Fòrum

Comunitat angloparlant de Mont-real és forçada a retolar hospital NOMÉS en francès

noietcanadenc·86👍 114

An edict from Quebec’s language watchdog that a hospital northwest of Montreal must remove English from its bilingual signage has angered municipal officials. The Office québécois de la langue française (OQLF), which enforces the province’s French language charter, recently contacted the hospital in Lachute, Que. and told it take down English signs inside and outside the facility. “Even though it is partly in English, this signage in no way constitutes a threat to the quality or promotion of the French language,” the mayor said. “On the contrary, excluding English signage in a hospital and health-care setting can be seen as a lack of respect toward members of a community that is very important to (the region.)” Quebec’s language law, known as Bill 101, says signage must be in French only unless the majority of a facility’s users speak another language or health and safety considerations require the use of another language.

Traducció:

Un edicte de la conselleria de llengua de Quebec que mana que un hospital del nord-oest de Mont-real ha de treure l'anglès de la seva retolació bilingüe ha irritat els funcionaris municipals.

L'Oficina quebécoise de la llengua francesa (OQLF), que fa complir la Carta de llengua francesa de la província, ha contactat recentment l'hospital de Lachute, Que. i li ha dit que llevés la retolació anglesa de dins i fora de la instal·lació.

"Encara que sigui parcialment en anglès, aquesta senyalització no constitueix en cap cas una amenaça per a la qualitat o promoció de la llengua francesa", diu l'alcalde. "Al contrari, excloure la retolació en anglès d'un hospital i un entorn de salut es pot veure com una falta de respecte als membres d'una comunitat que és molt important per a la regió".

La llei lingüística de Quebec, coneguda com Bill 101, diu que la retolació ha d'estar en francès a menys que la majoria dels usuaris d'una instal·lació parlin un altre idioma o consideracions de salut i seguretat requereixin l'ús d'un altre idioma.

https://globalnews.ca/news/4832245/quebec-language-watchdog-tells-lachute-hospital-its-english-signs-must-go/

Per llei, a Quebec, tot ha d'estar retolat i etiquetat només en francès. Per tant, saber francès esdevé necessari per poder-hi viure. Ara compareu-ho amb com tenim el tema a Catalunya.

Respostes

Configuració
  • Roderic17.363 14 97👍 8.618
    Mont-real.
  • Aquest missatge ha estat esborrat
    • noietcanadenc·86👍 114
      Programa d'ensenyament d'anglès durant un any. Ara ja pots comentar la notícia? Trobo que en podríem aprendre molt, d'aquests Quebequesos.
      • alexpv2.541 2 718👍 1.522
        Crec que són altres els que en poden aprendre molt i no precisament nosaltres .

        • noietcanadenc·86👍 114
          No parlo dels raconaires, sé que esteu tots molt conscienciats aquí, parlo dels nostres territoris amb llengua pròpia en general, els dirigents i població.
          • alexpv2.541 2 718👍 1.522
            Jo crec que el problema ve de molt lluny i de la poca entesa entre les parts. A banda de veure les lleis i acords com a imposicions innecesàries, pre què això ho faig jo millor que els representants i els tècnics que els assessoren
            • noietcanadenc·86👍 114
              Poca entesa perquè sempre ha prevalgut la força física i la llei de majories que el respecte per a les minories. No hi ha entesa perquè una de les part mai no l'ha volgut ni necessitat per imposar tot allò que vulgui.
      • Aquest missatge ha estat esborrat
        • noietcanadenc·86👍 114
          No és pas absurd. Això de revertir la llengua materna entre els catalans no és possible a curt termini, evidentment, només es pot treballar per normalitzar la llengua i augmentar-ne els àmbits d'ús tant com es pugui. Però això passa per fer lleis de retolació i etiquetatge que es compleixin i fer la llengua visible a tot arreu. Potser creus que els Quebecesos són exagerats en les seves discriminacions contra l'anglès, però ells ja han viscut la desprestigiació de la seva llengua en temps passats i no ho volen repetir. En canvi a Catalunya, que també ha patit molt per raons de llengua en temps passats i presents, la societat treballa activament per esdevenir encara més minoritaris a casa nostra, encara que sense ser-ne conscients.

          Respecte l'intent de colonitzar la regió, d'acord, no es van portar treballadors anglesos massivament a la regió, però sí que hi van haver unes elits angloparlants durant la majoria de la seva història. Ja havia començat el procés de substitució per motius de mobilitat social. També tens raó que Canadà i Espanya són molt diferents respecte aquestes qüestions. També és cert que Canadà tenia els centres industrials repartits per tot el territori per tant ningú tenia necessitat de migrar al Quebec per cercar feina, en canvi a Espanya ha estat Barcelona qui es va industrialitzar molt abans i va atraure tots els immigrants espanyols. 

          Els paral·lelismes els dibuixo entre el tarannà de les persones dels territoris en qüestió, a un rebutgen frontalment qualsevol intent de desprestigiar la seva llengua, a l'altre la trepitgen i menyspreen i pateix menyscapte intencionat per part de l'estat i sembla del tot normal. A Catalunya tothom celebra els "èxits" d'ésser bilingües, feliçment caminant cap a la substitució, a Quebec es resisteixen a la bilingüització per no desaparèixer. Només volia posar de manifest aquestes diferències de pensament i actuació. I mira qui se'n surt i mira qui no.
          • Carles Martell3.137 1 634👍 5.404
            En canvi a Catalunya, que també ha patit molt per raons de llengua en temps passats i presents, la societat treballa activament per esdevenir encara més minoritaris a casa nostra, encara que sense ser-ne conscients.
            Fins i tot conec el cas d'un home molt catalanista, independentista, fanàtic del Barça, que amb els seus pares parla català però amb el fill només usa el castellà 

            PS: per cert, benvingut de nou al fòrum   
            • Flordeneu de Königsberg905👍 1.648
              Qui i d'on és?

              Entenc que en aquesta vida no es pot ser perfectament coherent, però hi ha certs graus d'incoherència que no puc pas entendre.
            • Defectible7.466 288👍 4
              Jo també en conec d'estos.

              En un dels casos que jo conec, se'n van a fer vida urbanita amb bons sous en grans empreses de la capital, porten —com no— els nens a escoles privades i a fer vida i activitats pijes de tota mena, i clar, passa el que passa que allà domina la llengua franca que és la que aporta la riquesa material.
              • Flordeneu de Königsberg905👍 1.648
                Entesos, jo conec casos molt estranys, però es consideren "catalanistes i independentistes"? Perquè el grau d'alienació que has de tindre i d'estupidesa per dir que ets una cosa i fas completament la contrària és greu. O ets un malparit i cínic.. 
                • Defectible7.466 288👍 4
                  En ocasions ho seran i en d'altres no. En el cas que mencionat no ho sé, són família política que tenen fills, que són els cosins dels meus nebots, i per això ho he vist en ocasions.

                  Hi hauran catalanistes no independentistes, i independentistes no catalanistes. Si creuem dades de parla del català de Plataforma per la Llengua i d'independentistes, et surt que tenim 50% d'independentisme i només 40% de català com a primera llengua al principat.

                  No és pas gens estrany ser independentista i no ser catalanista... només has de tenir un projecte de vida aquí i voler una riquesa que dins el teu àmbit es veurà augmentada amb la independència. Jo mateix no me'n considero gaire, de catalanista: lo just i necessari.

                  Per voler coses com que la llengua sobrevisqui, d'altra banda, no fa falta ser catalanista.
                  • Flordeneu de Königsberg905👍 1.648
                    Jo ja sé que es donen aquest casos, el que dic és que teòricament - si aquesta gent reflexiones mínimament em semblen difícils - seria difícil argumentar-ho. 


                    Els independentistes que més fàstic em fan - aquest és el món - són els que volen la independència només pels diners. Prefereixo algú espanyol que sap que ho és i, malgrat beneficiar-se, no ho faria.

                    Ara, pots canviar sempre de llengua o ser dels que es deleixen pel castellà, dir que el català no és útil, etc., però triar no parlar-li ta llengua al teu fill és d'un autoodi brutal incompatible (lògicament) amb dir-te independentista. 
                    Jo mateix no me'n considero gaire, de catalanista: lo just i necessari.Per voler coses com que la llengua sobrevisqui, d'altra banda, no fa falta ser catalanista.

                    Què consideres tu que és ser catalanista? Em sembles força perdut. 
                    • Defectible7.466 288👍 4
                      [...] triar no parlar-li ta llengua al teu fill és d'un autoodi brutal incompatible (lògicament) amb dir-te independentista. 
                      Solament amb que no hi hagi cap part que sigui de la corda forta n'hi ha prou. Una part de família catalana però tantsemenfotista, i l'altra que vol "el millor pels seus fills", i ja està.

                      Els independentistes que més fàstic em fan - aquest és el món - són els que volen la independència només pels diners. Prefereixo algú espanyol que sap que ho és i, malgrat beneficiar-se, no ho faria.

                      Ja, però els necessites per fer la independència ¯_(ツ)_/¯  (si la vols fer a través d'un consens ampli social).

                      L'esquerra bé que se la va embeinar, per aquest propòsit. La dreta, en canvi, encara se l'espera fent una sola cessió per la causa.

                      Què consideres tu que és ser catalanista? Em sembles força perdut. 
                      No ho sé. Explica-m'ho tu, què és ser catalanista, si jo vaig tan perdut.

                      p.ex. Per voler que la llengua sobrevisqui només s'ha d'apreciar la cultura i la riquesa que això ens aporta, no fa falta ser catalanista.

                      (Vull aprofitar per demanar disculpes per no haver seguit amb una discussió l'altre dia al fil de la Carme Junyent. A vegades acabo esgotat. Potser responc un dia d'aquests, no hi he tornat a entrar.)
            • noietcanadenc·86👍 114
              Sí, és molt estrany això, a primera vista sobta. També s'ha observat en comunitats de nadius al Canadà, un cop s'oficialitza la llengua i la mainada la comença a aprendre a l'escola es deixa de transmetre a casa. I això l'acaba matant. És mentalitat de llengua subordinada i 'poc important', a casa transmeten la llengua forta i útil que a l'escola ja aprendrà la llengua tradicional. Evidentment, és una idea poc encertada, ja que un cop es trenca la transmissió de pares a fills la cosa es posa molt fotuda per la supervivència de la llengua.

        • Gorg203👍 318
          No es tracta de percentatges, es tracta de consciència nacional i lingüística i sobretot capacitat legislativa, punitiva en favor d'una llengua concreta. Exemples: estonià, letó, afrikaans,...
        • Rackoonaire518 1👍 578

          Un catalanoparlant ha de poder VIURE sense necessitat de saber CAP altra llengua a Catalunya.
          Sóc indiferent als altres idiomes.

          Tota legislació que no serveixi per a fer això no serveix per a res.

  • Defectible7.466 288👍 4
    Però això no ho permet la constitució aquí, no?

    Recordo el "com a mínim en català" en algunes coses (senyals de trànsit?), però la veritat és que no n'estic al corrent.
  • Mossèn Fergusson334 2👍 261
    Al Canadà anglòfon rotulen en bilingüe o només en anglès?
    • noietcanadenc·86👍 114
      Al Canadà anglòfon tot és bilingüe. Senyalització de tràfic, retolació a edificis oficials, etiquetatge de cada producte venut a qualsevol botiga. És comú l'acudit de dir que nens aprenen millor el francès llegint l'etiquetatge en francès de les capses de cereals mentre esmorzen que a l'escola (l'ensenyament de francès a l'escola no és gaire bo).
  • esclata-sang1.430 1👍 1.083
    Eixos francoparlants són molt exigents en que es respecte la seua llengua però no ho són tant per a respectar la dels altres (i no estic pensant en els angloparlants de Canadà)
    • noietcanadenc·86👍 114
      Els francoparlants d'arreu no són gaire de respectar les llengües que no siguin la seva (França). Sí que són útils com a referents per veure com han defensat lo seu en territori hostil (a Canadà). Han rescatat la seva llengua de la substitució per l'anglès que començava a produir-se durant els segles passats i ara és la llengua dominant al Quebec.
      • esclata-sang1.430 1👍 1.083
        Ahi si. Ben aclarit. Gràcies 
      • esclata-sang1.430 1👍 1.083
        ....i ho van fer mitjançant la "revolució silenciosa" quan van perdre la guerra contra els anglesos: tenint molts fills fins arribar a ser molt majoritaris. Ara l'ús habitual del francès al Quebec trobe que està al voltant del 82%.

        Als països de parla catalana el que s'ha patit és una invasió de castellanoparlants fins a ser minoritaris els usuaris habituals: 38% Illes Balears, 36% Catalunya i 30% País Valencià 
        • eestlaasedcatalà10.718 3 198👍 2.203
          Fins l'any '93 el català era la llengua majoritària de Catalunya, o sigui que el que tu dius no té cap lògica, cal preguntar-se perquè de repent va baixar tant, i la resposta és senzilla. A partir d'un moment els catalans comencen a parlar en castellà a tot déu que vingui a Catalunya. Això fa que molts no aprenguin català, deixant a part les opinions que tinguin sobre la nostre llengua. Després, a partir d'aquell moment comença a haver-hi una actitud dels catalanoparlants que consisteix en la infidelitat lingüística, passar-se al castellà amb qualsevol que ens parli en castellà.
          • Rackoonaire518 1👍 578


            Un altre que fot tota la culpa als catalans... Què original!

            Els catalans es passen al català per una actitud apresa dels avantpassats que varen ser obligats a aprendre i canviar d'idioma. Si no ho feien patien.

            No és  "educació" sinó  submissió apresa transmesa generacionalment.

            Comença a baixar al 93 perquè ve la immigració promocionada per l'estat espanyol. Especialement la hispanoparlant.

            Sense immigració Catalunya no hi hauria cap problema amb la situació del català.
            • eestlaasedcatalà10.718 3 198👍 2.203
              Portem 40 anys teòricament de democràcia, i els catalans continuen igual.

              Jo no dono tota la culpa als catalans, i menys els d'aquella època, ja sé les conseqüències que tenia parlar català, i la gent ho amagava, moltes vegades, tanmateix, per exemple, una persona de la Catalunya Nord que jo coneixo i que va viure aquí als anys 50, deia a les rambles o als barris vells de Barcelona només se sentia català? És ara igual?

              Culpo, bàsicament, als catalans actuals, que a la mínima es canvien d'idioma, que a qualsevol estranger li parlen en castellà, que encara que aquests intentin parlar-te en català ho continuen fent en castellà, critico a la gent que a part de parlar el castellà amb extrangers, amaga el català i no menciona res de la nostra llengua.

              En quant el tema de la immigració, m'estàs donant la raó. La immigració hispanoparlant és el càncer de Catalunya.
          • Sau de Treviac5.255 2 408👍 6.300
            La submissió lingüística és molt més antiga que els anys 1990. Ve d'ençà de 1939 quan obliguen a tothom a parlar en castellà i els monolingües catalans comencen a desaparèixer.

            Però la principal causa del descens dels catalanoparlants és la caiguda de la natalitat dels mateixos catalanoparlants.
  • maori15.237 3 127👍 7.660
    Segons dades oficials, el francès el parla habitualment el 66% de la ciutat, que té una població semblant a la de Barcelona (amb unes xifres preocupants).
  • EPS61.360 13 8👍 10.109
    Però això ja fa anys que és així.
  • Perot_lo_Lladre1.090 12👍 1.171
    I, si no recordo malament, la retolació en francès ha de ser 20 o 25 % més gran que la retolació en anglès.
  • Pralija973 2👍 616

    Enllaç.

    Quebec un mirall sociolingüístic per Catalunya?

    Fa més o menys 10 anys vaig fer una estada de recerca al Canadà i durant un parell de dies vaig visitar Montreal, capital del Quebec. Sempre havia estudiat que el Quebec era un territori sociolingüísticament comparable a Catalunya, i per això fer recerca etnogràfica in situ m'era d'allò més interessant. La meva topada amb la realitat va arribar de seguida. Just quan encara estava a l’aeroport de Montreal vaig viure una experiència sociolingüísticament sorprenent. Mentre m'estava esperant a una parada de bus (a 20 graus sota zero), dubtava si estava esperant el bus correcte per anar cap al centre de la ciutat i vaig preguntar (en anglès) a un noi d’uns 15 anys, quina era la millor opció per anar al centre de Montreal. El noi em va respondre: “no parles francès? és que el meu anglès és molt dolent…”. Xoc. Pujo al bus, pregunto al conductor... resposta, única i exclusivament en francès. A partir d’aquí vaig veure clarament que el Quebec no és Catalunya. Us imagineu que a l'aeroport de Barcelona un noi de 15 anys demana que li parlem en català perquè el seu castellà és molt dolent? Que preguntis a un conductor de bus de l'aeroport de Barcelona en castellà i et respongui en català, com la cosa més normal del món? A l'apunt d'avui us explicaré cinc trets del Quebec que el fan "lleugerament" diferent de Catalunya:

    1. Demolingüística. La població nascuda al Quebec es distribueix entre un 60% nascuts al territori i un 40% nats fora, i d'aquest el 18% són estrangers. Pel que fa a Catalunya, el 65% de la població ha nascut al territori i un 35% són nats fora, i d’aquests un 14% són estrangers. Fins aquí podríem dir que Catalunya i el Quebec s'assemblen moltíssim. Ara bé, aquí ve, la dada que ho canvia tot. Al Quebec el 78% de la població són francòfons, és a dir, que tenen el francès com a primera llengua. I en el cas de Catalunya només el 31% de la població és catalanoparlant inicial. En poques paraules, el Quebec és un territori molt més homogeni sociolingüísticament que Catalunya.

    2. Bilingüisme. A la major part del Canadà, els territoris són monolingües predominants en anglès o francès. Hi ha molt poques zones on les dues llengües es barregen regularment, només en el cinturó entre el nord d'Ontario i el nord de New Brunswick, i en algunes altres àrees aïllades. En el mapa següent podeu veure les zones on hi ha presència de població anglòfona (color groc fort, (1), en color marró fluix (2) les zones bilingües anglès i francès, color marró fosc (3) les zones amb ús predominant o exclusiu de francès, i la resta de color groc clar són àrees molt poc poblades (<0,4 persones per km2). En resum, tal com passa també en el cas de Bèlgica (excepte Brussel·les) o bé Suïssa, parlem de solituds, és a dir, territoris on hi predomina majoritàriament un única llengua. Tenim poques llengües en contacte "real", per molt que parlem d'estats bilingües o plurilingües. No, passa pas el mateix a Catalunya, on les dues llengües competeixen diàriament per ocupar els mateixos espais.

    3. Estructura social i econòmica. Fins l’any 1960 es pot descriure el Quebec com una societat força decadent de la resta Canadà, no era pas el motor econòmic del país. Hi havia una clara dominació anglòfona de l’economia del territori, i els immigrants que s'hi instal·laven preferien aprendre l’anglès abans que el francès. L'exclusió econòmica dels francoparlants del Quebec era considerada com un problema molt greu al Quebec fins a les reformes polítiques de l'anomenada Revolució Tranquil·la. Va ser en aquell moment quan hi van haver canvis polítics i econòmics rellevants: el govern va crear empreses i bancs nacionals, i després va imposar la legislació per reconèixer el dret de treballar en francès. Si ho comparem amb Catalunya, el principat sempre ha sigut el motor econòmic de l'Estat espanyol, la burgesia catalana va donar cert prestigi a la llengua, i fins ara el català ha estat associat a la mobilitat social ascendent. Ara bé, no pas per una intervenció política en l'àmbit del món del treball que segueix sent molt poc permeable amb temes de política lingüística.

    4. Estructura política: oficialització i reconeixement. A l’any 1968 la llengua francesa va ser cooficial al costat de l'anglès a tot el Canadà. I l’any 1976 es va aprovar la Llei 101 per la qual el francès seria l'única llengua oficial del Quebec, de treball i de l'ensenyament no universitaris (amb excepció els alumnes de famílies anglòfons). A més a més, l’any 2006 el parlament canadenc va reconèixer als quebequesos com a nació dins Canadà amb la voluntat de promoure el Quebec com una “societat diferenciada” dins l'estat canadenc. Igual que Catalunya...

    5. Educació. L'educació pública al Quebec és en francès des de la Llei 101, excepte per les famílies d’origen anglòfon del Quebec que sí que tenen la possibilitat de seguir l’escolarització en anglès. És a dir, és un model per línies però els únics que poden triar són els anglòfons "històrics". L'objectiu principal del model desenvolupat l'any 1976 era escolaritzar en francès els nous immigrants. Sense aquesta legislació, segurament els nous ciutadans haguessin triat l'escolarització en l'anglès, una decisió molt lògica ja que el Quebec està totalment envoltat de territoris anglòfons...Avui en dia es pot qualificar d'èxit la Llei 101 perquè les noves generacions parlen i es comuniquen perfectament en francès. Tot i així, els últims debats que hi havien dins el món educatiu era que els joves francòfons no tenien una competència suficient en anglès...

    • Rigel64.048 11 5👍 32.526
      5. Educació. L'educació pública al Quebec és en francès des de la Llei 101, excepte per les famílies d’origen anglòfon del Quebec que sí que tenen la possibilitat de seguir l’escolarització en anglès. És a dir, és un model per línies però els únics que poden triar són els anglòfons "històrics". L'objectiu principal del model desenvolupat l'any 1976 era escolaritzar en francès els nous immigrants. Sense aquesta legislació, segurament els nous ciutadans haguessin triat l'escolarització en l'anglès, una decisió molt lògica ja que el Quebec està totalment envoltat de territoris anglòfons...Avui en dia es pot qualificar d'èxit la Llei 101 perquè les noves generacions parlen i es comuniquen perfectament en francès. Tot i així, els últims debats que hi havien dins el món educatiu era que els joves francòfons no tenien una competència suficient en anglès...

      Vet aquí el que hauríem d'haver fet nosaltres: escoles espanyoles per als espanyols i, en començar a venir els altres immigrants, a les escoles catalanes i que hi fossin catalanitzats. El sistema de la "immersió lingüística" ha estat un error garrafal, pensant no pas en enfortir la nostra llengua, sinó a què els polítics i els altres vividors de l'autonomia es demostressin a els mateixos que en Candel tenia raó. I, ara, en paguem les conseqüències.
  • Iago2.419 11 747👍 529
    No estic gaire segur de les semblances sociolingüítiques entre el Quebec i Catalunya. Bàsicament perquè el francés no és una llengua amenaçada com sí que ho és el català. En el cas extrem que el francés desaparegués d'Amèrica, continuaria existint a Europa.
    Qualcú ho havia de dir.
    • noietcanadenc·86👍 114
      Tens raó, però això no és consol pels que perdrien la llengua al Quebec. Ells veuen l'anglès com una gran amenaça a la seva llengua i cultura, i tenen raó, ells no són francesos ni se senten francesos i senten una identitat nacional molt forta, encara que molts estan prou còmodes essent part de l'estat canadenc. En tot cas, ho tenen molt bé ara, són dins un estat perfectament confederat amb totes les competències que volen i tota la legislació a favor seu. Molts primers ministres del país han estat quebequesos com el que hi ha ara, el Trudeau, que defensa la llengua del Quebec no subordinada.
  • Antiblavers PV1.070 4👍 574
    Quebec té competències per a regular la immigració. Això ja és molt important per a la supervivència de la llengua. 
    • Rigel64.048 11 5👍 32.526
      I voluntat de fer tot el que puguin per a protegir el francès. Podien haver optat per un model estil al de la "immersió lingüística", però van ésser intel·ligents en entendre que els anglòfons no esdevindrien francòfons mai de la vida, així que van optar per a aïllar-los. Vet aquí el que caldria haver fet (i que, tard o d'hora, haurem de fer): escoles espanyoles per als espanyols, i escoles catalanes per als catalans i els immigrants catalanitzables (i els que no ho siguin, potser caldria explorar un model en què cada país d'origen pagui llur propi sistema escolar per a aquesta gent, en certa manera com a Andorra). 

Publicitat

Fòrums

  • 9.254.597 missatges
  • 219.580 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat