Fòrum
DARP: No poden fer que tot estigui EN CATALÀ?
Cap producte de la pagesia, per mala voluntat o per inèrcia franquista, NO és en català. Adobs, sulfats, viveristes, maquinària agrícola...
Què han fet els succeccions departament d'agricultura per normalitzar el català? RES! Què pensen fer EN CATALÀ si es lleven la mentalitat autonomista que els esclavitza?
Respostes
ConfiguracióQuin95
Pues a mí en sembla que termes relacionats amb l'agricultura originaris en català és lo que més hi ha: la llegona, l'astral, etc.
the_west_rulez
Coses de no tenir un estat propi..... no és per desanimar, però fins llavors això és una batalla perduda.Rampillet
Aquesta batalla hauria d'haver estat guanyada des del 1979, i Unió de Pagesos i altres sindicats hi haurien d'haver molta més pressió per tenir-ho tot normalitzat en català.Flordeneu de Königsberg
No és cert. Es poden fer moltes coses encara, n'hi ha marge, el que hi ha és menfotisme, creure que només quan tinguem un Estat se solucionarà, i per damunt de tot, el que hi ha és molt poca valoració del català.Rampillet
Ben d'acord.
Inèrcia anticatalana franquista.
Cal imposició del català allà on es pugui imposar, sense esperar que la independència es faci efectiva. Moltes excuses fan servir els que manen per no fer que el català sigui obligatori.
Piteru
Joper, i després algun raconaire em titlla a mi de supremacista.
Jo ho tinc molt clar: un veneçolà, un moro, un xinés o qui sigui, si venen aquí i compleixen les lleis, són tan espanyols com un nascut a Biscaia.partisà_català
I una puta merda. Els nascuts a Biscaia són bascos, no espanyols. Estudia una mica, et fa falta
Rampillet
Dels productes que els pagesos han de comprar: fitosanitaris, adobs, viveristes, maquinària, etc, no trobaràs RES DE CATALÀ. Vol dir que el DARP autonomista no ha fet res per fer que el català sigui la llengua normal.catalàamallorca
On es peodueixen aquests productes? Perquè si es fan fora de Catalunya poca cosa pot fer el DARP. Ara, si es fan aquí és una veritable vergonya.Rampillet
Molts estan fets aquí, i per empreses suposadament catalanes. Altres són importats, però el departament d'agricultura podria obligar a etiquetar-los en català.Lleidatans
Una bona part de pagesos de Lleida no podrà jubilar-se abans dels 65
Actualitzada 01/12/2018 a les 09:53- SEGRE
- |LLEIDA/
El 85% ha cotitzat per la base més baixa i per a molts la seua pensió no arribaria al mínim previst per llei || Especialment agricultors amb cònjuge a càrrecEls agricultors que cotitzen en el règim d’autònoms poden, teòricament, jubilar-se de forma anticipada a partir dels 63 anys, sempre que almenys hagin cotitzat 35 anys. Tanmateix, a la pràctica, una bona part no poden fer-ho perquè la llei exigeix que com a mínim la seua cotització els doni dret a la prestació mínima prevista per la normativa. Aquells que han cotitzat pel mínim previst per la Seguretat Social i tinguin un cònjuge o parella al seu càrrec no compleixen, la gran majoria, amb aquest requisit. Així ho va explicar ahir Antonio Benavides Vico, inspector de Treball i Seguretat Social
Heavyata Rural
Tampoc no han fet res les ferreteries autonomistes per fer que el català sigui la llengua normal,
Tampoc no han fet res les fàrmacies autonomistes per fer que el català sigui la llengua normal,
Tampoc no han fet res els supermercats autonomistes per fer que el català sigui la llengua normal,
Tampoc no han fet res les pastisseries autonomistes per fer que el català sigui la llengua normal,
willybarna
La cohesio linguistica dels catalans no esdevindra mai si abans no s'ailla socialment als colons castellans que campen pel nostre país.
Aquest aillament només podra comencar a esser possible a partir de la implementació d'una doble xarxa escolar a Catalunya.
Ara és el moment idoni per comencar a mouren's en aquesta direccio, aixi d'aqui a 10 anys, els catalans estarem molt més cohesionats linguísticament i també nacionalment.
Ara mateix no tenim rés, colectivament parlant, som un zero a la esquerra, identitariament parlant. No tenim establert cap element administratiu que ens diferencii dels colons castellans que viuen a Catalunya.Lleidatans
Una bona part de pagesos de Lleida no podrà jubilar-se abans dels 65
Actualitzada 01/12/2018 a les 09:53El 85% ha cotitzat per la base més baixa i per a molts la seua pensió no arribaria al mínim previst per llei || Especialment agricultors amb cònjuge a càrrecEls agricultors que cotitzen en el règim d’autònoms poden, teòricament, jubilar-se de forma anticipada a partir dels 63 anys, sempre que almenys hagin cotitzat 35 anys. Tanmateix, a la pràctica, una bona part no poden fer-ho perquè la llei exigeix que com a mínim la seua cotització els doni dret a la prestació mínima prevista per la normativa. Aquells que han cotitzat pel mínim previst per la Seguretat Social i tinguin un cònjuge o parella al seu càrrec no compleixen, la gran majoria, amb aquest requisit. Així ho va explicar ahir Antonio Benavides Vico, inspector de Treball i Seguretat SocialPiteru
No insisteixis, pel que es veu per alguns lo que importa de veritat és que els prospectes de la composició del pinso de les gallines estigui en català, no fos cas que el co-co-co el fes en castellà.
Tioronnie
Al meu poble la pagesia parla català. Xurrac, la sènia, soca, xapo, auliva, llaurar, etc... Si que és veritat que és diuen coses com sufato, pero els productes locals, son etiquetats en català.Lleidatans
El que produeixen els pagesos sol ser escrit en català, però els productes que compren els pagesos (solfats, adobs, eines, etc, tot és igual com el 1970, el DARP no ha normalitzat el català, no ha obligat que tot sigui en català. Vés a la cooperativa del poble, o allà on els pagesos comprin els adobs, les llavors!, com les Batlle o Fitó, que comercialitzen als centres de jardineria, i veuràs com no hi ha res en català.
Piteru
No, no podeu, el català no és ni ha sigut mai la llengua única de Catalunya, serà la primària, originada a Catalunya; però aquest no és el motiu de la negativa, el motiu és que hi ha llibertat d'expressió i unes lleis que la protegeixen.
PD: entenc que quan dius "tot en català" vols dir "només en català", si no aquí ja no m'hi poso, ja és cosa dels catalanistes, a mi tant m'és. Mentre estigui en castellà ja en tinc prou, i aviat tots en tindrem prou en anglès. Sóc pragmàtic.Picany
Fa uns dies el Departament d’Ensenyament va publicar un document anomenat «Nou model Lingüístic», criticable en molts aspectes, però que implícitament reconeix el fracàs de l’aprenentatge de la llengua catalana al final de l’ensenyament obligatori. Aquest reconeixement respon al fet que es proposa que, a partir d’ara, quan obtenen el graduat d’ESO (a setze anys), els alumnes no obtenen automàticament el nivell C1 de llengua catalana (domini funcional efectiu), sinó el nivell B2 (domini funcional limitat), dins del Marc comú europeu de referència per a les llengües. I és amb el títol de batxillerat que els alumnes adquireixen el nivell C1. El nivell B2 és equivalent al coneixement que molts catalans tenen d’una llengua estrangera; per tant, és un fracàs que aquest sigui el nivell de coneixement assolit pels escolars que acaben l’ensenyament obligatori; però ens alegrem molt d’aquesta dosi de realisme del Departament d’Ensenyament, tot i que no sabem quan s’aplicarà (i probablement ens n’assabentarem abans a través dels mitjans de comunicació que per comunicacions directes als centres d’ensenyament).Fins ara ens havien volgut fer creure que els alumnes acabaven l’ESO amb un bon domini de la llengua, i per això se’ls atorgava la titulació equivalent al nivell C1. Per tant, fins ara ens han mentit, perquè tothom sabia que el títol de graduat en ESO només garantia (i en molts casos segons un criteri discutible) l’adquisició de les competències bàsiques de comprensió i expressió oral, comprensió lectora i expressió escrita. Però aquest coneixement bàsic dista molt del que ha de tenir una persona mitjanament escolaritzada, sobretot si ha d’usar la llengua com una eina bàsica de la seva feina. Per tant, com es pensa aconseguir que els professionals tinguin un bon domini del català?
Tampoc no veiem clar que al final del batxillerat, sense més que dues hores setmanals de llengua i literatura catalanes, es pugui garantir que els alumnes hagin adquirit un domini gaire més alt de la llengua. I si l’assoleixen, en gran part és gràcies a ser fills de famílies catalanoparlants o a un grau de maduresa que no s’adquireix amb la previsió oficial
En el document del «Nou model Lingüístic» no veiem tampoc cap autocrítica respecte a l’aprenentatge de la llengua a les escoles i instituts, ni cap proposta de noves mesures de canvi que hagin de contribuir a millorar-lo: tot es deixa en mans del voluntarisme del professor. No hi ha cap crítica a l’aplicació del model d’immersió lingüística seguit fins ara ni cap proposta de millora; tot depèn de cada centre i del seu Projecte Lingüístic. Sembla que l’única preocupació real són les llengües estrangeres, i la potenciació d’un bilingüisme o trilingüisme que es demostra cada dia més perjudicial per a l’aprenentatge del català.
Alguna cosa falla quan els professionals han pogut comprovar com durant els darrers trenta anys el grau de deteriorament de la llengua amb què es comuniquen els alumnes ha anat augmentant imparablement. Cada vegada n’hi ha més que, malgrat que a primària han fet la immersió lingüística, s’expressen solament en castellà, i només fan servir el català com a llengua vehicular a la classe de llengua catalana, sovint de mala gana; és freqüent també que demanin al professor per què no ho poden fer en castellà, i alguns professors ho accepten. Igualment veiem grups d’alumnes catalanoparlants tenint entre ells una conversa en castellà pel sol fet que n’hi ha un de castellanoparlant (no es dóna mai el cas contrari). En aquest context, els trets distintius del català es degraden fins a perdre’ls molt ràpidament: confusió de verbs (ser i estar, sentir i escoltar, per exemple, a causa de la indolència actual del castellà en aquesta distinció), pèrdua dels pronoms absents en la llengua castellana, calcs i substitucions de vocabulari, pèrdua de l’espontaneïtat, confusió de la fonètica, pèrdua de vocabulari i fraseologia... Cada vegada són més els qui parlen i escriuen en alguna mena d’estructura castellana disfressada amb notes de català: és el que s’ha anomenat catanyol.
Aquesta situació no ha merescut ni mereix l’atenció de ningú i sembla limitada a l’obsessió de certs maniàtics. La preocupació actual no sembla respondre més que a millorar el coneixement de l’anglès i de les llengües familiars de la immigració. I, sobretot, els responsables púbics d’aquesta àrea no demostren cap més objectiu que crear alumnes bilingües, com si el castellà no s’aprengués prou fora de l’escola! Què hem de respondre a un alumne nouvingut que et diu que primer vol aprendre la llengua castellana perquè tothom (fins i tot els alumnes més catalanistes o algun professor!) li parla en castellà? Quines eines té el professorat per a lluitar contra la imposició lingüística del castellà, llengua que domina àmpliament la societat catalana del segle XXI? Quines garanties de protecció jurídica té el professor que gosa fer canviar de llengua a uns alumnes que dins el recinte fan servir el castellà? Què ha de fer perquè no l’acusin de catalanufo o indepe només perquè intenta aplicar la immersió lingüística, acusacions que el poden portar a enfrontar-se a una part del professorat, de l’alumnat i els pares del centre? Modest Prats ho va advertir clarament: «Si la intenció de la normalització lingüística és arribar a ser bilingües, no serem mai un país normal».
I quines mesures es preveuen per tal que el professorat tingui un nivell adequat de llengua catalana? En aquest moment, el departament d’Ensenyament no ofereix cap mena de curs d’actualització de llengua catalana ni promou per cap via que els professors de qualsevol matèria posin al dia els seus coneixements lingüístics a fi de ser un model de llengua vàlid per als alumnes. Arribem a un punt que només tenen importància les TIC i les llengües estrangeres.
Els professors esperen un document que els ajudi a resoldre problemes, no a crear-ne de nous. S’hauria de fer una anàlisi a fons del sistema d’immersió lingüística, de com s’ha aplicat i quins resultats ha produït. Només a partir d’una millora en el coneixement de la llengua pròpia podem avançar cap a l’aprenentatge d’altres llengües.Picany
Malament rai si hem d'anar brindant per la minimització del català... El que s'ha de fer urgent i amb contundència és IMPOSAR OBLIGATÒRIAMENT EL CATALÀ ARREU! Llavors sí que brindarem!
⬆