Publicitat

Fòrum

Teniu empatia amb tot el món?

El_Home_del_Sac181👍 1
L'empatia és un sentiment de posar-se al lloc de l'altre, el que sent, quan pateix o està plorant anar amb aquesta persona a saber que li passa... molt probablement em direu tots que si, però portar-lo a la pràctica és difícil, perquè tenim aquest costat egoista l'ésser humà i hi ha gent més empàtica i menys i segons quines que persones empatitzes més o menys...
 
Vosaltres sou empàtics amb les persones i les enteneu?

Respostes

Configuració
  • Duch26 1👍 34
    Acostumo a ser-ho tant com puc, mentre no m'acabin agafant el braç. 

    Ser empàtic per mi és d'allò més natural, i moltes relacions d'amistat les he començat arran d'escoltar persones que necessitaven ajuda, consell o consol i que, en aquest món tan frenètic i individualista, veien com la majoria passaven d'ells. També he de dir que prefereixo mil vegades escoltar que parlar.

    Ara bé, hi ha gent que directament t'acaba veient com un psicòleg i et comença a exigir, se t'enganxa de manera força obsessiva, i t'envaeixen l'espai personal... demostrant que ells, precisament, d'empatia no en tenen gaire. Així que en funció de com les clisso evito empatitzar massa amb certes persones, perquè ja he tingut més d'una mala experiència.
  • Maczek2.005 4 838👍 1.739
    , la gent és molt falsa.
  • erianocar2.802 1 676👍 1.780
    No conec tot el món, o sigui que no ho sé.
  • Macarronet del meu cor1.207 2👍 1.496
    No, jo només tinc empatia amb els europeus i amb els d'Oceania.
  • EstatpropiUsuari sumador161.342 11 1👍 25.835
    Força gent, amb els trolls no pas.
  • Defectible4.014 524👍 7
    *tothom

    L'empatia l'activem i desactivem a voluntat i a diari en centenars d'ocasions i de multitud de maneres. No exposar-se o evitar quelcom, per exemple, és una de les maneres d'evitar una resposta empàtica que ens pot perjudicar.

    Exemples:

    • Quan presenciem desgràcies pels mitjans, si les sentíssim plenament estaríem tan aixafats que no podríem fer res més. Per tant hem après a sentir-ho menys, a evitar l'exposició a aquestes imatges, i fins i tot hi ha qui se n'ha anat a l'altra punta i va decidir que mai més sentiria res envers certs tipus de persones, o vers ningú.

    • Quan ens creuem amb algú sense sostre o que demana almoina.
    • Quan tractem amb comercials i gent que et vol vendre alguna cosa en general —que sempre utilitzen estudiades eines de manipulació emocional i psicològica.
    • Quan assetgem a la lleugera a algú per internet, sense recordar que a l'altra banda de la pantalla hi ha una persona
.
    • Quan ens posem del costat d'un amic sabent que no té raó.
    • etc.

    L'empatia és un sentiment de posar-se al lloc de l'altre, el que sent, quan pateix o està plorant anar amb aquesta persona a saber que li passa...

    A mi em va interessar molt el fet d'aprendre a diferenciar l'empatia afectiva de la cognitiva.

    L'empatia afectiva és, per dir-ho d'alguna manera, la biològica. És el que sentim a través d'un simple contagi emocional, el mateix que sentiria un animal. Veiem algú plorar, i nosaltres també sofrim; veiem algú alegre, i nosaltres també ens alegrem. I a partir d'aquí, actuem d'una manera o altra, segons creiem convenient en funció del que presenciar certa emoció ens ha fet sentir (p.ex. veiem algú sofrir, i la nostra manera d'actuar a través del contagi, és acostar-nos-hi i consolar-lo).

    L'empatia cognitiva, d'altra banda, és el que expliques d'aprendre a posar-se en el lloc de l'altre, a més de les habilitats apreses per saber com reaccionar adequadament. Això és una cosa que aprenem al llarg de la vida.

    Hi ha condicions que no sabem com interpretar, i només a través d'escoltar l'experiència de l'altre sabrem com se sent i per què, doncs la nostra experiència a la vida és limitada. Quan llegim un llibre d'una experiència totalment aliena a la nostra (p.ex. un llibre d'un activista en un país que desconeixem), enriquim la nostra empatia doncs aconseguim entendre per què molta gent tan lluny de nosaltres se sent com se sent i actua com actua, fet que fins al moment es podia escapar de la nostra comprensió. Per la gent amb dificultats en l'àmbit més casolà, com poden ser les persones amb trastorns de l'espectre autista, o bé amb trastorns de la personalitat, aquesta falta pot venir donada a un nivell molt més elemental, no entendre per què la (majoria de) la gent reacciona o es comporta d'unes determinades maneres envers fets quotidians de la vida, o simplement on ser capaços d'entendre motivacions emocionals molt més simples.

    Però això ja és una qüestió d'habilitats i talent personals. Hi ha gent, que fins i tot a vegades es dedica a professions relacionades amb cuidar de la gent (cuidadors, metges, psicòlegs, assistents socials), que tenen una empatia cognitiva nefasta, i acaben fent sentir pitjor la persona que se suposa que han d'ajudar. No té res de dolent no saber-ne, d'això, però si no se'n sap, doncs està saber-ho.

    D'altra banda, qui sent massa fort o s'entrega massa a les prioritats que l'empatia li dicta, acostuma a acaba patint a nivell personal. Aquests mateixos treballadors, si els afecten massa els patiments aliens, acabaran deprimits. No és casualitat que les professions amb més índex de suïcidis siguin metges i veterinaris, doncs s'han de passar tot el dia cuidant d'emocions intenses dels altres, i això és mentalment devastador per segons qui.
  • El_Home_del_Sac181👍 1
    Ara m'ha vingut al cap quan algú rabutja a algú? "Pensa en com s'ha sent aquella persona rabutjada"? O algú té una discapacitat ja sigui física o mental i la rabutjen, com es pot sentir aquella persona? Algú que rabutje a algu s'ha posat en el seu lloc? O amb els nens/és d'Àfrica que passen fam?
  • JautenimUsuari sumador7.286 6 294👍 3.887
    No amb tothom, no
  • Gínjol15.563 3 120👍 5.710
      L'empatia és bàsicament un sentiment que no pots evitar.
      Però malament anem si hem de dependre només de sentiments, que van i vénen.
      Cal ser més estables i objectius.
     
      L'empatia es pot tindre o no, però allò que és bàsic (i no gaire gent té tampoc) és la bona disposició. Vull dir: no anar a males, almenys d'entrada.

Publicitat

Fòrums

  • 9.205.713 missatges
  • 217.893 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat