Fòrum

[Luxemburg] Punicions a portuguesos menors d'edat per parlar llur llengua materna

Pralija1.115 3👍 713
He traduït aquest text sobre la greu notícia de les punicions a portuguesos menors d'edat per parlar llur llengua materna. La notícia no és nova. Aquí teniu un vídeo relacionat.

Escoles d'educació primària de Luxemburg fan punicions contra menors d'edat portuguesos que parlen llur llengua materna i aquesta mesura s'estén als funcionaris estrangers que viuen al país.

"Ens van dir que no podien parlar la nostra llengua amb els alumnes i que ells tampoc la poden fer servir entre ells, és una norma de la casa", diu una funcionària portuguesa d'un establiment públic a Esch-sur-Alzette.

 

La direcció de l'establiment on treballa, que inclou una escola d'educació infantil, prohibeix expressament als educadors i auxiliars portuguesos de parlar amb els alumnes llur llengua materna, una prohibició que s'estén també a les converses entre els menors, gairebé tots d'origen portuguès.

Les lllengües autoritzades per aquesta escola on la canalla passa entre "quatre a sis hores per dia", fora del horari escolar, es limiten a les tres oficials del país: francès, luxemburguès i alemany.

Aquest no és pas l'únic establiment de Luxemburg on hi ha una prohibició d'enraonar en portuguès.

A Rodange, també al sud del país, la prohibició s'aplica a educació infantil i primària, va dir el Manuel Santos, amb un fill de set anys.

El mes passat, el nen fou castigat amb deures suplementars per parlar portuguès amb un company, durant una visita de classe de 2º any de l'escola primària de Rodange a la capital, per a veure un concert de música clàssica.

"Va parlar al carrer, en qualsevol cas a l'aula", es queixa el pare. "Trobo injust que a una classe on són quasi tots  portuguesos, és normal que parlin la llengua dels pares, i no vaig reclamar perquè tinc la seguretat de que el meu fill sortiria perjudicat", diu el progenitor Manuel Santos.

Però la prohibició ja existia a educació infantil, assegura l'inmigrant, que viu a Luxemburg des de fa gairebé 12 anys. "Abans era igual, ni nosaltres podien enraonar en portuguès amb les treballadores, que són portugueses, i els menors tampoc".

A Esch-sur-Alzette, la prohibició de fer servir altres llengües s'aplica a tots els alumnes del centre, a on van nens de tres mesos fins els 12 anys, diu la funcionària d'origen portuguès.

"Al llar d'infants, les educadores són una mica més flexibles, però la mesura existeix igualment", ens diu la funcionària portuguesa.

"Faciliten més i no els emprenya que facin servir el francès [enlloc del luxemburguès], almenys a l'inici de l'any", explica, dient que malgrat Luxemburg tingui tres llengües oficials, "hi ha una exigència de parlar luxemburguès en primer lloc".

Per a garantir que la mesura coercitiva es cumpleix, el llar d'infants té un sistema de càstics que van de la separació dels menors lusòfons entre ells fins a l'aïllament.

"Existeix la punició de separar-los" per a "que no puguin enraonar entre ells, o l'aïllament en una taula.", explica.

Quan hi ha sortides de grup, el càstig pot arribar a ser la inmobilització forçada. "Si anem en direcció al parc o l'escola, existeix la punició dels 5 minuts asseguts. El menor [que ha parlat portuguès] s'ha d'asseure o estar sense fer cap moviment durant 5 minutos", ens diu.

Al centre només hi ha 2 alumnes luxemburguesos: la resta, quasi 50, són portuguesos o de Cap Verd, i les mesures punitives són aplicades "diariament", assegura la funcionària.

La imigrant portuguesa diu que "comprén" la mesura coercitiva, perquè garanteix que pot ajudar als menors "a parlar millor luxemburguès", però hi ha vegades que admiteix que parla portuguès "d'amagat".

"Jo mateixa faig servir portuguès amb els alumnes, però una mica d'amagat, perquè de vegades és més fàcil per a ells enraonar i perquè necessiten afecte, i és més fàcil transmetre l'afecte en la llengua que ells comprenen", ens diu la funcionària.

"Ells em pregunten: 'Et puc dir això en portuguès, que no sé pas com es diu en luxemburguès?', i jo dic sí, 'però en baix'".

El ministre de Educació de Luxemburg va dir el passat juliol que volia fer llars d'infants de franc bilingües (en francès i luxemburguès).

L'objetivu, va dir en Claude Meisch a l'Essentiel, és evitar que "els menors d'origen portuguès, francès o serb-croat vagin a llars d'infants privats on el personal només parla francès", i així puguin aprendre també luxemburguès, un dialecte fráncic-moselà reconegut com a idioma oficial del país en 1984.

Respostes

Configuració
  • maori16.055 3 114👍 8.252
    "Ens van dir que no podien parlar la nostra llengua amb els alumnes i que ells tampoc la poden fer servir entre ells és una norma de la casa"



    Total, si representa un 16% de la població, ni punt de comparació amb el castellà a casa nostra.
    • Pralija1.115 3👍 713
      És que no s'aplica el mateix criteri amb el francès i l'alemany, llengües estrangeres (i amb menys parlants) que gaudeixen d'oficialitat al país.
      PD: el text està farcit d'errors ortogràfics. 
      Ja he corregit els errors ortogràfics deguts al fet de traduir de pressa. Si en trobes més, avisa'm.
    • Pralija1.115 3👍 713
      Els protagonistes del reportatge en cap moment demanen que llur llengua esdevingui oficial, només es queixen de que no els deixen parlar llur llengua entre ells. Aquests ciutadans no s'adreçen a la resta d'habitants del país en llur lengua (que és estrangera, com l'alemany i el francès).
      no veig perquè s'ha de permetre que els els fills dels portuguesos es dirigeixin en llengües forànies a les institucions
      Ells no demanen el dret a parlar amb les institucions locals en llur llengua materna, només volen fer això quan el funcionari també és portuguès. Si tu vas a Ciudad Real i tens una conversa privada amb un funcionari català enraonaries amb ell en castellà només pel fet de ser a Castella?
  • Svarog2.352 14 763👍 527
    Un país com Luxemburg, que no ha pintat mai res i que és el bressol de gent tan lamentable com Jean-Claude Juncker (a més de ser un coi de paradís fiscal) no pot donar lliçons a ningú.

    Haurien de ser un länder alemany més en lloc de l'estat patètic que son.
  • Rigel65.097 11 5👍 33.764
    És així com es fa quela llengua del país sigui la llengua del pati en escoles plenes d'alumens estrangers. I és així com es fa que els nens autòctons puguin desenvolupar-se amb tota normalitat en la llengua del país en aules o centres on la majoria dels alumnes són estrangers. El sistema educatiu autonómic ha fracassat rotundament perquè no ha volgut fer allò que és veritablement efectiu per a convertir la llengua del país en la llengua d'ús dels alumnes: establirne l'ús com a primera norma de convivència dels centres.
    • Pralija1.115 3👍 713
      Les "normes de convivència" de Luxemburg també afavoreixen la presència de dues llengües estrangeres (francès i alemany).
      • RocBlanc2.005 10 836👍 445
        Francès i alemany no es consideren llengües estrangeres a Luxemburg. Són llengües parlades de forma natural, pensa que les fronteres del país no són linguístiques, són fronteres polítiques, de mamera que a l'est, s'hi parla alemany, sobretot a la muntanya. Mentre que al sud-oest s'hi ha parlat francès des de temps immemorials. La resta del país parla luxemburguès, que és més proper a l'alemany, tot i que té força vocabulari francés.

    • Pralija1.115 3👍 713
      O sigui, dedueixo que tu defenses uns hipotètics castics a alumnes castellanoparlants si parlen llur llengua materna al pati d'un col·legi català. Els docents de Santa Coloma o L'Hospitalet tindrien molta feina. https://www.racocatala.cat/imatges/smileys/0/55.gif
      • Rigel65.097 11 5👍 33.764
        No es pot revitalitzar la llengua a les escoles sense escoles separades. Els espanyols no es poden catalanitzar, per tant han d'anar a llurs escoles. La resta d'alumnes, a escoles catalanes, a les quals la primera norma de convivència ha d'ésser parlar català (i si algú viola una norma de convivència d'un centre generalment és punit).
  • erianocar3.941 1 531👍 2.733
    Punicions? Aquesta paraula existeix?
  • esclata-sang1.669 1 937👍 1.393
    El luxemburguès és alemany

    Al mateix temps que el neerlandès és una variant del baix alemany. Però tindre un estat ajuda a tindre un nom propi

    El continuum dialectal ho demostra
  • Benfresc13.341 6 157👍 13.155
    Desconec la realitat del país com per poder jutjar si aquestes mesures dràstiques són encertades o és excessives. El que tinc claríssim és que en el nostre cas específic és el que caldria fer a les escoles i a d'altres llocs, s'hauria de prohibir literalment que es parlés castellà , així d'entrada sona dur però si s'expliqués bé un nombre suficientment gran de la població ho podria entendre i acceptar, caldria això sí acompanyar-ho de fortes campanyes informatives per a conscienciar a la població de la realitat lingüística.

    Els inútils botiflerots que tenim no faran mai res semblant, al contrari, amb ells mai ens independitzarem, però en tot cas amb independència o sense sempre descuidaren la llengua (O pitjor encara, treballaran per accelerar-ne l'extinció), simplement perquè consideren que electoralment així els va millor i a més no es volen complicar gaire la vida.
    • Pralija1.115 3👍 713

      Benfresc escrigué:
      caldria fer a les escoles i a d'altres llocs, s'hauria de prohibir literalment que es parlés castellà
      On? Només a l'escola o a tot arreu? I l'amazic, l'alemany a Mallorca, a Andorra hi ha molts portuguesos, i l'àrab, i els ciutadans xinesos? Aleshores, a la Catalunya Nord només un 5% de la població podria parlar.
      Un conegut ambaixador de la cultura catalana em va dir que els alumnes de Catalunya parlen per voltant de 300 llengües i, fins i tot, hi ha un alumne del Vaticà (sic).
      • Benfresc13.341 6 157👍 13.155
        Ja, s'hauria de fer a la Catalunya sud, la Catalunya nord de moment és un altre món , no la donc per perduda però els tempos i la realitat és molt diferent.

        Aquí en teoria tothom nascut aquí sap parlar, o almenys entén el català, a les escoles hi ha immersió lingüística, per tant el que proposo seria possible almenys per començar a les escoles.

        El problema d'aquí és el castellà, llengua imposada per Espanya, la que ha esdevingut llengua franca de Catalunya i la que està substituïnt i extingint la nostra llengua.
        No obstant ho podrien titllar d'injust i discriminatori prohibir parlar castellà i prou, doncs el més assenyat penso que seria prohibir que els alumnes parlessin entre ells cap llengua que no fos el català i punt.

        A la Vall d'Aran es parla aranès , òbviament.
        • Pralija1.115 3👍 713

          Benfresc escrigué:


          el més assenyat penso que seria prohibir que els alumnes parlessin entre ells cap llengua que no fos el català i punt.


          Quin problema hi ha en que una persona del grup ètnic ovambo parli la seua llengua familiar amb el seu germà al pati i faci servir el català amb la resta de la societat?Resultado de imagen de doubt emoji Catalunya és una societat multicultural, com Londres o NY. No podeu pretendre que a la ciutat condal només es parli català perquè és un pol d'atracció mundial, si el català fos una llengua normalitzada, a la capital es podrien sentir cents de llengües igualment. El barri de Queens és el que té més diversitat lingüística del món.
          • Pralija1.115 3👍 713

            Resultado de imagen de doubt emoji  ciutat comtal
          • Segon_usuari_Bob5.783 10 367👍 6.983

            Pralija escrigué:
            Quin problema hi ha en que una persona del grup ètnic ovambo parli la seua llengua familiar amb el seu germà al pati i faci servir el català amb la resta de la societat?Resultado de imagen de doubt emoji Catalunya és una societat multicultural, com Londres o NY. No podeu pretendre que a la ciutat condal només es parli català perquè és un pol d'atracció mundial, si el català fos una llengua normalitzada, a la capital es podrien sentir cents de llengües igualment. El barri de Queens és el que té més diversitat lingüística del món.

            Catalunya és una societat colonitzada on es mira d'extingir el català com a llengua d'us comú.

            Em penso que ni en Benfresc, ni jo, ni força altra gent volem per res ser una societat multicultural que a la pràctica i en el nostre cas significa la desaparició del català i l'hegemonia del castellà. La multiculturalitat a la pràctica vol dir que guanya sempre el colonitzador.

            Català com única llengua oficial i coneguda per tothom ha de ser el nostre objectiu. Sent un estat i aplicant les mesures adequades és pot fer.

            A l'escola només en català.
  • Defectible7.981 270
    Quan hi ha sortides de grup, el càstic pot arribar a ser la inmobilització forçada. "Si anem en direcció al parc o l'escola, existeix la punició dels 5 minuts asseguts. El menor [que ha parlat portuguès] s'ha d'asseure o estar sense fer cap moviment durant 5 minutos", ens diu.

    Desgraciats. Maltractadors infantils, en essència. I d'estirp europea de les més pures, tu.

    La quantitat de gent que hi ha en aquest fil que diu que això li sembla bé és molt preocupant. M'agradaria pensar que és que no s'han llegit la notícia, però no sé per què penso que ni llegint-se-la.

    *càstig
    • enricmm16.356 10 112👍 5.771
      Manar a un nen estar-se 5 minuts quiet és maltractament? 
      • Defectible7.981 270
        Per parlar la seva llengua fora de context acadèmic sí, és clar. Maltractament psicològic.

        Tot i que tal i com està descrit, això d'"estar-se sense fer cap moviment", sona a maltractament físic pròpiament dit.
    • Aufrany4.920 3 441👍 4.888
      Doncs jo tenia una companya castellana que renyava dos alumnes que parlaven entre ells en àrab.
    • Pralija1.115 3👍 713

      Defectible escrigué:
      Quan hi ha sortides de grup, el càstic pot arribar a ser la inmobilització forçada. "Si anem en direcció al parc o l'escola, existeix la punició dels 5 minuts asseguts. El menor [que ha parlat portuguès] s'ha d'asseure o estar sense fer cap moviment durant 5 minutos", ens diu.



      La quantitat de gent que hi ha en aquest fil que diu que això li sembla bé és molt preocupant. M'agradaria pensar que és que no s'han llegit la notícia, però no sé per què penso que ni llegint-se-la.

      Els alumnes que pateixen aquest tipus de càstigs creixeran pensant que la llengua familiar (que té tants parlants com les 3 llengües oficials del microestat juntes) és inferior. I l'aïllament que pateixen molt sovint té un nom.

      *càstig

      Corregit. Si trobes més errors ortogràfics avisa'm. Imagen relacionada
  • Fidalgo1.393 3👍 2.368
    Em sembla perfecte.
  • EstatpropiUsuari sumador166.521 11 1👍 28.301
    Putus francs, van arribar massa a l'oest. 
  • Benfresc13.341 6 157👍 13.155
    Hi he estat rumiant i aquí Catalunya en el cas dels escolars també és podria fer en positiu, premiar amb millor nota als alumnes que parlin entre ells en català i els que no renyar-los però sense arribar al càstig.
    Penso que així podria tindre molta més acceptació social.

    Els funcionaris sí que se'ls podria obligar i punt, com qualsevol treballador públic o privat que hem de respectar moltes normes diferents a l'empresa, aquesta no seria gens dura.
    • Pralija1.115 3👍 713

      Benfresc escrigué:


      Els funcionaris sí que se'ls podria obligar i punt, com qualsevol treballador públic o privat que hem de respectar moltes normes diferents a l'empresa, aquesta no seria gens dura.
      M'has fet recordar la norma que havia a la Burkina Faso de l'antic president Sankara (assassinat pel imperialisme). Doncs, allà els funcionaris estaven obligats a portar roba tradicional del país i en qualsevol cas roba occidental. Doncs, en la pràctica els funcionaris portaven roba occidental i només es posaven la local quan rebien una inspecció del president. De vegades, alguns usuaris d'aquest lloc diuen que alguns docents no volen fer classes en català malgrat l'existència de la immersió, és que és molt complicat fer complir aquesta mena de normes.  Resultado de imagen de doubt emoji
  • ocelldefoc4.130 6 516👍 1.486
    No em sembla bé impedir que els infants parlin qualsevol llengua.

    Negar-los el seu origen en cap cas farà que siguin millors luxemburguesos.
  • anseso21.170 9 69👍 4.012
    Guaita, igual que a l'escola on vaig fer l'EGB i el batxillerat però amb el català. Teníem prohibit parlar català a classe.
    • Benfresc13.341 6 157👍 13.155
      La diferència és que tu eres a Catalunya, et prohibien parlar català a un col·legi de Catalunya.

      L'altra diferència és que els catalans no tenim cap estat que vetlli per la nostra llengua (bé, Andorra, però és molt petit i insignificant i tampoc es vol emmerdar a fora de les seves fronteres) , en canvi els portuguesos en tenen dos (almenys dos de relativament importants, potser també alguna altra ex-colònia portuguesa).
      • Pralija1.115 3👍 713

        Benfresc escrigué:
        estat[...]els portuguesos en tenen dos [...]potser també alguna altra ex-colònia portuguesa).

        La llengua que has esmentat és la principal o única oficial de 8 països i simbòlicament a Guinea Equatorial.

        Portugal: Eina de comunicació principal del 99% dels ciutadans. El mirandès gaudeix de cooficialitat a Miranda de l Douro. Altres llengües parlades allà són el minderico, el típic codi secret de comunicació entre treballadors que ha esdevingut la llengua de tot el poble de Mindo. Hi ha controvèrsia al voltant del barranquenho, considerat per alguns simplement una parla de frontera.
        Brasil: La llengua de l'antiga potència colonial és l'única oficial en tot el territori del gegant americà. Encara hi sobreviuen cents de llengües indígenes però amb poca vitalitat. L'alemany és cooficial a algunes petites ciutats. A més, l'aclapadora majoria de brasilers no sap parlar cap llengua estrangera, doblen tots els continguts audiovisuals.
        Angola: L'única llengua oficial és la colonial. A més, està substituint a les pròpies, principalment a Luanda, on ja és fàcil trobar joves negres que no saben parlar la llengua del seu grup ètnic. Malgrat tot, l'idioma més parlat a la terra da palanca segueix sent l'umbundu.
        Moçambic: Cap llengua pròpia és oficial. Només la que protagonitza aquest fil. Aquest membre de la Commonwealth encara té com a llengües amb més ús social les vernaculars. La que gaudeix d'oficialitat té menys ús social que a Angola.
        Cap Verd: La llengua que has esmentat és l'única oficial (ensenyament, mitjans de comunicació...) Tanmateix, tots els capverdians parlen el crioll local. Gaudeix de més estabilitat política i millor economia que Guinea Bissau.
        Guinea Bissau: La llengua que has esmentat és l'única oficial a aquest país que va estar a punt d'esdevenir el mateix estat juntament amb Cap Verd. Malgrat tot, Guinea Bissau és molt més hetereogeni ètnicament (20 grups ètnics amb 20 eines de comunicació diferents). La llengua oficial només és coneguda per un 15% de la població que la fa servir com a segona o tercera llengua. De vegades, un crioll que és gairebé igual que el de Cap Verd fa de lingua franca. Com diu l'Amílcar Cabral (considerat pare de Cap Verd i Guinea Bissau) en seu llibre Cultura e nacionalismo només un 0,5% s'ha assimilat en la llengua de l'antiga potència colonial. 
        São Tomé e Príncipe: L'única llengua oficial és la colonial. Tanmateix, amb poc o gens ús social real. 
        Timor Lorosae: La llengua esmentada és cooficial amb el tètum. Aquest país va esdevenir un estat fa poc, abans era colònia d'Indonèsia, Portugal o els Països Baixos. La llengua amb més ús social és clarament el tètum, fins i tot l'indonesi és més conegut allà que la llengua que protagonitza el fil.
        Guinea Equatorial: País que va declarar al francès i a la llengua esmentada aquí oficials fa poc merament per a tenir més relacions amb la francofonia i la CPLP. La verdadera llengua oficial del país és el castellà.

        -----------------------------------
        Macau: A aquest indret controlar per l'estat xinès és cooficial però amb un ús social poc o nul. La llengua habitual dels seus habitants és el cantonès.
        -----------------------------------

        Llocs on es parla sense ser oficial:

        Goa: Encara pots trobar lusòfons d'edat avançada a aquest indret de l'Índia on el konkani és l'eina principal pel que fa a les interaccions informals i també l'única oficial. Aquí, el veterà usuari Toni Montiagutí (home que ha visitat bona part de l'Ìndia) fa unes reflexions al voltant d'aquesta situació.
        Olivença i altres indrets de frontera: Olivença (actualment sota sobirania espanyola) era part de Portugal fins fa relativament poc. Malauradament, només algunes persones d'edat avançada mantenen la llengua pròpia. Comparteix llengua amb alguns indrets de frontera com per exemple Alamedilha (Salamanca).

        ------------------------------

        Criolls:
        Fa uns mesos vaig publicar aquest fil sobre criolls de base portuguesa (indrets de Xina, Índia o Malàisia)en el qual sorgeix un interesant debat sobre si el castrapo o el xalimegu es poden incloure-hi per la seva extrema castellanització.



      • batet1.338 1👍 661
        Brasil,Angola i Moçambic
        • Pralija1.115 3👍 713

          batet escrigué:
          Brasil,Angola i Moçambic

          Informació incompleta.

          La llengua que has esmentat és la principal o única oficial de 8 països i simbòlicament a Guinea Equatorial.

          Portugal: Eina de comunicació principal del 99% dels ciutadans. El mirandès gaudeix de cooficialitat a Miranda de l Douro. Altres llengües parlades allà són el minderico, el típic codi secret de comunicació entre treballadors que ha esdevingut la llengua de tot el poble de Mindo. Hi ha controvèrsia al voltant del barranquenho, considerat per alguns simplement una parla de frontera.
          Brasil: La llengua de l'antiga potència colonial és l'única oficial en tot el territori del gegant americà. Encara hi sobreviuen cents de llengües indígenes però amb poca vitalitat. L'alemany és cooficial a algunes petites ciutats. A més, l'aclapadora majoria de brasilers no sap parlar cap llengua estrangera, doblen tots els continguts audiovisuals.
          Angola: L'única llengua oficial és la colonial. A més, està substituint a les pròpies, principalment a Luanda, on ja és fàcil trobar joves negres que no saben parlar la llengua del seu grup ètnic. Malgrat tot, l'idioma més parlat a la terra da palanca segueix sent l'umbundu.
          Moçambic: Cap llengua pròpia és oficial. Només la que protagonitza aquest fil. Aquest membre de la Commonwealth encara té com a llengües amb més ús social les vernaculars. La que gaudeix d'oficialitat té menys ús social que a Angola.
          Cap Verd: La llengua que has esmentat és l'única oficial (ensenyament, mitjans de comunicació...) Tanmateix, tots els capverdians parlen el crioll local. Gaudeix de més estabilitat política i millor economia que Guinea Bissau.
          Guinea Bissau: La llengua que has esmentat és l'única oficial a aquest país que va estar a punt d'esdevenir el mateix estat juntament amb Cap Verd. Malgrat tot, Guinea Bissau és molt més hetereogeni ètnicament (20 grups ètnics amb 20 eines de comunicació diferents). La llengua oficial només és coneguda per un 15% de la població que la fa servir com a segona o tercera llengua. De vegades, un crioll que és gairebé igual que el de Cap Verd fa de lingua franca. Com diu l'Amílcar Cabral (considerat pare de Cap Verd i Guinea Bissau) en seu llibre Cultura e nacionalismo només un 0,5% s'ha assimilat en la llengua de l'antiga potència colonial. 
          São Tomé e Príncipe: L'única llengua oficial és la colonial. Tanmateix, amb poc o gens ús social real. 
          Timor Lorosae: La llengua esmentada és cooficial amb el tètum. Aquest país va esdevenir un estat fa poc, abans era colònia d'Indonèsia, Portugal o els Països Baixos. La llengua amb més ús social és clarament el tètum, fins i tot l'indonesi és més conegut allà que la llengua que protagonitza el fil.
          Guinea Equatorial: País que va declarar al francès i a la llengua esmentada aquí oficials fa poc merament per a tenir més relacions amb la francofonia i la CPLP. La verdadera llengua oficial del país és el castellà.
          -----------------------------------
          Macau: A aquest indret controlar per l'estat xinès és cooficial però amb un ús social poc o nul. La llengua habitual dels seus habitants és el cantonès.
          -----------------------------------

          Llocs on es parla sense ser oficial:

          Goa: Encara pots trobar lusòfons d'edat avançada a aquest indret de l'Índia on el konkani és l'eina principal pel que fa a les interaccions informals i també l'única oficial. Aquí, el veterà usuari Toni Montiagutí (home que ha visitat bona part de l'Ìndia) fa unes reflexions al voltant d'aquesta situació.
          Olivença i altres indrets de frontera: Olivença (actualment sota sobirania espanyola) era part de Portugal fins fa relativament poc. Malauradament, només algunes persones d'edat avançada mantenen la llengua pròpia. Comparteix llengua amb alguns indrets de frontera com per exemple Alamedilha (Salamanca).
          ------------------------------

          Criolls:
          Fa uns mesos vaig publicar aquest fil sobre criolls de base portuguesa (indrets de Xina, Índia o Malàisia)en el qual sorgeix un interesant debat sobre si el castrapo o el xalimegu es poden incloure-hi per la seva extrema castellanització.
  • Iago2.443 11 745👍 551
    La clau de tot: 
    "L'objetiu, va dir en Claude Meisch a l'Essentiel, és evitar que "els menors d'origen portuguès, francès o serb-croat vagin a llars d'infants privats on el personal només parla francès"'

    El problema és aquest. L'existència de monolingües que no estan disposats a renunciar a la seva trista condició sociolingüística. 

  • Lepid1.437 3👍 542
    Que no eren els "progres" aquets? 
  • malllamplll_3.850 2 541👍 2.544
    A Luxemburg deuen haver vist la l'inmersio catalana i els fabulosos resultats. Nosaltres seguirem contractant professors espanyols
  • Capità·carxofa3.626 1 570👍 9.690
    En canvi aquí n'hi ha que parlen castellà a classe de català i no passa res.
  • Macarronet del meu cor1.528 3 977👍 2.041
    Per aquest motiu cal que els petits estats imposin als immigrants llur llengua propia. A veure si el nou govern andorrà és més sever amb aquest assumpte. 

Publicitat

Fòrums

  • 9.282.050 missatges
  • 220.551 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat