va informar les famílies ni va buscar altres víctimes. Jo crec que això és encobriment."

 

El monestir afirma que es van posar al costat de Miguel Hurtado

 

 

El monestir diu que coneixia el cas, però matisa els fets. Assegura que el monjo mai va reconèixer els fets, que es va fer una investigació interna, que se'l va apartar del contacte amb els joves i de l'activitat pastoral, i que es van pagar 8.600 euros al jove per tractar-se psicològicament.

Ho ha assegurat Bernat Juliol, portaveu del monestir de Montserrat, en declaracions a TV3:

 

"El monjo a qui s'acusa va morir el 2018 i ell sempre va donar una versió diferent dels fets. Tot i això, el monestir intenta ajudar el senyor Miguel Ángel Hurtado i posar-se al seu costat. Ell diu que, d'acord amb la seva família, no volen fer cap tipus de denúncia. Sí que demana si el monestir el pot ajudar econòmicament per pagar l'assistència psicològica que ell demana i la de la seva mare, i també demana una aportació a una entitat que ajuda nois que han patit abusos."

"Sempre, l'actuació del monestir és, torno a dir, intentar ajudar aquest noi i no amagar res ni fer res d'amagat."

 

En un comunicat, el monestir afegeix que al llarg dels anys hi ha hagut "diverses trucades telefòniques entre el monestir i la família per interessar-se per l'evolució" d'Hurtado i que l'any 2016 també es va informar del cas el Vaticà.

El monestir insisteix que "condemna rotundament els abusos comesos contra menors, i expressa el seu total suport a les víctimes i la seva ferma voluntat d'actuar amb total transparència".

Respostes

Configuració
  • Pere Punyetes845 12👍 157
    Quan l'església no és submissa al poder constituït, sempre li venen problemes (independentment dels abusos -o no- que hagi comès)

    Un exemple, al 1936, el govern del Reich exerceix una forta pressió contra les ordres religioses, instituint un cert nombre de judicis contra "la perversió sexual"
    La premsa nazi en fa una cobertura detallada i esborronadora
    Descriuen els monestirs catòlics com a "llocs de vici"

    El que fan els de la banda Defe és això mateix, independentment de si els abusos són reals (per cert: n'hi ha cap sentència en ferm?)
  • soldat Svejk17.343 7 96👍 4.465

    ABUSOS SEXUALS A L’ESGLÉSIA

    “El germà Andreu es va ficar dins del meu llit i em va començar a tocar”

    Un nou testimoni va ser víctima dels abusos del monjo la primera nit que dormia a Montserrat

    9 min. 26/01/2019 20:00

    • “El germà Andreu es va ficar dins del meu llit i em va començar a tocar”

      987x555“El germà Andreu es va ficar dins del meu llit i em va començar a tocar”

     

     

    “El germà Andreu es va ficar dins del meu llit i em va començar a tocar”
    ALBERT LLIMÓS / LAIA VICENS
     8 

    Comparteix

    Quan tenia 15 o 16 anys, la família del Ricard Zamora el va enviar uns dies a Montserrat per redreçar-lo d’una adolescència complicada. Però els dies de recés a la muntanya per distanciar-se de la vida convulsa que portava aleshores van acabar-se sobtadament quan el monjo que l’acollia va abusar d’ell.

    En la primera nit que el Ricard dormia al monestir, el germà Andreu Soler va ficar-se al seu llit i li va fer tocaments als genitals. El testimoni del Ricard, que ara té 55 anys, obre un nou capítol en el cas dels abusos sexuals del monjo de Montserrat, perquè posa de manifest que el cas que la setmana passada va denunciar l’exescolta Miguel Hurtado a El Periódico i El Paísno és l’únic ni el primer. Soler, que va morir el 2008, va estar quaranta anys en contacte amb nois perquè va fundar i liderar el grup d’escoltes Els Nois de Servei de Montserrat.

    El relat del Ricard de què va passar aquell vespre del 1978 és força precís. El seu pare i el seu germà gran el van deixar al monestir “uns dies”, a càrrec d’Andreu Soler, després de la recomanació d’un amic de la família. Al vespre, després de sopar amb el monjo a soles, va anar cap a la cel·la per dormir. Al cap d’una estona va entrar-hi el germà Andreu. “Es va ficar dins del meu llit i em va començar a tocar i a fer pedagogia d’on podia trobar plaer amb el meu penis”, recorda el Ricard. Els tocaments van durar “uns pocs minuts”, mentre el monjo li donava consells sobre anatomia genital i li recomanava no masturbar-se. “Em tocava i em deia que el prepuci del penis és un punt de plaer, però que el plaer més important el trobaria a la base del penis i que, per això, no havia d’estimular el prepuci”, relata amb naturalitat.

    El Ricard diu que d’entrada va confondre l’actuació del germà Andreu amb una “intenció pedagògica”, però admet que de seguida va sentir-se “incòmode” i va veure que l’actitud del monjo era del tot inapropiada. El va frenar a temps: “Li vaig dir: «Germà Andreu, ja està, deixem-ho aquí»”. El monjo no hi va insistir més i va marxar de l’habitació. El Ricard, a mesura que prenia consciència del que acabava de passar, va tenir clar que no volia passar ni un minut més en aquella habitació.

    A partir d’aquí, el record es difumina: en estat de xoc pel que acabava de viure, el Ricard no sap explicar pràcticament res de la fugida del monestir. Només té la imatge de sortir per la finestra de l’habitació i escapar-se, carretera avall, fins a arribar a Monistrol. És incapaç de precisar si va fer autoestop o si va agafar un autobús o un altre transport fins a arribar a casa seva, a la zona de la Creu Alta de Sabadell. “Ho tinc esborrat de la memòria. Només recordo arribar a casa i dir al meu pare i al meu germà: «On collons m’heu enviat?»” El relat que el Ricard ha explicat a l’ARA ha sigut confirmat, després, pel seu germà i una persona que fa quaranta anys ho va viure de prop.

    Un cas diferent 

    El cas del Ricard és atípic, perquè el presumpte abusador va actuar el primer dia, sense pràcticament conèixer la víctima, que tot just feia unes hores que acabava d’aterrar al monestir. L’altra víctima que es coneix fins ara del germà Andreu, Miguel Hurtado, va explicar, en canvi, que el monjo va observar-lo “durant gairebé un any” abans d’actuar.

    També ha sigut molt diferent la manera d’afrontar l’agressió. El Ricard és conscient que va ser víctima d’un abús sexual, però deixa clar que això mai li ha suposat “cap trauma”. De fet, el seu cercle íntim ho sap des de fa molts anys. “Va ser ràpid i curt, i ho vaig apartar. No ha sigut mai una experiència traumàtica, sinó que m’ho he pres fins i tot amb humor”, diu. Una bona prova són els whatsapps que aquesta setmana ha compartit amb el seu grup d’amics, en què els explicava amb naturalitat que el monjo que obria informatius per haver abusat d’un exescolta a Montserrat era “el mateix que anys enrere es va esmunyir” al seu llit al mateix monestir.

    Malgrat que el Ricard sempre ha viscut i explicat el cas “amb normalitat”, li ha quedat una espina clavada: no haver-ho denunciat a temps per poder evitar més casos. “Sempre he tingut la recança de no haver dit res, perquè el monestir necessita saber quins elements té allà dins”, assegura. De fet, tot i la situació que va viure, no vol culpabilitzar la institució. “Em mereix tot el respecte i l’honorabilitat”, assegura. El seu germà gran, el Josep Maria, també reconeix que, amb els anys, s’ha penedit de no posar en coneixement del monestir els abusos que va patir el Ricard. “Vist en perspectiva, havíem de denunciar-ho, perquè ja no podíem evitar que li passés al meu germà però sí que tornés a passar”.

    El Josep Maria va seguir el cas des del principi, i sempre s’ha sentit una mica culpable per “haver posat el Ricard al foc sense saber-ho”. Ell estava molt vinculat al grup d’escoltes de Sabadell i un conegut seu era molt amic d’Andreu Soler. “Teníem el germà Andreu com una mena d’ídol, era una persona molt pròxima que es cuidava molt d’organitzar l’esplai”, explica. Per això, quan el pare del Josep Maria li va demanar que busqués ajuda per donar un cop de mà al seu germà petit, va pensar en Montserrat. Quan aquell matí el Ricard va tornar inesperadament a casa i va explicar el que li havia fet el germà Andreu, el Josep Maria va entrar en còlera. “Vaig agafar el meu amic que m’havia recomanat anar amb el germà Andreu i li vaig dir de tot”, recorda.

    Tant el Ricard com el Josep Maria tenen el record d’haver deixat la gestió del cas en mans del seu pare, un home amb fortes creences religioses i que va dir-los que era un tema que estava “superat”. “No cal donar-hi més voltes”, recorda el Josep Maria que va dir-li el seu pare. Fins i tot menys informació va tenir-ne el Ricard: “Mai vaig saber-ne res més”.

    Tot i que els dos germans no tenen constància de traslladar el cas als responsables de Montserrat, tampoc saben si el seu pare -ja mort- ho va arribar a fer. Mai els hi va dir. En tot cas, un amic de la família que coneixia el cas perquè també coneixia el germà Andreu ha assegurat a l’ARA que sí que es va comunicar l’abús sexual a l’abadia.

    El primer que va fer aquesta persona quan va saber el que li havia passat al Ricard va ser anar-se’n fins a Montserrat per demanar explicacions al mateix germà Andreu. “Encara recordo la seva cara dient que no, negant-ho tot, dient que ell només havia entrat a l’habitació del Ricard per dir-li «bona nit»”, assegura. A més, ell mateix va posar en coneixement del pare Sebastià Bardolet (aleshores encara no era abat del monestir) el que havia passat, i recorda que el pare del Ricard li va dir que també aniria a parlar amb mossèn Joan Nonell, de la parròquia de la Puríssima de Sabadell. “Uns dies després el mossèn em va dir que havia trucat a l’abat Cassià Just per explicar-li el cas”, afirma aquesta font. Tant el mossèn com Cassià Just són morts.

    Montserrat no en té constància 

    Consultats per l’ARA, els responsables de l’abadia de Montserrat asseguren que no tenen constància d’aquest cas, tot i admetre que les persones a qui s’hauria alertat ja són mortes o, en el cas del pare Sebastià Bardolet -té 85 anys-, tenen dificultats per recordar uns fets que van passar fa quaranta anys. Les mateixes fonts indiquen que el germà Andreu va ser responsable “ininterrompudament” del grup escolta de Montserrat del 1959 al 2000, quan se l’aparta al monestir del Miracle després que Miguel Hurtado els expliqués el seu cas. Durant tots aquests anys, a part d’estar amb els adolescents, Andreu Soler també exercia altres tasques dins la comunitat, com, per exemple, fer de xofer de l’abat Cassià Just.

    Des del monestir demanen que tothom que conegui o hagi sigut víctima d’abusos sexuals a Montserrat es posi en contacte amb la comissió creada aquesta setmana per avaluar aquests temes, la qual serà l’encarregada d’analitzar com s’ha d’actuar en cada cas. El Ricard té previst fer-ho aquesta setmana.

     

    40 anys com a líder dels escoltes de Montserrat

    1959

    Andreu Soler funda el grup escolta Els Nois de Servei.

    1978 

    El germà Andreu acull el Ricard a Montserrat i abusa d’ell la primera nit.

    1998

    L’exescolta Miguel Hurtado comença a patir abusos sexuals per part del germà Andreu.

    2000

    Després que la família d’Hurtado comuniqués el cas a Montserrat, el monestir aparta Soler al monestir del Miracle.

    2008

    Soler mor a Montserrat, un any després d’haver publicat les seves memòries. Tenia 76 anys.

     

     

    Altres casos que afecten l’Església catalana

    Tot i que les denúncies contra membres de l’Església han sigut una constant en els últims anys, el cas de presumptes abusos als Maristes, destapat per El Periódico de Catalunya, va suposar un abans i un després en el debat sobre l’abordatge d’aquest tipus de delictes i la necessitat que tant les institucions públiques com les privades s’impliquessin en la detecció i la depuració de responsabilitats en aquest tipus de casos. El principal acusat del cas és Juan Andrés Benítez, per a qui la Fiscalia demana 22 anys de presó i el Govern fins a 30, tot i que omet la responsabilitat de la institució en la gestió del cas. De fet, Benítez és l’únic dels tretze presumptes pederastes denunciats en la investigació per més d’una quarantena de víctimes que s’asseurà al banc dels acusats, perquè, un cop més, la majoria dels casos s’han considerat prescrits.

    Després del cas Maristes, els casos que s’han fet públics no només han augmentat sinó que les institucions també han corregut a buscar-hi responsabilitats: l’ordre dels Escolapis va apartar l’any 2016 de totes les seves funcions un coordinador de catequesi de Lleida després de saber que les famílies de tres nenes l’havien denunciat per presumptes abusos sexuals quan exercia a Alella (Maresme) el 2010. El mateix any l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, va demanar que s’apartés del seu càrrec el director de l’escolania de la parròquia del barri de la Sagrada Família després de saber que un exalumne l’havia denunciat per presumptes abusos. Més enllà de l’Església catòlica, també s’han produït altres casos. L’any 2016 tres joves van denunciar el seu pastor a l’Església Evangèlica Pentecostal Unida d’Europa de Torroella de Montgrí per presumptes abusos quan eren menors d’edat. I el novembre del 2017 els Mossos van detenir un imam de Barcelona per presumptes abusos a un menor.

     
     
  • Iago2.405 11 748👍 504

    Un dia que pentinava el gat vaig escriure al fil random del Racó (fil que vos recoman on la gent es deixa anar amb llibertat) un desfogament sobre l'adolescència que deia això:

    "Un respectuós minut de silenci per a lamentar les vitalitats perdudes en La Guerra de l’Adolescència tot recordant els noms d’aquells camps de batalla irregular:

    Abús, Ansietat, Arbitrarietat, Assetjament, Bipolaritat, Bolets, Clatellades, Disfunció, Egoisme, Frustració, Galtades, Humiliació, Indiferència, Mambelletes, Narcisisme, Ostracisme, Pudor, Replegament, Revenja, Solipsisme, Suor, Vergonya."


    Per què ho vaig fer? No és fàcil de dir. Hi ha d'haver per part meva la consciència d'una crisi no superada del tot però també la certesa que entre els dotze i els setze anys, aproximadament, tothom es troba amb els efectes de qualcuna de les sensacions, si no en totes, que denoten aquests substantius. Són inevitables? Diria que sí. I després què? Què passa amb els efectes, les conseqüències? Diria que depèn. Depèn, sobretot, del rerefons familiar i social de la persona, que permetrà de superar-les o d'enfonsar-la en grisors de complicada anàlisis psicològica. 

    Em sembla bé el tractament per a les persones que han sofert abusos. Ho trob necessari i just. Però...a partit de què o de quan comença un abús? Si deixem que aquesta pregunta la respongui segons qui, la concepció corporativa que pot prevaldre tampoc ajudarà a solucionar el problema sempre subjectiu de la víctima. 

    "L'adolescència és protofeixista" (Valentí Puig)

    Sé que el Racó també té lectors adolescents. Tenen tots la meva simpatia i respecte. He dubtat d'escriure això perquè no voldria deprimir-los però les coses són com són i si bones molt millor. És només una opinió personal, per tant subjectiva, per tant potser equivocada o exagerada....


  • Ius Novum2.587 3 706👍 4.983
    La famosa comissió que han creat des de Montserrat...encara no ha fet res.

    S'estan pixant en la dignitat de les víctimes. Quins ous que tenen.

    Creen una comissió "d'experts" en la qual hi ha l'exconseller Pomés (va ser conseller d'Interior de CiU) i un monjo de Montserrat.

    Avui llegia al diari que volen que les víctimes s'adrecin a ells i ells valoraran quins protocols han de seguir com a comunitat i que "prendran les mesures oportunes".

    De denunciar-ho a la policia o al jutjat, evidentment no n'han dit res.

    Cortina de fum. la qüestió és salvar la imatge de la institució i guanyar temps. Repugnant.



    PD. Ja van 3 casos de víctimes de Montserrat. Estic convençut que en sortiran molts més.
  • Screen4.265 1 499👍 2.039
    Em solidaritzaré amb el Gínjol i diré que això del noi de 17 anys... 



    no sé, no sé... no em sembla abús de menors...uns mesets més i no cola. 
  • maori14.734 3 133👍 7.272

    Un antic rector de Constantí va abusar de nens durant dècades, entre ells el bateria d'Els Pets



    L'antic rector de Constantí, Pere Llagostera, va abusar de nens durant dècades. En una entrevista a El Periódico, una de les víctimes, Joan Maria Ramon, ha explicat els atacs sexuals que van patir els escolans en excursions al Pirineu.

    Uns fets confirmats al mateix diari per altres afectats, entre els quals hi ha el bateria de 'Els Pets', Joan Reig, que ha revelat que la cançó Corvus és autobiogràfica: ell també va patir abusos per part del mateix mossèn. Llagostera, que va morir el gener del 2017, havia estat en contacte amb nens de la població durant més de tres dècades. Segons assegura Ramon, el mossèn va abusar d'"una desena de menors" des de finals dels seixanta fins a finals dels vuitanta.

    https://www.naciodigital.cat/noticia/172656/antic/rector/constanti/va/abusar/nens/durant/decades/entre/ells/bateria/pets?fbclid=IwAR1o2O_xq_7X_d2LX03TJgyZSmdMETZ-3rKHBs9EXDbDZarafPgkAKMoZnw 


Publicitat

Fòrums

  • 9.238.538 missatges
  • 219.045 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat