Fòrum

Marta Rovira torna a aparèixer...

EstatpropiUsuari sumador160.508 10 1👍 25.490

Marta Rovira trenca el silenci "autoimposat": "Els que som ens hem d'entendre"

Des de Ginebra assegura que descarta anar de número 2 de Junqueras a les eleccions europees


Redacció 09/11/2018 - 09.52Actualitzat 09/11/2018 - 11.20
 

Vuit mesos després de marxar a l'exili, la secretària general d'Esquerra fa des de Ginebra una crida als independentistes a "entendre's i tornar a consensuar".

En una entrevista a "El Matí de Catalunya Ràdio", Marta Rovira ha trencat el silenci "autoimposat", perquè primer necessitava aconseguir la seva estabilitat personal i familiar, i després pensava que el que podia dir podia perjudicar la situació dels seus companys a la presó o sonar com un retret.

L'exili i la presó: "Són complementaris i necessaris"

Rovira assegura que des de l'exili està "treballant en silenci, molt discretament" per explicar la "repressió de l'Estat". I ha remarcat que l'exili i la presó "són dues cares de la mateixa moneda que no s'han de contraposar".

"L'exili té aquesta oportunitat de ser l'altaveu. Si l'exili no tingués la presó, l'exili no podria fer d'altaveu de la repressió. Estaríem demanant un acte de fe a les persones amb les que estem parlant. Els diríem: és que probablement ens haurien empresonat... Ara podem posar rostre a aquesta repressió tan dura que és la presó. És complementari, és necessari".

 

La relació amb Puigdemont i Gabriel

En aquesta feina assegura que treballa molt estretament amb Anna Gabriel de la CUP, que també és a l'exili a Suïssa, i que darrerament ha tingut més contacte amb l'expresident Carles Puigdemont.

"Últimament l'hem tingut amb més intensitat. Crec que trobarem la forma de col·laborar. És molt important cooperar i col·laborar. Estem defensant exactament el mateix. És imprescindible que trobem la manera d'entendre'ns en la internacionalització i també en el dia a dia al nostre país. És absolutament imprescindible. Crec que és una lliçó apresa de l'1 d'octubre i fa molta falta".

 

"De moment els que som ens hem d'entendre, perquè si no ens entenem és impossible que siguem més, al contrari."

"Cada vegada que ens posem el dit a l'ull, que crec que ho fem massa sovint, perdem un temps preciós per seguir, per posar-nos d'acord i seguir avançant."

La feina a Ginebra

Rovira aposta per mirar endavant perquè "no hem d'oblidar mai que la nostra causa és la de defensa del dret d'autodeterminació" i fer-ho "en positiu". En aquest sentit s'han conjurat amb Anna Gabriel.

"Suïssa, però concretament molt Ginebra, ciutat seu de les Nacions Unides, amb milers i centenars, d'organitzacions internacionals que treballen entorn dels drets humans... Ginebra és seu dels drets humans, crec que aquí els catalans hi hem de fer molta feina. Ens hem d'explicar molt i molt bé. Juntament amb l'Anna Gabriel, amb qui mantenim una relació molt estreta, per raons personals però també per raons polítiques, ens hem conjurat a fer aquesta feina, que crec que serà molt útil per a tots nosaltres."

Afegeix que no cal renunciar a cap via pacífica per aconseguir la independència, sempre que tingui l'aval internacional.

"No hem de renunciar a cap via. Això vol dir que tampoc hem de renunciar a la via de la desobediència civil, civil i pacífica, que és un instrument més."

 

La secretària general d'Esquerra defensa així la seva feina a l'exili i descarta ser la número 2 d'Oriol Junqueras a les eleccions europees.

Finalment s'ha preguntat "quantes partides pressupostàries val la meva llibertat", en relació amb les peticions de suport d'ERC als pressupostos de Pedro Sánchez.

La decisió de marxar a l'exili

Marta Rovira ha explicat que el dia que va saber que el Suprem la tornava a citar, juntament amb altres membres del govern Puigdemont i Carme Forcadell, per revisar-los les condicions de llibertat era camí de Madrid, per anar a Estremera i Soto del Real.

Diu que va poder comentar amb Oriol Junqueras els seus sentiments i que ell li va respondre: "Ja hi ha prou gent a la presó."

"Li vaig dir 'no ho sé, Oriol, estic pensant en altres opcions perquè crec que hem de lluitar-ho i que ens hem d'explicar molt i molt millor en altres llocs i crec que hem de denunciar-ho internacionalment'. I l'Oriol només em va respondre amb una sentència: 'Ja hi ha prou gent a la presó, preneu les decisions que hagueu de prendre'."

Un cop presa la decisió, Rovira assegura que per a ella era una "necessitat vital" compartir-ho amb els companys que es quedaven.

Segons la secretària general d'Esquerra, aquella nova citació al Suprem era "una venjança política, un escarment polític, i no volia que la meva família patís aquesta salvatjada. Vaig veure molt clar que anàvem a la presó i en molt poques hores vaig prendre la decisió".

Sobre el judici del procés, ha afegit que no s'ha d'acceptar cap sentencia condemnatòria, que, diu, desestabilitzarà el país.

"No s'acceptarà. La gent no es quedarà al sofà de casa mirant com condemnen gent absolutament pacífica i honesta, líders polítics, la presidenta del Parlament, que la condemnen per haver exercit la violència".

Vuit mesos d'exili

Aquest divendres fa vuit mesos que Rovira va anunciar en una carta que havia marxat "a l'exili" i que no compareixia al Suprem. En aquella parta assegurava: "Cada dia, cada hora sentia la meva llibertat limitada per amenaces judicials arbitràries. No em sentia lliure. No em reconeixia. Aquestes darreres setmanes he viscut dins d'una presó interna."

Quatre mesos després Marta Rovira ho recordava com "aquella nit esperpèntica".

Respostes

Configuració
  • Makhnovtchina1.109 2👍 3.020
    I vinga sant tornem-hi amb els presos i exiliats i la via de la internacionalització. Vejam si ens aclarim tots plegats en dues idees molt i molt bàsiques.

    D'una banda, cap moviment d'alliberament nacional ha reeixit mai emprant només la política dels presos i exiliats en l'entorn internacional. Per una raó òbvia de caire general com és que la política internacional sempre és realpolitik on no n'hi ha amics sinò interessos, i ara per ara la desfeta sense lluita del govern català de l'octubre del 2017 no ha estat precisament cap al.licient per estimular l'interès de ningú. I encara en tenim una altra raó més nostrada, i és que amb la independència de Catalunya cau Espanya entrant directament en fallida oberta, i Espanya no és Grècia, i la UE són els bancs alemanys, i aquests ténen molt a dir i molt a perdre. La qual cosa ens posa blanc sobre negre la immensa mentida de 'Europa ens mira i no ens deixarà patir malifetes espanyoles', altre mantra pudent del processisme.

    D'altra banda, l'acció internacional amb presos polítics i exiliats és efectiva quan a l'interior es belluga alguna cosa més enllà d'un governet tipus Vichy com el que tenim a la Generalitat. I no, no és el cas. De fet el cas és topt just el contrari, ja que el que tenim és tot un seguit de jerros d'aigua freda a les institucions catalanes mirant d'apaigavar com més i més rápid millor les calentors populars de l' 1 el 3 d'octubre del 2017. 

    Resumint
    -la independència serà revolucionària o no serà, i després ja vorem què passa en l'ámbit internacional.
    -no es pot pretendre aquesta mena de independència i continuar anar a comprar al club gourmet de La Vanguardia El Corte Inglés com si no passés res. 

Publicitat

Fòrums

  • 9.193.820 missatges
  • 217.497 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat