Fòrum

Trastos inútils per a la cuina

Turanga_Leela30.897 7 29👍 8.593
Hola,

m'he posat a mirar una cosa que volíem per organitzar les coses d'un armari de la cuina, i pel camí m'he trobat per Amazon una col·lecció de collonades que de lo inútils que em semblen em fan riure.


Fa no gaire vam estar mirant fins i tot algun vídeo d'invents inútils per a la cuina, els típics que es venen per la tele i realment semblen fets per a gent amb problemes psicomotrius greus i també et quedes flipant al mateix temps que t'acaba fent mal a la panxa del riure que et fan.

Exemples:



Una desgranadora de blat de moro. Quan tens blat de moro en llauna...



Gilipollades japos que són ja una subcultura.



Això és una pedra que fa de morter, costa un caleram, i a més t'ho venen en pla 'homo sapiens' com si els homo sapiens sapiens no haguessin inventat ja el morter.



Potser algú li troba utilitat a això, jo l'he probat a casa aliena i em sembla una M con una casa.



Això serveix per treure pinyols dels fruits petits. A mi em sembla una collonada, però si tens arbres amb fruit petit..., doncs també em sembla una puta collonada, la veritat.


Un trencaous, una puta merda punxada en un pal que no serveix de res. S'ha de ser realment inútil per no poder trencar un ou sense posar la cuina com l'escensari de la pel·li de Seven.









En fi.




I d'altres centenars d'exemples que si voleu, podeu penjar. Alguns fins i tot necessiten d'explicació per poder entendre per a què collons serveixen. Com per exemple aquest refrigerador/escalfador de síndries mòbil:

Respostes

Configuració
  • eLdeLabarretina528👍 550
    Aquest fil no va de trastos, va d'andròmines. Edita el nom del fil si et plau.
    • galetacuqui972👍 1.016
      També se'n pot dir "trasts".
      Que a més, trasto fa com a nom de gos, oi?
      • eLdeLabarretina528👍 550
        no sé si s'en pot dir trast, però sí, noia, trasto fa nom de de gos
        • Defectible7.981 270
          Trasto, traste, trast. Tots estan recollits.


          TRASTE o TRASTO m.
          || 1. Eina, instrument de treball; cast. herramienta, útil, trebejo. Es trastos de pintar, Roq. 8. Amb la dula he observat també el desús de un traste, que és la escassa, Serra Calend. folkl. 184. Especialment: a) Eina de treball agrícola (La Llitera, Urgell, Balaguer, Ll.); cast. apero.
          || 2. Moble, objecte d'ús casolà; es diu principalment en plural per indicar el conjunt dels mobles o coses d'ús d'una casa; cast. trasto, enser. Per haver aportat trastos de Su Illustríssima, doc. a. 1731 (arx. de Felanitx). Les enganxava la pisa o els adobava els trastos, Pons Auca 24. Un traste qualsevol, per a sentar-se, Querol Her. Cab 256. Que mos enviy es carro per pujar alguns trastos, Ignor. 5.
          || 3. Cosa inútil o que fa nosa; cast. trasto. Y bono, ¿què n'hem de fer, d'aquest trasto?, Maura Aygof. 153. Sortí sa fitora y enganxat comparegué un trasto negre, Roq. 31.
          || 4. fig. Persona inútil o que fa nosa; cast. trasto.
          || 5. fig. Amistançat o amistançada. La Emília s'havia acomboyat al fi ab el Ros... bo y emprenent-les ab son trasto vers a l'Amèrica del Sur, Pons Auca 319.
          || 6. pl. Habituds, manera d'obrar (Rosselló). «Aquesta persona usa d'uns trastos que no m'agraden» (Grandó Voc. ross.).
              Loc.
          —a) Aplegar (o Arreplegar) els trastos: prendre els objectes que cal emportar-se'n en partir.—b) Portar tots els trastes a coll: anar molt carregat.—c) Tirar-se els trastos pel cap: barallar-se fort dos amics, dos casats, dos amants, etc.
              Refr.

          —«Traste vell, bo per al foc» (Urgell, Segarra); «Amic i trasto que no serveix, si es perd, no hi fa res» (Men.).
              Fon.:
          tɾáste (occ.); tɾástu (or., men., eiv.); tɾásto (val., mall.).
              Intens.:
          trastet, trastot.
              Etim.:
          del llatí transtrum, ‘banc de remer’, ‘biga’, amb la vocal final conservada (-e o -o) com a vocal de sosteniment de la tripe consonant -str-, mentre que la forma trast representa una simplificació del grup consonàntic i la pèrdua normal de la -u final.
  • ziol7.595 15 285👍 3.067

    Precisament ahir vam anar on tenim algunes coses que van sortir de la cuina dels sogres. Inútils, al menys al seu temps no ho eren, però ara no sabem què fer-ne.

    estris

    És difícil trobar algú que ho pugui aprofitar, si van a la deixalleria, en el millor dels casos reciclarien l’alumini. Per sort, els plats —dels anys 70 perquè els més vells els havien llençat— sí que hem trobat qui els vol.

    Per cert, tinc una oferta immillorable en llits plegables, allò que en el seu temps en deien «plegatín», no és com aquelles ofertes del supermercat de «En paga un i se n’enduu dos», és «En paga cap i se n’enduu tres».

  • batet1.219 1👍 564
    Mirar etiquetes i que els estris estiguin lliures de PFOA -àcid  perfluorooctanoico
    La temperatura max de ús 260°

    L'ALUMINI te que ser Anonitzat ,es distigeix per diferen color interior del exterior.
    No fer servir alumini d'embolicat per cuinar.

    • Turanga_Leela30.897 7 29👍 8.593
      Adéu a les papes farcides al forn 
    • ziol7.595 15 285👍 3.067

      A veure, l’alumini anoditzat —no anonitzat— és alumini totalment normal, en el que pel procediment anomenat anodització s’hi han produït multitud de porus microscòpics cosa que fa que la capa protectora d’òxid —Al₂O₃— sigui més gruixuda del normal. Subsidiàriament, abans del procés d’oxidació s’hi pot incorporar un colorant que també queda protegit per l’òxid que és transparent.

      De totes maneres, la capa normal d’Al₂O₃, que en contacte amb aigua bullint també es fa més gruixuda, fa que l’alumini es comporti com un metall inert en la majoria de les circumstàncies, incloses les domèstiques.

      És molt improbable que els pocs cations Al⁺⁺⁺ que puguin arribar a sortir d’una cassola d’alumini —o de terrissa, que també conté molt Al₂O₃— siguin perillosos donada l’abundància d’alumini a la natura, un 8% de l’escorça terrestre, tant animals o plantes hi estem adaptats llevat de concentracions molt altes que no es produeixen mai en condicions naturals.

      Si hom descobrís que l’alumini dels estris de cuina fos perillós per a la salut —mai no es pot descartar—, seria un descobriment extraordinari en el sentit que la lògica primària de la química i la biologia ens diu que no. I com a descobriment extraordinari, necessitaria proves extraordinàries per no caure als llimbs entre ciència i paraciència.


Publicitat

Fòrums

  • 9.268.252 missatges
  • 220.053 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat