Fòrum

|||| ★ Cineclub ★ Racó ★ Català ★ ||||

Defectible7.981 271
Setmana del 22/04/19 al 28/04/19

Comentar la pel·lícula en resposta al comentari del fil.

nota: La pel·lícula no disposa pàgina a la Wikipèdia en català, per si algú la vol crear.
 
Imatge relacionada
 
Avalon és una pel·lícula de l'any 2001. El seu director es el japonès Mamoru Oshii però els actors són tots polonesos. Sobre una societat distòpica i un videojoc inmersiu bèl·lic. Aquest videojoc té diferents nivells i, a més, els jugadors poden guanyar diners. La protagonista principal és una jove jugadora coneguda per la seva habilitat. Els participants juguen a un estranyíssim edifici que sembla un hospital i parlen molt sovint d'un nivell anomenat especial del qual no es pot sortir mai.
 
2001 ‧ Pel·lícula de ciència ficció ‧ 1 h 36 m
 
Data d'estrena: 20 de gener de 2001 (Japó)
Director: Mamoru Oshii
Música composta per: Kenji Kawai
Guió: Kazunori Itō
 
73% a RottenTomatoes
5,6 a Filmaffinity
6,5 a IMdB
 

▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀
▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀
▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀
▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀



★★★
 
 
 
Contingut original del fil:


[Autor del text original, usuari Defectible]

La idea, dirigida sobretot a aquells que estiguin sols, o simplement a qui s'hi vulgui apuntar, és proposar i acordar entre els participants una pel·lícula a veure durant la setmana, per ser comentada un dia determinat. El que vindria a ser una mica de cineclub, vaja.

També, i com és habitual en aquesta mena de grups, centrar-se en el cinema d'autor, de gènere, o simplement d'una certa complexitat donada a ser comentada.


A mi és que em va començar a agradar molt el cine a partir de l'adolescència tardana —tot i no haver-hi anat mai— però des que vaig emmalaltir que pràcticament no en puc mirar sol, doncs em produeix molta angoixa. Als meus amics tampoc els interessa o només els interessen les pel·lícules corrents. Per això faig aquesta proposta, perquè no tinc ningú més.

Idees són benvingudes.

Gràcies.

[Fil a tancar si això si se'm refereix al fil corresponent.]
 

Editors del fil:Roderic, Indignat_indepe, Pralija

Respostes

Configuració
  • Roderic17.625 14 97👍 8.832
    Per a la setmana que ve proposos aquesta pel·lícula sobre atracaments de banc, Comanchería, nom que han copiat Los Chikos de Maíz per al seu proper disc.

    https://www.youtube.com/embed/7Gfre5FtMy0
  • Defectible7.981 271

    Setmana del 11/01/19 al 17/02/19

    Comentar la pel·lícula en resposta a aquest comentari.





    Comancheria (Hell or High Water) és un thriller estatunidenc dirigit per David Mackenzie, estrenat l'any 2016. El film va ser projectat a la 69a edició del festival de Canes a la selecció « Una certa mirada » el maig de 2016. Viquipèdia

    Data d'estrena: 30 de novembre de 2016 (Espanya)
    Director: David Mackenzie
    Guió: Taylor Sheridan
    Nominacions: Oscar a la Millor Pel·lícula, MÉS
    Premis: Premi Independent Spirit al Millor Actor Secundari, Premi Satellite al Millor Actor Secundari

    97% a RottenTomatoes

    ▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀
    ▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀
    ▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀
    ▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀



    ★★★
    • Indignat_indepe6.778 6 316👍 2.859
      Vista.

      No ha estat malament,entretinguda. Hi ha certs aspectes a destacar:

      • Molt pesats amb aquest xovinisme Texanoamericà. "I love West Texas!" "Only in Texas!" "This is the most texan story I ever heard". Que síííí... que ja ho sabem, que sou molt machos i aneu tots amb armes i barrets de cowboys, que ja sabem que tots sou uns xulitos, que se us perdona només perquè esteu on esteu, que sou molt guays, que teniu vaques, i coses seques, i terres i camineu com cowboys i no parleu de sentiments i solucioneu les coses matant-vos, sí, ok, no cal que ho repetiu a cada escena.
      • La relació entre els germans està bé. Els dos actors ho fan bé. El nen maco aquest ha fet la jugada mestre que han fet 50.000 actors americans abans que ell, de passar de fer merdes juvenils a fer una peli una mica més seriosa i fer un paper on no sembla guapo, perquè es vegi que és bon actor (que ho és).
      • El final em descoloca una mica. Té cert sentit que el germà se sacrifiqui per la causa (recuperar les terres de la mare que el banc volien robar i crear un futur millor pels únics descendents de la familia), però quan se separen em fa la impressió que podrien haver escapat els dos. La única cosa que se m'acut és que per assegurar-se que no el persegueixen a ell la lia parda. I havia agafat l'arma, i el segon cotxe, des del principi, així que ho tenia planejat. En un moment de la pel·licula diu que "no ens en sortirem. Has conegut algú que se'n sortís?". Suposo que ja comptava que l'enxampessin i volia donar-ho tot (matar polis i tal) per assegurar-se el compliment de la causa. 

      En conclusió, entretinguda, sense més.

      3/5 pernils.
    • Pralija1.022 3👍 655
      Reconec que no sé pas com començar amb l'anàlisi de la proposta d'aquesta setmana. És que l'altra persona que ha escrit les seues reflexions ja ha dit moltes de les coses que jo també voldria destacar. Es tracta d'una producció totalment estereotipada sobre el segon estat més gran dels EUA tant en superfície com en població. És a dir, quasi tots els homes portaven el barret de cowboy, i després l'ús d'armes com si fos quelcom normal. No crec que aquestes coses siguin tan exagerades allà. Una cosa que no m'agrada gens és el paisatge de la zona rural de Texas, i això que a mi no m'agraden les típiques ciutats dels Estats Units plenes de gratacels, prefereixo les localitats petites de zones menys conegudes tipus Montana. 

      Coses que em criden l'atenció:
      - El bar (suposo que típic de la zona) on una persona que treballa allà des de fa 44 anys o quelcom així ofereix una exigua varietat de coses de menjar als germans protagonistes. A més, no sembla tenir bon caràcter.
      - La prescindible baralla amb els dos joves amants de la música contundent. Algú que és buscat per la policia es pot ficar en una baralla tan estúpida?
      - El racisme també és part de la pel·lícula, el sheriff (també estereotipat) fa bromes contínuament amb l'origen indígena del seu company de feina,i quan la dona del banc és interrogada per la policia per la raça dels autors del robatori, ella respon: la raça de la pell o la de l'ànima? És que estem parlant d'una de les parts més ràncies dels Estats Units.
      - La música que, de tant en tant, podem sentir m'agrada relativament.
      - Quan un dels germans enraona amb el sheriff i li diu que (com que es troba dins de les seus propietats) té el dret constitucional de solucionar això amb un tret. Bé, ja sé que és vox populi que a alguns indrets del país de la pel·lícula les normes són així.

      La relació del germà que té un fill adolescent aficionat al beisbol amb el progenitor no és pas propera. M'agradaria saber amb quina edat els seus respectius camins es van separar (almenys, si ho diuen no me'n recordo).


      3/5 pernils.




      • Defectible7.981 271
        la raça de la pell o la de l'ànima

        Curiós, jo al veure-ho no ho he sabut acabar d'interpretar, i he tirat més pel contrari per contrast amb el xèrif xenòfob.

        Ara entenc que la dona volia dir que pel fet de ser atracadors, la seva ànima era "negra".

        Si més no, m'ha semblat un tipus de distinció original i entenedora.


        Les escenes soltes de la cambrera i els macarres del cotxe prescindibles, sí.
    • Roderic17.625 14 97👍 8.832
      La referència que me la va fer conèixer em va despistar i la veritat és que me n'esperava més. Amb tot, els aspectes que m'han agradat:
      • L'ambientació realista està aconseguida i m'ha recordat a Dies d'agost.
      • Els caràcters de la parella de rangers i en especial la sang freda de l'amerindi.
      • Que la cambrera es negui de totes totes a col·laborar amb la policia perquè no li surt d'allà baix.
      • La banda sonora molt ben trobada.


      2/5 pernils.
      • Defectible7.981 271
        La referència que me la va fer conèixer em va despistar i la veritat és que me n'esperava més.

        Suposo que les bones crítiques que té venen per una qüestió estatunidenca de tenir un pel·li moderna que tracti temes que semblen obsolets però no ho són (la pobresa en certes zones rurals, mirant sobretot a la conversa que tenen al final).
    • Defectible7.981 271
      Convencional. Pocs personatges i estereotipats. Quatre personatges principals masculins, cap de femení. No passa el Test de Bechdel.

      Un parell d'actors coneguts i carismàtics per pujar el cache. Tot i això, la falta d'èpica sembla buscada i volguda.

      Clímax prou bo com qualsevol altre cosa d'acció.

      Coses que m'han cridat l'atenció:

      • "Hell or high water" és una expressió que podríem traduir com "a les verdes o les madures". En aquest sentit, el títol avança prou què passarà i què no.

      • La banda sonora de piano transcendental del principi recorda molt a la popular peça introductòria de la sèrie Westworld. Em pregunto d'on ve aquesta associació piano <-> oest americà, essent que Westworld també és del 2016. En qualsevol cas, i a diferència de Westworld, crea un clima de transcendència molt enganyós que de seguida s'esvaeix.

      • La pel·lícula sembla ambientada era primers mòbils (finals 90s) fins que veig una televisió pantalla plana a l'habitació de l'hotel. Llavors la faig saltar uns 10 anys endavant, tot i que em pregunto si se'ls ha escapat. Poc després, en el darrer atracament, una noia treu un smartphone prou gran en primer pla, fet que sembla fet aposta cap a l'espectador per dir-li "t'hem estat enganyant, la història és contemporània", ja que no té cap transcendència argumental. Resultes d'això em pregunto fins a quin punt és versemblant tota aquesta Amèrica rural tant desconnectada de tot en plens 2010s.

      Recomanada a la Manada Rakkkonaire, agradarà molt. Un dels protagonistes és del gènere sus.


        2,7/5   El clímax la salva del suspens.
  • Defectible7.981 271
    Pralija fa una setmana que no es connecta, espero que estigui bé
  • Roderic17.625 14 97👍 8.832
    Com anem de propostes per a la setmana que ve?

    https://images-na.ssl-images-amazon.com/images/I/712MN1fRU6L._SY445_.jpg

    https://pics.filmaffinity.com/la_propera_pell-820847722-large.jpg
    • Defectible7.981 271
      A triar entre aquestes dues, jo em decanto per La propera pell.

      Que per cert recomano molt l'òpera prima de Lacuesta, Cravan vs. Cravan.
    • Pralija1.022 3👍 655
      Si La propera pell ja es troba disponible de franc per mi perfecte.

      Una cosa. Tenim en compte que el promotor d'aquesta iniciativa havia proposat fa unes setmanes quelcom d'animació i tu mateix has dit que tens pendent de veure la producció Gandahar...

      Com vulguis, podem veure aquesta setmana La propera pell i la següent Gandahar. Bé, l'autor del fil ha dit que ha vist totes les pel·lícules del director René Laloux, no sé si a ell li agrada veure obres cinematogràfiques dos cops (o si ho ha dit no me'n recordo).
      • Defectible7.981 271
        Com vulguis, podem veure aquesta setmana La propera pell i la següent Gandahar. Bé, l'autor del fil ha dit que ha vist totes les pel·lícules del director René Laloux, no sé si a ell li agrada veure obres cinematogràfiques dos cops (o si ho ha dit no me'n recordo).

        Fa deu anys bons d'això... Jo encantat de tornar a veure qualsevol cosa en general

        També dir que Gandahar no seria cap gran meravella de pel·li més enlà de la qüestió artística i d'animació d'època. Del mateix director, Le planète sauvaje és una experiència cinèfila molt més completa (i amb una direcció artística completament diferent), així com Les maitres du temps, també del mateix director, amb direcció artística i idea original de Moebius, també és diferent.

        D'aquestes tres, si no heu vist Les maitres du temps, jo la recomano per sobre de Gandahar. A més que és una pel·li que molta gent de la meva generació van veure de petit i els va impactar molt, i molts la recorden sense haver-ne sabet mai més res. Impacta molt si la tornes a veure d'adult.
        • Pralija1.022 3👍 655
          Fa un parell d'anys o així, una persona que conec em va recomanar La planète sauvage. Sincerament, em va agradar més Gandahar, tot i que es veu en molts detalls que són del mateix director, com el fet de tenir personatges blaus. 

          El teu comentari ha aconseguit que tingui ganes de veure Les Maîtres du temps.
    • Indignat_indepe6.778 6 316👍 2.859
      La propera pell em sembla bé
  • Pralija1.022 3👍 655
    Quan va ser el torn de la pel·lícula Zimna wojna, dies després de la seva confirmació la vaig veure i vaig escriure les meves reflexions minuts després en un paper. Per motius que li he explicat breument al promotor de la iniciativa per privat, no em vaig poder conectar durant uns dies i no vaig poder penjar el meu comentari quan calia. Aprofitant que ja tenia tot escrit en paper, avui he decidit publicar-lo (pàgina 3) de manera excepcional. Espero que a ningú li sembli malament.
  • Defectible7.981 271

    Setmana del 18/02/19 al 24/02/19

    Comentar la pel·lícula en resposta a aquest comentari.





    La propera pell és una pel·lícula de 2016 dirigida per Isaki Lacuesta i Isa Campo. Fou proclamada millor pel·lícula en llengua catalana a la novena edició dels Premis Gaudí, cerimònia en la qual aspirava a un total de 12 premis. Finalment es va imposar en només tres categories. Viquipèdia

    Data d'estrena: 21 d’octubre de 2016 (Espanya)
    Directors: Isaki Lacuesta, Isa Campo
    Premis: Premi Goya a la Millor Actriu Secundària, MÉS
    Nominacions: Premi Gaudí al Millor Protagonista Masculí, MÉS
    Productors: Isaki Lacuesta, Isa Campo, Bernat Vilaplana, MÉS

    No present a RottenTomatoes
    6.0 a Filmaffinity
    6,4 a IMdB


    ▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀
    ▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀
    ▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀
    ▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀



    ★★★
    • Defectible7.981 271
      Pels que en tingueu, diria que és a Netflix, també en català V.O. (imagino que a les altres plataformes també).

      Per descàrrega, jo només n'he trobat dues fonts, ambdues en castellà... Si algú en té una en català, s'agrairia. A TotsRucs no hi és.
      • Pralija1.022 3👍 655
        Jo he baixat fa uns minuts la versió doblada per brasilers. Si algú la vol, que m'ho faci saber.
      • Pralija1.022 3👍 655
        Segons l'article de la Viquipèdia, la pel·lícula d'aquesta setmana no és monolingüe en català, alguns personatges també fan servir la llengua cervantina i fins i tot el francès. L'Emma Suárez és madrilenya.
        • Defectible7.981 271
          Hm. Vols dir que la versió que he trobat —apuntada com a castellà— deu ser la V.O.?

          edició: Havent-hi donat un cop d'ull, no és així, tot sembla castellà. Entenc que la V.O. tindrà alguns diàlegs no catalans, com bé dius.
          • Pralija1.022 3👍 655
            Li havia donat un cop d'ull a la versió polonesa que t'he dit que havia trobat i (pel fastigós costum que tenen a alguns països eslaus de fer doblatges Voice-over) vaig comprovar que l'Emma Suárez parla castellà i el suposat fill li respon en català.
            • Defectible7.981 271

              Jo estic tractant de descarregar-la en la versió DUAL d'uns arxius en portuguès, que bé podria ser la font que has mencionat —amb l'esperança que el 2n àudio sigui la V.O. És d'una pàgina de torrents portuguesa, però em baixa a 0-10k/s, així que no sé pas si hi arribaré.

              No sé per què em temo que també serà la castellana ¯\_(ツ)_/¯  En aquest sentit, ho faig per pura curiositat.

              Segurament miraré a veure si algun amic em deixa momentàniament alguna conta de Netflix per mirar-la allà.

              • Pralija1.022 3👍 655
                Jo vaig aconseguir baixar la versió doblada en 70 minuts o així. No pots veure-la amb subtítols externs?
                • Defectible7.981 271
                  Més que res, és que em faria gràcia de veure-la en VO en català, per poques pel·lis que tenim

                  Si aconsegueixo agafar-la de Netflix en VO potser la comparteixo.
                • Defectible7.981 271
                  Doncs al final m'ha baixat una font en portuguès DUAL i 1080 —no la que em vas passar tu, que deia DUAL però tenia un sol àudio— i el segon àudio és la V.O., que com bé vas indicar té francès, castellà i català.

                  Tot i que està indicada com "anglès", la V.O. en l'arxiu... Quelcom automatitzat, suposo. M'he cagat en déu d'entrada al fer el canvi de pista i llegir English, però de seguida he vist que sí que era la V.O.

                  Si algú vol la font que m'ho digui, puc provar de tenir-la compartint tot i que jo no tinc sempre accés a ample de banda per fer-ho.
    • Pralija1.022 3👍 655
      Aparentment, aquesta setmana sóc l'usuari més matiner. Per a molta gent està sent complicat trobar aquesta pel·lícula de franc. El primer enllaç que vaig trobar va ser una versió doblada en polonès (no entenc com els parlants de determinades llengües poden veure pel·lícules doblades amb el sistema voice-over, és que fa fàstic). Feliçment, vaig acabar trobant (i baixant) una versió doblada feta per brasilers (que puc veure amb un 100% de comprensió gràcies al meu lloc d'origen), que és la que he vist avui. Així que no he sentit cap paraula en castellà.

      Dues de les persones que protagonitzen aquesta producció cinematogràfica són extremadament conegudes per a mi: una és l'Emma Suárez, tot i que ja no té la cara angelical que tenia quan va fer Vacas o La ardilla roja.L'altra és l'Àlex Monner, un dels protagonistes principals de la pel·lícula Els nens salvatges.

      Fa poc vaig veure una obra cinematogràfica estatunidenca amb un argument semblant, és una de les típiques pel·lícules que ofereixen després de la telenovel·la turca.

      L'argument no és exactament com em pensava, és que va ser un dels responsables del centre de menors el que li va recomanar fer això (a més, és quasi el primer diàleg),la qual cosa va suposar una sorpresa per a mi. Jo em pensava que seria una idea del jove i que la "mare" s'adonaria de la treta poc a poc.

      Una cosa que em crida l'atenció és quan el suposat fill de l'Emma Suárez arriba a la cambra i diu que tot té la mateixa aparença que 8 anys abans. Ja sé que havia estat estudiant tots els detalls de la vida del malaguanyat Gabriel, però, realment havia vist fotos de la cambra? Suposo que simplement va deduir que les coses que hi havia eren pròpies d'algú de 9 anys.

      Des de l'inici, tenia la idea de que el nouvingut tindria una relació molt més problemàtica amb la seva nova mare, però no.

      Em pregunto si l'Emma (o l'Anna, com vulgueu) ha sospitat en algun moment que l'adolescent que acaba d'arribar a la seva vida és realment un impostor. Aparentment no.

      Ell només té una relació complicada amb el seu "oncle". Els esdeveniments ens porten a pensar cada cop amb més intensitat que l'"oncle" i el "pare" amaguen moltes coses.

      També em crida l'atenció el fet de que el jove està extremadament interessat en saber coses sobre la mort del marit de l'Anna.

      El petit poble de muntanya on tenen lloc l'aclapadora majoria d'escenes és totalment asfixiant, fa una sensació d'angoixa que inmediatament em va fer venir al cap un comentari fet fa unes setmanes per un usuari d'aquest lloc web que deia: He viscut tota la infància en un poble de menys de mil habitants. Són llocs fratricides. Doncs em fa l'efecte que és una frase que es pot aplicar a la localitat d'aquesta obra de ficció.

      El final em va sorprendre.


      4,5/5 pernils.



      • Defectible7.981 271
        Vista ara, i ja que havíem parlat de trobar-la doblada o no, la pel·li és un trilingüisme constant. Majoritàriament en català perquè amb qui hi ha més diàlegs és amb els amics, però la mare parla sobretot castellà i de tant en tant català, el tiet francès i català, i el nano català i francès. El tutor només francès, això sí.

        Llàstima que no l'hagis pogut veure en V.O. a tu que t'agraden tant les llengües. Si t'interessa et puc passar el magnet en qüestió.

        Em pregunto si l'Emma (o l'Anna, com vulgueu) ha sospitat en algun moment que l'adolescent que acaba d'arribar a la seva vida és realment un impostor. Aparentment no.

        L'escena final ens mostra que no ho és, no?
        • Pralija1.022 3👍 655

          Defectible escrigué:
           la pel·li és un trilingüisme constant.
          Em crida l'atenció que en moltes de les sèries i pel·lícules catalanes que he vist hi ha personatges castellanoparlants. En Ull per ull l'anarquista murcià, en Merlí la família Rubio, en Els nens salvatges la família de l'Àlex Monner... Aquí gairebé mai hi ha personatges castellanoparlants en les sèries i pel·lícules.
           Si t'interessa et puc passar el magnet en qüestió.

          Perfecte.
          Spoiler

          Sí, sí. Es veu clarament amb el detall de les cicatrius. 
          Aleshores, no m'encaixa bé el diàleg del principi entre el paio del centre de menors i l'Àlex Monner.
          • Defectible7.981 271

            Aquí gairebé mai hi ha personatges castellanoparlants en les sèries i pel·lícules.

            On és, aquí?

            No ens ho has dit mai, em sembla

            Aleshores, no m'encaixa bé el diàleg del principi entre el paio del centre de menors i l'Àlex Monner.

              Quin diàleg?

            • Pralija1.022 3👍 655

              Defectible escrigué:

               

              On és, aquí?



              Pensava que era un secret a crits. Tens un privat.

              Aleshores, no m'encaixa bé el diàleg del principi entre el paio del centre de menors i l'Àlex Monner.

                Quin diàleg?

              El de la teulada. 
              • Defectible7.981 271
                >El de la teulada.

                Tornat a mirar el diàleg del principi, el protagonista mostra dubtes per les dues bandes. Diu que "no es vol fer les proves", perquè "no sóc aquesta persona", en el sentit que té por que el resultat de les proves dongui negatiu.

                Això vol dir que d'entrada, les proves, les volien fer, que deu ser el normal, així que el tutor no està involucrat en cap mena d'estratagema per trobar-li una família que no és la seva: tot indicava que sí que l'era, per allò que expliquen del seu accent, etc. És després que es menciona que, legalment, en realitat només cal que els pares reconeguin el fill, i ell fa veure que els reconeix precisament per evitar el risc de fer les proves i surti que no l'és.

                A més, el nano diu immediatament, en el mateix diàleg de la teulada: "i si no recordo res?". Per això puja a la teulada, perquè té por de (1) no recordar res, però també de que (2) la família tampoc el reconegui, que vol dir falsa alarma i seria una altra experiència traumàtica a la llista.
    • Defectible7.981 271
      Pel·li estranya, a l'estil del cinema independent europeu.

      Comença suau però es va tornant molt molesta i incòmode.

      La cinematografia sembla feta per incomodar encara més: et fa oblidar que és d'un cineasta veterà per donar-te la sensació que estàs davant d'una opera prima on el director experimenta, com és habitual. Tot plegat fa que la pel·lícula perdi pes com a obra cinematogràfica, a favor de guanyar molta força narrativa, en forma del que en literatura podria ser un relat breu.

      La intriga no és forta, però és una gota malaia que augmenta constantment. La trama va avançant però no et dona res. Necessites alguna conclusió, però res, absolutament res avança. Saps que la incògnita que fa que s'aguanti tot no te la donaran fins al final, i això puteja. He hagut de parar 2 cops per mirar l'hora i descansar psicològicament.

      Temàtica incòmode, també. Per una persona que sigui susceptible o sensible al dolor psicològic, pot ser fotuda. Alguna escena sexual potencialment abusiva molt incòmode, també, si bé al final no ho és tant.

      Curiós trilingüisme, amb converses bilingües tota l'estona, i en particular les converses en castellà i francès. En aquest sentit m'ha recordat a Toni Erdmann (genial pel·lícula inoblidable), que deu ser l'única altre pel·li marcadament trilingüe que he vist (Alemany, Anglès i Romanès, si bé sense diàlegs bilingües en cap moment, diria) i que no casualment, diria, també és de temàtica familiar —per la resta, res a veure, és clar.

      No sé què més dir. Agradaria als raconaires de l'ACAF i gens als del PACMA, ja que passa als Pirineus i hi ha prous escenes de caça i fins i tot hi esbudellen animals (ja morts i per menjar).

      Buscant-la vaig veure que la van estrenar per TV3 a principis del mes de gener, així que si algú que l'hagués vist llavors la volgués comentar, estaria bé.


      Sobre el comentat final, espòiler a l'espòiler:

      Per a mi, ha estat clar en tot moment que era el nen que havia mort al pare, perquè era el que més bé explicava l'amnèsia. L'únic que ho podia posar en dubte fos que realment fos la farsa.

      Tot i així, podríem pensar que també ho fingeix una vegada el tiet ho revela en l'última escena. Però aquí és on entra en joc l'escena sexual prèvia, que si bé d'entrada semblava que fos d'afegit, ens mostra i s'hi mencionen les cicatrius de cremades que té a l'esquena. Jo pensava que l'escena sexual faria que el cosí trobés a faltar alguna cicatriu en ell, però era una revelació indirecta, i és en l'última escena, amb el nano plorant amb la mare, on se'ns mostra breument l'esquena de la mare amb el mateix tipus de cicatriu i al mateix lloc, i per tant veiem que no pot ser fingit.

      El que no em quadra llavors és el mateix que feia que al tiet no li quadrés: com el nen pot sobreviure a aquella edat i en aquelles condicions (se suposa que tenia 10 anys, no?, i marxa sol cap a França en el si de tempestes de neu...). Per aquí, la pel·li hauria pogut ser una mica més realista, si bé llavors passa el de sempre amb aquesta mena de guions, que si fos més realista el tiet no tindria la convicció que el nen no podria haver sobreviscut (en aquest sentit, també he estat pensant com podia ser que no haguessin trobat mai el cadàver del nen, com si els pirineus fossin l'Everest...).



      4.2   Pel·li digne de ser vista, però que un cop vista preferiries no haver-la vist per potencialment pertorbadora. No oblidable, però voldries poder-la oblidar.
    • Indignat_indepe6.778 6 316👍 2.859
      El primer que crida l'atenció de la peli és el trilingüisme. Realment tinc curiositat per saber com ho han fet a les doblades. Han doblat els tres idiomes i ja està (és factible, ja que tots s'entenen). Han doblat el català i castellà i han deixat el francés?

      No vull repetir-me gaire en el que heu dit vosaltres, però sembla que tots teniu molt clar, després de l'escena de les cigarretes, que realment el Leo és el fill. Jo no ho tinc gens clar.

      L'escena clau, crec jo, és la del bar/discoteca. El director ja te la remarca prou, amb una introducció llarga on van apareixen tots els personatges. I per mi l'important és la conversa que tenen el Leo i la mare, sobre Cadaqués. Ell diu que volen tornar a Cadaqués. I li pregunta tota l'estona si s'enrecorda d'aquell dia que...
      És impossible que un impostor hagi pogut investigar aquests detalls però és que... la mare tampoc s'en recorda. Fixeu-vos en la reacció de la mare quan sent lo de Cadaqués. Es queda desconcertada, potser pensant "Mai hem estat a Cadaqués". Però ja ho diu el Sergi López "El va reconèixer perquè el volia reconéixer. Hagués reconegut una nena si se l'haguessin posat endavant".
      Jo en aquesta escena he vist clar que tot es tractava d'un deliri de la mare, que tenia tantes ganes de recuperar al seu fill, que s'autoconvencerà del que sigui per no tornar-lo a perdre.
      Pel que vaig veure jo, al principi no recorda Cadaqués, perquè mai hi van estar. I el Leo ho sap. Però la vol posar a prova. Ell li va "recordant" escenes i li pregunta tota l'estona "t'en recordes?". I ella va creant els records, més o menys conscientment, i li diu: "Sí, sí, me'n recordo."
      Per mi aquesta escena és una prova clara del deliri de la mare, i suposo que el Leo vol assegurar-se que la mare mai descobrirà el seu secret. Si és capaç d'acceptar i creure una mentida tan deliberada, mai l'enxamparà.

      I els dos tenen el pla de marxar, precisament perquè els dos tenen por a que aquesta fantasia que els beneficia als dos (ella recupera al seu fill, ell troba per fi la familia i l'estabilitat que sempre havia volgut) es pugui posar en perill per terceres persones.

      Finalment, amb l'Enric (mort?) els dos poden marxar i viure la fantasia tranquils. O quedar-se, perquè total, la principal amenaça està neutralitzada (?)

      Potser penseu que és una fumada meva, però torneu-vos a mirar l'escena. La reacció de la mare, el que diu, els gestos...


      A tot això, l'Alex Monner aquest no m'agrada gens com a actor, parla com un mónguer.



      3'5/5 Pernils

      • Defectible7.981 271
        És impossible que un impostor hagi pogut investigar aquests detalls però és que... la mare tampoc s'en recorda. Fixeu-vos en la reacció de la mare quan sent lo de Cadaqués. Es queda desconcertada, potser pensant "Mai hem estat a Cadaqués". Però ja ho diu el Sergi López "El va reconèixer perquè el volia reconéixer. Hagués reconegut una nena si se l'haguessin posat endavant".

        [...]


        És que el nano tampoc ho sap, en aquell moment. ¡És clar que està fingint! Ell està fingint tota la pel·li.

        Ell no ho sap fins al final, que realment és ell, perquè l'amnèsia és real.

        L'única prova que l'amnèsia no és real és la cicatriu i com se'ns mostra que és el mateix tipus, i el mateix lloc, que la de la mare. Sense aquesta prova, tot quedaria a l'aire. Fins i tot la seva revelació final podria ser impostada —de fet, podríem arribar a pensar que, per a ell, també ho és, que no ha recuperat la memòria i que continua impostant, i que només els espectadors sabem que no és així perquè hem vist les cicatrius d'ambdós.


        >Finalment, amb l'Enric (mort?)

        Jo entenc que no, vaja.

        A tot això, l'Alex Monner aquest no m'agrada gens com a actor, parla com un mónguer.


        xD

        Pregunta seriosa: Per què parla així?

      • Pralija1.022 3👍 655

        Indignat_indepe escrigué:
         Realment tinc curiositat per saber com ho han fet a les doblades. Han doblat els tres idiomes i ja està (és factible, ja que tots s'entenen).
        En la versió lusòfona que us dic que he vist doblen absolutament tot. El trilingüisme és una cosa que es perd totalment si haguéssiu vist la versió que jo he trobat.
    • Roderic17.625 14 97👍 8.832
      Destacada pel·lícula independent la trama de la qual es va descabdellant com un capoll fecund. Què me n'ha agradat:

      • L'ambientació a la comarca aragonesa de l'Alt Gállego i el clima de sordidesa i solitud que s'aconsegueix en el film.
      • Emma Suárez, en l'escaient paper de mare, pletòrica des de Horas de luz.
      • El fet que tots els personatges tinguin un costat fosc i d'aconseguir mantindre la intriga fins al final sense indicar per on aniran els trets.


      4/5
  • Defectible7.981 271

    Per gènere i ordre, fins ara hem vist:

    • Ciència-ficció / comèdia romàntica, nord-americana, 2010s
    • Drama romàntic, xinès, 90s
    • Ciència-ficció, basada en fets reals, alemanya, 2000s
    • Drama, biogràfica, britànica, 2010s
    • Ciència-ficció / fantàstica / misteri, espanyola, 2010s
    • Thriller dramàtic, nord-americana, 2010s
    • Drama familiar / misteri, catalana, 2010s


    Propostes per la setmana vinent?


    A la recàmera de propostes hi tenim:


    Die bleierne Zeit (Les germanes alemanyes)

    Simón del Desierto

    Gandahar

    • Roderic17.625 14 97👍 8.832
      Voto Gandahar.
    • Pralija1.022 3👍 655

      Defectible escrigué:



      Die bleierne Zeit (Les germanes alemanyes)

      Simón del Desierto

      Gandahar

      Si tenim en compte que la persona que ha tingut la idea de fer això va proposar fa setmanes veure quelcom d'animació i que altre participant té des de fa temps la intenció de gaudir de Gandahar, potser la pel·lícula del director René Laloux sigui la més oportuna.
    • Defectible7.981 271
      Adjudicada Gandahar. De seguida creo el comentari i edito fil.

      Atenció:

      Tenir en compte que hi ha una versió anglesa dirigida pel merda Harvey Weinstein, que si bé va ser traduïda per Isaac Asimov, canvia la banda sonora i —prou irònicament, venint del director que ve— també en retira alguna escena sexual. En aquest sentit, procurar obtenir i veure la V.O. francesa, a no ser que pel motiu que sigui us interessi més l'altra.

      Jo ara no puc buscar-ho, però és ben possible que la majoria de les que es poden trobar siguin aquesta revisió ianqui, o sigui complicat distingir-les.
    • Indignat_indepe6.778 6 316👍 2.859
      Perfecte.

      Aprofito per proposar-ne un altre per la llista.

      Kynódontas (Canino), del Giorgios Lanthimos.



      He de reconéixer que aquest director no tinc clar si m'encanta o l'odio. Vaig veure dues de les seves pelis en anglès (The Lobster i Killing of the Sacred Deer) i em van donar molt mal rotllo, i la sensació que no m'havien agradat gens. Els arguments eren delirants i surrealistes, i les pelis pesades i angoixants. Però després, són d'aquestes pelis de les que te'n recordes constantment d'escenes i les vas paint a mesura que passen les setmanes.

      Aquesta que proposo, Kynódontas, és anterior a aquestes dos, i està en grec. La tinc pendent de veure (la veuré igual, tan si la veiem aquí o no), però veure-la acompanyat i poder-la comentar estaria bé. L'argument, tant surrealista com la majoria de les seves pelis, tracta d'uns pares que tenen aïllats als fills de la societat, i que els ensenyen les coses deliberadament malament. (els fan creure que X animal és perillós quan no ho és, els hi diuen que la paraula "oceà" vol dir: "Tauleta petita" i coses així.

      No us penjo cap trailer perquè els que he vist estàn plens d'spoilers.



  • Defectible7.981 271

    Setmana del 25/02/19 al 03/03/19

    Comentar la pel·lícula en resposta a aquest comentari.

    nota 1: La pel·lícula no disposa pàgina a la Wikipèdia en català, per si algú la vol crear.

    nota 2: La pel·lícula té una versió anglesa adaptada per Harvey Weinstein (Miramax), amb petites diferències en la direcció, com ara en matèria de banda sonora i en censura d'alguna escena. En teoria mirem la V.O. en francès de René Laloux.




    Gandahar és una pel·lícula de fantasia d'animació francesa de 1987. La versió original va ser dirigida per René Laloux, i es va basar en la novel·la de Les Hommes-contre Gandahar de Jean-Pierre Andrevon (The Machine-Men versus Gandahar). English Wikipedia

    Data d'estrena: 28 de gener de 1988 (Estats Units)
    Director: René Laloux
    Música composta per: Gabriel Yared
    Adaptació de: The Machine-Men versus Gandahar
    Text original de: Jean-Pierre Andrevon, Isaac Asimov en la traducció a l'anglès

    73% d'Audience Score a RottenTomatoes
    6,7 a Filmaffinity
    7,1 a IMdB


    ▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀
    ▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀
    ▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀
    ▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀



    ★★★
    • Defectible7.981 271
      Les dues versions són a Youtube, si algú ho troba en més qualitat ja dirà:

      Gandahar, V.O., 78 min

      Gandahar "Light years", doblada a l'anglès, 82 min (edició per VHS)
    • Roderic17.625 14 97👍 8.832
      Imaginativa pel·lícula d'animació amb una estètica que m'ha recordat gratament la sèrie Musculman. Me n'ha agradat el surrealisme en el disseny dels personatges i l'èpica de la banda sonora.


      4/5
    • Pralija1.022 3👍 655
      Aquest matí he decidit veure (per segona vegada) la pel·lícula d'aquesta setmana. A més, també vaig veure fa uns anys La planète sauvage, que es veu de seguida que és del mateix director, per l'estètica, la presència de personatges blaus...a ell li agrada fer aquesta mena de obres cinematogràfiques. En concret, avui he vist l'enllaç que vaig publicar ahir (VO francès amb subtítols per a persones lusòfones). Ho dic per a que tothom sàpiga que és la versió del director René Laloux i en cap cas la revisió que ha esmentat l'autor del fil.

      Crec que es tracta d'una pel·lícula extremadament imaginativa: personatges blaus, personatges amb deformacions greus, animals que ni tan sols existeixen (els sorn)...M'agraden molt les escenes quotidianes de la vida dels habitants de Gandahar,  comprovar com com és llur estil de vida. Els habitants de Gandahar portaven molt de temps sense barallar-se amb ningú i havien oblidat com lluitar. També m'agrada la manera que els personatges tenen de caminar, ho fan poc a poc.

      No es pot fer comentaris relacionats amb aquesta producció cinematogràfica sense parlar dels ocells, és que són essencials durant tota l'estona, fins l'últim minut, com ja saben les persones que han vist aquesta imaginativa pel·lícula.

      Els habitants amb deformacions greus senten durant tota la pel·lícula discriminació comparats amb les persones que gaudeixen d'un cos normatiu.

      Quan el protagonista desperta després de 1000 anys, pot comprovar in situ com molts dels èssers amb deformacions greus que havia conegut encara no havien perdut la vida.

      També he decidit llegir els vuit comentaris (la qual cosa no faig molt sovint) de l'enllaç que us dic que he vist i m'he adonat de que una usuària diu textualment Uma animação sobre uma sociedade MATRIARCAL. Suposo que amb el terme societat matriarcal es refereix al fet de que hi ha un consell femení que pren decisions importants, són elles les que van decidir quina era la persona més acurada per a fer la missió. No sé si la resta de membres d'aquesta activitat coincideix en això.

      En resum: pel·lícula d'animació per a adults, fantasia i ciència ficció. Imaginativa i una mica curta.

      4/5 pernils.




      • Defectible7.981 271
        En concret, avui he vist l'enllaç que vaig publicar ahir (VO francès amb subtítols per a persones lusòfones).
        Subtítols en portuguès també en tenia la que vaig publicar jo (per si et va passar per alt, a configuració de subtítols n'hi havia també en castellà, anglès i francès).

        La que vas enllaçar tu els duia incrustats a la vella manera.
    • Defectible7.981 271
      Gratament sorprès, doncs en guardava un record molt pla quan la vaig veure fa deu anys —potser eclipsat perquè la vaig veure juntament amb les altres obres més potents del mateix director.

      I tinc moltes coses a dir! Masses i tot! x_x

      He pensat en respondre als que ja heu comentat, per interpel·lar-vos en algunes coses que heu dit, però que potser seria millor les inclouria en el meu comentari en forma de punts i us citaria.

      ***

      D'entrada cal dir que l'obra està basada en una novel·la de l'autor de ciència ficció francès Stefan Wul, que també resulta ser l'autor de l'obra en que està basada La planete sauvage, així que les coincidències d'estil, colors i criatures que apunta Pralija entre ambdues obres hi són per un motiu ben clar.

      La resta, i ja em perdonareu el desordre:

      La primera sorpresa que m'he emportat, al poc de veure'n la qualitat visual, és consultar-ne la data i veure que la pel·li era del 87. Per la temàtica 'new age', estil i tècnica, hom la situaria a finals 70 o principis dels 80. Les altres obres famoses del seu director, La planete sauvage, del 73, i Les maitres du temps, del 82, són tècnica i estilísticament més impressionants, per això la situava com a mínim entremig d'aquestes.

      A partir d'aquí, m'ha vingut al cap de seguida que Akira és del 88, i com que havia llegit que l'animació havia estat feta a orient —com quasi sempre— entenc que era una qüestió pressupostària. Però quina és la meva sorpresa quan, quedant-me mirant els crèdits per si hi trobava res de Jean Giraud 'Moebius', ni que fos una petita menció de direcció artística, em trobo amb la paraula PyongYang. I sí, resulta que l'estudi d'animació és nord-corèa: SEK Studio. De si això té implicacions polítiques o filosòfiques en la temàtica o no, em guardo de pensar-hi. No crec que sigui el cas, més enllà que el director pogués optar per triar Corea del Nord per coincidència de raons ideològiques i econòmiques, que ben podria ser.

      Tornant a el que em portà a buscar si Moebius hi havia tingut algun paper en els crèdits fou que en general no se'l menciona, però es veu el seu estil en la imatge del casc que du en Sylvan, recorda molt als barrets inques de molts personatges de Moebius, com el que du el meu actual avatar. (Que, per cert, un dels protagonistes de Les maitres du temps es diu Silbad, noms semblants.)
       
      El que sí que podem veure clarament, en matèria de referències històriques, és com els homes de metall ataquen amb el braç dret en alt, la salutació feixista, a la vegada que recorden molt al (posterior) Warsman de Musculman, que en aquest cas mencionava Roderic, i que en aquell cas és un personatge soviètic. Però no només això: l'escena on veiem caure cadàvers i com s'apilen recorda molt a les imatges de l'holocaust, i en particular altres obres gràfiques sobre el mateix com les del pintor polonès Beksinski.

      També al final, i seguint amb l'estètica new-age, veiem unes imatges que ens recorden molt al famós cap volador de l'obra de culte Zardoz, del 74. En aquest sentit, hi ha una qüestió filosòfica-simbòlica molt dura darrere de tot plegat.


      Però, de forma prou interessant, tots aquests clixés queden eclipsats per un missatge molt més clar i senzill. Un missatge que de tan pur que és, pot arribar-nos a passar de llarg.

      ***

      A mesura que veia la pel·lícula, pensava que hi havia quelcom de rabiosa actualitat en la mateixa.

      La implacabilitat amb la que avança el que coneixem com a maldat, una falta total de sensibilitat i absoluta fredor, a la vegada que la incapacitat de combatre-la sense un miracle, tot això ho podem veure avui en dia. També hi podem observar com el lideratge d'aquesta maldat acaba sent presoner de si mateix, i tot i la consciència i advertències, ja no pot tornar enrere. I si bé cal recordar com el mateix és un residu, un producte de l'experimentació de la societat 'correcta', que ens presenta l'origen del mal en quelcom que la societat crea i després margina, també cal recordar-nos que, tot i la frustració que això pot produir en algú, sempre hi ha una línia de no retorn que cal no creuar, i no es pot atribuir el mal que hom causa a voluntat a injustícies passades.

      El tema del 'matriarcat' que mencionava també Pralija m'ha vingut també al cap de seguida al principi, però al final acaba sent més que irrellevant. El que sí és notable, i segurament hi està relacionat, és que tot siguin pits a l'aire —visca!

      Menció especial, en canvi, pels Deformes, tant en disseny com en el rol. M'agradaria fer notar com els habitants de Gandahar acaben patint en les seves pròpies pells el tracte que ells mateixos van donar als Deformes, fet que d'alguna manera explica allò que veiem també molt avui en dia, d'interpel·lar als que es queden mirant les coses com si no anessin amb ells, dient-los que "demà poden ser ells".

      Personalment, em sento molt identificat amb els Deformes.

      També m'agradaria saber o entendre com representa que s'expressen els Deformes en francès per dir les coses en passat i futur a la vegada, tal i com indicaven els subtítols. Aquest és un concepte molt interessant que sens dubte es deu veure molt millor en la novel·la escrita, on potser l'autor feia servir un recurs literari creatiu, creant un temps verbal nou.

      ***

      Fora referències i curiositats, la pel·lícula és lenta, bàsica, silenciosa i contemplativa. Avorrida, fins i tot. Però et deixa amb una sensació de que hi ha quelcom molt essencial que t'està fent arribar i que se'ns escapa. Una mica com les armes "botàniques" que gasten els protagonistes, la pel·lícula et planta una llavor molt i molt petita dins teu, però que només creixerà si li dones l'atenció i cures necessàries —quelcom que no tens perquè voler fer, és clar. El que té mèrit, en aquest sentit, és que aconsegueixi plantar-te-la amb uns recursos tan bàsics

      Lamentablement, totes aquestes riqueses són anecdòtiques i no compensen la falta de qualitat cinematogràfica, allunyant-se molt del que seria una obra mestra. Coincidiria amb el 4 de 5, però em pesa molt que això és cinema, i ha d'aportar quelcom més que no pas ser un llibre de ciència ficció il·lustrat i amb banda sonora.


        3.8/5
      • Pralija1.022 3👍 655
         barrets inques de molts personatges de Moebius, com el que du el meu actual avatar.
        Portava molt de temps amb la idea de preguntar qui és el personatge del teu avatar. Tinc la mateixa curiositat amb l'avatar d'una altra usuària que es va donar de baixa fa uns mesos, saps qui és aquesta? Xupifantastica
         els homes de metall ataquen amb el braç dret en alt, la salutació feixista[...] l'escena on veiem caure cadàvers i com s'apilen recorda molt a les imatges de l'holocaust
        No me n'havia adonat.
        Menció especial[...]pels Deformes[...]en disseny
        Són extremadament imaginatius, molt més que els dels personatges que gaudeixen d'un cos normatiu.
        Imaxe relacionada
          M'agradaria fer notar com els habitants de Gandahar acaben patint en les seves pròpies pells el tracte que ells mateixos van donar als Deformes
        Els habitants amb deformacions corporals greus li van explicar al protagonista el tracte rebut per la resta de la població i la raó del seu relatiu aïllament. Ell no en tenia ni idea, només els va dir que havia sentit històries una mica relacionades quan encara era menor d'edat. De fet, el protagonista, quan els va trobar, durant els primers moments  estava convençut de que suposaven una amenaça.
        em sento molt identificat amb els Deformes.
        Comentari mig seriós mig en broma: em recorden una mica als protagonistes de la pel·lícula de baix pressupost Acción Mutante.
         els Deformes [...] per dir les coses en passat i futur a la vegada
        Els pirahã són un grup ètnic de l'actual Brasil força aïllat i totalment monolingüe que tenen una llengua que no té cap mot per als nombres, només diuen petita quantitat i gran quantitat. Pel que fa als colors, ells no tenen cap terme més concret que clar i fosc. La cultura piraha té el sistema de parentesc més simple de totes les cultures humanes conegudes. Un terme únic, baíxai, és, per exemple, utilitzat per a designar tant la mare com el pare, i sembla que els pirahes no conserven cap traça de relacions més enllà dels germans i de les germanes biològics. I, aquesta és la característica més relacionada amb la pel·lícula, ells parlen sempre en present, és a dir, no tenen temp passat ni futur. A l'inrevés dels defomes. Enllaç 1       Enllaç 2.



          3.8/5
        Has pensat en com podries representar aquest tipus de puntuacions amb els pernils?

        -----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

        PD: Ningú ha fet al·lusió encara a l'amant del protagonista.
        • Defectible7.981 271
          El meu avatar és un personatge de Moebius, de la seva obra Starwatcher.

           

          L'altre avatar que menciones és Sailor Moon, personatge protagonista del manga i anime homònims.

          Són extremadament imaginatius, molt més que els dels personatges que gaudeixen d'un cos normatiu.

          Més que pels cossos, m'interessa el caràcter i rol que tenen. Jo tinc la sort de no tenir cap defecte físic evident (més enllà d'un estrabisme intermitent), però de molt jove que m'hauria agradat tenir-lo, perquè jo em sento invàlid en esperit.


          Cinematogràficament parlant, són sens dubte la part de tota l'obra més rica en matèria d'animació, per les seves característiques. Molt més que no pas el cap alat de la cap del consell que veiem en el pòster, que amb prou feines té cap rellevància...

          Hi ha una cosa que em fa gràcia de mencionar, pel que fa a la feina d'animació, que són les escenes on els personatges es movien sobre fons estàtics en la natura, escalant, trepant... Recorda molt el recurs de videojocs dels 90 i principis dels 2000, amb fons estàtics i personatges, en 3D o no, que es passegen per determinades zones. En particular m'ha recordat els boscos del FFVII.

          Els habitants amb deformacions corporals greus li van explicar al protagonista el tracte rebut per la resta de la població i la raó del seu relatiu aïllament. Ell no en tenia ni idea, només els va dir que havia sentit històries una mica relacionades quan encara era menor d'edat. De fet, el protagonista, quan els va trobar, durant els primers moments  estava convençut de que suposaven una amenaça.

          Sí, sí.

          Precisament em refereixo com és un tracte que porta eventualment l'altre.

          Ells enterren els experiments, però eventualment un d'aquests experiments es fa poderós i ells acaben sent víctimes de l'actitud d'indiferència i sobèrbia que van gastar anteriorment.

          Comentari mig seriós mig en broma: em recorden una mica als protagonistes de la pel·lícula de baix pressupost Acción Mutante.

          No la conec, però sembla divertida

          Els pirahã són un grup ètnic de l'actual Brasil força aïllat i totalment monolingüe que tenen una llengua que no té cap mot per als nombres, només diuen petita quantitat i gran quantitat. Pel que fa als colors, ells no tenen cap terme més concret que clar i fosc. La cultura piraha té el sistema de parentesc més simple de totes les cultures humanes conegudes. Un terme únic, baíxai, és, per exemple, utilitzat per a designar tant la mare com el pare, i sembla que els pirahes no conserven cap traça de relacions més enllà dels germans i de les germanes biològics. I, aquesta és la característica més relacionada amb la pel·lícula, ells parlen sempre en present, és a dir, no tenen temp passat ni futur. A l'inrevés dels defomes.

          Sí.

          El que jo volia dir és que em faria gràcia veure com es distingeix en francès el futur i el passat, i com ho diuen realment ells. Imagino que serà una conjugació inventada per part de l'autor de l'obra literària.

          Imagino que Asimov involucrant-se en la traducció a l'anglès deuria tenir a veure amb això, ja que en matèria de ciència ficció és la part lingüística més complexa de la pel·lícula.

          Has pensat en com podries representar aquest tipus de puntuacions amb els pernils?

          Des del principi que arrodoneixo.

          PD: Ningú ha fet al·lusió encara a l'amant del protagonista.

          Creus que hi ha quelcom a destacar?
          • Pralija1.022 3👍 655
            Creus que hi ha quelcom a destacar?
            Potser quan dedueix el gènere de la sorn amb el detallet dels ous.
            Resultado de imaxes para sorn gandahar
            • Defectible7.981 271
              Quelcom interessant, sí, però prou irrellevant en la història.

              Airelle fa solament d'amant del protagonista, tot i que se li ha de reconèixer que se'ns presenta com algú savi, intel·ligent, valent i agut. No s'escapa del rol dels altres personatges femenins de la ficció i de la ciència ficció més clàssica: se'ns presenten amb respecte, perquè els autors estimen a les dones i no les menyspreen activament en cap sentit, però com que els protagonistes són masculins, el rol s'acostuma a limitar al de parella. Passa a 1984, a Blade Runner...

              La veritat és que decep una mica el rol de tots els personatges femenins en aquesta pel·lícula. Com vaig comentar, se'ns mostra la cap alat al pòster —que bé podria ser una referència a les harpies— prometent-nos un rol molt més protagonista, però és un engany i el seu rol es limita a assignar un home per la missió. Fins i tot el científic resulta ser home, també. L'entitat també té veu masculina.

              En aquest sentit, hom podria arribar a veure-hi una crítica al resultat d'una societat matriarcal. Admeten que "han oblidat com lluitar" i tota la pesca, i també s'atribueix la marginació dels Deformes a les dones.

              Ara que hi penso... entre els Deformes tampoc hi ha dones, no? Tots els personatges femenins van amb els pits a l'aire a la pel·li, però entre els Deformes, tot i ser deformes i tenir parts del cos del tot mal repartides, diria (no n'estic segur) que no veiem una sola mama.

              I tot i això, la pel·lícula passa el test de Bechdel en la primera escena.
              • Pralija1.022 3👍 655
                entre els Deformes tampoc hi ha dones, no? Tots els personatges femenins van amb els pits a l'aire a la pel·li, però entre els Deformes, tot i ser deformes i tenir parts del cos del tot mal repartides, diria (no n'estic segur) que no veiem una sola mama.
                Entre els Deformes hi ha algunes dones (minut 12:48). Una d'elles té 4 pits, una altra no té boca, una altra té pits amb ulls incrustats...totes tenen un rol secundari. Minut 3:55, una de les que formen part del consell de decisions no mostra els pits en cap moment. És la del pòster.

                Resultat d'imatges de deformes gandahar


                Edito:    Pel que sembla, la del pòster no és pas l'única que no ens mostra els pits.


                Imatge relacionada
                • Defectible7.981 271
                  Doncs tens raó, anava errat pel que fa als Deformes. Quelcom m'ho feia pensar, però no tenia l'esma de posar-me a mirar-ho

                  En la captura que passes dels recol·lectors, les del fons semblen ser femelles (pel rosa?) però no duen res a sobre. I pel que fa a la líder del consell, també és l'única que té ales al cap.

                  Suposo que tot això s'explicarà a la novel·la.
    • Indignat_indepe6.778 6 316👍 2.859
      És una peli sorprenentment imaginativa.

      Al principi sembla que serà la típica història de context post-colonialista d'un poble idílic i vivint en equilibri amb la naturalesa que és atacat per uns forasters malvats superiors tecnològicament. Però a mesura que avança, no és així, primer perquè els Gandaharesos es mostren com a un poble que ha rebutjat els seus fills malformats, i segon perquè l'enemic no és extern, sino una conseqüència dels actes dels Gandaharesos, en concret d'un experiment.

      A partir d'aquí l'enemic s'identifica amb un monstre totalitarista, que lidera una societat no hi ha individualitat i tothom es sotmet al líder. Suposo que per la època podia fer referència al comunisme, tot i que encaixa horriblement bé amb la dialèctica alt-rightiana d'integristes religiosos que venen a envaïr un país post-modern, feminitzat, dedicat al hedonisme, i que "s'ha oblidat de lluitar".

      Més enllà d'aquestes lectures, visualment és preciosa la película i m'encanten les diverses races, animals i plantes del planeta. Realment és un exercici d'imaginació envejable.

      Al final la peli té un ritme una mica lent i es fa una mica llarga, però tenint en compte l'any, ja m'ho esperava.

      Tinc un parell de dubtes.

      - Per què el Silvan aquest és blanc de pell quan la resta de Gandahar són blaus? (o només les dones són blaves?) És un visitant de la Terra o algo?

      - Per què collons el metamorph posa al Silvan en una càpsula al fons de l'oceà amb un pla a mil anys vista? En comptes d'aquest pla arriscat (podien passar mil coses a l'oceà durant aquest temps) no podia... no se... CREUAR LA PUTA PORTA TEMPORAL?

      3,5/5 pernils.

      • Defectible7.981 271

        - Per què el Silvan aquest és blanc de pell quan la resta de Gandahar són blaus? (o només les dones són blaves?) És un visitant de la Terra o algo?

        Doncs no m'hi havia fixat que no hi havia ningú més amb aquest color de pell.

        He buscat alguna ressenya del llibre en que està basada la pel·li i he trobat aquesta, on es parla d'un món futur on els humans han colonitzat altres planetes, i on els personatges són mescles d'humans i races autòctones. No ho menciona, però al meu entendre, i de la manera com se'ns presenta a la pel·li —en el proposen com el seu millor agent "tot i no estar preparat"— el protagonista deu tenir més d'humà que d'altres més experimentats, i això potser li confereix habilitats més idònies.

        La ressenya també parla d'Ambidextra com una "reina" i "bruixa bona", i de Sylvan com un "cavaller". També fa menció a Airelle tal i com se'ns mostra a la pel·li, com un personatge que, si bé fa el típic rol d'amant del protagonista, el seu rol no es redueix a això i se'ns presenta com algú vàlid en tots els aspectes, amb intervencions necessàries.

         

        - Per què collons el metamorph posa al Silvan en una càpsula al fons de l'oceà amb un pla a mil anys vista? En comptes d'aquest pla arriscat (podien passar mil coses a l'oceà durant aquest temps) no podia... no se... CREUAR LA PUTA PORTA TEMPORAL?


        La primera idea que em ve al cap és que, tot i que l'animació no ens ho mostri, és d'imaginar que la porta temporal està seriosament custodiada en tot moment.

        Però també hi ha una qüestió de viatges en el temps involucrada, crec. Representa que, quan Sylvan del futur torna a través de la porta, és el Sylvan del futur, de manera que el del present segueix estant al fons de l'oceà. És d'entendre que això li aporta una major riquesa conceptual a l'obra.

      • Defectible7.981 271
        [perdó per 2a resposta, però és que em ve ara]

        A partir d'aquí l'enemic s'identifica amb un monstre totalitarista, que lidera una societat no hi ha individualitat i tothom es sotmet al líder. Suposo que per la època podia fer referència al comunisme, tot i que encaixa horriblement bé amb la dialèctica alt-rightiana d'integristes religiosos que venen a envaïr un país post-modern, feminitzat, dedicat al hedonisme, i que "s'ha oblidat de lluitar".

        Sí, a mi també em va venir aquest paral·lelisme amb l'actualitat.

        Volia afegir que la novel·la en que està basada l'obra és del 1969. Això explicaria, també, per què sembla més antiga del que és (1987). A mi és que amb la temàtica em va venir automàticament anys 70, i clar...
  • Defectible7.981 271
    Aviso que si no l'heu vist apretaré fort per Upstream Color, que fa anys que la vaig veure però estava molt cascat i a més no me'n recordo de res.

    Aneu preparant l'ibuprofè

Publicitat

Fòrums

  • 9.268.007 missatges
  • 220.048 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat