Fòrum

Necessito consells: Deixar la parella

Ryotsu857👍 686
No sé molt bé com començar aquest fil. A veure, fa 2 anys i mig que vaig començar una relació amb la meva actual parella, al principi tot anava bé però fa un any més o menys que em van entrar uns dubtes que abans no tenia. Jo vaig començar a notar que ella m'estimava molt, fins i el punt que jo no sabia si sentia el mateix que ella, a més, volia passar molt temps amb mi i jo en canvi vull tenir temps per mi i per estar amb amics, això ja era un senyal que alguna cosa no anava bé.

Fa 4 mesos, després d'una discussió, li vaig expressar els meus dubtes sobre el futur de la relació, ella va començar a plorar molt i al final vam quedar en què necessitava un temps per reflexionar. Ella es va passar uns dies sense dormir, plorant i fins i tot em va voler ensenyar el seu diari on havia escrit tot el que sentia. A mi em fa fer molta pena, ella m'ha donat moltes coses i jo no volia que acabés així, la major part del temps estic molt bé amb ella, tinc molt bons records, i no volia que estigués plorant d'aquella manera. Al final vam solucionar allò i la relació ha continuat, ella durant uns dies em preguntava si jo estava bé i li deia que sí, però la realitat és que jo encara hi penso. Ara mateix estic passant uns dies en què hi penso molt sobre la relació, i això segurament és un símptoma de què no puc continuar així. Quan penso en el meu futur, no m'hi veig vivint tota la vida amb ella, de fet, ara no m'imagino duent una vida de parella amb cap persona, però ella està en una altra fase.

El problema és que segurament ella ara està molt bé i potser ja no hi pensa en el que va passar fa 4 mesos, el moment de trencar la relació, per molt dolorós que fos, era aquell moment. Per ser un imbècil ara és tot molt pitjor, no sé ni com treure el tema, no sé què fer. Passar més temps així és un drama tant per ella com per mi.

Això és gairebé un tema tabú a la meva colla d'amics, no se'n parla d'aquests temes i jo no vull ser el primer a fer-ho, així que ho poso aquí tot i que no és el millor lloc per parlar d'això, suposo que la majoria de respostes no seran ni serioses. Estic bastant desesperat, no sé com tractar la situació.

Respostes

Configuració
  • Alerta9.373 10 229👍 739
    Crec que la veritable arrel del que li passa al Ryotsu és aquesta. Val la pena escoltar aquest vídeo de 38 segons i pensar-hi sense prejudicis:

    https://www.elpuntavui.tv/video/176588495.html
  • grinfildUsuari sumador25.001 15 45👍 4.020
    Aquest fòrum és més de queixar-se per no tenir parella que de queixar-se per deixar-la. T'has equivocat de lloc.
    • __33221__122👍 44
      Jo mal penso, i la noia l'ha fet espantar al Ryotsu, segurament ella anava en serio i ell s'ha espantat. Segurament l'ha presentat gairebé tota la seva família, li convidava pels menjars de nadal amb la seva família, etc ...segurament li ha fet moltes indirectes de viure junts o de fer plans.  Cada persona es cada persona, però em costa d'entendre que desprès d'un any, no es senti enamorat amb ella, llavors que feia amb ella? segurament ell jugava i ella anava en serio.  Per sort, ell no ha fet el que volia al principi, que ell la volia deixar-la desprès dels reis, si ho hagués fet així, segur que ella el mata xD
      • Alerta9.373 10 229👍 739
        Doncs tot això que expliques és el pa de cada dia.
      • Ryotsu857👍 686
        Només conec els seus pares, i no em va invitar mai a cap sopar o dinar familiar perquè ja sabia que no hi aniria. No m'ha espantat pas ni jo jugava. Vaig estar gairebé dos anys de relació molt bé, després amb dubtes i aquests últims 3-4 mesos buscant la determinació per trencar.
        • __33221__122👍 44
          Dacord ;) ...
          Ryotsu escrigué:
          i no em va invitar mai a cap sopar o dinar familiar perquè ja sabia que no hi aniria.


          Al principi em sentia identificat amb ella, però amb aquesta frase, ja dona una pista que les coses no anaven tan en serio...   quant una noia vol saber si el noi va en serio, es invitar-li un sopar o qualsevol excusa amb els seus pares xD
          • Defectible7.236 296👍 1
            Excepte si no tens bona relació amb la família, cas en el qual una família (a vegades fins i tot la teva primera família) és el que busques en una parella.
          • Ryotsu857👍 686
            Home, si fos per ella sí, però jo no volia, ni tant sols tenia confiança amb els seus pares. I no és que no anés de debò, per alguns seria immaduresa, però simplement per mi era un mal tràngol per el que volia evitar passar tot el que pogués i ella ho va acabar acceptant. 
            • __33221__122👍 44
              Dons mira que a mi em diuen que sóc una persona molt vergonyosa(jo no em considero, simplement em considero una persona de poques paraules) i no poso cap pega que em inviti a un dinar o sopar amb els seus pares o fins i tot al cumpleanys de la seva mare. 
  • strigoi5.926 9 356👍 153
    Molts ànims.

    Crec que jo estic passant per una situació similar... Fa cosa d'un any que surto amb una noia que al principi em tornava boig... És jove, guapa, té estudis, etc...

    Però ara sento que ella vol avançar molt rapidament (anar a viure junts, fins i tot hem parlat de tenir família)... I només pensar-hi em fa perdre l'enamorament que tenía. M'he plantejat deixar-la... Però realment estic bé amb ella quan NO parlem d'això. Suposo que em fa por estar lligat... Sóc molt de fer la meva i pensava que ho podría portar... Però el sol fet de pensar que estic fent una cosa que ella no en pot disfrutar per la raó que sigui, em fa patir... I a la vegada m'estressa. És difícil d'explicar. Crec que sóc igual d'empàtic que tu.

    I, a l'igual que la teva ex, té poques amigues, en concret 2... Les quals les veu 4 cops a l'any. Si la deixés, sería un drama. Em faría por ja que se sent molt sola en el pis compartit.

    Crec que esperaré un temps ja que estic passant per una època la qual he tingut molts canvis (canviar de feina, de ciutat, etc...) i potser tants canvis m'estàn trastocant... Ara que torno a estar quiet, intentaré saber què sento per aquesta persona i si cal, prendre una decisió.

    Total, que a molts ens passa el mateix. Endavant!
    • Alerta9.373 10 229👍 739

      strigoi escrigué:
      Però ara sento que ella vol avançar molt rapidament (anar a viure junts, fins i tot hem parlat de tenir família)... I només pensar-hi em fa perdre l'enamorament que tenía. M'he plantejat deixar-la...
      Si no és gaire preguntar, quina edat (o franja d'edat) teniu?
    • Ryotsu857👍 686
      Doncs sí, és una situació molt similar. Jo també estava bé amb ella quan quedavem, i fins i tot quan vaig intentsr deixar-la em vaig plantejar que potser era simplement un mal moment meu, jo no estava en la situació personal ideal, si continuava amb ella potser tot es solucionaria.

      No va ser el cas, i ara amb el temps ho veig com una excusa que m'intentava donar per la por i els dubtes que tenis,  aquestes últimes setmanes fins que he tingut el valor de fer el pas han estat un calvari.  És clar que això no vol dir que et passi igual a tu.

      Ànims a tu també company.
  • pont de ferro107👍 81
    M'agradaria poder-te donar ànims d'alguna manera, però si m'he de basar en la meva experiència més val que pleguem. Bé, em limitaré a fer palès el que he anat veient en quasi totes les parelles consolidades que he conegut fins ara (consolidada: més d'un any), que és que arriba un punt en què ja coneixes quasi del tot l'altra persona i, com no podia ser d'una altra manera, saps perfectament quins defectes té i si et molesten més o menys. M'he trobat que, malgrat que et puguin molestar molt, la gent prefereix continuar endavant sobretot, i és trist admetre-ho, per tenir cobert el tema sexual. Vaja, que els fa mandra cercar algú altre amb qui cardar. A més a més, en el cas de viure plegats, la quotidianitat i la rutina són una prova de foc que pot fer trontollar la relació. Un cop passat això, entenc que els dubtes també venen arran de la perspectiva de futur de cadascú, del projecte de vida. Allò que seria més fàcil de recomanar-te seria que la deixessis si ja fa temps que no t'hi sents a gust. Sé que és dur sabent que l'altra persona t'estima gairebé amb bogeria, però...la relació és cosa de dos. En fi, no em facis massa cas, que teoritzar és bufar i fer ampolles però la realitat és molt més fotuda. Prenguis la decisió que prenguis, espero que sigui l'encertada.
    • cristinon25.726 9 44👍 1.367
      De vegades potser les persones perdem el temps i no ens adonem fins a un any després però de vegades és dificil d' evitar penso...

      Crec que es bo esperar uns mesos més per assegurar- nos  que em de deixar la relació en la que estem, jo de vegades ho he fet això...

      Si un sent de fa cert temps que allò està acabat doncs s' ha de posar fi a la relació

Publicitat

Fòrums

  • 9.251.406 missatges
  • 219.462 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat