Fòrum

#Oficialidá: la batalla pel reconeixement de la llengua asturiana

Fungus248👍 465
D'uns mesos ençà que les xarxes socials van plenes de comentaris favorables a l'oficialitat de la llengua asturlleonesa, parlada per unes 600.000 persones segons Francisco Lera Ramos, professor de la Universitat del País Basc. L'idioma en qüestió, després d'infructuosos intents com el del cèlebre Jovellanos de fixar-ne una normativa, es va veure sotmès a partir dels anys vuitanta a un procés de normalització que l'ha dotat d'unes normes ortogràfiques, una gramàtica i un diccionari. Ara es vol avançar envers la seva plena oficialitat per garantir els drets lingüístics dels asturparlants i poder potenciar-ne l'ús, atès que no n'hi ha prou, ni de bon tros, amb el fet que l'Estatut autonòmic en reculli la protecció i la difusió, objectiu que no ha esdevingut res més que paper mullat. Podeu imaginar-vos quines formacions polítiques i entitats s'hi han posicionat en contra...






Proposo aquest fil per compartir notícies, comentaris i opinions sobre aquesta interessant llengua, que fins fa ben poc havia passat ben desapercebuda per a les principals tribunes mediàtiques.

Respostes

Configuració
  • jomateixjo150👍 74
    He sentit a gent astur-lleonesa parlant-la (molts pocs) i és una meravella i un goig sentir-los. Llàstima que l'estat espanyol siga tant  castellanocèntric (els astur-lleonesos pràcticament totalment assimilats, els següents els gallecs, i progressivament valencians i catalans). O ens fiquem les piles, o estem fotuts! CATALÀ, A L'ATAC!
  • catalàamallorca40.534 7 14👍 16.438
    Vaig tenir el plaer de conèixer un independentista asturià que havia recuperat la llengua de sa família després que sons pares decidissin trencar la transmissió, havia aconseguit fer-la la seva llengua principal i fins i tot que es parlés a casa de nou. Imagino que més que asturià debia de ser amestau, però pel que el vaig escoltar parlar (per telèfon i amb uns amics que van venir) diria que més asturià que castellà.

    Per desgràcia a Xixón no hi ha gaires que parlin la llengua pròpia pel que em va dir.


    El cas de Lleó és sagnant en canvi. Conec un noi d'un poble no gairé llunyà de la frontera amb Astúries (la zona més asturparlant) que em digué que la llengua ja només la parla la generació dels avis. 



    PD: estaria bé llegir l'opinió d'en Trisquel en aquest fil.
    • Fungus248👍 465
      El cas de Lleó és sagnant en canvi. Conec un noi d'un poble no gairé llunyà de la frontera amb Astúries (la zona més asturparlant) que em digué que la llengua ja només la parla la generació dels avis

      Tinc una amiga la família de la qual és originària d'un poblet de Lleó i, tot i tenir allà la llengua encara prou vitalitat, em comenta que el jovent en passa olímpicament. A Lleó hi ha un regionalisme anticastellà força potent, però, curiosament, aquest moviment no ha volgut entroncar-se al voltant de la defensa de la llengua. 
  • UsuariV10.917 4 193👍 6.535
    Cas perdut. Llengua morta i/o assimilada al castellà. El que queda són residus que parlen quatre gats.

    Opinió molt, molt personal. Per mi, com si volen ara tots parlar en swuahili, jo no sóc ni astur ni lleonés.


      • UsuariV10.917 4 193👍 6.535
             Ho sent molt, però açò és com la inmigració. No cabem tots. I quant més som a taula, a menys toquem cada ú.

        La identitat astur-lleonesa està pràcticament perduda a nivell de comunitat humana i a nivell de comunitat lingüistica, ha esdevingut una variant regional de la castellano-espanyola i, personalment crec que és irreversible. Que a nosaltres ens pot passar lo mateix? No et diré que no. Eixa és la tendència de les darreres dècades i a nosaltres pertoca revertir-ho, perquè jo crec que ací encara queda "substància" per a poder-ho fer, no massa la veritat, però en queda. Ara, no ens distraguem ni balafiem energies "solidaritzant-nos" amb qui no té ja solució perquè ningú ho farà tampoc amb nosaltres.

        Però, repetisc, opinió personal meua a nivell intern nostre. No seré jo qui els diga que no tenen remei.


        • esclata-sang1.141 1👍 849
          Al meu parer, hui no estàs massa inspirat  

          Això de que...  "açò és com la immigració. No cabem tots. Quant més som, a menys toquem"....apart de insolidari i egoista, no és veritat ja que no estem parlant de repartir res sinó de de respectar els seus drets històrics i lingüístics.

          Has llegit mai açò ?

          "la solidaritat és la tendresa dels pobles"
          • UsuariV10.917 4 193👍 6.535
            Escolta, t'entenc però jo no he dit en cap moment que no respecte els seus (suposats) drets històrics (quins?) o lingüistics. Ja he dit que no serà jo qui vaja allà a dir-los, als quatre que s'ho creuen, que no tenen res a fer, però tampoc veig convenient fer gestos i prendre iniciatives solidàries que no ens afavoriran en res. Que això és ser egoista i insolidari? Relativament tenint en compte l'escassa "substància" que queda allà d'aquella identitat, però és que si volem traure el cap com a valencians i/o catalans en el món del segle XXI i recuperar drets històrics arrabassats per les armes així com defesar una identitat lingüistico-cultural que, tot i molt malmesa, encara perdura, ens toca ser una mica egoistes i mirar només per nosaltres mateixos.

            Això de l'Europa de les nacions és una gran collonada que no beneficia gens la causa catalano-valenciana. Elevar a la mateixa categoria nacional petites identitats residuals en cada estat, va contra els nostres interessos per molt que no ho vullgam veure atrapats en un sentimentalisme altruista molt perjudicial. És acabar de donar la raó als que diuen que no és viable una Europa amb setanta-cinc estats sobirans.


            • esclata-sang1.141 1👍 849
              Et conteste versionant a Martin Niemöller:

              "Primer van anar a pels aragonesos però com jo no ho sóc no vaig fer res.....

              Després van anar a pels astur-lleonesos però com jo no ho sóc no vaig fer res......etc etc

              ....quan vingueren a per mi no hi havia ningú per a ajudar-me"

              No esperes que li importe a ningú quan els valencians del futur estiguen en la mateixa situació 
              • UsuariV10.917 4 193👍 6.535
                Contra nosaltres ja hi han anat.

                Fa 311 anys.


                I continuen.




              • bolondrio54👍 25
                No existeix cap tipus d'identitat "astur-lleonesa" Existeix una identitat asturiana (forta), una identitat del Bierzo (també bastant forta), una identitat lleonesa (més moderada), una identitat curiosa a Miranda del Duero, i cap tipus d'identitat a Zamora i Salamanca, que simplement assumeixen el seu lloc dins CyLL (això sí, odiant els pucelanos, com tots els altres).

                Parlar d'alguna classe de "nació" en termes actuals aquí és... ciencia ficció.
            • EPS60.706 13 8👍 9.491
              No hi puc estar més d'acord amb el que dius.
      • Macarronet del meu cor1.267 2👍 1.572
        Trobo una falta de respecte cap a les nacions veritablement oprimides com la nostra que anomenis Lleó i Astúries "nacions oprimides". No són nacions, són simplement regions espanyoles amb certes singularitats i punt.
  • esclata-sang1.141 1👍 849
    Podries parlar-nos un poc sobre el lèxic basic de l'Asturià, per vore les diferències respecte del català ?

    Per exemple, paraules bàsiques com: pare, fill, menjar, pujar, pluja, blau, dimecres, tornar, anar, dona.....

    O les que se t'acudisquen. 
  • Defectible5.198 415👍 19
    El més divertit de tot és veure els típics frics d'esquerres per twitter advocant per la desaparició en pro d'un utilitarisme abstracte.
    • Fungus248👍 465
      els típics frics d'esquerres

      Et refereixes a Armesilla, Íbero Rojo i companyia? 
      • Defectible5.198 415👍 19
        Un de les poques coses de les que em sento orgullós a la vida és el no memoritzar els noms de les deixalles    "El saber ocupa lloc" que diu l'Eduard Punset.

        Però diria que sí. Almenys per la fotografia de hevi que m'ha sortit buscant 'armesilla', aquest n'era un.

        Uns antisocials tocats del bolet de manual. Gent ideològicament perillosa.
        • Fungus248👍 465
          Però aquests, d'esquerres, no en tenen gaire. Més aviat són una grotesca barreja de supremacisme castellà, nacionalbolxevisme i l'ideari de FET i de las JONS. Amb un discurs sovint molt més anticatalà que la mateixa militàcia de Vox.
    • Aquest missatge ha estat esborrat
  • bolondrio54👍 25
    Dir que l,asturià té 600.000 parlants és una masturbació mental sense igual. Si en té 100 mil ja és una dada optimista...
    • Fungus248👍 465
      100.000 parlants que la tenen com a llengua materna, mig milió més que també la parlen tot i ser la seva primera llengua el castellà. No veig per què els acadèmics de la UPV haurien d'inventar-se res; a part, d'altres estudis donen dades similars. Fins i tot les xifres més pessimistes, com les que ofereix aquest sociolingüista, atorguen més de 100.000 parlants a l'asturià.

      Interessant el m'agrada que t'ha fet en Javo, per cert.
      • bolondrio54👍 25
        Apunto que visc a Astúries; visc ara per ara a Gijón.

        Senzillament, no és veritat. 600.000 persones potser diuen en alguna de cada tres frases, un "ye", o un "ho" al final, i ja ho consideren asturià.
        Com si a un paio que parla castellà però digués "bon dia" i "pantumaca" ja el comptéssis com a parlant del català. Literalment, el mateix.

        L'Acadèmia de la Llingua necessita desesperadament inflar dades sobre la llengua perquè la tinguin una mica en compte i la subvencionin, senzillament per això fan aquests estudis de fantasia.
        • bolondrio54👍 25
          I em fa gràcia que el paio de l'atricle digui "a Oviedo es parla el dialecte..." Oviedo ja era una ciutat de parla castellana quan Leopoldo Alas va escriure La Regenta, així que imagina't...
        • Fungus248👍 465
          Tal i com em comenten els amics que militen en l'activisme per la llengua, ni Xixón ni Uviéu serien ciutats on l'ús de l'asturià destaqués. Hi ha vida lingüística fora d'aquests nuclis.

          Per altra banda, molts dels estudis no guarden cap relació amb l'Acadèmia. Però bé, suposo que en deus saber més tu que tota aquesta gent...
          • bolondrio54👍 25
            Ni Oviedo ni Gijón ni Avilés són llocs on l'ús de l'asturià destaca (més bé és quasi zero). L'asturià bàsicament on s'utilitza és a les conques mineres; la de Mieres i la de Langreo. La població d'aquestes dues conques juntes, avui en dia, no supera els 100.000 habitants.
            Després, a certes zones remotes de muntanya encara queden parlars molt aïllats i diferents entre ells (estil benasquès).

            Tema apart és fins a quin punt, els asturianoparlants realment parlen una llengua diferent, una llengua diferent barrejada amb castellà, o simplement castellà amb tocs asturians. Em temo que el tercer cas és majoritari; i el primer, anecdòtic.

  • friket_heviarra_666810 3👍 165
    Amunt la llengua asturlleonesa!
  • Marcos412474.071 2 520👍 2.750
    Solia tenir un territori vital enorme, tota astúries i tot el Lleó històric, i mira'ls ara. Quant li queda per lluitar només per sobreviure.
  • Faraday1.141 1👍 758
    Els desitjo sort. 


  • Pralija800 2👍 460
    Aquest és un canal amb algunes pel·lícules senceres amb subtítols en asturià.

    Algunes bandes en diferents variedats asturlleoneses: Taranus Misiva Skama la Rede  Llume  Dixebra Llan de Cubel  Nel Tardiu  Luétiga  Pica Tumilho  Bruma  Los Berrones  Gomeru  Sambre  La Tarrancha  Soncai System  Vinagre de Sidra  Skontra  Tejedor  Adizión Etílika  K-Nalón  IRA  La Col·là Propinde  Fala non caduca  Xera  Oi! N'ast  Jarcia Suciu  Avientu  Skanda  Nuberu  Rodrigo Cuevas

    Asina Falamos és un documental sobre la situació de la llengua a les províncies lleoneses.

    Documental sobre el mirandès: Part 1  2  3  4  5  6  7
  • Kevin Durant i Lleida4.589 1 466👍 2.711
    1) Se llama bable y la verdad es que me da bastante igual la oficialidad.

    2) Taría bien que se reconociese, pero no hace falta que obliguen a enseñarlo en los colegios ni nada de eso. Simplemente que el gobierno reconozca que aqui también tenemos una lengua propia.

    3) soy de Gijon y me parece absurdo pues nadie la utiliza. Oficialidad no.

    4) Los carteles en muchos sitios tan en los dos idiomas, y en colegio e instituto se imparte asturiano como asignatura. No es oficial pero goza de un estado similar al oficial teniendo incluso academia de la llingüa. No entiendo el por que no se hace oficial la verdad, particularmente votaría si a la oficialidad

    5) ye complicau el tema la mi opinion ye la siguiente.
    debe conservase, pero nun lo veo oficial, ya que el bable se fala diferente en Oriente el Occidente y el centro.

    6) Ye lo que hay ohhh, aqui casi nadie habla bable...

    Y imponer, cero, quien lo quiera aprender que se busque la vida.... lo que me faltaba.

    7) Claro que sí, hay que oficializarla. En su momento se cometió la cagada de no hacerlo y hoy en día sería tan natural hablar de ello como del gallego, catalan y vasco.

    La lengua es un pilar fundamental de la cultura, y en Asturias se tiene el privilegio de poseer una variedad lingüística propia. Ahora mismo consta como lengua protegida, pero no es suficiente porque generación tras generación se va perdiendo debido a la influencia del castellano y su mezcla.

    Para los que dicen que es una lengua inventada, no es exáctamente así. Existen 3 variedades del asturiano, dependiendo de la zona. Bastante mal están las cosas ya como para pedir la oficialidad de las 3, por lo que la solución pasó por crear un diccionario, una gramática y unas normas ortográficas, y se hizo en base a una serie de condiciones como el número de población de cada variedad, para dar mayor o menos peso a una variedad respeto de la otra.

    Con estas tres cosas, la lengua queda documentada pero es necesario darle una mayor protección mediante la oficialidad.

    No entiendo a la gente que pide expresamente "no" a la oficialidad. Seguramente hablen mucho más asturiano del que creen.

    8) Yo soy de asturias y uso alguna palabra del bable, pero por costumbre de vivir donde vivo. No m gustaria q el "asturiano" sea lengua oficial. Lo veria un paso hacia atras

    DEP.
  • Kevin Durant i Lleida4.589 1 466👍 2.711
    Per cert, quan veieu (o sentiu) coses com "catalanes y españoles" o "más catalanes que los independentistas", fixeu-vos en coses com aquestes:



    "Los asturianos de bien no queremos que se gaste el dinero en esa chorrada".

    Però mireu a l'esquerra:

    "Lugar: CataluÑa-EspaÑa".
  • Soliferreum5👍 2
    Com a curiositat, algú més s'ha fixat en que a Espanya com més allunyades estiguin les llengües minoritàries de l'espanyol solen gaudir de millor salut?

    Les llengües com l'asturià, el lleonès, l'aragonès, l'extremeny etc... estan ferides de mort, el gallec que és una mica més diferent es troba en una situació una mica més estable, la del català és vàries vegades millor però justament ara que està sent barrejada amb l'espanyol i està perdent els seus particularismes i la seva "identitat" és quan comença a trontollar de valent, i per últim tenim el basc, que serà probablement la darrera d'aquestes llengües en desaparèixer.

    L'única excepció que hi veig a tot això són els dialectes balears, que tot i estar tant diferenciats del castellà i fins i tot del català peninsular per pura qüestió de demografia es troben en risc d'extingir-se d'aquí una o dues generacions.
    • Kevin Durant i Lleida4.589 1 466👍 2.711
      el basc, que serà probablement la darrera d'aquestes llengües en desaparèixer.

      Ni de bon tros. Al basc li queda menys vida que al català, però de llarg. Analitzem-ho:

      Gallec --> força ús, poc prestigi.
      Asturià --> poc ús, gens de prestigi.
      Basc --> poc ús, força prestigi.
      Aragonès --> ús gairebé inexistent, gens de prestigi.
      Català --> ús mitjà, força prestigi.

      Crec que, de la que trigarà menys en desaparèixer a la que més, anirà així: aragonès > asturià > basc > gallec > català. 
      • esclata-sang1.141 1👍 849
        El basc té molta més força de la que sembla. A la CAV i nord de Navarra la interrupció lingüística quan els dos pares són bascoparlants és 0.

        Primer palmarà el gallec...
        • Kevin Durant i Lleida4.589 1 466👍 2.711
          Però el basc té una massa social de parlants força més reduïda que el gallec. 
          • esclata-sang1.141 1👍 849
            Però molt més prestigi social. Guanya parlants i no té el risc d'interferència lingüística del castellà al gallec.

            Tanpoc en sóc un expert però veig el basc molt més resistent
            • Kevin Durant i Lleida4.589 1 466👍 2.711
              El futur del gallec no el veig gaire clar, però el basc el té molt difícil perquè, entre d'altres coses, és molt més difícil aprendre'l i, per tant, és molt més difícil que guanyi parlants. Nosaltres, els portuguesos i els castellans som els únics que sobreviurem a mitjà i llarg termini a la península.
        • Makaku759 1👍 957
          Els bascos últimament acostumen a ser massa optimistes pel que fa a la salut l'euskera... Això és perquè ells partien d'una situació molt pitjor que la nostra, on l'euskera no el parlaven (ni l'entenien) molts dels mateixos bascos de 8 cognoms i estava molt desprestigiat... Amb el seu model escolar d'immersió han aconseguit que les noves generacions entenguin la llengua i la puguin xampurrejar a nivell escolar i funcionarial, i això els sembla ja un gran triomf que poden assaborir sense les neures sociolingüístiques que patim els catalans, perquè ells venen d'haver assumit ja fa més d'un segle la castellanització del País Basc i, molt important, en cap moment es plantegen deixar de ser una societat eminentment castellanoparlant.

          Els catalans en canvi estem tot el dia amargats amb el tema de la llengua, perquè nosaltres encara som una societat essencialment no-castellanitzada i ens resistim a ser assimilats com ells.

    • Ryotsu696👍 549
      Com diu el bo d'en Kevin, el basc ho té mes fotut que el català. Sense tenir-ne ni idea, té sentit que la semblança al castellà hagi jugat un paper en la substitució lingüística(en un context on l'accés a l'educació era quasi inexistent), juntament amb la proximitat geogràfica i la falta de prestigi de les llengües pròpies.  

      En el context actual crec que això és un problema per la salut de la llengua, precisament que el basc sigui tant diferent al castellà juga en contra a l'hora d'augmentar la quantitat de parlants. Si el català fos com el basc, després de la dictadura franquista hauria costat molt més normalitzar la llengua segurament.
    • catalàamallorca40.534 7 14👍 16.438
      L'única excepció que hi veig a tot això són els dialectes balears, que tot i estar tant diferenciats del castellà i fins i tot del català peninsular per pura qüestió de demografia es troben en risc d'extingir-se d'aquí una o dues generacions.
      LEL. Ni idea del que passa a les illes pel que veig... L'única illa on hi ha aquest perill és Eivissa, a la resta la llengua gaudeix de millor salut que a la majoria de comarques catalanes i valencianes.
      • nemo6.318 8 336👍 1.963
        Et vote positiu per que estic fins als collons de llegir opinions com veritats certificables quan, qui les escriu, amb sort a eixit una vegada o dues de la seua comarca. La ignorància és molt osada....
    • esclata-sang1.141 1👍 849
      D'acord en això. Les llengues més semblants al castellà són vistes pels seus parlants com a "no llengües senceres", com a castellà deformat, la qual cosa els fa pensar que parlen malament i no, simplement, una llengua diferent. I quan interioritzen que parlen "malament" el canvi lingüístic massiu és qüestió de temps.

      En canvi, llengües més diferents com el català o el basc (són les mes diferents del castellà a l'estat espanyol) han estat desprestigiades però, degut a que no s'ha perdut mai la consciència de parlar una altra llengua, gran part dels parlants s'hi han mantingut fidels al llarg del temps
  • Oscar lo RoigUsuari sumador23.416 14 52👍 513
    Sense conèixer a fons el tema, sembla que l'asturià està en un bon moment, dins de la situació dramàtica. O dit d'altra manera, hi ha certs senyals en sentit positiu. D'entrada, el fet que parlem de l'asturià i no del pejoratiu bable.

    Pot ser que estiguen més prop que mai d'aconseguir l'oficialitat, però fins que no passe l'onada de Vox, malament rai.
    • EmulatorQUsuari sumador62.742 15 7👍 17.619
      Potser els parlants d'asturià han vist de prop el perill de la desaparició de la llengua i això ha fet que es belluguin seriosament per demanar-ne la cooficialitat. 
    • nemo6.318 8 336👍 1.963
      Vox reflectix un movimient que porta anys creixent a Europa. Espanya era, fins ara, l'excepció, perque aquest grepuscles (amb milers de vots, aixó si) s'integraven de bon gust al PP. Malauradament, com a la resta d'Europa, Vox i el seu discurs ha arribat per quedar-se. Té votants, te espai politic i te pretextos per a mantindre's i, fins i tot, creíxer.

      Citant a un malparit identifuaka del Racó "Si Vox fòra catala(nista) jo els votaria". Crec que no cal afegir res mes.
  • noietcanadenc·50👍 61
    Tinc un amic astur, ell és de la ciutat i els seus pares que encara parlen la llengua amb els avis del poble no l'hi van transmetre. De fet és curiós, quan va venir a estudiar a Barcelona va aprendre el català i sempre parlem en català amb normalitat i és positiu al moviment d'alliberació nacional que hem emprès i tot, per tant em va sorprendre que no sapigués gens d'asturià i la veiés com la llengua del poble i prou, pagesívola, per parlar amb les vaques.

    Ara que ha viatjat una mica i s'ha establert en un país d'Europa lluny de la seva terra està més concienciat de la seva pròpia identitat nacional astura i està a favor d'oficialitzar-ne la llengua, i fins i tot no descarta aprendre-la algun dia. M'ha comentat que la majoria de persones que la parlen voten el PP, cosa que evidentment no els ajuda gens pel que fa a la llengua, i de fet afirma que a la majoria dels parlants nadius tant els fot que s'oficialitzi o no. La majoria de persones a Asturies es veu que parlen una llengua que no és 100% castellà ni 100% asturià sino graus mitjos més cap a una banda o cap a l'altra, barrejant paraules i expressions de les dues llengües.
  • Pavel_Korchagin3.003 2 650👍 6.146
    Com ha dit més gent pel fil, el principal problema és la diglòssia i que la majoria de parlants avui, de fet, parlen asturnyol. La immersió lingüística en castellà és cabdal per fer que gran part del vocabulari, construccions gramaticals, ... que utilitzin siguin castellanes. I de l'asturià en queda l'accent i expressions populars, frases fetes i coses així.

Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 9.222.808 missatges
  • 218.513 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat