Fòrum

|||| ★ Cineclub ★ Racó ★ Català ★ ||||

Defectible5.199 415👍 19
La idea, dirigida sobretot a aquells que estiguin sols, o simplement a qui s'hi vulgui apuntar, és proposar i acordar entre els participants una pel·lícula a veure durant la setmana, per ser comentada un dia determinat. El que vindria a ser una mica de cineclub, vaja.

També, i com és habitual en aquesta mena de grups, centrar-se en el cinema d'autor, de gènere, o simplement d'una certa complexitat donada a ser comentada.


A mi és que em va començar a agradar molt el cine a partir de l'adolescència tardana —tot i no haver-hi anat mai— però des que vaig emmalaltir que pràcticament no en puc mirar sol, doncs em produeix molta angoixa. Als meus amics tampoc els interessa o només els interessen les pel·lícules corrents. Per això faig aquesta proposta, perquè no tinc ningú més.

Idees són benvingudes.

Gràcies.

[Fil a tancar si això si se'm refereix al fil corresponent.]

Respostes

Configuració
  • Pralija800 2👍 460
    Jo m'hi animo.
  • Defectible5.199 415👍 19
    23/12/2018




    The One I Love

    2014 ‧ Pel·lícula dramàtica/Cinema fantàstic ‧ 1 h 41 m

    Data d'estrena: 21 de gener de 2014
    Director: Charlie McDowell
    Taquilla: 583.264 USD
    Guió: Justin Lader
    Música composta per: Saunder Jurriaans, Daniel Bensi



    ▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀
    ▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀
    ▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀
    ▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀


    Resulta decebedor veure premisses prometedores tan mal treballades. La pel·lícula no sap si és comèdia o és transcendent. Recorda la dualitat dels personatges, fins al punt que t'imagines que algú s'hi excusà en el moment de dirigir-la i produir-la.

    La banda sonora col·labora molt a l'hora de distreure l'espectador d'esperar res millor. Quan vols creure't la premissa i t'esperes una sorpresa, la música et recorda que estàs veient una espècie telefilm.

    Final inesperat i indesitjat, just quan les coses es comencen a posar interessants. Si bé generalment agraeixo les pel·lícules curtes, a aquesta falten 20 minuts —o bé li sobren 20 minuts de marejar la perdiu.

    És una llàstima perquè amb una mica més d'atreviment hagués resultat quelcom digne de ser revisionat.

    Tot i això, és prou entretinguda i et fa reflexionar sobre les relacions, sobre com allò que volem en l'altre no és sinó una projecció del que volem per a nosaltres mateixos, i sobre com tot això es resol a través d'un esforç mutu consistent en que l'altra part s'esforci per ser allò que tu vols en la mesura que te tu t'esforces per ser allò que l'altra part també vol, un esforç que esdevé espontani en la fase d'enamorament, però que pot requerir esforç i compromís per no caure en l'abandó.

    Guarda un parentesc molt (i molt) llunyà amb la Solaris de Tarkovski.


    3,5/5 pernils
     
    • Ryotsu696👍 549
      Força d'acord amb tot el que dius. Està bé la idea de reflexionar sobre les relacions, sobre que passa quan se'ns presenta un clon idèntic de la nostra parella però sense tots els defectes que ens molesten d'aquesta, ara bé, al final es queda curta en aquest sentit, hi ha moltes coses molestes i queda en poc més que una pel·lícula entretinguda. En el meu cas, però, sí que em va semblar molt previsible el final. Jo li donaria 3 pernils.
  • Pralija800 2👍 460
    Avui he vist la pel·lícula proposada (versió original sense subtítols). Com ja ha fet l'autor del fil, escriuré una petita anàlisi.

    24/12/2018




    The One I Love

    2014 ‧ Pel·lícula dramàtica/Cinema fantàstic ‧ 1 h 31 m

    Data d'estrena: 21 de gener de 2014
    Director: Charlie McDowell
    Taquilla: 583.264 USD
    Guió: Justin Lader
    Música composta per: Saunder Jurriaans, Daniel Bensi



    ▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀
    ▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀
    ▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀
    ▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀


    Quan la pel·lícula comença (la parella parlant amb el psicòleg) pensava que no seguia el fets cronològicament, però pocs minuts després em vaig adonar de que sí. La conversa amb el psicòleg és curta i també el viatge justament posterior. Per aquest motiu, l'argument pròpiament dit comença ben aviat. M'agraden molt les converses que tenen totes les persones implicades, les reflexions de parella. Un fet que em va cridar l'atenció és quan el matrimoni abandona la casa i poques hores després (o fins i tot minuts) decideixen anar-hi de nou amb la ferma intenció de resoldre els enigmes que havien trobat poc abans, és a dir, trobar una explicació lògica als estranys fets que van tenir lloc. Tampoc esperava que arribessin a trobar-se els quatre implicats tots plegats al mateix lloc i parlant-se. Personalment, em va sorprende el final. Puc dir que la pel·lícula és entretinguda i ens fa reflexionar, tot i que també la poden trobar una mica estranya.

    4/5 pernils

    • Defectible5.199 415👍 19
      Tampoc esperava que arribessin a trobar-se els quatre implicats tots plegats al mateix lloc i parlant-se.

      Aquest desenvolupament va ser grat per una banda. Però també va eliminar-ne gran part del misteri i premissa anteriors, que a mi (personalment) em semblaven més interessants que no la competició i baralles resultants. Jo hauria preferit que, com a mínim, s'esgotés la via anterior abans que s'esdevingués aquest gir de guió. Per això deia que li faltaven 20 minuts pel cap baix.

      Estava pensant que aquest tipus de pel·lícules són donades a fer-ne un muntatge paral·lel amb el resultat d'una segona pel·lícula o variant de la mateixa, com s'ha fet amb alguns clàssics quan treuen "la versió del director" i similars. Fàcilment podrien rodar escenes per fer-ne 3 muntatges diferents, una mica com es fa amb els videojocs que tenen diferents línies argumentals segons els juguis, i que els has de tornar a començar per veure els finals alternatius.

      Llàstima que no s'aprofitin més aquestes possibilitats en el cinema i audiovisual. Potser ho veurem en un futur.
  • Indignat_indepe6.666 6 318👍 2.710



    The One I Love

    2014 ‧ Pel·lícula dramàtica/Cinema fantàstic ‧ 1 h 41 m

    Data d'estrena: 21 de gener de 2014
    Director: Charlie McDowell
    Taquilla: 583.264 USD
    Guió: Justin Lader


    He de dir que tot i ja l'havia vist, no la recordava gaire. Té punts interessants, però sí que és una mica decebedora.

    Per començar, em costa una mica empatitzar amb els protagonistes. Em sembla que demostren una immaduresa impròpia de la seva edat (o de l'edat dels actors, com a mínim).

    Començaré comentant el que els porta a anar a la casa. Sembla que ja no podem crear felicitat, només recrearla o alguna cosa així diu la noia al principi. Ok, d'acord, les relacions canvien, evolucionen. Però sembla que el que lamentin és que falti aquella "xispa" aquella cosa molt pròpia de l'amor romàntic. Cites, records on l'amor t'omple tant que és l'únic que importa (com lo de la piscina)... És clar que si porteu un any o dos casats ja no podeu sentir les mateixes coses que quan sortíeu! Però heu creat una vida junts, collons. Aprofiteu per conéixer-vos més, tenir una relació més profunda, en comptes de lamentar-se de lo guay que era el primer any de relació, quan tot és fàcil, bonic, cardeu a tot arreu i us coleu a piscines alienes. Sembla que no vulguin asumir ni la seva pròpia maduresa ni la maduresa de la relació (la dona insistint en "fer coses noves" o en recrear lo de la piscina i l'home posant-li les banyes a la dona).

    Després sí, la premisa és interessant, tot i que sincerament m'estranya molt que l'experiment durés tant, si les regles eren que quan un dels dos se sentís incòmode, s'acabava i marxaven, no entenc com en el moment en el que l'home se n'adona que l'altre ha estat trucant a la mare i a amics no talla la cosa.

    La actriu ho fa molt bé, això ho he de dir.


    3/5 Pernils
  • Screen4.173 1 508👍 1.988
    Podríem quedar per fer un Puti-Club. 


    Ens posem d'acord en anar amb una prostituta (ep ! pagant, nens) i després ho comentem i fem comparatives...


    No ?
  • Defectible5.199 415👍 19
    Bé, això no ha acabat d'arrencar.

    Si algú vol prendre la iniciativa, endavant. Jo desisteixo.
  • Pralija800 2👍 460
    Algú més ha vist la pel·lícula proposada? Una de les parts més interessants d'aquesta excel·lent iniciativa és compartir reflexions després de veure-las. Podeu seguir el model de presentació que ha fet l'autor del fil.
  • Corinna939👍 872
    Proposo veure la nova estrena Bohemian Rhapsody, aniré al cine aquest cap de setmana aviam què tal és. Me l'han recomanada efusivament, banda sonora meravellosa diuen.
    • Roderic16.877 14 101👍 8.241
      La banda sonora crec que és d'un grup revelació.
    • Defectible5.199 415👍 19
      A l'hora de proposar-ne, estaria bé que estigués disponible pels que no podem anar al cine.

      Tot i que suposo que no és incompatible amb fer-ho paral·lelament...
      • Corinna939👍 872
        Si és per tema calés doncs hi ha un dia de la setmana que només costa quatre euros, perquè aquestes pelis on les bandes sonores són tan importants s'han de veure al cine, si no perden moltíssim. 
        • Defectible5.199 415👍 19
          Digué la cosmopolita que deu tenir un cine a cada cantonada.
          • Corinna939👍 872
            Sí. O sigui que és per accessibilitat? Bé jo també m'he de moure una mica si vull veure la peli en versió original, cosa que sempre faig. Odio moltíssim les pelis doblades.
            • Defectible5.199 415👍 19
              És pel que sigui. No tots tenim transport per moure'ns així. No tots volem anar al cine sols. O hi haurà qui no té uns horaris per fer-ho, fent-ho incompatible amb participar amb una mica de sincronia.

              Jo per exemple no hi he anat mai al cine a la meva edat, perquè de petit no m'hi van dur mai, i d'adult vaig desenvolupar un problema mental que m'ho impedeix.

              Em sembla molt bé que proposis coses que estan en cartellera, com ja he dit en el meu primer missatge. Però el menyspreu te'l podries estalviar.
              • Corinna939👍 872
                És qüestió de llençar-s'hi. Jo el primer cop d'anar al cine pel meu compte també em feia cosa, però òbviament no passa res i ho fa molta gent. Si a les meves amistats no els hi fa gràcia anar a veure una peli que jo sí que vull veure doncs quin remei. Tampoc et faria mal provar una cosa que no has fet mai, com anar al cine, si és que et fa il·lusió d'anar-hi.
              • galetacuqui603👍 575
                 un problema mental que m'ho impedeix

                Què tens? Pura curiositat. Si no vols contestar no ho facis, òbviament.
              • marcje3.161 6 627👍 1.013
                Un problema mental t'impedeix anar al cinema? Hi pots posar solució?
                • Defectible5.199 415👍 19
                  No és quelcom que sigui una prioritat per a mi, posar-hi solució.

                  És com la gent que té fòbia a, no sé, les aranyes o els pallassos. Li afecta? Sí, en ocasions. Suficientment com per pagar-se una teràpia que li costarà 600€ pel cap baix i hores de sofriment que pot evitar? Segurament no.
                  • marcje3.161 6 627👍 1.013
                    Fòbia al cinema, no ho havia sentit mai. Bé, millor que no t'afecti gaire.
                    • Defectible5.199 415👍 19
                      Fòbia a la situació.

                      És ficar-te a la gola del llop sabent que pots tenir un atac d'ansietat (que s'esdevindrà de la manera que tu experimentis l'ansietat, sigui desmaiant-te, posant-te a plorar, tenint una taquicàrdia i hiperventilant, tenint problemes d'estómac...) i a més en un lloc ple de persones i a les fosques. Sabent que si t'has d'aixecar per marxar li fotràs la tarda o el dia al teu acompanyant, que no et voldrà acompanyar més a no ser que estigui realment involucrat. Sabent que t'hi hauràs deixat uns diners que no et sobren, també.

                      A més que l'ansietat en sí provoca "por a la por". No tens por de la situació, tens por de tenir una reacció d'ansietat que no puguis gestionar com la que he explicat, i això ho fa exponencial. Un atac d'ansietat fa molt de cague —hi ha gent que es mor d'això— i hom fa el possible perquè no passi.

                      Pots anar-hi fins dalt de tranquil·litzants, sí, és el que es fa en teràpies fer les coses drogats i acompanyats, etc, després parlar amb el terapeuta com t'has sentit, fer el que en diuen "prevenció d'exposició", que és treballar com reaccionaràs si ets sents d'una manera o altra, etc, i tot això fins que ja se sap gestionar la situació i se supera la fòbia.

                      Tot això es pot fer amb aquesta mena d'activitats si tens gent disposada a mullar-se per tu i tens els diners, però jo no n'he tingut mai ni d'uns ni dels altres.

                      Perquè te'n facis una idea, la meva mig companya sentimental durant quasi 7 anys sabia d'aquest problema meu i mai va voler ajudar-me al respecte. Així que no tinc masses esperances en aquest àmbit.
                    • marcje3.161 6 627👍 1.013
                      Òndia, la teva explicació em fa veure que és un tema realment complex. He conegut un parell de persones, una tenia claustrofòbia, i l'altra, agorafòbia, i funcionaven també amb el patró comú de tenir por de tenir un moment d'ansietat, ja que no podrien controlar la situació.

                      Has mirat d'enfocar el tema no tant des del punt de vista tradicional de les teràpies que comentaves, sinó des d'un punt de vista més mental teu? És a dir, d'alguna manera (no sé quina) intentar ser més fort mentalment i poder controlar el teu cervell per evitar aquestes situacions (o quelcom en aquesta línia, no em sé explicar millor).

                      Ah, i una parella que no s'implica en això no mereix ser parella de ningú. Perdona'm la contundència.

                      Pe cert, té algun nom mèdic el que et passa?
                    • Defectible5.199 415👍 19
                      El nom mèdic seria fòbia específica, que és un trastorn d'ansietat en forma de por desmesurada. Tècnicament estaria en el mateix grup que la claustrofòbia o agorafòbia que has mencionat, que són més greus per l'amplitud de la seva afectació.

                      Però també estic en procés de diagnòstic per potencials trastorns de la personalitat, que també hi podrien tenir alguna cosa més a veure (si bé no són incompatibles amb un trastorn d'ansietat).

                      Has mirat d'enfocar el tema no tant des del punt de vista tradicional de les teràpies que comentaves, sinó des d'un punt de vista més mental teu? És a dir, d'alguna manera (no sé quina) intentar ser més fort mentalment i poder controlar el teu cervell per evitar aquestes situacions (o quelcom en aquesta línia, no em sé explicar millor).

                      Abans jo tenia altres fòbies més generalitzades. Vaig estar més o menys una dècada (dels 15 als 25) sense comprar roba, sense tallar-me els cabells, sense anar al metge... També em provocava molta ansietat fer la compra, que vivint sol era un problema gros i a vegades resultava en que evitava fer-la i no menjava o menjava molt malament.

                      Tot això ho he anat solucionant molt a poc a poc, pel meu compte i sense ajuda professional, tal i com suggereixes, però com comprendràs no arriba al suficient el fet de tardar anys a resoldre quelcom que és bàsic i essencial a la vida, que un pre-adolescent ja sap fer. Ara puc fer aquestes coses, segueixo tenint moltes dificultats per fer-les però puc fer-les, si bé sovint les segueixo evitant. (Excepte fer la compra, que s'ha tornat una activitat que em relaxa.)

                      Per exemple, ara m'estic tornant a deixar els cabells mínimament llargs, per poder-me fer una cueta (els havia dut llargs fins al cul en el seu dia), i això em complicarà la pròxima visita a una perruqueria.

                      Com que el cine no és res urgent, doncs no cal que m'hi posi. Suposo que un dia podria provar d'anar-hi sol, però prefereixo evitar-ho perquè —de moment— no en tinc cap necessitat i tampoc és que em sobrin els diners. Tampoc tindria a ningú amb qui parlar de com ha anat ni res, de manera que si anés malament empitjoraria molt al respecte, reblant el clau.

                      Després potser un dia conec a algú que m'interessa i vol anar al cine i m'agafa amb els pixats al ventre, però mira ¯\_(ツ)_/¯
                      Ah, i una parella que no s'implica en això no mereix ser parella de ningú. Perdona'm la contundència.

                      Bé, per algunes coses teníem coses de parella i per d'altres no. Per això he dit companya sentimental. Sempre m'hi refereixo segons la ocasió perquè ni jo mateix sé definir.

                      En al seva defensa ella també tenia els seus problemes, però jo sempre li vaig retreure que no fes res per ajudar ni en allò que sí que podia —com jo sí que ho feia vers ella. També teníem una relació que va entrar en una dinàmica co-dependència, on de cadascú s'esperava que es tolerés les incompetències de l'altre, i així ningú millora.

                      Al final experiències així el que fan és reforçar la importància de coses que no en tenien. (De manera que si un dia vaig al cine potser també em vindrà al cap per què durant anys aquesta persona no va voler donar-me un cop de mà, afegint-se a la bola.)
  • llevantdemallorca18.593 13 87👍 4.204
    Cinema a la fresca... 
  • Defectible5.199 415👍 19
    Si algú ha de passar la nit de cap d'any sol i vol veure alguna cosa, ja dirà.
  • Defectible5.199 415👍 19
    Una altra opció a les proposades a l'inici del fil és fer cicles de cinema d'algun gènere, on diferents usuaris recomanin una pel·li que hagin vist i considerin bona del gènere en qüestió, fent el cicle tan llarg com usuaris recomanin, i així només cal que miri cadascú les pel·lis que no hagi vist —o revisioni, si així ho desitja.
  • Defectible5.199 415👍 19
    Bé, ara que ja s'han acabat les 'festes', si algú es reanima ja sap 
  • Defectible5.199 415👍 19
    Setmana del 07/12/19 al 13/12/19
    Comenteu la pel·lícula en resposta a aquest comentari.

     


    Chungking Express és una pel·lícula del director i guionista de Hong Kong Wong Kar-Wai produïda per Jet Tone Productions l'any 1994, d'una durada de 103 minuts. Viquipèdia
     
    Data d'estrena: 27 de juny de 1996 (Espanya)
    Director: Wong Kar-wai
    Productora: Jet Tone Production
    Productors: Jeffrey Lau, Chan Yi-kan
    Cinematografia: Christopher Doyle, Andrew Lau

    87% a RottenTomatoes

    ▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀
    ▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀
    ▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀
    ▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀
    • Pralija800 2👍 460
      Es veu inmediatament que la pel·lícula és de la dècada dels 90, per la roba dels protagonistes i altres moltes coses, i això m'ha fet possible un viatge al passat que m'ha agradat. És que darrerament estic molt ficat en cinema que no és pas de l'actual segle. Un altre dubte que em sorgeix és perquè totes les pel·lícules de la República Popular Xinesa que m'arriben són de Hong Kong.

      El paio de la primera història em sembla massa innocent per l'edat que té, algunes de les reflexions que feia al voltant de la noia rossa amb ulleres de sol no eren pròpies d'adults. Com podia dir que tenia sentiments tan profunds per ella si ni tan sols es coneixien? A més, quan es va atrevir a parlar amb ella, al principi ni tan sols li responia i li va deixar clar des de l'inici que no volia cap tipus de conversa amb el protagonista. És que ell no sabia absolutament res sobre la noia de les ulleres de sol, una persona fria, calculadora i sense escrúpols, com es veu per moments. Alguns diran que és paradoxal que ell sigui un policia i ella una traficant de drogues que tenia un seguici d'homes estrangers al seu servei i els tractava malament. Una cosa que em va cridar molt l'atenció és l'aparent obsessió que té el policia de la primera història amb les llaunes de pinya.

      He de dir que, per alguna raó que desconec, durant els primers 40 minuts o així, la pel·lícula m'estava agradant però aquest sentiment es va diluir una mica amb el pas del minuts.

      Pel que fa a la segona història, és evident que ens trobem davant d'una relació molt més equilibrada en tots els sentits, almenys la cambrera de l'humil bar fa més cas al policia. I també és veritat que la jove cambrera és una mica inmadura per la seva edat. Era patètic veure com el solitari policia volia enraonar amb l'excèntrica cambrera quan aquesta escoltava música a un volum molt alt.  En aquesta segona història, les cartes juguen un paper important (com els records de la hostessa de vol). Al final de tot, vaig comprovar que la cançó que la cambrera escoltava molt sovint no era cap casualitat, és a dir, vaig trobar la relació existent entre la lletra de la cançó i els esdeveniments de la pel·lícula.


      3/5 pernils

    • Defectible5.199 415👍 19
      Escric aquest comentari a mesura que veig la pel·lícula en temps afegit.

      Acostumat a les pel·lícules més noves i populars de Wong Kar-Wai, com In The Mood For Love o 2046, de cinematografia exquisida, el primer que crida l'atenció de Chungking Express és la qualitat rudimentària, volguda o no, quasi de cinema amateur. Tot i que potser són els entorns subterranis, que fan que així sembli —i així es demostra més endavant.

      Com sempre, relaxa veure quelcom d'abans que hi hagués mòbils. Les primeres trucades mostren una realitat ordenada que queda molt llunyana, on fer una sola cosa amb un sol objectiu i sense interferències tenia el sentit que segueix tenint, però que ja no sembla tan fàcil d'assolir.

      El (primer) protagonista masculí m'ha posat de mal humor des del primer moment. Em recorda a gent que he tingut la desgràcia de conèixer. És una persona romàntica en el sentit més perillós de la paraula. Que resulti ser un policia (?) no em tranquil·litza; que la persona amb qui es troba sigui del seu mateix calibre, sí.

      L'habitació d'hotel no desperta el romanticisme del telèfon fix. No fins que la televisió mostra la carta d'ajust. (San Miguel Beer, per cert?)

      ***

      Al començar la 'segona part', la pel·lícula mostra la seva categoria de cop. Just em preguntava si li arribaríem a veure els ulls a la protagonista, que no es treu les ulleres de sol ni en una habitació d'hotel, i se'ns presenta la segona amb tots els detalls. (Durant una bona estona he estat pensant que eren els mateixos protagonistes anys més tard, però pel que he pogut veure després, sembla no es tractava d'això —tot i que hi ha una part de mi que vol continuar-ho sostenint, com a mínim, en ella; pot-ser, pot-ser, pot-ser...)

      Aquí, la manera que té el director de presentar l'erotisme —per la qual és conegut— em segueix fent mal. Ja no és només la part sexual, és que tota la presentació de les relacions que fa aquest autor deixa totes les occidentals a l'alçada del betum. Hom es pregunta com se sent experimentar quelcom així.

      He hagut de rebobinar per tornar a veure l'aterratge d'avions en pista mullada. Gran cinematografia.

      Antany m'hauria enamorat del personatge i l'actriu. Avui dia quasi que m'identifico més amb ella.

      ***

      L'ús de la música mereix menció especial. El director també és conegut per això, i aquí funciona tan a la perfecció com ho feia a Desitjant estimar. Buscant-ne la banda sonora m'he trobat un grapat d'articles sobre això, i em reconforta no anar desencaminat. Fins i tot m'ha vingut al cap que la pel·lícula és del 94 com Pulp Fiction, també coneguda per la banda sonora, i com aquesta va ser distribuïda per Miramax a occident. Coincidència?

      La versió de Dreams de The Cranberries és especial, i és el primer que he buscat un cop acabada. Que fos cantada per la pròpia actriu, que de fet resulta ser cantant, això ja m'ha acabat de tombar.

      ***

      Em quedo amb ganes de tornar a notar el contrast d'una cola en un vas de paper, sense haver-me de preocupar del medi ambient, la salut i el futur.



      4,5 pernils, amb serioses idees de 5 [3,5/5 per la primera part, 5/5 per la segona]  Molt, molt gratament sorprès.
    • Indignat_indepe6.666 6 318👍 2.710
      Buf, a mi no m'ha acabat d'enganxar i la he deixat a mitges.

      Pel que llegeixo de les vostres crítiques, potser la segona part m'hagués agradat més.

      Normalment les pelis romàntiques em tiren enrere. Especialment si es centren en un amor romàntic tan esteriotipat i infantil. I no he pogut amb el primer paio i la seva merda de comprar llaunes de pinyes que caduquessin el mateix dia que caducava el seu amor. Les reflexions pseudoMurakamianes que feia eren de vergonyeta aliena, i massa primaries.
      Així que no la he acabat. L'altra història tenia millor pinta, però sóc un millenial que necessita estímuls constants i mantenir l'atenció en una peli llarga que no m'atreu em costa força.

      Pralija, no siguis així i explica la relació entre el California Dreams aquest i els esdeveniments de la peli.

      1/5 pernils, però només he vist la primera meitat.
    • Roderic16.877 14 101👍 8.241
      L'he vista i m'ha deixat indiferent. Els personatges m'han semblat plans i despersonalitzats i la trama insubstancial. A més m'ha molestat aquest afany d'agradar el públic occidental a través tan de la banda sonora com de les punyeteres marques comercials que apareixen fins a la sopa.

      1/5 pernils
  • Defectible5.199 415👍 19
    Comentari cara als despistats per recordar que la pel·lícula del comentari anterior és aquesta setmana i fins diumenge.
  • Defectible5.199 415👍 19
    Setmana del 14/01/19 al 20/01/19
    Comenteu la pel·lícula en resposta a aquest comentari.


     


    L'experiment (Das Experiment) és una pel·lícula alemanya dirigida per Oliver Hirschbiegel, estrenada l'any 2001. Ha estat doblada al català Aquest film s'inspira en el llibre The Experiment − Black Box de Mario Giordano aparegut l'any 1999, a partir de l'experiment de Stanford portada pel professor Philip Zimbardo l'any 1971. Viquipèdia

    Data d'estrena: 18 de gener de 2002 (Espanya)
    Director: Oliver Hirschbiegel
    Música composta per: Alexander Bubenheim
    Premis: German Film Award al Millor Actor, MÉS
    Adaptacions: The Experiment (2010), Tres historias fantásticas (1964)


    72% a RottenTomatoes

    ▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀
    ▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀
    ▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀
    ▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀▀
    • Pralija800 2👍 460
      Abans de res vull dir que ja havia vist la pel·lícula que entre tots hem triat, però va ser fa molt de temps. Reconec que la recordava menys dura en tots els sentits. I no recordava tampoc que el protagonista tingués semblança física amb l'artista de rap Lowkey. I cal dir que el director es va basar en un experiment real que va tenir lloc en 1971.

      La primera cosa que em crida l'atenció de la pel·lícula proposada és la cançó del conegut grup Linkin Park que podem sentir molt baix pocs minuts després de l'inici. Però això no serà res comparat amb l'escena de l'accident. El personatge anomenat 77 surt del cotxe dient moltes vegades la paraulota Scheiße, la qual cosa és normal per l'aparent complicació de la situació. Doncs quan s'apropa al cotxe de la noia, ella es troba en estat de shock, però més aviat per la recent mort d'un familiar que per l'accident. Tenint en compte que parlem d'una societat individualista i freda, no crec que sigui habitual anar a casa d'un desconegut i això és el que van fer els protagonistes de l'accident. Aquest esdeveniment em va fer venir al cap el comentari d'una persona que ha viscut molt de temps a Alemanya, doncs eixa persona deia que quan lligava amb homes locals, sempre els convidava a casa i ells (que aparentment no volien anar-hi) molt sovint li responien es ist spontan.

      Quan els carcellers i els presos ja es troben dins de la presó, em crida l'atenció el comportament de l'home amb alopècia que comparteix cel·la amb el protagonista, i és que es nega a dir el seu nom real i simplement demana ser anomenat pel número que els carcellers li havien donat. Durant les primeres hores de l'experiment, la convivència entre presos i carcellers era bona (rialles, acudits, respecte...) però els problemes no van trigar gaire en sorgir. És l'imitador d'un conegut cantant qui comença a esdevenir autoritari, i aquesta situació va tenir lloc quan ell va obligar a un home empresonat a beure llet. És aquest el moment on es comença a veure una deriva clarament autoritària per part dels carcellers. Tanmateix, hi ha un moment en que podem veure molt més clarament la degeneració de la part jeràrquicament superior, i és el motí. Quan els presos decideixen iniciar un motí, el canvi de comportament esdevé definitiu. Quan els més afavorits per la piràmide de la presó es reuneixen, al paio que fa mal olor li pregunten que cal fer i ell respon fred i calculador erniedrigung (humiliació). Des d'aquest instant el paio que fa mal olor esdevé un monstre durant tota la pel·lícula. 

      Molt abans es veu que 77 és l'home més rebel de la presó, i és una cosa que demostrará fins el final de la història. Una cosa que trobo poc probable i difícil de creure és que el que va tenir lloc entre 77 i la noia de l'accident sigui tan important per a tots dos. És que són gairebé desconeguts i ell té continuament flashbacks relacionats amb l'aventura d'aquella nit. De fet, he arribat a pensar que la noia de l'accident i la dels flashbacks eren persones diferents.

      Encara no he parlat dels promotors de l'experiment. L'home de mitjana edat és extremadament ambiciós. Veu des de molt aviat que els carcellers es mostren autoritaris abans de les previsions fetes i, malgrat això, decideix continuar amb l'aventura. La senyora és força diferent i va veure amb relativa rapidesa les nefastes consequències que podia acabar tenint la criatura creada. Evidentment, és totalment impossible sentir empatia pels carcellers, però trobo que també és força complicat tenir aquesta mena de sentiments amb els promotors (especialment el paio de mitjana edat).

      Durant les entrevistes que ambdues parts feien de tant en tant amb una càmera, podem veure clarament com la part més afavorida per la jerarquia de la presó cada cop amaga menys les seus intencions d'exercir punicions i de portar seriosament l'experiment.

      Crec que la intenció del director amb aquesta pel·lícula és demostrar les nefastes consequències que pot tenir l'exercici del poder per la nostra espècie. En aquest sentit pot ser semblant a Das weiße Band, la producció del conegut director Michael Haneke.

      En resum, segona vegada per a mi amb aquesta pel·lícula (tot i que havia oblidat l'aclaparadora majoria dels esdeveniments) i aquest cop m'ha agradat molt més que l'anterior. Després de pensar-ho durant molta estona no trobo cap motiu per no donar-li la qualificació màxima.

      5/5 pernils

  • Defectible5.199 415👍 19
    Acabo de veure que Bohemian Rhapsody surt en streaming el 22 de gener, així que podria ser la de la setmana que ve.

Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 9.222.811 missatges
  • 218.513 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat