Fòrum

Aïllacionisme contra reintegracionisme lingüístic a la Còrsega actual

Pralija1.024 3👍 655

He traduïtaquest textavui. En cas d'errors ortogràfics, aviseu-me. Vull que els meus escrits siguin dignes de la gloriosa llengua catalana.
Aïllacionisme contra reintegracionisme lingüístic a la Còrsega actual

Les arrels italianes en la llengua i cultura corses. L'empremta de l'independentisme

Amb la lectura d'aquestes cançons es veurà que els corsos no tenen, i de moment no poden, altra poesia o literatura, que no sigui la italiana. […] I la llengua corsa és genuïna italiana; i així ha estat fins avui un dels menys impurs dialectes d’Italia.” Salvatore Viale, ‘Canti popolari corsi’, 1843

Còrsega, amb una superfície una mica major que la de la província de Corunya i amb només 322.000 habitants, está vivint temps històrics de canvi amb la victòria electoral de l'aliança de les dues tendències sobiranistes tradicionals (l'autonomista i la independentista) com l'opció més votada per a obtenir el 35,6% dels vots i 24 escons en la Assemblea Territorial, a 2 escons de la majoria absoluta en les passades eleccions regionals de França. En el debat d' investidura, el nou President de l'Asamblea Territorial, l'advocat i històric militant Jean Guy Talamoni va pronunciar el seu discurs integrament en cors, i va estendre la má a altres forçes polítiques i va definir com a prioritats el desenvolupament econòmic de la regió, un estatut jurídic per a la llengua corsa i l'amnistia dels presos polítics. La victòria del nacionalisme cors és fruit d'una progressió social constant des de la dècada dels 90. “Diferents sondejos mostren que les idees nacionalistes es van anar difonent entre l'opinió pública des del final de la dècada dels 1990; avui és evident que aquestes idees han recorregut un llarg camí durant la darrera legislatura”, diu l'analista polític André Fazi, docent de la Università di Corsica. [1]

Però la veritat és que dins d'un estat jacobí tan centralista com el francès, el marge de maniobra sembla reduït. Les institucions locals, que no tenen poders fiscals o legislatius, hauran de ser emprades principalment com palanca per a exercir presió en la opinió pública corsa i francesa. Tanmateix, en aquest article tractarem la cuestió de la problemàtica lingüística i cultural que, des de l'època de l'heroi nacional Pasquale Paoli, está desenvolupant-se a l'illa mediterrània.





Classificació lingüística del cors.

A França, el cors és classificat com a llengua autònoma en el grup de les llengües romàniques i és reconeguda com a una llengua regional de l'Estat francès, però mai com a llengua oficial. Intimament relacionada amb el grup central de dialectes italians de la Toscana, manté les característiques centrals del dialecte medieval de la comarca de Pisa especialment, una mica menys, semblances amb el dialecte genovès de Ligúria, amb els quals pot ser classificat amb objectius lingüístics, malgrat reconeixent la presència d'un substrat nadiu i un desenvolupament autònom especialment des de l'annexió a França en 1789. Aleshores, la designació com a llengua és considerada poc acurada per la major part de lingüistes que no volen barrejar política amb l'estudi de llengües, considerant el cors un dialecte italià. L'afinitat entre l'italià i el cors és encara més gran que la que hi ha entre l'italià estàndard i altres varietats parlades al territori italià i tradicionalment considerades dialectes. El cors i l'italià són tan semblants que normalment aquells que conneixen qualsevol de les variants no haurien de tenir problema per a comprendre l'altra, sense tenir-ne coneixements previs. Quasi el 12% dels corsos afirmen poder parlar italià corretament, mentrestant més del 75% de la gent diu que l'entén gràcies als programes de les televisions italianes, segons dades de l'últim sondeig sociolingüístic de Córsega publicat en l'any 2013. [2]

Les coincidències entre el corso i l'italià són altíssimes i poden ser vistes en frases com ara:

Cors:Sò natu in Corsica è g’aghju passatu i megli anni di a mio ghjuventù.
– Italià:Sono nato in Corsica e quaggiù ho passato i migliori anni della mia gioventù.
– Català: Vaig nèixer a Còrsega i allá vaig passar els millors anys de la meua juventut.

La primera Constitució de Còrsega, feta per a la efímera república independent creada en 1755, fou escrita en italià i Paoli va establir l'italià com a llengua oficial de Còrsega. L'italià fou la llengua culta a Còrsega fins el final del segle XIX. Fins i tot, la segona Constitució corsa de Paoli, pel projecte de Regne anglo-cors en 1794, fou escrit també en italià. No fou fins la segona meitat del segle XIX quan les polítiques seguides per Napoleó III comencen a acelerar el procés de substitució sistemàtica de l'italià pel francès. A més, en aquesta època és quand neix l'aïllacionisme, quan una petita part de les elits intelectuals corses aposten per la codificació independent de llur dialecte com una grafia diferent de la de l'italià peninsular. [3]

Influència de la cultura i de la llengua italiana a l'illa.





Còrsega va formar part històricament de vàries repúbliques italianes fins que la República de Gènova, quan va tenir lloc una revolta separatista liderada pel Pasquale Paoli, fou forçada a vender-la de facto a França pel Tratat de Versalkes de 1768. La conquesta francesa de Còrsega fou contestada pel Pasquale Paoli i pel seu moviment separatista, que havia fundat a Corte, al cor de l'illa, una universitat en llengua italiana per a la preparació de les futures elits dirigents corses que històricament havian anat a l'Universitat de Pisa per a completar la sua formació acadèmica. Aquesta decisió va confirmar l'ús ja habitual de l'italià com a llengua culta i oficial a l'illa. D'altra banda, des del segle XI la situació etnolingüística de Còrsega fou clarament influenciada, especialment a la part nort de l'illa, com a resultat de les tentatives de repoblament per part dels governants de Pisa afavorits per la proximitat geogràfica. Des del segle XIII i fins el segle XVIII, els de Pisa van ser substituits pels genovesos que, malgrat la fundació de noves poblacions com ara Bonifàcio i Calvi, havian fet servir continuament la varietat toscana com a llengua escrita i de cultura, amb una presència menor del dialecte ligur. Aquests factors expliquen que en el Renaixença, i fins la conquesta francesa, a Còrsega l'única llengua emprada en comunicacions escrites fos l'italià, en documents oficials i també en documents notarials, fins a la seua prohibició total sota el domini d'en Napoleó III, potser mogut per la por a un contagi en el procés d'unificació que estava tenint lloc a la península itàlica. Malgrat tot, els corsos irredentistes només havian cercat activament l'unificació amb Itàlia des de les primeres dècades del segle XX, i amb més intensitat quan l'irredemptisme fou promogut pel fascisme italià. [4]

Reacció davant l'assimilació francesa. Naixement i auge de l'irredentisme italià

L'irredemptisme italià a Còrsega fou un moviment sociopolític sustentat pels corsos que es consideraven italians, rebutjant l'adhesió i pertinença a França des de els temps d'en Pasquale Paoli.

En els darrers anys del segle XVIII, comença a sorgir a Còrsega una sensibilitat identitària nascuda al voltant de la promoció de la llengua italiana davant la progressiva assimilació francòfona. Les primeres senyals clares d'aquest nou sentiment sorgeixen en meitats del segle XIX, coincidint amb la crisi del moviment bonapartista i inspirat en la recuperació de la tradició nacional corsa del segle XVIII liderada pel omnipresent Pasquale Paoli. Un grup de corsos, al principi petit i, poc després, sempre més gran i fora del control de partits polítics ja havia començat, tanmateix, una atividat divulgativa que semblava defensar la llengua i la identitat i història locals, almenys des de 1838-1839, període que coincideix amb l'estadia a l'illa del filóleg dàlmata Niccolò Tommaseo. Tommaseo, amb l'ajuda del poeta i magistrat de Bàstia Salvatore Viale (1787-1861), va estudiar el vernàcol cors destacant la seua riquesa i puresa i definint-lo com “il più puro dei dialetti italiani”, contribuint al naixement de la primera espurna d'una consciència lingüística i cultural autònoma entre algunes elits intelectuals al voltant d'en Viale. Salvatore Viale, en la sua introdució a l'edició de 1843 dels Canti popolari corsi, edita un manifest ideològic on reivindica clarament la “identitat corsa com antítesi de la identitat francesa” i la sua natural pertinença a l'àrea cultural italiana. [5]

En aquells anys, i així serà fins al final del segle XIX, el cors vernacular només va ser considerat acurat per a temàtiques folclòriques i festives, i per a les “serioses ” l'opció dels que mostraven rebiug cap a l'assimilació francesa era instintivament l'italià. Malgrat tot, Còrsega fou només superficialment implicada en els fets del Risorgimento, el procés d'unificació italiana, tret d'alguns intelectuals locals relacionats amb Viale i Tommaseo que consideraven, com en segles passats, “terraferma” a Itàlia enlloc de França.

Així arribem a 1896, quan és publicat el primer periòdic escrit en cors, A Tramuntana, fundat per Santu Casanova (1850-1936) i que, fins 1914, esdevé portaveu d'una nova identitat corsa, mentre l'italià, encara molt viu a l'illa a l'inici del segle XX, és cada cop més dificultat pel jacobinisme francès que, entre d'altres mesuras, anul·la el reconeixement dels títols universitaris emesos per universitats italianes amb l'objectiu d'afrancesar les elits corses. És justament aquí quan una part de l'incipient moviment nacional cors comença a valorar i codificar el dialecte vernacle com a eina de resistència davant els crims fets en nom de l'aculturació francesa que amenaçava amb trontollar fins i tot els fonaments culturals i històrics de l'illa.

Juntament amb la promoció del cors com una llengua independent i no com a una varietat popular de l'idioma italià, esclafa una onada de reivindicació nacional que fa que la demanda d'autonomia esdevengui prioritat i l'estudi a les escoles de la història de Còrsega. Al costat d’A Tramuntana una altra revista, A Cispra, de tendència més esquerranista i propera del pensament socialista, va donar expressió a un estat d'ànim que va envoltar transversalment el que avui dia considerarien “societat civil” de l'illa, mentre els líders polítics i funcionaris dels partits nacionals francesos es queden fora del procés i continuen sent lleals al govern central.

La Primera Guerra Mundial (1914-1918) va colpejar fortement l'illa, deixant patent la persistència de la desigualtat de tratament davant la seua població que va fer l'Estat francès. Segons algunes informacions, quasi el 10% de tota la població de l'illa va morir lluitant en el camp de batalla. La situació a Còrsega era tan desesperada que molts van triar l'emigració a les colònies o trobar feines al continent enlloc de tornar a les seues cases a una terra cada cop més desertificada en tots els sentits. [6]

Entre les persones que es van quedar a Còrsega i no van van esdevenir inmigrants va tornar amb força una radicalizació del moviment i van reviscolar els llaços polítics amb Itàlia, que ja amb el govern Crispi tenia perseguit el desenvolupament de moviments independentistes i una política externa adversa a França. En 1919 neix, amb el suport d'en Petru Rocca, A Muvra, un diari escrit principalmente en italià i cors, amb alguns articles en francès. Al voltant del periòdic neix en 1922 l'autonomista Partitu Corsu d’Azione. A banda del naixement de periòdics, van augmentar els estudis lingüístics, com l'Atlante Linguistico Etnografico Italiano della Corsica de Gino Bottiglioni, històrics i etnogràfics dedicats a l'illa, i publicats principalment a Itàlia.

L'arribada al poder d'en Mussolini a Itàlia fou clau pel procés de transició de la reivindició d'autonomia i identidat a una altra fase amb reivindicacions clarament separatistes i nacionalistes que, amb l'auge de la propaganda i el finançament feixista, va suposar un pas essencial i el govern feixista no va estalviar esforços en el suport a nacionalisme cors i van ser creades moltes ajudes d'estudi per a aconseguir que els joves corsos anéssim un altre cop a les universitats italianes.





La historiografia i la propaganda política francesa va obtenir beneficis de la contaminació feixista per a desacreditar i acabar amb el moviment corsista contrari al procés d'assimilació, fent una simplificació que equiparava l'autonomisme i l'independentisme cors amb el colaboracionisme feixista, amb tot el menyspreu que implica l'acusació implícita de traïció i adhesió a un sistema dictatorial punit per la història. D'altra banda, l'ajuda política del feixisme italià al separatisme cors només va continuar, en cap cas criar, un sentiment difús però latent de distanciament generalizat en el conjunt del poble cors davant la nació francesa. Tanmateix, la tendència tradicional i molt antiga del poble cors per a demanar l'ajuda externa i recolzar-se en personatges o líders “forts” va aconseguir que aquesta coincidència històrica negativa, una part important del moviment corsista tria ou es veu obligat a una nefasta abraçada amb el feixisme italià. Una recent interpretació revisionista, a França i també a Còrsega, demostra aquest negatiu episodi de la història corsa però com un event “accidental” i també recolzat per la indiferència i la incomprensió francesa, que com una tria i una adhesió total i realment ideològica. [7]

Reintegracionisme lingüístic entre l'italià i el cors en el segle XXI.



Llegenda popularizada als centres d'ensenyament corsos que diu que tots els que parlen cors són capaços de comprendre italià.

Atualment, no existeix sentiment d'unió italià a Còrsega, ja que gairebé ha desaparegut amb la mort d'en Petru Giovacchini, l'últim defensor irreductible, en 1951. Malgrat tot, els moviments autonomistes i independentistes, nascuts a Còrsega des de la dècada de 1960, van trencat quasi totalment els llaços polítics amb els corsos que es van exiliar a Itàlia després del final de la Segona Guerra Mundial, acusats de colaboracionisme, part de la seua ideologia va continuar a inspirar tàcitament les línies d'acció cultural d'organizacions com el Partitu di a Nazione Corsa. L'afirmació cultural italiana és avui dia, molt important i la influència dels molts anys de dominació per part de les repúbliques de Gènova i Pisa és significatiu en la construcció històrica de l'imaginari col·lectiu de la societat corsa actual. Però només des de la dècada dels 90 del segle XX, i quan el record de la colaboració amb el feixisme italià começa a desaparèixer, que tenen lloc iniciatives de reafirmació de la identitat cultural italiana totalment normalitzades i que fan servir l'italià. Una d'elles és la revista sociocultural mensual A Viva Voce, feta per un grup d'estudiosos i intel·lectuals amb vincles amb l'Università di Corsica, que proposa l'ús, conjuntament amb el padrò insular, de la grafia italiana com padró cult. Aquesta també és l'opinió del conegut lingüista Corso Donati, autor de l'assaig Corsica amara, la Patria che non c’è, on reflexiona sobre la necessitat dels soberanistes corsos de reintegrar-se en la tradició lingüística italiana, enlloc de voler la creació d'una tradició cultural i literària. [8] Altres lingüistes, especialment l'Olivier Durand, opinen que cal establir un sistema educacional trilingüe, amb assignatures en llengua corsa, francès i també italià. Aquest model, segons en Durand, hauria de ser positiu per la llengua corsa com a llengua d'instrucció de les escoles, mentre que l'italià s'havia destacat com una expressió de la tradició històrica i literària de Còrsega amb la intenció que la societat corsa no perdés el record del seu patrimoni cultural . [9]

Potser un dels factors més interessants en aquesta recuperació de les relacions italià-cors és que aquest procés es realitza en dues direccions. Hi ha nombroses iniciatives que provenen de la península per aconseguir relacions socioculturals. La figura del lingüista italià Giuseppe Vitolo creu que un coneixement més ampli de la llengua i la cultura italianes només pot beneficiar la salut de la llengua corsa i la riquesa cultural de l'illa i assenyalen que l'estudi de l'italià pot donar impuls al desenvolupament de les relacions regionals entre Còrsega i, en particular, les regions italianes de Toscana, Liguria i Sardenya. També proposa la creació de cursos d'estudis universitaris en "Llengua i cultura Corsa" a les universitats italianes. Des del seu punt de vista, aquesta iniciativa ens permetrà conèixer la realitat corsa realment a través de duanes, costums i, sobretot, l'existència d'un dialecte pròpiament dit a l'illa, l'existència de la qual sol ser ignorada en l'actual Itàlia. [10]

I, com a punt final, voldríem destacar la creació, l'any 2010, de l'associació cultural Italo-Corsican Radiche, que organitza esdeveniments culturals i fa un treball de difusió de la història i la cultura corsa i manté el lloc http://www.radiche.eu. Però, sobretot, cal destacar, a través de la seva influència i referencialitat, un portal a la xarxa, nascut el 2014, de rellevància política, social, cultural i lingüística que, des d'un punt de vista progressiu i reintegració, pretén situar Còrsega en el context cultural de parla italiana drets plens. Estem parlant del lloc Corsicaoggi, escrit íntegrament en l'estàndard italià i que, des del punt de vista dels continguts, així com de l'estètica i la filosofia, no deixa de recordar-nos l'actual PGL. [Nota del traductor: PGL és el lloc web on podeu llegir aquest article en la llengua original] Tot i així, i per la nostra admiració, trobem algunes referències a la questió gallec-portuguesa a Galícia, en articles i comentaris escrits pels lectors que posen el cas gallec com a exemple d'una confrontació lingüística entre aïllacionistes i reintegracionistes. Val la pena esmentar la declaració de principis que es pot trobar en la presentació del lloc web i titulada "Perchè in italià", en què es fa un argument que fa que la finca-peu, a més dels llaços històrics, en la utilitat de l'italià com a eina per tal d'evitar la desaparició del dialecte cors i l'avantatge de poder comunicar-se amb més de 145 milions d'parlants italians arreu del món:

“La llengua corsa és molt similar a l'italià modern, molt més semblant que algunes llengües i dialectes locals parlats a Itàlia, com el sard, el calabrès o el sicilià. I certament l'italià és molt més semblant al cors que al francès. Només cal fer comparacions una estona entre paraules en cors, francès i italià, per adonar-se'n. I només veieu quant podeu entendre aquestes pàgines si encara no coneixeu l'italià, sinó només el cors.
El cors no té res a perdre allunyant-se de l'italià. Ja avui, paraules com "u tuvagliolu" sovint són substituïdes per una paraula presa del francès, en aquest cas "a serviette". Al contrari, creiem que l'estudi i l'ús de la llengua italiana al costat del cors i el francès poden ser un dels suports que permeten que la nostra llengua per sobreviure i florir.
Així que intentem utilitzar-la i veurem quantes similituds té amb la llengua corsa. Ens pot ajudar a preservar la nostra identitat, i pot ser una oportunitat per a l'enriquiment cultural i les oportunitats econòmiques, atesa la proximitat geogràfica d'Itàlia i la importància del seu turisme a l'illa ".

NOTES:

[1] Entrevista no jornal basco Deia. 03/01/2016

[2] Inchiesta sociolinguistica lingua corsa 2013; Inchiesta 2013

[3] Vignoli, Giulio. Gli Italiani Dimenticati. Roma. Ed. Giuffè. 2000. pp. 114-128

[4] Vignoli, Giulio. Storia tragica dell’irredentismo italiano in Corsica coc.ilcannocchiale.it, 2 giugno 2006. URL consultada o 07/03/2016.

[5] Vignoli, Giulio. “Vita e Tragedia dell’Irredentismo Corso”. Roma. Rivista Storia Verità, nº4, 1997.

[6] Acquaviva, Sabino. La Corsica: Storia di un genocidio. Franco Angeli. Milano, 1987.

[7] Ferro, Maria Cristina. L’irredentismo fascista e l’occupazione della Corsica, radiche.eu, marzo 2010. URL consultada o 09/03/2016.

[8] Donati, Corso. Corsica amara, la Patria che non c’è. Roma. Asefi. 2000.

[9] Durand, Olivier. La lingua còrsa. Brescia. Paideia Editrice. 2003

[10] Vitolo, Giuseppe. “L’italiano in Corsica quale lingua della memoria storico-letteraria” em CorsicaOggi. 02/10/2015. URL consultada o 06/03/2016

 

Respostes

Configuració

Publicitat

Fòrums

  • 9.268.253 missatges
  • 220.053 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat